La decisió del TC suposa un nou atac als drets bàsics, afavoreix els interessos de l’oligopoli energètic i debilita les eines que han protegit milers de famílies davant la pobresa energètica
La decisió del Tribunal Constitucional de limitar la protecció contra els talls de subministrament prevista a la Llei 24/2015 posa en risc una de les principals eines de protecció davant la pobresa energètica a Catalunya. Una vegada més, com ja va passar amb part de les mesures d’habitatge de la mateixa llei, el Tribunal Constitucional es posiciona al costat dels interessos de les grans companyies de l’oligopoli energètic i torna a limitar la capacitat de Catalunya per legislar i protegir drets socials davant una emergència que continua afectant milers de llars vulnerabilitzades.
La Llei 24/2015 ha demostrat àmpliament la seva eficàcia. Només durant els seus primers cinc anys va permetre evitar més de 200.000 talls de subministrament a Catalunya, protegint així centenars de milers de persones d’una situació de vulnerabilitat extrema. Parlem d’una llei que ha salvat vides i que ha estat una eina imprescindible davant un model energètic injust, especulatiu i en mans de poques empreses que acumulen beneficis milionaris mentre moltes famílies no poden garantir l’accés a serveis bàsics com la llum, l’aigua o el gas.
La força de la Llei 24/2015 no només es reflecteix en les xifres de talls evitats. Gràcies a la pressió social i a la capacitat organitzativa dels moviments socials, aquesta llei també va permetre forçar grans empreses com Endesa i Agbar a signar convenis que incorporaven mecanismes de condonació del deute. En el cas d’Endesa, al voltant de 41.000 llars s’han beneficiat d’aquestes mesures. Aquestes dades evidencien que la llei no només és necessària, sinó que ha funcionat i obligat les grans subministradores a assumir la seva responsabilitat envers la pobresa energètica.
El Tribunal Constitucional ignora deliberadament el context polític, social i democràtic en què va néixer aquesta norma. La Llei 24/2015 és una conquesta col·lectiva impulsada pels moviments socials a través d’una ILP que va recollir més de 150.000 signatures i que es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya. Que una llei avalada socialment, aprovada sense cap vot en contra i demostrada efectiva durant més de deu anys pugui ser desmantellada d’aquesta manera envia un missatge molt greu a la ciutadania: que fins i tot els consensos socials més amplis poden quedar subordinats als interessos econòmics de les grans empreses.
Les conseqüències d’aquesta decisió no són abstractes ni simbòliques. El Tribunal Constitucional pren una decisió jurídica amb efectes molt concrets sobre la vida de les persones: famílies que poden quedar-se sense llum, aigua o gas. No podem permetre més víctimes per pobresa energètica ni oblidar casos com el de la Rosa de Reus, que va morir després que li tallessin el subministrament elèctric. En ple 2026, és inadmissible que hi hagi persones obligades a escollir entre menjar o encendre la calefacció mentre les grans energètiques continuen incrementant els seus beneficis.
Accions urgents per evitar nous talls
Ara mateix, a Catalunya hi ha 197.867 llars que disposen de bo social i que, per tant, estan protegides davant dels talls en cas d’impagament. Tanmateix, aquesta protecció depèn de la moratòria estatal, l’anomenat escut social, que si res no canvia finalitza el 31 de desembre de 2026. A més, diversos estudis alerten que el bo social no arriba ni de lluny a totes les llars que el necessiten. Segons un estudi d’ESADE i Oxfam Intermón, Catalunya és la tercera comunitat autònoma de l’Estat amb més recorregut pel que fa a possibles llars que podrien beneficiar-se del Bo Social Elèctric i que actualment no hi accedeixen: prop del 80% de les potencials beneficiàries queden fora del sistema, només per darrere de Canàries i Cantàbria. Això significa que desenes de milers de famílies en situació de vulnerabilitat poden quedar completament desprotegides davant aquesta sentència.
Per entendre l’impacte real de la sentència del Tribunal Constitucional caldrà saber quantes de les llars protegides fins ara per la Llei 24/2015 no disposen de bo social. Aquesta informació, avui, no és pública, i això augmenta encara més la preocupació davant les conseqüències que aquesta resolució pot tenir sobre milers de famílies. En aquesta mateixa línia, dades facilitades per Endesa mostren que el 86,81% de les llars amb IRER ni tan sols inicien els tràmits per sol·licitar el bo social, fet que evidencia les enormes barreres administratives i d’accés existents i reforça la necessitat urgent de desplegar mecanismes de protecció automàtics i efectius.
Davant d’aquesta situació, el Departament de Drets Socials ha de fer un pas endavant. Li reclamem que elabori un full de ruta per afrontar el nou escenari i que aprofiti l’espai de la Taula de Pobresa Energètica per consensuar una resposta conjunta i coordinada amb les administracions i entitats que hi formen part. Les administracions no poden limitar-se a lamentar la sentència: calen mesures urgents i contundents per evitar que aquesta decisió es tradueixi en nous talls de subministrament, més exclusió i més patiment social.
També exigim que les empreses energètiques assumeixin la corresponsabilitat que estableix la llei i deixin de traslladar el cost de la pobresa energètica a les famílies i als serveis socials municipals. La pobresa energètica no és un problema individual, sinó una conseqüència directa d’un model energètic profundament desigual que prioritza els beneficis privats per sobre dels drets bàsics de la població.
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectades per l’Hipoteca i l’Observatori DESCA continuarem organitzades, mobilitzades i defensant que l’accés a l’energia sigui garantit com un dret i no tractat com un privilegi. No acceptarem cap retrocés en drets ni que milers de llars quedin desemparades davant els abusos de les grans companyies subministradores