Després de 10 anys de lluita i legitimitat, aquest matí la PAH ens hem assegut per primera vegada cara a cara amb un president del Govern, a qui li hem exigit un pla de xoc urgent davant de l’emergència en habitatge. La reunió va acabar sense cap compromís ferm, més enllà d’una declaració de bones intencions i l’anunci de recollir les nostres aportacions en un document que presentaran dimarts que ve, cosa que està per veure.
30 d’agost de 2019
Corren temps convulsos per a les famílies des de l’inici de l’estafa, mal anomenada crisi, iniciada el 2008. Pel camí han quedat més de 600.000 desnonaments, el crim de deixar a les famílies a l’estacada mentre es rescata a la banca amb 77.000 milions de diners públics sense retorn ni contraprestació social, una llei hipotecària al servei de la banca, venda de pisos públics a fons voltor, manca de parc públic d’habitatge, negativa a lloguers socials en plena bombolla dels preus del lloguer… L’emergència està molt lluny de solucionar-se davant la passivitat crònica dels diferents governs, que han mirat cap a un altre costat i legislat només a favor de l’especulació, el sistema financer i els desnonaments.
Des de la PAH portem 10 anys denunciant la situació, protegint a les famílies que s’acosten per tot l’Estat a les nostres assemblees i presentant els canvis legislatius necessaris per revertir aquesta situació de vulneració i mercantilització del dret a l’habitatge. Hem aconseguit lleis autonòmiques i portat una Llei d’Habitatge estatal al Congrés que no va aconseguir arribar a la fase d’esmenes per fer-se realitat a causa del bloqueig sistemàtic del PP i Ciutadans, setmana rere setmana, mentre criminalitzaven a les famílies en precari. Una llei i una reforma legislativa més que urgent en el marc actual, en què cada any la xifra de desnonaments frega els 60.000, la banca està venent la seva cartera de pisos buits de forma massiva als fons voltor, els preus del lloguer ja desborden els sous mitjans, els pressupostos de l’Estat per a habitatge són irrisoris i seguim sense habitatge públic i social. Un cúmul de situacions que converteixen al nostre país en un indiscutible error democràtic i una absoluta anomalia a tot Europa..
Aquest matí, per primera vegada en la història ens hem assegut cara a cara davant d’un president del Govern. Pedro Sánchez, el ministre d’habitatge José Luis Ábalos i la secretària d’Estat d’habitatge Beatriz Corredor ens han atès en una reunió en la qual també estaven convocats altres actors com la Patronal de la construcció o l’AEB (patronal bancària), per parlar d’habitatge.
Nosaltres ho tenim clar i no estem disposades a què aquesta reunió es limiti a una trobada de cara a la galeria per a un ús purament electoral per part del PSOE, a costa de les llàgrimes i lluita de tantes afectades. Volem compromisos i solucions ja, sense excuses ni dilacions, cada retard és un favor a la banca. Per això, més enllà d’argumentar la realitat de la situació i posar la cara vermella a més d’un dels presents, hem lliurat un document amb el nostre Pla de xoc per frenar l’emergència habitacional fins a aconseguir aquesta reforma legislativa necessària per començar a governar pensant a les famílies, no en el sistema financer, fent realitat l’article 47 d’aquesta Constitució que tant s’omplen la boca en defensar.
El nostre pla de xoc, a grans trets consta de:
- La suspensió temporal de tot desnonament que afecti persones amb baixos ingressos que no tinguin alternativa habitacional adequada, fins que l’Administració Pública que correspongui pugui garantir genuïnament l’accés a un habitatge adequat.
- El compliment del mandat constitucional sobre els Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
- L’anul·lació del procediment conegut com a desnonament obert, que genera un patiment afegit, per la incertesa en ignorar quan es produirà el desnonament. Alguns jutges segueixen reinterpretant la llei, fent necessària una nova revisió de la LEC que eviti aquestes reinterpretacions.
- Ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza el maig del 2020, així com ampliar el seu radi d’abast.
- Renovació obligatòria dels contractes de lloguer social, que ara s’estan negant perquè les famílies signin lloguers de mercat, tot i estar en situació de vulnerabilitat econòmica.
- Regulació i limitació dels preus del lloguer, d’acord amb els salaris i prestacions existents al nostre país, atorgant als ajuntaments la capacitat d’establir preus vinculants.
- Increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a arribar al 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de forma permanent.
- Impedir l’alienació d’habitatge públic per norma legal.
- Mesures legals que atorguin a l’Administració pública pertinent el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment acaben en mans de fons voltor.
- Cessió obligatòria dels habitatges que posseeixi la banca rescatada, amb prohibició expressa a Bankia i a la SAREB de continuar venent sòl o habitatges, cedint de forma immediata aquelles de les que disposin en zones tensionades. I que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
- Reforma de la fiscalitat de l’habitatge, perquè les SOCIMIS i fons voltor paguin el seu corresponent impost de societats. Així com penalitzacions a habitatge buit en mans de grans tenidors.
- Incorporar plenament la Directiva 93/13/CE i tota la jurisprudència del TJUE en relació a les clàusules abusives.
- La limitació de la responsabilitat al bé hipotecat i la dació en pagament com a fórmula natural de resolució d’impagaments per causes sobrevingudes i alienes a la voluntat del deutor, superant el sobreendeutament de milers de famílies i aconseguir així una autèntica segona oportunitat. A més, per carteres hipotecàries transferides amb importants descomptes a fons voltor, l’aplicació del dret de retracte, actualment molt limitat.
- Una llei estatal d’habitatge basada en la Llei Habitatge PAH, la Llei 24/2015 catalana ‒fruit d’una ILP impulsada per la PAH i amb ampli consens polític d’estendre-la‒, més la incorporació dels aspectes més progressistes i avalats pel Tribunal Constitucional, com la mobilització d’habitatge buit cap al lloguer social estable, o la consideració del Dret a l’habitatge com a Dret Subjectiu per a les famílies vulnerables..
Gràcies al treball diari i als milers de petites victòries aconseguides al llarg dels anys, amb desobediència civil pacífica, hem arribat fins aquí. La majoria dels partits han donat suport a la nostra Llei Habitatge ‒inclòs el PSOE‒, ens han escoltat, han recollit les nostres propostes… Ara només queda el més evident: deixar la covardia política enrere i tenir l’alçada necessària per a fer-les realitat.
Nosaltres seguirem estant aquí, valents i apoderades, lluitant contra la vulneració del Dret a l’habitatge. No valen excuses davant vides en joc i dimarts estarem molt vigilants a les novetats que presenti el PSOE.