Juntament amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogateres i la CGT, hem presentat el protocol “Sense habitatge no hi ha educació”, impulsat per USTEC·STEs (IAC), una guia dirigida a docents i centres educatius per oferir orientacions clares sobre com actuar davant de casos de desnonament que afecten l’alumnat.
A Catalunya, el 70% dels desnonaments impliquen infants, posant en risc el seu dret a l’educació. Davant d’aquesta realitat, el protocol busca unificar la resposta dels centres educatius i proporcionar eines per detectar i acompanyar les famílies afectades. El document destaca la importància de la figura del tutor o tutora en la detecció de situacions de risc, així com la col·laboració de l’equip docent i els professionals socioeducatius dels centres.
Una de cada quatre persones a Catalunya és pobre. A la nostra comunitat es produeixen el 27% del total de tot l’Estat. Catalunya és un país marcat per una xacra anomenada pobresa infantil i juvenil amb una taxa que gairebé arriba al 35%, és a dir, més de 400.000 criatures viuen en l’exclusió social, de les quals més de la meitat viuen en situació de pobresa greu. Això es tradueix, per exemple, en el fet que el 19% dels infants viuen en llars que no poden mantenir una temperatura adequada i que no es poden satisfer altres necessitats bàsiques com són l’alimentació, l’educació, l’oci o la conciliació. Tot això fa que moltes famílies en situació de vulnerabilitat malvisquin en llars inadequades o en risc de desnonament, sent les més afectades les famílies monomarentals.
Aquest context té un impacte directe als centres educatius. Tota aquesta situació de pobresa i emergència de l’habitatge afecta directament l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge i tensiona la convivència a les aules. En el 70% dels desnonaments hi ha menors implicats. Tenim docents demanant permís als equips directius per anar a aturar desnonaments de l’alumnat en horari laboral. Algunes famílies no podem proporcionar esmorzars de qualitat als nostres fills i filles o no podem assegurar els tres àpats diaris, ofegades per les hipoteques i els lloguers. Com més inseguretat residencial i més dificultat d’accés als productes i subministraments bàsics, més deteriorament de la salut mental i física.
Fruit d’aquesta anàlisi compartida, les quatre organitzacions hem elaborat aquesta eina útil, que ha de servir per orientar a qualsevol treballadora de l’educació i alhora per detectar, assessorar i acompanyar qualsevol cas d’emergència habitacional, i convertir-ho amb una acció col·lectiva des del centre i amb l’entorn.
L’eina està estructurada en 4 parts diferenciades
Detecció i acollida des de la comunitat educativa
Els centres educatius són espais de confiança per a moltes famílies. Som sovint els primers a detectar situacions de vulnerabilitat residencial, quan l’alumnat arriba a classe amb angoixa, cansament o directament explica que la seva família té problemes per pagar el lloguer o que ha rebut una ordre de desnonament. Aquesta primera part del protocol ens dona pautes per saber com acollir aquestes situacions, identificar senyals d’alerta i actuar amb discreció però amb fermesa per oferir suport.
Primera resposta i col·lectivització del problema
Davant d’un cas d’emergència habitacional, la resposta ha de ser ràpida i estructurada. Aquest protocol ens dona eines concretes per saber com actuar segons la situació: com activar la xarxa de suport dins del centre, com posar-se en contacte amb plataformes de defensa de l’habitatge i, sobretot, com convertir un problema individual en una resposta col·lectiva. No podem deixar les famílies soles; cal que l’escola sigui un espai de protecció i solidaritat. Per això, també hem preparat materials visuals que sintetitzen aquestes accions per facilitar-ne l’aplicació.
Afrontar un desnonament des del centre i des del sindicalisme d’habitatge
Quan un desnonament és imminent, cal una resposta organitzada. Aquesta part del protocol estableix com es pot donar suport a la família des del centre educatiu, quines accions legals es poden emprendre i com enllaçar-ho amb el moviment per l’habitatge. Sabem que no sempre podrem evitar el desnonament, però sí que podem acompanyar, visibilitzar i pressionar perquè es garanteixin solucions dignes.
Canvi de paradigma: cap a una acció col·lectiva
Aquest protocol no és només una eina tècnica, sinó una proposta de canvi de mirada. Necessitem deixar de tractar aquests casos com a excepcions i entendre que són conseqüència d’un problema sistèmic. L’habitatge és un dret fonamental i sense un habitatge digne, no hi ha educació possible. Aquest document ens dona eines, però la seva força real dependrà de com el fem servir col·lectivament. Perquè som moltes les persones disposades a no mirar cap a una altra banda i a lluitar perquè cap infant hagi d’afrontar sol la por de perdre casa seva.
Aprofitem per fer una crida a l’organització col·lectiva, que acompanyarem des dels barris i des dels municipis amb el conjunt d’organitzacions que conformem el moviment per l’habitatge arreu del territori. De fet, amb el protocol també hi trobem un directori actualitzat i un mapa interactiu amb tots els grups del territori català.
L’habitatge és una lluita de tots i totes. És la mateixa lluita de tot aquell alumnat que entra als centres educatius arrossegant les ferides de la pobresa, la discriminació i la desigualtat; és la lluita dels milers de treballadors i treballadores que anem a treballar cada dia sense saber si arribarem a final de mes; és la mateixa lluita del personal sanitari i educatiu contra les retallades; és la mateixa lluita per salvar el planeta; contra els discursos d’odi; per una societat feminista; és la lluita de la classe treballadora contra el gran capital d’aquest país i el de més enllà.
Podeu consultar i descarregar el protocol complet en el següent enllaç:
Sense habitatge no hi ha educació – Protocol d’actuació davant desnonaments
Amb aquesta iniciativa, reafirmem el nostre compromís en la defensa dels drets dels infants i adolescents, i en la lluita per una educació pública de qualitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat.
Aprofitem per compartir la revista ”Sense llar no es pot educar”