No hi ha suficients paraules per a descriure la ràbia i la frustració viscudes quan es violen sense escrúpols els drets fonamentals de les famílies més vulnerables amb l’únic pretext d’especular amb les nostres llars.
Estem davant d’una situació d’emergència crònica des de fa una dècada i la falta de voluntat política provoca que estiguem vivint uns moments a l’altura dels pitjors anys de la crisi. Les que ho sofrim i lluitem cada dia per a revertir la situació ho sabem bé. Quan el Govern mira cap a un altre costat al mateix temps que promou i defensa als especuladors, les famílies es veuen empeses a una situació de precarietat cada vegada major, que fa inassumibles els preus de l’habitatge i són desnonades sense cap pudor perquè els voltors s’enriqueixin.
Davant això l’única cosa que ens queda és l’autoorganització ciutadana i la desobediència civil per a defensar aquests drets fonamentals que es violen cada dia. A Espanya es produeix 1 desnonament cada 5 minuts, arribem als que podem i els parem amb els nostres cossos a la porta, enfrontant-nos a bancs, grans propietaris, fons d’inversió, comitives judicials i forces de l’ordre. Lamentablement hi ha ocasions en què la usura i la falta d’humanitat són més poderoses. Ahir va ser un d’aquests dies.
Per a la PAH Barcelona el dia va començar com un altre qualsevol, havíem convocat dos “Stop Desnonaments” que havíem d’aturar. El primer el de la família de la Raquel, una parella amb 2 filles menors (una de 8 mesos i una altra de 5 anys) que davant la pèrdua de treball no van poder afrontar el lloguer i després de tenir concedit un pis de la Mesa d’emergència fa 6 mesos, en aquest temps ha estat tot un pols amb el propietari, amo de tres finques i que no necessita el pis per a viure, l’únic propòsit del qual ha estat deixar-les al carrer sense cap intenció de diàleg o cerca d’una solució –com demostren els 5 intents de desnonament, un en obert, en tan poc temps–. Una solució que simplement implica guanyar uns pocs euros menys al mes oferint un contracte de lloguer social i no un de mercat ben inflat d’acord amb l’actual bombolla. Ahir ho va aconseguir i sense importar-li els danys humans que la seva avarícia provoca, la Raquel i la seva família van ser desnonades. Vam aconseguir que fossin reallotjades en un hostal fins que els arribi el pis concedit per l’Ajuntament, que es va comprometre a reallotjar-les dignament en, màxim, un mes. Estarem vigilants al fet que això sigui així.
Paral·lelament a això, el BBVA estava deixant al carrer al Mohamed i el seu germà, que s’havien vist obligats a recuperar un pis buit de l’entitat, sense cap mena d’alternativa. Denunciem a l’Ajuntament de Badalona que davant d’aquesta situació només va ser capaç d’oferir com a solució una nit de pensió fins a aquest matí a les 8 h. Per sort tenen a la PAH del seu costat i avui no descansarem fins a aconseguir una alternativa.
El dia d’ahir va ser dur, però no ha fet més que reafirmar-nos i donar-nos forces per a continuar lluitant.
Davant la passivitat política és responsabilitat de la ciutadania revertir la situació fins a aconseguir que els bancs i els fons voltor retornin les nostres cases per a ampliar el parc públic d’habitatge, canviar les lleis criminals que protegeixen la mercantilització d’un dret universal i acabar amb els desnonaments.
Ho anunciem el dimecres, en la nova campanyes de l’Obra Social PAH: Viure no és delicte, i demà, al costat de 35 ciutats europees, sortirem al carrer. Punxem entre totes la bombolla, alcem-nos i conquistem el dret a sostre.
El que ahir els va passar a la Raquel i el Mohamed demà ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Evitem-ho!