La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) compleix 16 anys de lluita incansable contra la injustícia habitacional. Setze anys de resistència davant els desnonaments, de suport mutu, d’organització col·lectiva i de conquesta de drets. Des del seu naixement, el 2009, en plena crisi financera, la PAH ha estat el far que ha guiat milers de famílies en risc de perdre la seva llar i ha demostrat que l’acció col·lectiva és l’eina més poderosa per transformar la realitat.
Aquest aniversari el celebrarem plegades el dissabte 7 de juny a la Nau Bostik, en una jornada festiva i reivindicativa que també servirà per commemorar els 10 anys de la Llei 24/2015, una eina clau en la defensa del dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica. A més, compartim aquesta celebració amb l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que enguany compleix 25 anys, i a qui agraïm profundament la seva complicitat i generositat per fer-ho possible.
Quan vam organitzar la primera assemblea, el febrer del 2009 a Barcelona, vivíem una situació d’emergència social provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària. Bancs irresponsables i polítiques neoliberals havien condemnat milers de famílies a perdre casa seva i a arrossegar deutes de per vida. En aquell context, la PAH va néixer com un espai de suport mutu i acció directa per defensar el dret a l’habitatge i denunciar la violència econòmica i institucional. En pocs anys, ens vam convertir en un moviment massiu, amb més de 250 assemblees arreu de l’Estat, convençudes que calia canviar les coses.
Des de les primeres accions per aturar desnonaments fins a la lluita per la dació en pagament i les iniciatives legislatives, la PAH ha estat clau en la transformació del debat públic sobre l’habitatge. La ILP Hipotecària del 2013, tot i ser bloquejada, va marcar un abans i un després. Posteriorment, el treball sostingut del moviment va impulsar canvis legislatius parcials i va forçar els governs a posicionar-se, encara que sovint amb lleis insuficients i allunyades de la realitat. Gràcies a l’organització i a la perseverança, hem aconseguit salvar milers de famílies mitjançant lloguers socials, condonacions de deute, quitances, reallotjaments i acords dignes.
Al llarg d’aquests 16 anys, els obstacles no han deixat d’augmentar. L’entrada dels fons d’inversió al mercat immobiliari, l’augment descontrolat dels lloguers, la criminalització de l’ocupació i la manca de voluntat política han agreujat una situació ja insostenible. Avui, moltes persones treballen únicament per pagar l’habitatge, si és que poden accedir-hi, mentre altres són expulsades del sistema malgrat tenir feina. Vivim en una precarietat crònica alimentada per un model especulatiu que posa el benefici per davant de la vida.
Tot i això, ni l’acció directa ni la negociació s’han aturat. Continuem resistint. Després d’anys de crueltat i violència institucional, cal construir un front ciutadà disposat a dir prou. Cal posar fi als privilegis dels fons i rendistes que acumulen habitatges mentre condemnen milers de persones a la inseguretat residencial. Defensem el rescat de les persones davant del rescat dels beneficis i exigim polítiques públiques valentes que garanteixin el dret a una vida digna.
Aquests 16 anys són la prova que la resistència organitzada pot canviar realitats. Que l’esperança no és un concepte abstracte, sinó una força transformadora. Que mentre hi hagi un sol desnonament, hi haurà lluita. Celebrem el camí recorregut, les aliances teixides i totes les persones que han format part de la nostra gran PAHmília. Celebrem haver salvat vides i seguir dempeus.
Reafirmem el nostre compromís: l’habitatge és un dret, no un privilegi. La PAH continuarà lluitant fins que aquest dret sigui una realitat per a tothom.
Aquest any també celebrem els 10 anys de l’aprovació de la Llei 24/2015. El 29 de juliol de 2015, la força de la gent organitzada va conquerir una fita que semblava impossible. Vam guanyar una llei pionera contra els desnonaments i la pobresa energètica, nascuda de la lluita de la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESCA, i sustentada per una iniciativa legislativa popular recolzada per més del triple de les firmes necessàries.