Desde la coalición #NiUnDesahucioMás exigimos la aprobación de un Real Decreto vaDes de la coalició #NiUnDesnonamentMés exigim l’aprovació d’un reial decret valent en matèria d’habitatge que protegeixi les vides de les persones que viuen de lloguer i doni resposta a la forta demanda social
Des de la coalició #NiUnDesnonamentMés, que agrupa més de 100 organitzacions socials pel dret a l’habitatge, exigim l’aprovació, aquest dimarts, d’un reial decret ambiciós en matèria d’habitatge que inclogui, entre altres mesures, la recuperació de la moratòria que permetria aturar milers de desnonaments de persones vulnerables, però també mesures per consolidar els contractes de lloguer indefinits, establir límits a l’actualització anual de les rendes i controlar els preus de l’habitatge.
Les mobilitzacions multitudinàries pel dret a l’habitatge en diverses localitats de l’Estat espanyol, a més d’una acampada permanent a Madrid, evidencien el cansament i la indignació de la gent davant la situació de l’habitatge a Espanya, especialment després del desnonament de la setmana passada de la Maricarmen, una dona de 87 anys, en cadira de rodes i que sempre havia pagat el lloguer. Entre altres reivindicacions, exigeixen que aquest dimarts es facin passos cap a la solució del problema de l’habitatge a Espanya.
Les organitzacions fa mesos que alerten de la situació crítica que viuen moltes persones, en un context marcat per l’encariment extrem dels lloguers, la manca d’habitatge de lloguer social i el col·lapse dels sistemes de protecció social i residencial. Tal com la coalició va denunciar la setmana passada, el desnonament de la Maricarmen, com el de tants milers de famílies cada any, és el resultat d’un sistema que anteposa els interessos del mercat especulatiu al dret a l’habitatge.
Fins i tot les Nacions Unides van denunciar que Espanya havia incomplert les seves obligacions internacionals en matèria d’habitatge en el cas de la Maricarmen i van exigir mesures perquè aquesta situació no es torni a produir, com ara garantir una anàlisi de proporcionalitat en cada cas i oferir una alternativa habitacional. Espanya és el país que acumula més condemnes per part del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, pràcticament totes per vulneracions del dret a l’habitatge i per casos de desnonaments de persones vulnerables.
El cas de la Maricarmen no és únic: cada dia es produeixen més de 70 desnonaments a Espanya, molts dels quals afecten persones grans, infants, persones dependents i persones amb problemes de salut. Quan va decaure la moratòria antidesnonaments, les organitzacions socials ja vam advertir de les greus conseqüències que això podia comportar. Es tractava, tanmateix, d’una mesura limitada en el temps que, tot i haver protegit més de 60.000 famílies, també n’havia deixat d’altres sense cobertura, malgrat tenir acreditada la seva situació de vulnerabilitat.
Demà dimarts, el Govern ha de presentar un reial decret llei que doni resposta a les demandes i protegeixi de manera efectiva els drets de les persones llogateres, garantint el dret a l’habitatge.
La coalició «Ni Un Desnonament Més» exigeix que s’hi incloguin, com a mínim, les mesures següents:
- Moratòria permanent dels desnonaments i aprovació de solucions estructurals per superar l’emergència residencial.
- Renovació automàtica dels contractes de lloguer vigents com a mesura preventiva indispensable per frenar nous processos d’expulsió residencial.
- Congelació dels preus dels lloguers, limitant les actualitzacions anuals de la renda.
Així mateix, el poder judicial ha d’adoptar decisions que compleixin les obligacions internacionals i suspenguin els desnonaments sense alternativa habitacional en situacions de vulnerabilitat.
Les organitzacions també reclamen als grups polítics que assumeixin la seva responsabilitat a l’hora de votar al Congrés el text que pugui aprovar demà el Consell de Ministres.
Més enllà del decret d’habitatge que es pugui aprovar a curt termini, l’onada d’indignació social i de protestes al voltant del gravíssim problema de l’habitatge que vivim a Espanya ha posat sobre la taula la necessitat d’avançar encara més en altres mesures de futur, obrint un intens debat social i polític. Hi ha opcions que caldria estudiar i desenvolupar, com ara adoptar noves regulacions centrades en la limitació de la compravenda especulativa per garantir que els habitatges serveixin per viure-hi, així com activar polítiques i línies d’actuació destinades a mobilitzar habitatges, ja sigui mitjançant l’adquisició a través dels drets de tanteig i retracte, l’expropiació o altres vies, d’aquells immobles que avui no poden complir la seva funció social perquè estan en mans de fons voltor i/o grans propietaris. La prioritat d’aquestes mesures ha de ser rescatar les famílies que hi viuen i augmentar el parc públic permanent d’habitatges de protecció oficial, que s’està perdent en benefici dels interessos privats a mesura que caduca la protecció legal d’aquests habitatges.
Davant la gravetat de la crisi habitacional i el clam social, no és el moment de plantejar mesures descafeïnades. El Govern i els grups polítics han de complir les seves obligacions i protegir el dret a l’habitatge.
Ni una Maricarmen més, #NiUnDesnonamentMés
