Després d’una dècada de lluita social va arribar l’hora de fer justícia amb les famílies afectades per la usura de la banca i les lleis criminals
El 18 de setembre del 2018, passarà a la història en la lluita dels drets civils del nostre país com el dia en què el Congrés va prendre en consideració la Llei d’emergència habitacional en famílies vulnerables en l’àmbit habitacional i de la pobresa energètica, més coneguda com la Llei d’Habitatge de la PAH.
Just quant es produeixen 10 anys de l’esclat de la crisi financera i la bombolla immobiliària, més de 700.000 desnonaments després, d’altres centenars de milers de famílies que han estat o estan a la vora del desnonament, una incerta xifra de suïcidis però que supera segur diversos milers, després de tones de sofriment injust, injustificable, inhumà i irracional, per fi la representació de la ciutadania ha decidit estudiar les propostes de la PAH, elaborades amb les autèntiques coneixedores dels devastadors efectes de la crisi, l’estafa hipotecària o l’actual bombolla del lloguer: les famílies afectades.
En una situació d’absoluta emergència habitacional, amb prop de 16.000 desnonaments només en el primer trimestre d’aquest any, amb uns preus i una regulació del lloguer que està expulsant a la gent, no solament de les seves cases, també dels seus barris i ciutats, precaritzant encara més les condicions de vida, amb uns preus de compra pujant al ritme dels anys de la bombolla, i sense un parc públic d’habitatge social en regim de lloguer que freni les pujades, amb uns fons voltor que no paren d’acaparar habitatge a preus de saldo però que no treuen al mercat per especular amb elles, i un oligopoli energètic que impunement no dubta a tallar els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas, condemnant les famílies a una vida de fred i foscor. Aquest és el context en el qual, ja era hora!, s’escolten les nostres propostes.
La Llei d’Habitatge de la PAH és una proposta de Justícia Social que neix del sofriment, però que constitueix l’única esperança per aconseguir que l’accés a l’habitatge en aquest país pugui deixar de dependre exclusivament del nivell de renda de les famílies, i arribi algun dia a ser considerat com un Dret exigible per la ciutadania.
Estarem molt pendents del tràmit de la llei, no consentirem que, via esmenes, puguin desnaturalitzar l’esperit, els continguts o l’abast de la nostra llei. Ni tampoc que amb argúcies retardin la seva aprovació definitiva, que esperem no més enllà d’aquesta primavera, perquè la situació és dramàtica.
Anem en paral·lel a barallar per altres mesures també imprescindibles, però que per raons jurídiques no cabien en la llei, com la retirada immediata dels recursos d’inconstitucionalitat contra totes les lleis autonòmiques que va interposar el govern del PP, exigirem el compliment immediat del dictamen del Comitè DESC de l’ONU, batallarem per una reforma fiscal de l’habitatge que tregui a lloguer els 3,5 milions de cases buides que hi ha segons l’INE…
I encara que som fortes, aquest camí no el farem soles, sinó de la mà de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que ja va col·laborar en el redactat de la Llei, i del Sindicat d’Inquilines i Inquilins. Col·lectius socials, que al costat de la PAH, lluiten pel Dret a l’Habitatge Digne i Adequat en aquest país.
Llarg ha estat el camí des que la PAH va néixer el febrer del 2009, disposada a canviar les coses, revertir els sentiments de culpa, vergonya i por de les famílies afectades vers l’apoderament, i fer entendre que no som culpables sinó víctimes d’un sistema dominat per la banca i unes lleis d’habitatge totalment criminals. L’objectiu principal estava clar, aconseguir una nova legislació.
Ens deien que era impossible, que les coses eren així, que no les podríem canviar, però nosaltres sabíem que l’impossible solament triga una mica més. Alcem la veu i amb pas ferm arribem al Congrés.
Avui arrenca una etapa d’esperança, una oportunitat per reparar una injustícia històrica i evitar que es repeteixin els devastadors fets que ens han portat fins aquí.
Sí que es pot!
#YaEraHora