Sense conèixer encara la lletra petita dels decrets aprovats avui, no ens podem conformar amb els continguts que s’han fet públics
Avui el Govern ha aprovat dos decrets d’habitatge. No ho ha fet per convicció, ho ha fet perquè el carrer l’hi ha obligat amb un cicle de mobilitzacions arran dels fets mediàtics de la setmana passada al voltant dels desnonaments. Ha calgut que una dona de 87 anys, la Maricarmen, fos expulsada de casa seva i acabés en un hospital. Ha calgut que l’Olga, a l’Hospitalet, es tragués la vida després del seu desnonament. Ha calgut que milers de persones omplissin la Puerta del Sol, que d’altres bloquegessin Barcelona i que s’omplissin les places de desenes de ciutats. Això és el primer que volem dir: el que avui s’ha aprovat ho ha aconseguit la gent organitzada. I el que falta també ho aconseguirem així.
Des de la PAH fa 17 anys que aturem desnonaments i sabem que ampliar la suspensió dels desnonaments fins a una data concreta no resol res: només posa en marxa un compte enrere sobre la vida de milers de famílies. Des del 2020 hem vist com s’encadenaven pròrroga rere pròrroga, sempre temporals, sempre amb lletra petita, sempre excloent algunes persones i deixant altres famílies en la incertesa, sense saber si l’any vinent podran continuar vivint a casa seva. Una data de caducitat no és protecció, i un pedaç insuficient que només arriba a una minoria tampoc no ho és. Per això volem deixar clar que:
Volem una moratòria estructural i la suspensió dels desnonaments fins que es garanteixi el reallotjament
Exigim una moratòria estructural, no temporal. No s’ha d’executar cap desnonament d’una família vulnerable sense una alternativa habitacional digna i garantida. No una derivació als serveis socials, no una llista d’espera, no mesos en un alberg: un reallotjament real en un habitatge digne. La suspensió s’ha de mantenir fins que aquest reallotjament sigui una realitat. Si l’Administració no té cap habitatge per oferir, la responsabilitat és seva, no de la família desnonada.
Ni un euro públic per premiar l’especulació
Rebutgem que el decret inclogui bonificacions fiscals per als propietaris. Fa anys que veiem com els diners públics serveixen per garantir rendibilitats privades mentre l’habitatge esdevé inaccessible. No volem favors fiscals per a qui ha convertit l’habitatge en un negoci. Cada euro que l’Estat deixa d’ingressar per bonificar les rendes del lloguer és un euro que no es destina a habitatge públic.
Prohibir la compra als fons d’inversió, per sempre
Paralitzar la compra d’habitatges per part dels fons d’inversió fins al 2028 suposa reconèixer una cosa que la PAH denuncia des del 2013: els fons voltor són part del problema. Però si avui són un problema, també ho continuaran sent el 2028. La prohibició no pot tenir data de caducitat. Ha de ser permanent.
I ha d’anar més enllà. No es tracta només de qui compra, sinó de quants habitatges acumula. Ningú no hauria de poder acaparar habitatges per fer-hi negoci. Proposem un límit al nombre d’habitatges que pot tenir una mateixa persona o entitat, perquè l’habitatge torni a ser allò que és: un lloc on viure, no un actiu per lucrar-se. Prioritzar el dret a habitar per sobre del dret a especular no és radical. És el que diu l’article 47 de la Constitució.
Ni un habitatge habitat al mercat dels voltors
Tancar la porta d’entrada als fons protegeix les persones que ja viuen a casa seva. Milers de famílies viuen avui en habitatges en mans de fons voltor i grans tenidors, que els compren, els revenen i els fragmenten com si fossin paquets financers. Cada venda d’un habitatge habitat és una amenaça de desnonament: qui compra arriba amb l’objectiu de buidar-lo i tornar-ne a treure rendibilitat. Exigim que es prohibeixi la venda d’habitatges habitats en mans de fons voltor i grans tenidors. Si se’n volen desprendre, que sigui a l’Administració pública, a un preu just i amb les famílies a dins i protegides, perquè passin a formar part del parc públic de lloguer social.
Viure de lloguer no pot ser viure de prestat
Més del 70% dels desnonaments que s’executen avui afecten famílies que viuen de lloguer. I en aquest decret trobem a faltar allò que realment els canviaria la vida. Una pròrroga de dos anys o una renovació que depèn d’una convalidació no donen estabilitat: volem contractes indefinits, com en bona part d’Europa, perquè ningú no hagi de fer les maletes cada vegada que venç un contracte. Volem una regulació real del lloguer d’habitacions i de temporada, sense escletxes per on es coli el frau, perquè és aquí on avui s’amaga la major explotació. I volem una baixada de preus, no una contenció: els lloguers ja han arribat a nivells impossibles, i congelar l’abús no és corregir-lo.
Les nostres exigències
- Moratòria estructural dels desnonaments per a persones i famílies vulnerables, sense data de caducitat.
- Cap desnonament sense un reallotjament digne i garantit prèviament.
- Retirada de les bonificacions fiscals a propietaris, rendistes i SOCIMI.
- Prohibició permanent de la compra d’habitatges per part de fons d’inversió.
- Prohibició de la venda d’habitatges habitats en mans de fons voltor i grans tenidors, amb dret preferent de compra per a l’Administració i manteniment de les famílies a casa seva.
- Límit legal al nombre d’habitatges en mans d’una mateixa persona o entitat.
- Contractes de lloguer indefinits.
- Regulació efectiva del lloguer d’habitacions i de temporada.
- Baixada real dels preus del lloguer.
Continuem al carrer, com ens agrada, mobilitzades; no com ens volen, desnonades.
Un decret no és una victòria mentre depengui d’una data, d’una convalidació o de la voluntat dels qui defensen els grans propietaris. Per això fem una crida a mantenir la pressió. A resistir a Sol. A sostenir les acampades i concentracions a cada ciutat. A continuar aturant desnonaments a cada portal. A estar atentes a la convalidació al Congrés i a exigir a cada grup parlamentari que digui clarament de quin costat està.
El que hem aconseguit, ho hem aconseguit juntes. El que falta, també ho aconseguirem. Perquè encara queda molt camí per recórrer i no podem parlar d’un dret a l’habitatge garantit fins que aconseguim una legislació com la que la ciutadania vam plantejar, redactar i registrar el 2018 (Llei d’Habitatge de la PAH) i el 2021 (Iniciativa per una Llei que Garanteixi el Dret a l’Habitatge). La proposta existeix, el que falta és voluntat política.
Ni una Maricarmen més. Ni una Olga més. Ni un desnonament més.