Fa 2 anys que vam elaborar el llibre verd de la PAH de lloguers on es pot trobar consells i indicacions d’actuació sobre el procés de desnonament de lloguer. Durant aquest període a la ciutat de Barcelona hem viscut una pujada de preus de lloguer molt abrupta i avui en dia sembla que no té fi. També estem vivint la compravenda de pisos a fons d’inversió estrangers, i en conseqüència, l’expulsió de veïnes que un cop acabat el seu contracte de lloguer, de 5 o 3 anys, no tenen altra alternativa que marxar de la seva casa per no poder pagar l’increment del lloguer.
A la PAH de Barcelona hem viscut també aquest relat i cada dilluns en les nostres assemblees d’assessorament col·lectiu hem donat resposta a aquestes casuístiques d’una manera autoformativa. Tal com vam fer en el 2009 amb les hipoteques ‒entendre la llei hipotecaria i traduir-la a un llenguatge que totes entenguem, buscar la manera de defensar els nostres drets i exigir un canvi legislatiu‒, amb el tema de lloguers hem fet el mateix.
Avui volem anunciar i difondre el treball fet durant aquest any. Us presentem informació i consells bàsics sobre dubtes referents al contracte de lloguer, obres de millora o conservació de l’habitatge i informació sobre quan poden rescindir-te el contracte de lloguer i quan no, si tens dret a una subrogació del contracte i també consells bàsics sobre què fer en situacions en què el propietari no accepta el pagament del lloguer o tens dificultats per pagar la teva mensualitat. El que hem fet és traduir la LAU (llei d’arrendaments urbans) per saber quins són els nostres drets. Des de la PAH creiem que la informació i el coneixement dels nostres drets és el primer pas per lluitar i exigir canvis legislatius que garanteixin el dret a l’habitatge.
Avui presentem aquests documents útils, que s’engloben dintre d’una campanya de ciutat, on estem treballant més materials i eines amb diferents col·lectius. Sabem que cap canvi legislatiu tindrà efecte si no es destinen recursos i tota l’energia a què Barcelona deixi de tenir un 1,5% d’habitatges públics i passi al 13% com altres ciutats europees.
Una vegada més la ciutadania s’avança a les administracions.