El text del Govern del PSOE i d’Unidas Podemos pateix grans mancances per garantir realment el dret a l’habitatge

Avui s’inicia la tramitació de la Llei d’Habitatge promoguda pel Govern del PSOE i d’Unidas Podemos.

Des de la PAH no podem celebrar com ens agradaria l’inici de la tramitació parlamentària d’una llei que hauria de ser històrica i dista molt de ser-ho. La primera Llei d’habitatge de l’Estat espanyol, arriba amb un any de retard per part del Govern i amb un text poc ambiciós, com ja vam anunciar amb les nostres al·legacions a l’avantprojecte el mes de novembre passat.

Una llei que no dona resposta a l’emergència habitacional cronificada i no planteja cap solució efectiva per acabar amb els desnonaments i garantir un habitatge digne a qui els pateix.

Anunciem que continuarem exigint que aquesta Llei sigui una Llei que garanteixi el dret a l’habitatge i no quedi en un projecte d’anunci sense contingut útil i real per a la vida de les persones.

Aquesta Llei ha de servir per a establir les bases d’un dret establert a la nostra Constitució. Que no es continuï vulnerant el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials (DESC), que prohibeix els desnonaments de persones vulnerables sense un habitatge digne garantit, i que obligui grans tenidors a oferir lloguer social previ a un desnonament. Mesures bàsiques per fer front a l’emergència habitacional i impedir que augmenti més, sent necessària l’obligatorietat d’oferir lloguer social els bancs i els grans propietaris i el reallotjament per part de l’Administració en casos de petits propietaris; així com la posada en marxa de mesures que evitin la pèrdua de cap habitatge més.

Més enllà de mecanismes per a combatre l’emergència (ara no en conté cap), també ha d’incloure mesures que ofereixin canvis estructurals i són de clam popular des de fa anys: regular els preus dels lloguers de manera real i augmentar ineludiblement el parc públic d’habitatge amb els habitatges buits dels bancs rescatats per a compensar la brutal apropiació de l’Estat, així com incorporació al parc públic també del 100% dels habitatges de la Sareb, i incorporació d’habitatges buits de Socimis i fons voltor pel tractament fiscal preferent.

Cal el reconeixement del Dret subjectiu a l’habitatge -perquè sigui una realitat s’ha de poder exigir davant dels òrgans administratius i judicials- i noves mesures que acabin amb el sobreendeutament de les famílies, començant pel reconeixement de la Responsabilitat Limitada al bé hipotecat; la dació en pagament si es continua amb deutes de per vida; la inembargabilitat de l’habitatge habitual i una regulació d’una 2a oportunitat real, amb mesures com la impossibilitat de desnonar d’habitatge habitual quan el deutor vulnerable estigui incurs en procediment de 2a oportunitat; cancel·lació del deute vinculat a l’habitatge habitual; justícia gratuïta; supressió real de despeses de notari i registrador…

D’altra banda, les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat, a totes les persones i a les unitats familiars o de convivència en situació d’exclusió residencial mentre duri aquesta situació.

Des de la PAH continuem pressionant amb els partits que van recolzar fins al final la Llei que vam promoure dins de la Iniciativa Ley vivienda i, des dels carrers, exigint canvis valents en la tramitació d’aquesta Llei.

Iniciarem una ofensiva per a donar a conèixer les mancances d’aquesta llei i les propostes de sentit comú de la gent, que cada dia veu com no pot arribar a final de mes i és desnonada de les seves cases sense que cap Govern de torn faci res per resoldre aquesta situació.