Les PAHs catalanes exigeixen al banc dolent la mobilització dels seus habitatges, no en ús de l’especulació, sí per lloguers socials i cessió a l’Administració pública per ampliar el parc d’habitatge assequible
Les PAHs Catalanes es mobilitzen amb l’objectiu clar d’obtenir Recuperadors de la Sareb amb poder de decisió a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Avui dia s’està negant tota negociació a les famílies que volen un lloguer social amb la Sareb, l’única resposta de la qual és derivar-les a les oficines d’Altamira que es troben a Madrid, sense donar-los més dades, telèfons o correus d’amb qui poder interlocutar per arribar a una solució. Aquesta resposta està duent a centenars de famílies a l’exclusió residencial, famílies a les quals se’ls està negant el seu dret a un habitatge.
Des de l’esclat de la crisi el 2008, en un marc en què el govern assegurava que teníem «el sistema financer més sòlid de la comunitat internacional», l’emergència habitacional no ha fet més que augmentar. Entre 2010 i 2012, l’Estat espanyol va injectar més de 61 milions d’euros de diners públics, dels nostres diners, per rescatar a la banca. El resultat? Una concentració de capital en mans d’uns pocs, que després de la venda i absorcions d’entitats, no ha fet més que augmentar el benefici de la banca, mentre s’atempta contra els drets més bàsics de la ciutadania, que ha vist en aquests anys com se’ls arrabassaven les seves llars, a causa d’unes lleis criminals, perquè passessin a engrossir la cartera d’especulació. Una ciutadania empesa a la precarietat, a la persecució judicial, a l’espasa de Dàmocles davant d’un possible desnonament o a patir-lo ‒avui dia se segueixen produint 183 desnonaments diaris‒, mentre veiem com els diners ”prestat” a la banca mai serà retornat.
A això en diuen “netejar” o “sanejar” el sistema financer, i dins d’aquest procés de “neteja” es va crear la Sareb. La Sareb és coneguda com el banc dolent, però en realitat és una immobiliària “d’actius tòxics” amb les despulles de la bombolla immobiliària, de les entitats rescatades amb diners públics. Aquests “actius tòxics” són habitatges acabats o mig acabats sense vendre, el deute de promotors i constructores fallides; són habitatges que havien passat a les mans de la banca, desnonament rere desnonament, subhasta rere subhasta.
La Sareb, la immobiliària més gran d’Europa, és una entitat 45% pública mentre l’altre 55% és de les entitats rescatades (pel que la major part dels seus diners també és de totes). Però en comptes de garantir el dret a l’habitatge per a centenars de milers de ciutadans que es troben al carrer, el seu objectiu és vendre els seus actius amb un 15% de benefici abans de 2027, com demostra la venda produïda a finals de 2018 de Témpore, que gestiona un parc de milers d’habitatges de lloguer, als fons voltor estatunidencs TPG i Are. Aquesta operació arriba en un moment en el qual tots els indicadors alerten sobre un nou reescalfament del mercat immobiliari, menys d’una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària que va enfonsar l’economia espanyola desencadenant una crisi, els efectes de la qual encara perduren. L’aposta per habitatges de lloguer, amb la introducció de noves modalitats de comercialització, com els pisos turístics llogats per dies o setmanes, converteix els immobles en un bé d’inversió rendista que novament està elevant els preus de l’habitatge a nivells propis de 2010.
Tot això ocorre mentre el Govern no posa ni una solució per a augmentar l’irrisori 2% de parc públic d’habitatge. El Govern, incapaç de donar solució a l’emergència habitacional per la manca d’habitatge, però que segueix permetent que les entitats financeres tinguin a les seves mans més de 3.500 milions de pisos buits. Solucions que tenen sobre la taula gràcies a l’autoorganització de la ciutadania, que pateix les conseqüències d’aquesta manca de voluntat política. Solucions que ja han demostrat la seva eficàcia gràcies a la Llei 24/2015 catalana. Una llei que marca l’obligatorietat d’oferir un lloguer social i a cedir els habitatges a l’Administració pública abans d’un desnonament. Una llei que el gran benefactor de l’especulació, el Partit Popular, va voler carregar-se en 2016 amb un recurs d’anticonstitucionalitat, però que gràcies a la pressió social hem recuperat recentment.
Davant la decisió recent del Constitucional de l’aixecament dels articles suspesos de la Llei 24/2015, volem recordar-li a la Sareb que estan obligats com a grans tenidors a oferir un lloguer social. Exigim que es garanteixi el nostre dret a un habitatge, volem que la Sareb deixi de menystenir-nos, ens escolti, ens atengui i compleixi el que dicta la llei. No volem seguir en l’ostracisme, volem recuperadors clars amb qui interlocutar i posar solucions.
La ciutadania ja hem pagat prou, ara ha arribat el moment de què els habitatges de la Sareb serveixin per a donar vida a la gent i no per a alimentar als seus fons voltor i a l’especulació. Són pisos que s’han pagat amb diners públics, el nostre, per això portem fa molt de temps dient-ho: la Sareb és nostra. I per això mateix reclamem la cessió dels seus pisos al parc públic d’habitatge, que cessin els desnonaments de les famílies que habiten pisos del banc dolent, i un lloguer social per a les famílies que han recuperat part d’aquests habitatges en no tenir més alternativa que aquesta o el carrer. Gràcies a la nostra Obra Social PAH i recuperant blocs sencers en mans de la Sareb, vam demostrar que la ciutadania organitzada pot fer tremolar Goliat. Blocs en els quals centenars de persones poden viure dignament, encara que de forma irregular, a l’espera de la voluntat per part de la Sareb, a obrir una taula de negociació que els permeti regularitzar la seva situació. Ja vam aconseguir aquestes demandes amb blocs recuperats per la PAH, que gràcies a la pressió social van ser cedits a la Generalitat i vam aconseguir que totes les famílies que els habitaven aconseguissin els seus contractes de lloguer social en els mateixos habitatges, podent així mantenir el sentiment de comunitat.
L’acció d’avui fa un pas més en la campanya #PorDerechoAVivienda, iniciada per la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters el passat dilluns 18 de febrer, pensada per posar l’habitatge en el centre del debat i aconseguir un Decret Llei, abans de la finalització d’aquesta legislatura, que realment protegeixi a les famílies, punxi la bombolla i garanteixi projectes de vida sota un sostre assequible i estable.
Prou d’especulació, de cases sense gent, de gent sense casa, i una mesura per poder fer això efectiu és tenir:
#RecuperadoresDeLaSareb