Les últimes dades oficials tornen a posar sobre la taula l’emergència habitacional que seguim patint amb un augment dels desnonaments de gairebé l’11% a Catalunya
Segons les xifres corresponents al primer trimestre de 2025, a Catalunya s’han registrat 2.069 desnonaments, cosa que suposa un augment del 10,6% respecte al mateix període de l’any anterior (1.870 desnonaments en el primer trimestre de 2024).
Mentre que al conjunt de l’Estat les dades han experimentat un lleu descens de l’1,2%, a Catalunya la situació s’agreuja. Aquest augment evidencia un cop més, la manca de mesures efectives i la desprotecció de milers de famílies vulnerables davant el poder de la banca, els fons d’inversió i el mercat especulatiu de l’habitatge.
Per què continuen augmentant els desnonaments?
Des de la PAH denunciem que aquest repunt a Catalunya no és casual, sinó conseqüència directa de diversos factors que fa anys que assenyalem:
- El fracàs de la Llei estatal d’Habitatge, que continua sense garantir la suspensió efectiva dels desnonaments de famílies vulnerables. Els desnonaments per impagament de lloguer o execució hipotecària continuen executant-se sense alternatives habitacionals.
- L’ofensiva dels fons voltor i els grans propietaris, que continuen acumulant habitatges i pressionant per desnonar inquilins amb pujades abusives o finalitzacions de contracte sense alternativa.
- La reconversió massiva d’habitatges habituals en pisos turístics, especialment a les grans ciutats i zones costaneres de Catalunya, està expulsant famílies dels seus barris i tensionant encara més el mercat residencial. Mentre milers d’habitatges es destinen al lloguer turístic, els preus dels lloguers residencials pugen, els contractes no es renoven i moltes famílies acaben en situació de vulnerabilitat habitacional o directament en processos de desnonament.
- La suspensió de l’obligació dels grans propietaris de renovar els lloguers socials o d’oferir-los en casos de finalització de contractes a grans tenidors o en alguns casos d’ocupació, després de l’anul·lació parcial de la Llei catalana 1/2022 per part del Tribunal Constitucional l’any passat. Això ha permès a bancs, fons d’inversió i altres grans propietaris no renovar contractes socials a famílies vulnerables, provocant un nou repunt de desnonaments per finalització de contracte, tot i tractar-se de casos de vulnerabilitat especial. Aquesta anul·lació parcial del Tribunal Constitucional té efectes clars, ja que el 2023 es van realitzar una mitjana de 1.000 lloguers socials cada trimestre.
- El canvi constant de propietat dels habitatges en mans de fons i inversors, que venen paquets sencers de pisos ocupats o amb contractes socials vigents. El nou propietari, sovint encara més agressiu i depredador, nega la renovació de lloguers socials o presenta demandes de desnonament, fins i tot contra famílies vulnerables. Aquest transvasament permanent de carteres està generant una nova onada de desnonaments derivats d’operacions purament financeres, on l’habitatge es tracta com un actiu sense gens de respecte pel dret a una llar digna.
- La manca de parc públic d’habitatge suficient, fruit d’anys de desinversió pública, privatització de patrimoni públic i absència de polítiques valentes d’expropiació i mobilització d’habitatge buit.
- Les reinterpretacions cada vegada més restrictives als jutjats de la moratòria de desnonaments vigent fins al 31 de desembre de 2025, que en la pràctica és buidada de contingut i sentit. Cada cop és més habitual que els desnonaments només se suspenguin uns dies o poques setmanes, deixant les famílies en un limbe d’angoixa i inseguretat constant, i facilitant que finalment acabin sent expulsades de casa seva.
Davant tot aquest despropòsit orquestrat amb la complicitat dels governs, des de La PAH exigim:
- La suspensió efectiva de tots els desnonaments sense alternativa habitacional, tal com dictamina Nacions Unides i el Comitè DESC de Drets Humans.
- L’aplicació real de la Llei catalana 24/2015 i l’ampliació del seu abast, amb mesures com la cessió obligatòria d’habitatge dels grans tenidors per a la creació urgent d’un parc d’habitatge públic de lloguer social per pal·liar l’emergència creixent. Així com aplicar severament les sancions efectives a bancs, fons i propietaris que vulneren el dret a l’habitatge.
- Un control real dels preus del lloguer que freni l’especulació, sumat a la regulació estricta dels pisos turístics i la limitació del seu creixement per garantir l’ús residencial dels habitatges.
- La restitució de l’obligació de renovar lloguers socials a les famílies vulnerables per part dels grans propietaris.
- Una regulació que impedeixi la venda especulativa d’habitatges amb famílies dins, i blindi el dret de permanència de les llars afectades per aquests processos de compravenda financera.
Cada desnonament és un fracàs polític i una vulneració de drets humans. No és una estadística: són famílies que perden la seva llar mentre alguns continuen enriquint-se. Seguirem mobilitzades fins a garantir que cap persona sigui expulsada de casa seva per no poder pagar un lloguer abusiu o una hipoteca insostenible.
Sí que es pot, però no volen!
Habitatge per viure, no per especular!