Arxiu d'autors PAH_Bcn

Exigim sancions a bancs i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits!

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigim una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015

Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha posat una sanció a un gran tenidor d’habitatge del Raval per no haver fet l’obligatòria oferta de lloguer social a una família vulnerable abans d’ordenar-ne el desnonament i, per altra banda, una expropiació forçosa de l’ús d’un pis buit del BBVA al barri del Besòs per 10 anys. També s’ha fet públic que existeixen 7 expedients més d’expropiació en pisos de Caixabank, Sareb, BBVA i Bankia, i que hi ha 300 casos més detectats on s’ha d’oferir lloguer social per tal d’evitar desnonaments, i que si no s’ofereix, també s’actuarà.

És una bona notícia que se sancioni als grans tenidors per incomplir les seves obligacions legals amb els desnonaments, i que es facin servir les eines existents per augmentar el parc d’habitatge social mobilitzant els milers d’habitatges buits existents. Segons ens consta, es tracta de les dues primeres actuacions d’aquest tipus a Catalunya.

Cal tenir ben present que la llei que va trencar per primer cop a tot l’Estat la impunitat dels bancs a l’hora de desnonar quan tenen centenars de milers d’habitatges buits, és la Llei 24/2015, aprovada gràcies a la lluita incansable de les entitats socials que defensen el dret a l’habitatge digne. La Llei 4/2016 es va aprovar després que el govern de Rajoy suspengués la 24/2015, nascuda de la ILP Habitatge. I no només això, sinó que també la vam salvar de l’intent del Partit Popular i la banca, d’enterrar-la a través de la seva impugnació al Tribunal Constitucional.

Gràcies a 3 anys de lluita imparable i després de recuperar les lleis a principis del 2019, les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca i el Grup Promotor vam fer una primera acció a tots els municipis de Catalunya exigint als bancs, ajuntaments i jutjats el compliment íntegre de les seves mesures. A més, el passat mes d’abril ens vam reunir amb el President Quim Torra per exigir-li el mateix, i posteriorment s’han realitzat nombroses reunions amb els Departaments de Territori, Afers Socials, i Empresa, per assegurar l’aplicació valenta i plena de la Llei 24/2015, tant la part d’habitatge com la part de pobresa energètica.

Cada dia hi ha 45 desnonaments a Catalunya, i el lloguer social obligatori s’ha d’oferir en tots aquells llançaments hipotecaris i per impagament de lloguer de grans tenidors que afectin famílies en exclusió residencial, és a dir, que tinguin ingressos inferiors al 2,5 de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Per tant, milers de famílies han de signar anualment lloguers socials oferts per la banca, fons voltor i grans propietaris, que evitin el seu desnonament (13.941 van perdre el seu habitatge a casa nostra el 2018 i 3.557 el primer trimestre del 2019).

Els desnonaments de petits propietaris també estan coberts per la Llei 24/2015, a través de l’obligació de reallotjament obligatori per part de les administracions (Generalitat i ajuntaments) i de les eines de mobilització d’habitatge buit de bancs i fons voltor per lloguer social. Aquesta obligació està essent incomplerta de forma sistemàtica cada dia, i ho demostren les més de 2.000 famílies que esperen un habitatge a les Meses d’emergència a tot Catalunya: necessitem mobilitzar els milers d’habitatges buits de bancs i fons voltors que no compleixen la seva funció social!

Per acabar, exigim les següents mesures:

  • A tots els ajuntaments de Catalunya: més enllà d’aquest primer expedient de sanció, és imprescindible i obligatori que controlin totes les ofertes de lloguer social obligatòries que cal fer, sancionant de forma immediata si s’incompleixen i donant senyals inequívoques de què la llei no es pot obviar i vulnerar.
  • A l’Ajuntament de Barcelona: que imposi la sanció màxima en aquest primer cas i en els que vinguin. Les lleis diuen molt clarament que no pot resultar més beneficiós rebre una sanció que incomplir la llei (art. 28 Llei 40/2015 del Règim Jurídic del Sector Públic), i que si el benefici d’incomplir és superior a l’import de la multa, aquest pot ser incrementat fins a la quantia equivalent al benefici obtingut (art. 118 de la Llei del dret a l’habitatge). Per tant, la sanció màxima i el seu increment vénen justificades per la rendibilitat que els fons voltor i les entitats bancàries extreuen dels lloguers abusius.
  • A la Generalitat: que posi les eines amb urgència per poder aplicar una altra mesura importantíssima per mobilitzar, la cessió obligatòria dels habitatges buits de la banca als preus de lloguer social que marca la Llei 24/2015. En aquest moment el Grup promotor ja ha fet una proposta al Departament de Territori per tal que es pugui aplicar per part dels ajuntaments, que haurà de ser aprovada com més aviat millor.

Aprofitem per anunciar, que el pròxim 11 de juliol tindrem una nova reunió amb el President Torra, per valorar si des de l’abril s’han fet els avenços necessaris per garantir l’aplicació al 100% de la Llei 24/2015.

Exigim sancions a banca i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits! Cal una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015 i la protecció del dret a l’habitatge!

La PAH de Barcelona ocupa l’Institut Municipal de Serveis Socials per exigir reallotjaments dignes a famílies desnonades que es troben en pensions

La Llei 24/2015 obliga les administracions a reallotjar a les famílies desnonades, i ajuntaments i Generalitat ho estan incomplint

Avui divendres 21 de juny de 2019 la PAH de Barcelona ha ocupat la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per reclamar un reallotjament digne a famílies desnonades que avui dia es troben en pensions i/o albergs sense un lloc on poder fer els deures les seves filles, poder cuinar per menjar calent i poder fer una vida digna mentre estan a l’espera del pis de la Mesa d’emergència o d’una solució definitiva. Aquest reallotjament temporal, que es fa per no tenir pisos de la Mesa d’emergència, és gestionat per l’empresa Snow Travel, que selecciona arbitràriament pensions per a les famílies desnonades sense veure les necessitats de la família i les va movent de pensió en pensió, com és el cas de la família de la Chaimae o la de la Teresa. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

Recordem que la Llei 24/2015 obliga en el seu articulat, mai suspès, en l’article 5.6 que: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Avui dia aquest article s’està incomplint per part de les administracions locals com Barcelona i per part de la Generalitat que està deixant les famílies desnonades sense aquest reallotjament i responsabilitzant als moviments socials com la PAH a buscar solucions per les famílies.

Des de la PAH, una vegada més, anem més enllà i proposem solucions per fer-hi front. Concretament exigim la convocatòria del Consell Social de l’habitatge de Barcelona per reobrir i treballar els protocols d’accés a la Mesa d’emergència i els reallotjaments en casos específics, com són procediments de desnonaments oberts i de petit tenidor. El passat mes de maig vam preguntar als partits polítics que es presentaven a l’alcaldia de Barcelona sobre aquests temes i d’altres que creiem urgent abordar. La resposta majoritària és de fer-hi front. Ara, amb un nou govern, exigim que ens posem a treballar des d’avui, doncs les famílies no poden esperar.

Exigim per les famílies que es troben en risc de desnonament propostes de mínims:

  • Protocol d’accés a la Mesa d’emergència. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
  • Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Exigim el compliment amb la Llei 24/2015.
  • Llista d’espera de la Mesa d’emergència. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. És necessari un pla de xoc per posar-la a zero.

Sabem que davant situacions difícils cal posar-hi imaginació i valentia, des de la PAH ho portem fent des de fa 10 anys. Davant d’això cal que totes les administracions, entitats, partits polítics es responsabilitzin i que diguin obertament si continuaran posant bastons a les rodes per sortir d’aquesta situació o realment posaran tots els seus recursos per deixar enrere el rànquing de la vergonya de desnonaments que liderem en el territori espanyol.

Nosaltres ho tenim clar, mentre continuï havent-hi qualsevol vulneració en el dret a l’habitatge, ens tindran davant. Exigim una #CiutatPerViure.

Blackstone mata

Les PAHs de tot Catalunya exigim solucions per a famílies vulnerables

Avui fa exactament un any de l’assassinat d’en Jordi, el veí de Cornellà que es va treure la vida per no poder pagar el seu lloguer a Blackstone. Les PAHs de Catalunya tornem a les oficines d’aquest fons voltor a exigir justícia, a dir alt i clar que no deixarem que hi hagi una mort més per la seva usura i que atenguin un a un tots els casos. Esperem que no s’hagi de perdre una altra vida perquè s’asseguin a negociar amb nosaltres.

Blackstone a Espanya opera amb el nom Anticipa Real Estate, gestora immobiliària amb la qual es va apoderar de les hipoteques de Catalunya Caixa. Una operació habitual, comprar el deute d’economies en problemes, per posteriorment pressionar i cobrar la totalitat del valor d’aquest deute, negant a les famílies reestructuracions de deute, quites o lloguers socials, tot i que estem parlant d’habitatges que provenen de caixes i bancs que van rebre ajudes del FROB, aquest rescat bancari de més de 60.000 M € de diners públics i sense cap mena de contraprestació a la societat. 

Blackstone, aprofitant-se de la situació, porta invertits a Espanya des de l’inici de la crisi més de 20.000 M € (5.420 M € només durant el 2018). Blackstone ha comprat Hotels (amb 20.000 llits és el segon major propietari de llits hotelers d’Espanya), Habitatges (amb 35.000 habitatges és el major propietari d’Espanya), Hipoteques (100.000 a Catalunya Caixa), Logística (55 actius logístics i 162.000 m² de sòl per a ús industrial) i Joc (va comprar Cirsa Codere). Com qualsevol fons voltor extractivista, el seu únic objectiu és comprar barat i vendre car en el menor temps possible. No li importa els mètodes ni com quedi el país després del seu pas. A Espanya, per exemple, només 5 anys després, ja ha posat a la venda part dels 1.860 pisos d’habitatge públic que va comprar a l’Ajuntament de Madrid, o de les 100.000 hipoteques que va comprar a Catalunya Caixa

La relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, en un recent informe sobre Blackstone va expressarserioses preocupacions que les seves accions siguin consistents amb el dret internacional dels drets humans pel que fa al dret a l’habitatge i la seva responsabilitat de respectar els drets humans sota els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans.” 

Blackstone s’amaga darrere de 6 SOCIMIS (Societats Cotitzades Anònimes d’Inversió en el Mercat Immobiliari), creades pel Partit Socialista i que gràcies al Partit Popular no paguen impost de societats, (Euripo, Torbel, Albirana, Testa, Corona i Fider) i darrere de nombroses empreses com Budmac o Alquilovers. Tot un entramat de societats per evadir impostos en paradisos fiscals o Luxemburg, el principal objectiu dels quals (de Blackstone) és comprar actius amb el menor preu possible i que en el moment de la venda, en un període a curt o mitjà termini, es vengui a altres inversors per aconseguir altes rendibilitats. Alguns dels seus competidors en el sector són: Kronos Homes i Värde Partners. Blackstone va registrar l’any passat dues noves Socimis sota el nom de Pegarena i Tourmalet.

En pocs anys s’ha convertit en el gestor immobiliari més gran del nostre país, acumulant prou poder sobre el mercat per a permetre’s el luxe d’influir en les polítiques d’habitatge, amb amenaces al mateix Govern. Haya Real Estate és l’empresa immobiliària de Blackstone. Administra la cartera més gran de REOs a tot l’Estat espanyol i comercialitza més de 15.000 immobles a l’any. A més, explota grans carteres de patrimoni immobiliari i són experts en lloguer de REOs (REO és l’acrònim del terme anglès “Real Estate Owned” o propietats embargades després d’un judici hipotecari. REO és un terme de la indústria financera que fa referència a les propietats que una institució ha executat i que ara li corresponen). I també habitatge social. A Barcelona es va adjudicar un edifici d’habitatge de protecció oficial a l’Avinguda Diagonal i ara l’està posant a la venda per 30.000 milions d’euros. Des de la PAH exigim a la Generalitat de Catalunya que no ho permeti. Amb un 1.5% de parc públic de lloguer social no podem permetre que fons voltor com Blackstone vinguin a colonitzar i a expulsar-nos de les nostres ciutats. 

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca portem anys denunciant i exigint als governs de torn responsabilitat i protecció a les famílies. Durant aquests anys la resposta de les institucions ha estat la de seguir protegint els especuladors i deixant en la cuneta als milers de famílies que són víctimes d’aquest fons voltor.

Davant d’això, les PAHs de tot Catalunya diuen PROU. No permetrem que es continuïn vulnerant els drets humans sense cap conseqüència.

Avui comencem una campanya de pressió i escrache al fons d’inversió Blackstone i a tots aquells que li afavoreixin per operar a l’Estat i ciutats. Com a primer pas ens hem concentrat a les seves oficines del Prat del Llobregat a exigir demandes concretes per a desenes de famílies que porten anys intentant buscar solucions i que aquest fons d’inversió només els ha donat una ordre de desnonament com a resposta. 

Exigim: 

  • Una oficina d’atenció al públic a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida
  • Lloguers socials segons la Llei 24/2015 per impagament d’hipoteca i de lloguer, amb els barems de la llei i a 7 anys, com marca la LAU
  • Renovació dels lloguers socials. Hi ha 500 famílies a Barcelona a les quals els finalitza el contracte de lloguer social i no li ho volen renovar
  • Quites de deute
  • Lloguer social per als casos d’ocupació
  • Cites per escrit per a cada un dels casos que presentem avui, en les seves respectives PAH en una setmana

La batalla va començar fa anys, ara seguirem denunciant les seves noves pràctiques abusives i usureres. Ja no només estan quedant-se amb els habitatges de les famílies vulnerables, sinó que estan adquirint hotels, empreses de jocs, per seguir explotant les nostres vides i esprémer fins a l’últim cèntim de les famílies que fan malabarismes per arribar a final de mes.

Si estàs afectada per aquest fons d’inversió, escriu-nos un correu a: lapahdebarcelona@gmail.com
Estem teixint una xarxa internacional per a enfonsar a aquest fons voltor i a tots els que permetin que operin de manera fraudulenta incomplint tractats internacionals de drets humans.

Diguem ben alt i clar que BlackstoneAnticipa: estafa, enganya, mata i fa fora la gent de les seves llars. Ho permetràs? Nosaltres NO! La revolució comença aquí. No estàs sola!

#BlackstoneMata

Hem elaborat un ampli dossier sobre Blackstone i testimonis d’afectades que pots llegir i descarregar aquí

 

Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona

Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteixen en una lluita pel poder que obvia quines mesures s’implementaran al llarg del proper mandat per garantir una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.

Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contrària,  des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.

Davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats, el greu deteriorament ambiental i l’emergència habitacional de la ciutat, es fa imprescindible abordar de forma immediata les següents demandes en l’acció de govern a Barcelona:

Desigualtats i justícia social

  • Cal mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió, revisar, reforçar i ampliar els plans de barris, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar,  desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.
  • Exigim garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu. Igualment, cal avançar de manera decidida cap a la sobirania energètica, fent de Barcelona Energia un espai de participació col·lectiva per un control democràtic de la producció, distribució i consum energètic.

Emergència climàtica i justícia ambiental

És necessària una visió global de la qüestió i abordar prioritàriament l’emergència climàtica on les següents mesures són fonamentals:

  • Cal un canvi en el model de mobilitat,  amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de pàrquings dissuasius, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.
  • Apostar per una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que exerceixi com a verdader agent de canvi, cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona.
  • Lluitar contra els grans contaminants, limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.
  • Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració.
  • Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal com demanen més de 250 entitats, algunes de 3r nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB*.

Emergència habitacional, lloguer i turisme

  • Polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic acompanyades per alternatives econòmiques més justes. Substitució del consorci públic-privat Turisme de Barcelona per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. Ampliació de la zona 1 de l’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) a tota la ciutat, aturant la concessió de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità.
  • Abordatge de les grans infraestructures de mobilitat com a factor fonamental de la turistització; per ser port i aeroport, competències supramunicipals, cal un acord de ciutat i un procés de diàleg amb la resta d’administracions perquè sigui la ciutat qui gestioni aquestes infraestructures. Cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com ara el parc públic de lloguer, a reforçar del teixit veïnal o el finançament del procés de decreixement turístic.
  • En política d’habitatge és imprescindible l’augment del parc públic de lloguer en compliment de la mesura del 30% i 15% d’habitatge públic. Cal un compliment íntegre de la Llei 24/2015, així com ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració. Cal facilitar acords de lloguer social davant de problemàtiques com la de les famílies forçades a ocupar, així com publicar dades del fenomen.
  • Per fer front a l’emergència cal modificar el protocol d’accés a la Mesa d’emergència i una reducció dràstica de la llista d’espera que actualment supera els dos anys. Cal acordar el destí del reallotjament després de desnonament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Cal unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions.
  • Cal un seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament i agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

I per tot això és imprescindible que el pròxim govern de la ciutat tingui com a prioritat aquestes qüestions, amb transparència i facilitant la participació dels moviments socials per tal de seguir amb l’aprofundiment de la democràcia, i fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat.

Barcelona, 11 de juny de 2019

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un  Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica

* Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica https://aiguabcn.org/compromis/compromis/

Exigim a l’Ajuntament de l’Hospitalet solucions pel Juan i la seva família

L’Ajuntament, liderat per Núria Marín i el PSC, incompleix la Llei 24/2015 i deixa el Juan i la seva família al carrer després de patir un desnonament obert

Dimarts passat 28 de maig, el Juan i la seva família amb dos menors i amb la seva dona embarassada, van ser desallotjats del seu habitatge després que el Jutjat de Primera Instància de l’Hospitalet de Llobregat decretés un desnonament amb data oberta, una pràctica específicament prohibida pel Reial Decret 7/2019.

L’Ajuntament, tot i conèixer a través dels seus departaments que aquest desnonament es podia produir a partir del dia 20 del mes passat, no ha fet absolutament res per trobar un reallotjament digne abans que es portés a terme i evitar d’aquesta manera l’insuportable nivell d’angoixa que suposa aquest tipus de pràctiques inhumanes.

Un cop produït el desnonament i després d’un dia sencer esperant l’actuació de Serveis Socials, s’acaba derivant a la família a una teòrica pensió al número 578 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. En arribar, el Juan i l’Aurora comproven horroritzats com el lloc no compleix els mínims estàndards d’higiene i dignitat: el pis fa pudor, els llençols de la seva habitació estan bruts, el sòl i les parets fa temps que no es netegen i els lavabos no tenen unes mínimes condicions de salubritat. A més, troben que alguns dels hostes escupen a terra i fins i tot fumen dins de l’estança. Davant d’aquesta situació i, recordem, amb dos menors a càrrec, la família pren la decisió d’abandonar l’espai i aconsegueixen dormir amb uns matalassos al terra del menjador d’una veïna del bloc d’on acabaven de ser desnonats i amb la qual havien mantingut una bona relació durant la seva convivència com veïnes.

L’endemà, dimecres 29, vam sol·licitar reunions amb càrrecs de l’Administració i una campanya per denunciar la situació de l’Aurora i el Juan, sense cap èxit, per la qual cosa han de passar una segona nit dormint indignament en un menjador aliè, perquè l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat incompleix l’article 5.6 de la Llei 24/2015, que estableix que “les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament”. És per aquest motiu que des de la PAH de Barcelona vam decidir realitzar una acció de denúncia a l’Ajuntament el dijous 30, i després d’una reunió amb el regidor José Castro i els responsables d’Habitatge i Serveis Socials, es decideix realitzar una nova visita a la pensió de Diagonal per aclarir si realment es troba en condicions.

Juntament amb l’Aurora i el Juan, vam acudir al lloc aquell mateix migdia i, en arribar, vam detectar que el pis s’acaba de netejar a correcuita. Tot i trobar-nos amb les finestres obertes de bat a bat, constatem que l’olor encara és forta i que, si s’inspeccionen algunes zones més amagades, es veu clarament que el lloc està molt brut, incloent-hi la cuina i els lavabos. A més, trobem a l’interior un cendrer amb cigarrets apagats. Per tenir constància, prenem fotografies i vam gravar un vídeo on es veu clarament les males condicions de salubritat.

És quan ens disposem a sortir quan apareix el teòricament responsable de l’hostal, que, molt nerviós, ens amenaça i ens pregunta com hem entrat al lloc. El seu company, qui ens havia obert, se situa darrere gravant la discussió amb el seu mòbil. Intentem explicar-li la situació, però aquesta persona es posa cada vegada més nerviosa i traspassa la línia de l’agressivitat, arribant fins i tot a bloquejar el pas cap a la sortida, generant moments de tensió en els quals temem per la nostra integritat física. Finalment, vam aconseguir abandonar el pis, moment en el qual aquesta persona s’encara amb una veïna del pis de dalt que estava baixant les escales.

Després d’explicar-li tot el que havia passat al responsable d’Habitatge, i després que aquest fes una crida a l’encarregat de Serveis Socials, se’ns deriva als treballadors socials de referència de la família a la seu de Can Serra, on aquella tarda mantenim una reunió de més d’una hora amb el seu personal. L’única alternativa que s’ofereix llavors a la família és una pensió al barri de Sants de Barcelona, amb una habitació doble (quan la família està composta per 4 persones, inclosos dos menors i una dona embarassada) per aquella nit, amb la particularitat que aquesta pensió és del mateix propietari que ens acaba d’amenaçar unes hores abans. Després de l’angoixa viscuda, lògicament la família decideix no acceptar aquesta alternativa per por de trobar-s’hi de nou amb aquesta persona.

Les mateixes treballadores socials i la seva cap ens confirmen que l’Ajuntament no està en disposició d’oferir cap altra alternativa. Tot i tractar-se de la segona ciutat més poblada de Catalunya, sembla que només hi ha un conveni per allotjar a les famílies desnonades en tres o quatre pensions i, quan aquestes es troben plenes, no hi ha cap altra via per garantir aquest reallotjament.

Ara com ara, la família continua dormint al terra del menjador de la veïna i l’Ajuntament no li ofereix cap alternativa, incomplint de forma clara la legislació vigent en matèria d’habitatge, la Llei 24/2015.

Estem avui a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per exigir una solució digna per al Juan i la seva família. L’habitatge és un dret i des de la PAH ho demostrarem!