Bankia va ser el banc que més diners públics va rebre en el rescat bancari i el que menys respon a garantir el dret a l’habitatge dels seus clients enganyats fa anys
PAH Barcelona, ocupem una oficina de Bankia, situada al carrer Mallorca 162 de Barcelona, per arrencar solucions a famílies que van ser estafades per l’entitat i fa anys que intenten negociar una solució, rebent solament el silenci per resposta i cap voluntat d’oferir-los una segona oportunitat per poder refer les seves vides, deixant-les en una situació d’autèntica vulnerabilitat i indefensió.
Recordem que des dels inicis de l’estafa mal anomenada crisi, que va afectar i segueix afectant milions de persones per tot l’Estat, Bankia ha estat una de les figures més controvertides, a causa d’una infinitat de despropòsits, il·legals i antisocials. Des de corrupció dels seus alts càrrecs, tots vinculats amb diferents partits polítics, evasió fiscal, targetes black (més de 15 milions gastats per 86 dels seus directius), pensionistes estafats amb les preferents, multidivisa, clàusules abusives en les hipoteques, sobretasacions, és una de les entitats que més desnonaments ha provocat, arribant al 80% d’ells en 2012… Però així i tot, van ser rescatats amb gairebé 23 milions d’euros de diners públics, la qual cosa els va facilitar la compra del Banc Mare Nostrum, un altre banc rescatat amb gairebé 2 milions d’euros. Una transacció que ens va costar 1.100 milions de diners públics.
Des de la PAH fa anys que denunciem les polítiques antisocials de Bankia i la manca de qualsevol tipus de contraprestació social que rescati les famílies amb els diners públics rebuts. Avui dia, són centenars les famílies que segueixen sent desnonades impunement, enfrontant-se, no solament a la pèrdua de la seva llar sinó també a una vulneració sistemàtica del seu dret a l’habitatge, negant-los el lloguer social, quan acumula centenars de pisos buits, gràcies a les execucions hipotecàries, que prefereix mantenir buits per poder especular amb ells, com va fer en 2013 a través del fons voltor Cerverus o recentment venent part dels seus actius tòxics al fons voltor americà GoldenTree Asset Management, per un valor proper als 300 milions d’euros.
Avui estem aquí, no solament per denunciar públicament aquesta vergonyosa situació. Estem aquí per la Vicki, pel Mohamed, per la Cristina, per la Mari Luz. Quatre casos paradigmàtics que demostren amb el seu rostre i les seves vivències el que estem denunciant.
[WRGF id=12659]
La Vicki va patir una estafa familiar i violència de gènere. Actualment, als seus 72 anys, amb pocs recursos i una salut delicada, es troba que Bankia s’ha quedat amb el seu habitatge, la seva llar en els últims 40 anys. I al·legant que té sortida al mercat, es neguen a concedir-li un lloguer social.
El Mohamed, que ja ha patit i parat algun desnonament, sofreix un estat de salut molt delicat: insuficiència cardíaca, diabetis mellitus i plaquetopènia. L’única cosa que vol és poder viure tranquil i dignament, sense risc per a la seva salut. Els seus ingressos econòmics són molt limitats i no pot afrontar un lloguer de mercat. Bankia li nega el lloguer social.
Tots dos són dos casos flagrants, que pel seu estat de salut i edat avançada, és de justícia que Bankia els concedeixi el lloguer social de caràcter vitalici, garantint-los viure dignament, de manera assequible i sense més disgustos.
Bankia, ha demostrat sobradament no tenir cap tipus de voluntat d’oferir solucions a les famílies a les quals va estafar sense embuts. Però, què passa amb les famílies afectades pel Banc Mare Nostrum? Més del mateix! Tenim a la Cristina com a exemple. La Cristina va veure com li arrabassaven i subhastaven la seva llar, condemnant-la a un deute impagable per a tota la vida, però després de més de cinc anys de lluita va aconseguir que li condonessin el deute i va signar un lloguer social per tres anys. Aquest mes de juliol li acaba el contracte i Bankia solament li vol renovar per un any més. La Cristina està disposada a tot per aconseguir un lloguer de tres anys, un mínim que marca la llei d’arrendaments urbans.
En l’acció d’avui, també tenim la Luz exigint els seus drets. La Luz es va hipotecar en 2009 amb Caixa Penedès, però en 2011 van començar els seus problemes econòmics i va aconseguir un refinançament amb Banc Mare Nostrum, actualment Bankia. La situació de la Luz va empitjorar, no podent acabar de pagar el refinançament. El seu pis va acabar subhastat i la Luz es va quedar sense casa i amb deute. Ara lluita per una condonació de deute i lloguer social.
Finalment, tenim al Ricardo que va refinançar la seva hipoteca amb Banc Sabadell, l’operació va acabar en mans de BMN i ara és Bankia qui té la responsabilitat de donar-li solució. El Ricardo està lluitant per la dació en pagament, però necessita que Bankia li condoni el préstec que va sol·licitar per poder dur a terme el refinançament. Sense aquesta condonació, el Banc Sabadell no li concedeix la dació en pagament.
Des de la PAH, seguirem protegint als nostres majors i a qui ho necessiti, per forçar-los a negociar en pro de les famílies. Famílies que han pagat amb diners de la seva butxaca el seu rescat bancari i que no permetran que els segueixin robant més. Perquè no només és qüestió econòmica, sinó d’uns Drets fonamentals que la PAH no permetrà que se segueixin calcigant. Sabem que organitzades i sense rendir-nos guanyem. Les famílies no es mereixen aquest tracte i no defallirem fins a aconseguir el que és de justícia.
#ResultadosBankia