Arxiu d'autors PAH_Bcn

Atención: cambiamos de sitio las asambleas de este mes de julio

Atentes!

Per motius de calor i d’espais, aquest mes de juliol les assemblees de la PAH de Barcelona de dilluns d’assessorament col·lectiu i les dels dimarts de coordinació canvien de lloc.

Ens traslladem a un espai obert, amb ombra i més fresc, per fer les nostres activitats.

Ens trobaràs al carrer Creu Coberta 26.

 

Stop Desnonaments Juny 2023

Comptador desnonaments mes: 3

Comptador total 2023: 47

Aturats 1Suspesos 1Entrega clausReallotjamentExecutats 1

Desnonaments per hipoteca

Dimarts 20
Demandant: BBVA / Divarian ATURAT
Adreça: C/Mare de Déu de Port, 407, Barcelona

Desnonaments per lloguer

Dilluns 19
Demandant: EXECUTAT
Adreça: C/Alcalde de Zalamea, 8, Barcelona

Desnonaments per ocupació

Dimecres 7
Demandant: SAREB SUSPÈS
Adreça: C/Montsant, 30, Barcelona

[Nota de premsa] Entrada en vigor de la llei estatal d’habitatge. Com afecta en matèria de desnonaments?

Avui entra en vigor la llei estatal d’habitatge, la Ley Vivienda. Una llei que dista molt de les exigències de la PAH i els moviments socials que treballen per garantir el dret a l’habitatge

Durant més de dos anys hem estat treballant per incloure en la llei mesures com el lloguer social obligatori per lluitar contra els desnonaments, i altres mecanismes per corresponsabilitzar a bancs i fons voltor que han sigut responsables de més de 139.000 desnonaments a Catalunya. Encara així hi ha hagut canvis en matèria de desnonaments que no s’entendrien sense la nostra pressió. Des de les PAH de Catalunya seguirem al capdavant de la lluita pel dret a l’habitatge, pressionant sense parar perquè s’apliquin les petites mesures útils que recull la llei. Alhora, i molt més important, continuarem organitzant a la ciutadania per proposar nous canvis per garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge de totes.

Els canvis en matèria de desnonaments que entren en vigor avui són els següents:

  • Es prohibeixen els desnonaments oberts. Davant la constatació que aquesta pràctica es tornava a utilitzar en alguns casos, ara es blinda i s’estén a tota mena de desnonaments −de lloguer per impagament i fi de contracte, ocupació i hipoteca−, modificant de nou diversos articles de la Llei d’Enjudiciament Civil.
  • S’augmenta d’1 a 2 i de 3 a 4 mesos (segons si la propietat és persona física i jurídica, respectivament) el termini màxim de suspensió del procediment de desnonament que pot acordar el Jutjat perquè s’adoptin les mesures d’habitatge proposades per les administracions públiques com a alternativa habitacional, després que l’administració competent hagi comunicat que la llar afectada es troba en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica.  A més, aquest rol, que abans s’atribuïa a serveis socials en genèric i ara s’atorga a les administracions autonòmiques i locals competents en matèria d’habitatge, assistència social, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social, inclou la presentació de propostes d’alternativa d’habitatge digne de lloguer social a proporcionar o de mesures d’atenció immediata a adoptar.
  • S’introdueix una definició o els criteris perquè el Jutjat valori la situació de vulnerabilitat econòmica per suspendre o no el procediment, vinculant-ho a topalls d’ingressos, ponderats i superiors en cas que hi hagi fills a càrrec, persones majors de 65 anys o en situació de dependència, malaltia, etc. En desnonaments de lloguer s’inclou el criteri directe de vulnerabilitat de què els pagaments d’aquest, més els subministraments bàsics, superin el 30% dels ingressos de la unitat familiar.
  • S’introdueix la intermediació prèvia com a requisit per admetre les demandes de desnonament de lloguer, ocupacions (que van per via civil) i hipotecaris per part de grans tenidors en habitatge habitual de famílies vulnerables. És a dir, no es podran iniciar procediments judicials si el gran propietari (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans) no ha acudit al procediment de conciliació o intermediació que estableixin les administracions competents (pendent de regular en la majoria dels territoris), és a dir les autonòmiques, basant-se en l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts i de les possibles ajudes i subvencions existents en matèria d’habitatge. La mesura afectarà també els desnonaments actualment suspesos gràcies a la moratòria estatal continguda al RDL 11/2020, en les mateixes condicions. Qui ha de demostrar que la família no és vulnerable és la mateixa propietat i en cas de ser-ho, podrà interposar-la si demostra que han acudit a l’Administració com a màxim 5 mesos abans sense haver estat atès, 2 mesos després d’haver-ho sol·licitat sense que s’iniciï la intermediació en 2 mesos, o abans de 3 mesos després que s’acabi indicant el seu resultat.

 

A Catalunya tenim la llei antidesnonaments catalana, Llei 24/2015, que contempla l’oferiment d’un lloguer social en els casos de famílies vulnerables i grans tenidors, per evitar desnonaments. En aquest sentit, la intermediació que contempla la nova llei estatal habilita l’encaix de les dues normatives. És a dir, a partir d’ara no pot haver-hi cap demanda sense que hi hagi hagut una intermediació entre les parts i això comporta donar més robustesa a la Llei 24/2015, ja que els grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans de posar la demanda i l’Administració competent podrà fer el seguiment de l’oferta i portar a terme el seu compliment íntegre.

Ara exigim a la Generalitat que ha de regular de forma urgent i garantista el procediment de conciliació o intermediació d’acord amb l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts, de la Llei 24/2015 i recursos existents en matèria d’habitatge. En aquest sentit, el passat dilluns ens vam reunir amb el conseller de Territori, Juli Fernández, per fer arribar aquesta demanda i explicitar que han de liderar, comptant amb la ciutadania, aquesta nova eina per aconseguir signar milers de lloguers socials i evitar així desnonaments de famílies vulnerables.

[Especial eleccions 28M] Els partits comparteixen les propostes del moviment per l’habitatge?

[Especial eleccions 28M] Els partits comparteixen les propostes del moviment per l’habitatge? 

Pocs dies abans de les eleccions publiquem aquesta graella informativa per explicar l’adhesió de les diferents candidatures de Barcelona a les propostes de la PAH per millorar l’accés a l’habitatge 

Queden pocs dies per les eleccions del 28 de maig a Barcelona i és per això que des de la PAH fem pública avui la nostra graella per avaluar si les diferents candidatures a l’alcaldia de Barcelona comparteixen les nostres propostes per millorar el dret a l’habitatge a la ciutat i estan disposades a incorporar-les al seu programa de govern per la pròxima legislatura. A principis de maig vam fer públiques les nostres propostes recollides en aquest document i durant els últims dies hem rebut retorn dels diferents partits, en forma de reunions, respostes escrites o bé en el debat que diferents entitats en defensa de l’habitatge vam organitzar el passat 18 de maig

Us fem un breu resum de les diferents respostes de cada partit:

  • Barcelona en Comú: van concertar reunió amb nosaltres on vam parlar extensament de les propostes i van assistir al debat. Si bé hi ha lleugers matisos −com l’aposta decidida pel tanteig i retracte com a mecanisme per adquirir HPO per sobre de l’expropiació−, hi ha un consens general d’entesa. En alguns casos ha faltat concreció sobre els reallotjaments de les famílies desnonades o bé no comparteixen que es focalitzi tant en l’ocupació perquè és un fenomen menor i que va de baixa.
  • Ciutadans: no han respost als nostres intents de contactar ni van assistir al debat. 
  • CUP: si bé no vam concertar reunió, sí que ens van respondre per escrit i ens van referenciar el seu programa electoral; a més, també van assistir al debat del 18 de maig. Comparteixen la totalitat de les propostes.
  • Esquerra Republicana: van concertar reunió amb nosaltres i van assistir al debat. Entesa general, tot i que amb matisos −model de Finestreta Única per millorar l’atenció de Serveis Socials, per exemple. Les divergències més notòries són: per una banda, la seva aposta per modificar la normativa del 30%, ja que asseguren que no funciona després de 4 anys d’aprovada (tot i que va ser la pròpia ERC qui va condicionar el seu vot favorable demanant la no suspensió de llicències mentre es discutia la norma, fet que moltes promotores van aprofitar per sol·licitar llicències extra per poder seguir construint sense reservar HPO).
  • Partit Popular: no van concertar reunió i no van assistir al debat, però van contestar per escrit. Si bé comparteixen la nostra preocupació per la situació de l’habitatge a la ciutat, es van mostrar força contraris a les nostres propostes, argumentant que “moltes de les mesures que aquest govern ha implantat amb el recolzament d’entitats com les que vostès representen no han aconseguit millorar la qüestió de l’habitatge a la nostra ciutat” i proposen directament derogar la mesura del 30%, per exemple, i argumenten que l’ocupació és un fenomen que “atempta contra la propietat privada”. 
  • Partit Socialista: no han contestat als correus, però sí que van assistir al debat. A grans trets es mostren evasius amb moltes de les propostes o bé directament contraris: no volen aplicar la Llei Antidesnonaments catalana (no posar multes), derogar la mesura del 30% o crear una oficina per denunciar ocupacions. 
  • Trias per BCN: no vam concertar reunió, però sí que han contestat per escrit i van assistir al debat. Hi ha alguns punts d’acord, com és el compromís de reduir la llista d’espera de la Mesa d’Emergència o la necessitat de posar sancions basant-se en la Llei Antidesnonaments catalana, però hi ha força punts que no ens han contestat (com les reunions periòdiques amb els moviments o els reallotjaments dignes) o bé es mostren directament contraris (derogació del 30%).
  • Valents: Si bé vam celebrar una reunió, no s’havien preparat les respostes i ens les van enviar posteriorment per escrit, i tampoc van assistir al debat. Pocs punts d’entesa, generalment es mostren contraris amb la majoria de les propostes i les que no, plantegen fórmules totalment diferents de les que proposem (Pla de Xoc per la Mesa d’Emergència i les reunions periòdiques amb entitats).

Per tant, la graella finalment queda de la següent manera (si no la veus bé, pots descarregar-la en PDF aquí):

Des de la PAH, volem agrair a totes les formacions que han mostrat interès a reunir-se amb nosaltres i contestar les nostres demandes, demostrant així la seva sensibilitat vers les problemàtiques de l’habitatge. Gràcies a totes per col·laborar! Governi qui governi, des de la PAH continuarem exigint a l’Ajuntament i a la resta d’administracions públiques la seva obligació de fer complir el dret fonamental a tenir un habitatge digne i adequat.

Ja podem actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona

Acord general de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona en la centralitat de l’habitatge en els problemes de la ciutadania i en l’impacte al model de ciutat. En les receptes per afrontar aquest gran repte és on han sorgit les tensions entre els partits, prioritzant uns i altres l’habitatge com una casa o com una inversió.

El vídeo del debat es pot recuperar aquí 

El Centre Cívic Can Felipa del Poblenou, quasi ple, va presenciar ahir el debat sobre habitatge de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona. El debat, que s’organitzava per una representació quasi completa d’entitats i organitzacions defensant el dret a l’habitatge a la ciutat, com la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, la PAH Barcelona, l’Observatori DESC, el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis i amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i la Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge, va comptar amb la participació de l’Eva Baró d’ERC, Damià Calvet de Trias per Barcelona, Thaïs Cloquell de la CUP, Lucía Martín de Barcelona en Comú i Jordi Mas del PSC i la moderació d’Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC. 

Organitzat al voltant de dos grans blocs o problemàtiques, l’emergència habitacional i l’increment del parc d’habitatge social, es va poder entrar al fons de les moltes mesures que s’haurien de seguir desplegant i aprofundint i de noves polítiques per respondre-hi. En els detalls de com actuar des del Govern és on han sorgit les tensions entre els partits a l’hora d’entendre l’habitatge com una casa o una inversió.

El debat s’ha obert amb els problemes per fer complir la Llei 24/2015, que obliga grans tenidors a signar lloguers socials per evitar desnonaments, on tots els partits han estat d’acord que és inacceptable el frau de llei i que cal fer servir tots els instruments disponibles, com són les sancions, l’articulació judicial, etc. Barcelona en Comú ha promès una nova Unitat Antiespeculació, ampliant feina ja feta, i la CUP que l’Ajuntament es personarà si governen en les demandes a grans tenidors. El debat ha continuat amb la intervenció en primera persona de la Dulce, membre de PAH Barcelona i mare de dues criatures, que està ocupant un pis d’un gran tenidor, qui ha preguntat sobre les mesures dels partits per reduir la llista d’espera de la mesa d’emergència. Tant la candidatura del PSC com Trias per Barcelona han posat èmfasi en la necessitat d’ampliar l’habitatge públic i crear més llocs de treball per prevenir aquestes situacions. Per la seva banda, ERC i CUP han promès canviar la normativa de la mesa d’emergència per no excloure persones en situació irregular de la mesa, tal com han fet altres municipis com Sant Cugat. Així com deixar de pagar allotjaments privats a l’empresa BCN Travel, que forma part de fons voltor, i estenent allotjaments com el CATAF a cada districte.

Habitatge protegit amb qualificació permanent

El segon bloc es va obrir amb les mesures per evitar l’acció especulativa de grans tenidores i fons voltor, on tots els grups han estat d’acord en seguir augmentant la coordinació entre administracions perquè la Generalitat dicti zones d’alta tensió i es pugui actuar. Barcelona en Comú va prometre un nou Servei per Llogateres per reforçar la garantia de drets a les veïnes en situació de lloguer, així com la CUP ha promès que proposaran la celebració d’un referèndum d’expropiació a grans tenidors, tal com va passar a Berlín. Trias per Barcelona i PSC van proposar la creació d’un impost que dificulti les compravendes especulatives. Una de les apostes del debat era un format de preguntes com a dilemes entre casa o inversió. En el cas dels dilemes relacionats al lloguer turístic, Trias per Barcelona es va posicionar en obrir noves zones per allotjament turístic i la resta a suspendre les llicències d’habitatge turístic, Barcelona en Comú i CUP s’han posicionat en prohibir el lloguer de temporada i ERC, Trias per Barcelona i PSC en desenvolupar un marc legal de lloguer de temporada. Finalment, Trias per Barcelona s’ha posicionat en mantenir el lliure mercat en el lloguer i la resta en limitar els preus. En l’espai per matisar o aprofundir, ERC i CUP van prometre i recordar que ja es pot actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona, d’acord amb la Llei de Turisme. 

Preguntats per l’ampliació del parc d’habitatge protegit, el sentir general és que cal col·laboració amb agents privats i/o comunitaris, i que tots els habitatges cal que mantinguin una qualificació indefinida. Tant Trias per Barcelona com PSC van prometre reforçar Habitatge Metròpolis Barcelona, col·laboració de l’Ajuntament amb privats amb lucre per fer lloguer. La CUP, per altra banda, ha promès excloure els operadors lucratius de la col·laboració pública, fent fora voltors tant de l’habitatge com les cures o altres sectors. Totes les candidatures han estat d’acord en reforçar la generació de més habitatge social i assequible amb operadors sense ànim de lucre. En la responsabilització del privat en l’augment de l’habitatge digne, tant ERC, Barcelona en Comú com la CUP han apostat per mantenir o aprofundir les reserves del 30% d’habitatge en nova construcció, i Trias per Barcelona i PSC en repensar la mesura, flexibilitzant-la. 

Finalment, s’ha parlat de cooperativisme d’habitatge a través de tres dilemes que feien posicionar els partits a favor o en contra de mesures que ajuden a fomentar aquest model comunitari, com el Conveni ESAL, entre promotors socials d’habitatge i l’Ajuntament de Barcelona, per fer habitatge cooperatiu i social qualificat d’HPO en sòl públic. O el tanteig i retracte que mobilitza sòl privat a entitats sense ànim de lucre per fer habitatge assequible. CUP i Barcelona en Comú s’han posicionat a favor de totes aquestes mesures, mentre que ERC, PSC i Trias per Barcelona s’han decantat més per facilitar la mobilització de sòl privat a entitats sense ànim de lucre. ERC ha sigut l’únic partit que ha votat en contra d’evolucionar l’actual Conveni ESAL a una forma més estable.