La futura Llei d’Habitatge encara no acaba amb els desnonaments de persones vulnerables

  • L’obligatorietat de sotmetre’s a una mediació no implica que no es pugui continuar desnonant als que no poden pagar un habitatge

  • L’acord segueix sense incloure mesures per a les persones hipotecades mentre l’euríbor continua pujant

  • Mancant conèixer els detalls, des de la PAH creiem que aquest acord continua sense solucionar els principals problemes a l’hora de garantir el Dret a l’Habitatge i que encara ha de millorar molt

Avui hem conegut un nou acord entre Esquerra Republicana, EH Bildu i el Govern d’Espanya sobre la futura llei per al Dret a l’Habitatge. En una roda de premsa convocada d’urgència aquest matí, totes dues formacions han desgranat les modificacions que han impulsat al nou text d’acord amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i, segons han aclarit els portaveus dels dos partits, amb l’aprovació tant del PSOE com d’Unidas Podemos.

La nostra valoració inicial −mancant conèixer amb detall el text pactat− des de la PAH és la següent: l’acord anunciat avui no canvia el fet que la futura llei continua sense acabar amb els desnonaments de persones vulnerables que no tenen una alternativa habitacional. Tot i les reclamacions dels moviments socials per a implementar mesures −com l’obligatorietat, per a grans propietaris, d’oferir lloguer social a les famílies que acreditin vulnerabilitat−, el projecte de llei, malgrat l’acord, únicament allarga els processos de desallotjament fins als 2 anys −la qual cosa es tradueix a allargar l’agonia per a les famílies afectades− i només obliga els propietaris a sotmetre’s a una mediació, la resolució de la qual no tenen per què respectar. És a dir: que grans tenidors com a bancs i fons voltor podran continuar desnonant sense cap classe d’obligació o penalització. Així mateix, ens preocupa que el nou acord contempli l’ús dels fons del Pla Estatal d’Habitatge per pagar els reallotjaments de les famílies desnonades o fins i tot lloguers socials “bonificats”, cosa que a la pràctica consistirà en un altre nou traspàs de diners públics a les mans de grans tenidors com a bancs i fons voltor, en comptes d’obligar-los a corresponsabilitzar-se de l’emergència habitacional actual i a mobilitzar els seus habitatges buits. El govern i els partits han d’acceptar el fet que en aquest país no hi ha habitatge públic i, per tant, l’Administració no té alternatives per a aquelles famílies que, per una raó o una altra, no puguin procurar-se un habitatge.

A més, lamentem que les famílies hipotecades s’hagin quedat fora d’aquest acord i de la futura llei en general. L’Euríbor ha tancat el mes de març en un 3,67%, fet que implica pujades de fins a 300€ mensuals, i a les nostres assemblees ja han arribat algunes famílies que han deixat de pagar o preveuen que ho faran pròximament. Fins ara el govern només ha pres mesures cosmètiques, com el mal anomenat escut social, o bé la reedició de l’acord de bones pràctiques bancàries, l’adhesió de les quals per part dels bancs ni tan sols és obligatòria i els supòsits d’aplicació dels quals són irreals.

Un altre fet que ens preocupa és la manca de mecanismes per a mobilitzar tots aquells habitatges buits i que segueixi sense abordar-se el fet que tenim una immobiliària pública, la Sareb, que el Govern ha deixat en mans dels fons voltor i el patrimoni del qual està sent venut, en comptes de posar tots aquests habitatges a la disposició de les comunitats autònomes i augmentar així el parc públic d’habitatge.

D’altra banda, des de la PAH reivindiquem aquells petits avenços que s’han fet al projecte de llei gràcies a la pressió dels moviments socials agrupats en la Iniciativa Llei Habitatge, com la prohibició dels desnonaments amb data oberta −una vulneració flagrant de drets que suposava una autèntica tortura per a les afectades−, la rebaixa de la definició “grans propietaris als que tenen 5 habitatges en comptes de 10 i el blindatge de les competències de les comunitats autònomes, que podran continuar desenvolupant lleis que ja han demostrat la seva eficàcia a l’hora d’aturar desnonaments, i corresponsabilitzar bancs i fons voltor gràcies al lloguer social. És el cas de la Llei Antidesnonaments a Catalunya, que ha evitat entre 5.000 i 11.000 desnonaments en el temps que ha estat en vigor i que actualment ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel mateix Govern; mancant conèixer els detalls, aquest anunci obre la porta al fet que mesures com la catalana tinguin encaix en la legislació estatal i que per fi puguin demostrar la seva efectivitat a mitjà i llarg termini

En definitiva, si bé valorem el fet que per fi s’estiguin fent passos per a aprovar una llei que ja acumula uns retards insuportables a causa de l’entossudiment de partits com el PSOE, entenem que les mesures recollides a l’acord anunciat per ERC i EH Bildu són manifestament insuficients. Creiem que encara queda molt marge de millora perquè la futura Llei d’Habitatge sigui real i efectiva, i per això exigim a tots els partits que al seu dia es van comprometre amb els moviments socials, que negociïn més millores abans d’atorgar el seu vot favorable a la Llei. Per part nostra, en els pròxims dies examinarem detingudament les mesures del nou acord i donarem la informació necessària per a evitar que s’enganyi la població amb discursos triomfalistes que no tenen efecte real en la vida de la ciutadania.

Desplaça cap amunt
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad