Davant la nova campanya electoral, governi qui governi, garantir el dret a l’habitatge i aplicar les mesures necessàries per posar fi a l’emergència habitacional i els desnonaments ha de ser una prioritat
Arrenca una nova campanya d’eleccions generals, la quarta en quatre anys, que no fa més que reafirmar el que realment preocupa la classe dominant, mantenir el seu estat de benestar sense importar-los el de la resta de la ciutadania, al mateix temps que són incapaços de formar un Govern, i pel camí ens hem de seguir enfrontant a una vulneració sistemàtica dels nostres drets i a reformes de maquillatge purament electorals.
Des de la PAH portem una dècada defensant el dret a l’habitatge i la seva funció social, proposant canvis legislatius i estructurals que els garanteixin. Hem aconseguit avenços a escala municipal, guanyar lleis autonòmiques i registrar una Llei d’habitatge integral al Congrés, que no va avançar pel bloqueig crònic de PP i Ciutadans. Les mobilitzacions i pressió social han estat prou potents i sostingudes en el temps com per a aconseguir petits avenços, com la reforma de la LAU i les que es van incloure en la llei hipotecària, insuficients a causa de la falta de contundència del PSOE, que va deixar passar una oportunitat històrica de frenar l’emergència habitacional i rebentar les bombolles de lloguer i d’hipoteques. Unes reformes que en cap moment recollien mesures que ataquessin el problema d’arrel, per seguir sent mesures de favor a la banca i als fons d’inversió. En resum, seguir tractant un dret fonamental, l’habitatge, com una mercaderia amb la qual especular en benefici d’uns pocs..
Aquest estiu, Pedro Sánchez va prendre prestat un torn de rentada de cara reunint-se amb actors socials per a tractar diferents problemàtiques i recollir propostes plantejades en aquestes reunions. La PAH va ser convidada a una d’aquestes sessions i vam presentar el nostre pla de xoc amb propostes per a enfrontar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional, així com el Dret d’accés a l’habitatge a Espanya.
No podem permetre que se segueixin produint 60.000 desnonaments a l’any, que no es fomenti la creació d’habitatge públic i social, que l’habitatge buit en mans de la banca se segueixi venent a fons voltor o que no es reguli el preu dels lloguers, mentre milers de famílies estan angoixades per la falta d’horitzó habitacional.
Per això exigim mesures com:
- La suspensió temporal dels desnonaments fins que les Administracions Públiques puguin garantir l’accés a un habitatge adequat.
- El compliment de Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional que desnona sense alternativa habitacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments, emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
- L’anul·lació total dels desnonaments amb data oberta. És necessària una revisió de la LEC que eviti la reinterpretació d’alguns jutges, augmentant l’angoixa i evitant la defensa de l’habitatge.
- L’ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza al maig del 2020, i millora dels seus protocols d’accés.
- La renovació obligatòria dels contractes de lloguer social si la família continua estant en situació de vulnerabilitat.
- La regulació i limitació dels preus de lloguer, d’acord amb els ingressos de la unitat familiar, atorgant als ajuntaments la capacitat d’establir preus vinculants.
- L’increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a arribar al 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de forma permanent.
- Impedir la venda d’habitatge públic per norma legal.
- Mesures legals que atorguin a les Administracions Públiques el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment acaben en mans de fons voltor.
- La cessió obligatòria dels habitatges buits que posseeixi la banca rescatada, amb especial èmfasi en Bankia i la SAREB. Fer-ho de manera immediata en zones tensionades.
- Que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
- Que les SOCIMIS i fons voltor paguin el seu corresponent impost de societats i s’estudiïn mesures per modular/evitar els efectes especulatius de les seves pràctiques.
- Penalitzacions a l’habitatge buit en mans de grans tenidors.
- Que es determini d’una vegada per totes la il·legalitat de les clàusules abusives, com dicten les sentències del Tribunal europeu.
- La limitació de la responsabilitat al ben hipotecat i la dació en pagament com a fórmula natural de resolució d’impagaments per causes demostrables i alienes a la voluntat del deutor. Per una llei de segona oportunitat que suposi la integració social davant la mort civil que suposa el sobreendeutament de per vida.
- Una Llei Estatal d’Habitatge basada en la Llei Habitatge PAH i la Llei 24/2015 catalana, fruit d’una ILP aprovada per unanimitat al Parlament.
Prou d’excuses. Prou de bombolles especulatives que ens ofeguen i neguen el nostre dret a viure dignament. Ha arribat el moment de canviar les regles de joc i, governi qui governi, aconseguir una legislació que ens empari i garanteixi un habitatge digne, assequible i estable a la qual totes puguem accedir i mantenir. Cal fer justícia a les famílies que han perdut la seva llar des del 2008, que no se segueixi repetint la situació, facilitar que els nostres joves puguin independitzar-se i crear els seus projectes de vida o que els nostres grans no vegin com perden la seva llar després d’anys de sacrifici.
#ReventemosLasBurbujas