Mentre al Congrés segueixen amb el seu joc de trons, la ciutadania segueix autoorganitzant-se per conquerir els seus drets negats
La PAH portem 10 anys denunciant l’espoli d’habitatge per part de la banca amb el suport dels governs PP, PSOE i els seus palmers parlamentaris. 10 anys amb manca d’habitatge sense involucració del Congrés i de les administracions públiques autonòmiques i municipals, més ocupades en mantenir la seva postura de poder i comoditat, que en garantir els drets de la ciutadania.
Denunciem, dia rere dia, els milers de desnonaments que hi ha a Espanya mentre posem els nostres cossos entre les autoritats i les famílies per evitar tots els que podem. Denunciem les violacions sistemàtiques de tractats europeus i internacionals, que defensen Drets Humans, mentre sentències europees i estudis realitzats per universitats i experts ens donen la raó i demostren com afecten els desnonaments en la salut, sobretot dels nens.
A Espanya vivim una greu situació crònica d’emergència habitacional, que es manifesta en els 183 desnonaments executats cada dia (més de 650.000 des del 2008), a la hiperinflació dels preus de lloguer, en la reactivació de les pujades dels preus i els talls de subministraments bàsics, units a la inexistència de Parc Públic d’Habitatge per a lloguer assequible i social. Davant d’aquesta situació patrocinada per la usura dels bancs, l’imperi energètic, la màfia dels fons d’inversió o en resum un sistema financer pensat només per al benefici d’unes poques, cap govern ha adoptat mesures valentes i justes, perquè el dret d’accés a l’habitatge pugui ser exercit per tothom.
Davant aquest estat de coses, des de la PAH vam elaborar un text de llei, la Llei d’habitatge de la PAH, que establia la dació en pagament retroactiva, limitava la responsabilitat al bé hipotecat, ampliava a 10 anys la durada dels contractes de lloguer, mobilitzava cases buides dels grans tenidors per a ser utilitzades com a Parc Públic i garantia mínims de subsistència en matèria de subministraments bàsics. Un text legal, sorgit des de l’experiència del viscut en les nostres Assemblees, redactat per la nostra comissió jurídica formada per companyes altruistes i voluntàries. Un text legal que posa per escrit tot el que hem demostrat durant 10 anys, amb desobediència pacífica, que sí que es pot aconseguir.
Després d’una muntanya russa de vicissituds, vam aconseguir el setembre passat, que la llei fos presa en consideració pel Congrés. No obstant això, des de llavors, cada setmana, el PP i Cs han anat bloquejant la seva tramitació fins que el desembre passat, el PP va presentar una esmena a la totalitat, enfocada a contrarestar el fallit decret de lloguers del Govern. Al PP i a Cs els importa molt poc el patiment de la gent i l’incompliment de la Constitució, si amb això es beneficien els fons voltor, la banca, les Socimis…
El govern que ara cessa no ha pres mesures per al compliment del PIDESC, tot i que des de NNUU no paren de reclamar-lo. Tot i conèixer la curta durada de la legislatura, no ha treballat amb la velocitat i ambició suficients com per a aprovar les mesures necessàries. A més, en la tramitació de la Llei de Crèdit Immobiliari, ha adoptat els criteris de la dreta de seguir sobreprotegint a la banca, fons voltor i Socimis a costa de la gent, moderant clàusules abusives com la de venciment anticipat o permetent la cessió de crèdits, l’IRPH…, i impedint a més la dació en pagament com a fórmula de solucionar les situacions sobrevingudes d’incapacitat de fer front als pagaments, i permetent en conseqüència que la gent pugui seguir sent desnonada i mantenint deutes impagables de per vida, és a dir, continuar tal com estàvem.
Ara, amb la convocatòria d’eleccions, la llei d’Habitatge de la PAH decaurà, i seguirem com sempre: El Dret a l’Habitatge seguirà sent inexistent a Espanya, i seguirà depenent del nivell de renda de cada persona o família.
Però, com sempre, la PAH no es rendeix, i exigim al govern de Pedro Sánchez que, abans de les eleccions, legisli mitjançant decrets tot allò que la legislació permeti: durada de contractes, preus, aplicació al conjunt de l’Estat de les mesures contingudes en les lleis autonòmiques recorregudes al TC pel govern anterior i que han estat validades pel Tribunal, com la cessió obligatòria de cases per part de grans tenidors…, etc. Recordem al govern actual, que a Catalunya, gràcies a la PAH que va impulsar una ILP, hi ha la Llei 24/2015 que està funcionant amb les mateixes bases que vam plantejar en la Llei Habitatge PAH i que el mateix PSOE, juntament amb PDeCAT, PNB, en Marea, Ciutadans i Grup Mixt, es va comprometre per escrit a ampliar a tot l’Estat els drets que atorga aquesta llei, desenvolupant una legislació que inclogui aquests drets.
Aquests drets impliquen deixar-se d’excuses per arribar al poder, i començar ja a fer-los efectius de manera valenta, amb una regulació de la LAU que veritablement punxi l’actual bombolla, no només ampliant els contractes, també amb una regulació de preus que impedeixi la seva especulació, mesures per mobilitzar els pisos buits de la banca, fons voltor i Socimis, que promoguin la cessió obligatòria d’aquests habitatges a l’Administració pública, així com els de la Sareb amb un 45% de diners públics i una cartera creada a força de les llars de famílies desnonades. Què menys després del rescat a la banca i els milions de diners públic que això ha costat i ja donem per perduts!
També exigim al conjunt de partits que concorreran a tots els processos electorals que vénen, que en els seus diferents àmbits de competències implantin mesures que garanteixin que el Dret d’Accés a l’Habitatge es pugui convertir en realitat. Si no és així, ens tindran davant, com sempre hem fet, la situació actual necessita claredat i contundència, no mitges tintes ni falses promeses.
Per aconseguir aquests objectius, llancem una campanya anomenada “Pel Dret a l’Habitatge”, juntament amb els Sindicats de Llogaters, a la qual esperem que es vagin incorporant col·lectius i moviments socials de tota mena ‒ja que, recordem, que l’habitatge ens afecta a totes‒ per seguir denunciant la situació, afegir-se a les futures mobilitzacions ‒ja anirem informant‒, assenyalar en els processos electorals que vénen als partits responsables del lamentable estat d’aquest dret i exigir a tots que incloguin en els seus programes les nostres reivindicacions i pressionar-los també després de les eleccions perquè compleixin aquests compromisos.
La campanya #PorDerechoAVivienda arrenca, anunciem pròximes reunions amb els grups parlamentaris el dimecres 20, i sobre la base del resultat d’aquestes ja sabrem com i contra qui actuar.
Seguirem lluitant i canviant l’imaginari col·lectiu, com sempre hem fet, fins a garantir el dret a l’habitatge que totes necessitem.