Dues germanes de 54 i 64 anys s’han suïcidat de matinada abans de ser desnonades del seu domicili al carrer Navas de Tolosa del barri de Sant Andreu de Barcelona
Convoquem a una concentració en la Plaça Sant Jaume per a dir n’hi ha prou de morts per culpa de l’habitatge
Abans de mostrar la nostra indignació davant l’aterridora notícia de dues germanes tirant-se al pati de llums unes hores abans de ser desnonades, volem mostrar la nostra solidaritat i més sentit condol a les seves famílies i éssers estimats. No ens cansarem mai de repetir que no són suïcidis, són assassinats els responsables directes dels quals són les administracions i la seva passivitat davant el drama humà mal anomenat crisi de l’habitatge.
No és una crisi, és el resultat d’un sistema venut a l’especulació i mercantilització de l’habitatge, que deixa de ser un dret per a ser la via ràpida per a lucrar-se i pastar beneficis milionaris a força de precaritzar-nos amb els preus abusius. Uns preus que ens ofeguen, ens priven d’un habitatge i d’una vida digna, ens ofeguen i en massa ocasions ens maten.
Aquestes dues morts no són un cas aïllat. Des de La PAH fa quinze anys que denunciem la situació i fent propostes legislatives, que més enllà d’acabar els desnonaments i garantir habitatge assequible, sobretot salven vides. Avui, com va ocórrer fa quatre mesos a Sabadell, ens trobem davant la pitjor de les conseqüències de la problemàtica amb l’habitatge. Si ja per si mateix, els desnonaments són la realitat més crua a la qual ens enfrontem la ciutadania i sobretot els sectors més precaritzats de la societat, i un atemptat evident contra les condicions de vida de les persones que necessiten un sostre com a prioritat essencial per a viure, els suïcidis derivats d’ells són el resultat més dramàtic d’aquesta violació de Drets Humans.
Quan la vida de dues germanes val 9000 euros, és el moment de reflexionar en quin tipus de societat vivim i en quin volem viure. Des de La PAH ho tenim molt clar, volem una societat on ningú hagi de morir per no poder pagar un sostre on viure. Volem una societat on milers de persones no siguin empeses a la més absoluta indefensió amb la desesperació, i el cost humà en salut física i mental no sigui el pa de cada dia. Volem una societat on no n’hi hagi prou amb parlar de l’habitatge com un problema, i les Institucions pertinents posin fre d’una vegada a aquesta sagnia. Però abans de res, volem viure en una societat on no es victimitzi i sobretot no es criminalitzi a les persones per no poder pagar els alts costos de l’habitatge. Una societat on realment es criminalitzi als culpables i se’ls faci responsables de tanta misèria. Si mires a un altre costat formes part del problema.
Per això, convoquem aquest dimarts 2 de juliol a les 20.00 hs a exigir la fi dels desnonaments, de l’especulació, l’ampliació d’habitatge públic i assequible, però sobretot, a fer una crida a posar fi a les morts per desnonament. Volem fer un sentit homenatge a les víctimes d’aquest sistema corrupte, i tot això el farem a les portes de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat i senyalitzant al Congrés. Tres estaments directament responsables per la seva ineficàcia, de les morts d’aquestes dues germanes del barri de Sant Andreu de Barcelona i de totes les que hi ha hagut prèviament al llarg dels anys.
Denunciem l’excés de burocratització davant aquestes situacions per a oferir un acompanyament i una ajuda que arriba tard i malament o no arriba mai. La falta de protocols clars per a afrontar-les, no posar els recursos suficients per a agilitzar i deixar de saturar a l’Administració, incapaç de fer front a aquesta realitat que ens consumeix.
Des de La PAH sabem de la importància d’afrontar aquesta dura situació en col·lectiu i no en solitud. Per això animem a qualsevol persona que tingui un problema d’habitatge, que s’acosti a les nostres assemblees o a les de qualsevol altre col·lectiu que lluiti pel dret a un habitatge digne.
Només el suport mutu, la solidaritat, l’empoderament, convertir la desesperació en ràbia i la mobilització per a dir prou, aconseguiran que conquistem els drets que ens roben i pretenen que paguem amb les nostres vides.
