754 famílies esperen un pis mentre Collboni retalla i mira cap a una altra banda
Barcelona viu la pitjor crisi d’emergència habitacional dels últims anys. Les dades són contundents i la responsabilitat del govern municipal és innegable.
El mes d’abril de 2026 s’ha assolit el màxim històric de famílies en llista d’espera de la Mesa d’Emergència: 754 famílies esperen un pis mentre el govern de Jaume Collboni retalla any rere any els recursos destinats a aturar els desnonaments.
Des de la PAH Barcelona ho diem alt i clar: això no és una crisi inevitable. És una decisió política i fem visibles les dades que es van donar a coneixer als mitjans el passat divendres 29 de maig.
Els números que el consistori visibilitaza mentre es posen medalles per la seva bona gestió amb l’habitatge son que l’Ajuntament de Barcelona ha passat d’aportar una mitjana de 174 pisos anuals a la Mesa d’Emergències a tan sols 64 pisos anuals sota el govern Collboni. Una retallada del 63%. L’any 2025 s’ha tocat fons: només 59 pisos aportats per l’Ajuntament per a 754 famílies en situació d’emergència.
Els desnonaments pugen a Barcelona mentre baixen a Catalunya
Per primera vegada des de 2013, els desnonaments augmenten a Barcelona dos anys consecutius —1.255 el 2023, 1.331 el 2024, 1.373 el 2025— mentre al conjunt de Catalunya la xifra baixa. Barcelona va a contracorrent. Barcelona és l’excepció. I l’excepció es diu govern municipal que ha abandonat les polítiques d’habitatge.
A més, aquestes xifres encara no recullen l’impacte de la caiguda de la moratòria de desnonaments de 2026. El pitjor pot estar per arribar i mentres això passa:
- La inversió municipal en construcció de nous pisos públics ha caigut un 64,5%: de 101 milions d’euros el 2023 a 35 milions el 2025.
- La compra d’habitatge per tanteg i retracte —una eina clau per ampliar el parc públic— ha caigut un 80%, passant d’una mitjana de 200 pisos/any a tan sols 40.
- El sensellarisme ha crescut un 43% en dos anys. Aproximadament 2.000 persones dormen al carrer a Barcelona cada nit.
La PAH Barcelona exigim respostes en nom de les decenes de families que omplen la nostra assemblea i les que cada dia truquen a la nostra porta perquè no saben que fer perquè han rebut una ordre de llançament i la resposta eés espabila’t
I és precisament des d’aquest lloc —el de les famílies— que avui denunciem públicament que el govern de Jaume Collboni ha convertit l’habitatge en una prioritat de paper mollat mentre retalla els recursos reals que salven vides i eviten desnonaments.
Exigim:
- La recuperació immediata dels nivells d’aportació de pisos a la Mesa d’Emergències fins a cobrir la totalitat de famílies en llista d’espera.
- La reactivació urgent de la inversió en habitatge públic i de la política de tanteg i retracte.
- Un pla d’emergència habitacional real, amb recursos, calendari i rendició de comptes, que doni resposta a les 754 famílies que avui esperen sense data.
- Que l’Ajuntament de Barcelona deixi de presentar retallades com a gestió responsable. Retallar en habitatge d’emergència no és austeritat: és abandonament institucional.
Les 754 famílies en llista d’espera no son una estadística. Són persones. Són veïnes i veïns d’aquesta ciutat que mereixen una resposta digna.
La Francesca i la Natalia a Beteve posen rostre al que estem dient:
https://beteve.cat/societat/entre-dos-desnonaments-francesca-refugi-llar-amenacada