Davant de la passivitat de l’Administració, els fons voltor campen als seus aires i les famílies són tirades al carrer
Roxana és un nou exemple de la violació de drets que patim cada dia
A causa de la precarietat laboral, la Roxana fa set anys va llogar una habitació perquè no podia permetre’s res més. Va ser enganyada per la persona que li va fer el lloguer sense contracte i sense ser informada que el pis estava en procés d’execució hipotecària i no era de la seva propietat. L’engany es va destapar quan va arribar la primera ordre de desnonament.
Avui s’enfrontava al tercer intent de deixar-la al carrer sense tenir en compte la seva situació de salut feble i la seva edat. El primer desnonament es va paralitzar mentre li concedien la justícia gratuïta. Malgrat tenir seguiment de Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge, ningú va ser capaç en set anys de recomanar que encara que el lloguer fos d’una habitació, calia empadronar-se. Cosa que va fer a finals del 2021 quan va aterrar a la PAH, no complint així amb un dels requisits per poder acollir-se a la moratòria de desnonaments fins al 31 de desembre d’aquest any o a la Llei 24/2015 per obligar el fons voltor a fer el lloguer social obligatori.
Fins avui, des de Serveis Socials i Habitatge de Barcelona, només li han ofert quinze dies de pensió, com si en aquests pocs dies la salut de la Roxana i la seva economia haguessin de millorar miraculosament.
Roxana està pendent d’un pis de la mesa d’emergència i necessita un reallotjament digne fins que l’hi entreguin les claus. Malauradament, la mesa d’emergència està col·lapsada i el pis pot trigar anys a arribar. La culpable d’aquesta saturació és l’Administració, que es pren les coses amb calma perquè la vida que està en joc no és la seva.
Tot i la gran problemàtica amb l’habitatge, reconeguda pel mateix Collboni com un ”repte de ciutat”, la realitat és que l’Ajuntament està endurint la pressió cap a les famílies en exclusió residencial. Només cal veure el nou protocol en el qual et fan firmar un compromís de marxar de la pensió en dos mesos. Màxim sis, depenent del temps que faci que has estat desnonada i reallotjada. Si ha estat abans o després de l’aplicació d’aquest protocol criminal.
A causa de la desesperació, l’angoixa i les condicions inhumanes del pis on vivia, la Roxana ha decidit abandonar l’habitatge i posar el futur en mans de l’Administració que tant l’hi ha fallat fins ara. Un cop executat el desnonament, des de la PAH no la deixarem sola i de moment hem aconseguit pensió a Santa Coloma de Gramenet, però no cantem victòria fins que la veiem.
Denunciem com a màxims responsables el BBVA, que malgrat el rescat que hem pagat entre totes i els seus actuals beneficis milionaris, opta per vendre els pisos habitats a fons voltor com Whitehead Invest S.L., actual propietari, perquè continuïn campant als seus aires davant la passivitat d’una Administració que permet els desnonaments, reallotja en pensions de mala mort i té previst desnonar d’aquestes, abans que accelerar el procés d’entrega de pisos d’emergència que garanteixin el dret a l’habitatge de les veïnes més vulnerabiltzades de la seva ciutat.