Denunciem que l’Executiu utilitza l’emergència habitacional com a coartada per colar una reforma de la Llei del sòl que blinda l’urbanisme irregular i facilita la desaparició de sòl públic expropiat.
Després de l’anunci del reial decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge que el Govern preveu portar al Consell de Ministres els pròxims dies, des de la PAH el primer que volem dir és que, després de mesos de mobilitzacions per recuperar mesures que ajuden a minimitzar l’emergència habitacional, no podem permetre que aquest nou decret serveixi de coartada per introduir mesures que afavoreixen l’especulació.
Dins del mateix paquet que anuncia, de manera positiva, la pròrroga dels contractes de lloguer fins al 2028 i la suspensió dels llançaments de famílies vulnerables, l’Executiu ha introduït una reforma de la Llei del sòl que no té res a veure amb l’emergència habitacional i sí molt a veure amb els interessos de sempre: restringeix els supòsits en què un pla urbanístic irregular pot ser declarat nul i facilita que l’Administració cancel·li el dret de reversió sobre terrenys expropiats que mai no van complir la finalitat pública per a la qual van ser ocupats.
No arribem a aquest decret del no-res. Des del febrer estem sense moratòria de desnonaments: el Congrés la va tombar dues vegades, el 27 de gener i el 26 de febrer d’aquest mateix any, amb els vots del PP, Vox i Junts, que van preferir parlar d’«inquiocupació» abans que evitar que 70.000 famílies tornessin a quedar exposades a un llançament sense alternativa habitacional. Des d’aleshores, la PAH i el conjunt del moviment per l’habitatge no hem deixat de mobilitzar-nos, barri a barri, per exigir que es recuperi aquesta protecció. I no va ser l’única cosa que van tombar: el Reial decret llei 8/2026, que prorrogava els contractes de lloguer i limitava les pujades al 2% per a tres milions de persones llogateres, va estar en vigor amb prou feines un mes abans que aquests mateixos tres partits també el deroguessin. La dreta de sempre ja ha demostrat, dues vegades en el que portem d’any, que prefereix deixar la gent sense protecció abans que tocar els interessos dels qui especulen amb l’habitatge.
És en aquest context, el d’una majoria parlamentària disposada a tombar qualsevol protecció per a les persones llogateres i les famílies vulnerables, que el Govern decideix, ara, jugar amb foc: incloure en el mateix decret una reforma que no té res a veure amb l’habitatge, arriscant-se que la dreta tingui aquesta vegada, a més, el pretext perfecte per tornar a votar en contra de tot el paquet.
És una llàstima que sigui així i que això desllueixi la part positiva d’un decret llei que suposa un avenç molt significatiu en la protecció del dret a l’habitatge, especialment en matèria de desnonaments. La principal novetat és que reforça l’obligació de garantir una alternativa habitacional abans d’executar un llançament quan hi hagi situacions de vulnerabilitat, fet que amplia de manera molt rellevant la capacitat d’evitar que les famílies perdin casa seva i d’exigir a les administracions una resposta efectiva. A més, aquesta protecció també s’aplica als procediments que ja estaven en curs, i es converteix en una de les mesures més ambicioses aprovades fins ara en aquest àmbit.
En matèria de lloguers, el balanç també incorpora avenços de gran abast. La pròrroga extraordinària dels contractes d’habitatge habitual pot reduir de manera efectiva els desallotjaments per finalització de contracte, mentre que el control sobre l’ús fraudulent dels contractes temporals tanca una de les principals vies utilitzades per esquivar la protecció de les persones llogateres. A això s’hi afegeixen altres mesures que reforcen els drets de les persones arrendatàries, com ara la possibilitat de compensar el cost de les obres necessàries per manca d’habitabilitat amb el pagament de la renda, la prohibició de traslladar determinades despeses i impostos a les persones llogateres, la recuperació dels drets de tanteig i retracte i l’establiment de més garanties per a la devolució de la fiança. En conjunt, aquestes mesures contribueixen a reforçar l’estabilitat residencial i a millorar la protecció de les persones que viuen de lloguer.
Però, al costat d’això, el PSOE pretén colar una reforma de la Llei del sòl per blindar els plans urbanístics davant la ciutadania, de manera que, a partir d’ara, un pla urbanístic aprovat amb irregularitats greus ja no pugui ser declarat nul, excepte en una llista mínima de supòsits: tota la resta quedaria reduïda a un simple defecte «esmenable», sense conseqüències reals. Traduït: qui hagi construït vulnerant la llei no haurà de desfer res, i qui vulgui denunciar-ho des d’una associació veïnal, una plataforma o qualsevol entitat social ho tindrà molt més difícil. També facilita que l’Administració cancel·li el dret de reversió dels terrenys expropiats: si l’Estat expropia un sòl per a una finalitat d’interès públic i aquesta finalitat mai no es compleix, fins ara aquell terreny havia de revertir. Amb aquesta reforma, n’hi haurà prou amb una certificació administrativa per esborrar aquest dret del Registre. Ja sabem prou bé a qui beneficia que un sòl expropiat «per a totes» acabi, sense marxa enrere, en mans privades.
No és la primera vegada que s’intenta. És pràcticament calcada a la mateixa reforma que va presentar el PP el 2018, que el mateix PSOE va portar al Congrés el 2024 i que va ser rebutjada per Sumar, ERC, Junts i Podem, i que es va tornar a intentar el 2025 de la mà del PNB, amb el mateix resultat. El Congrés ja ha dit tres vegades que no vol aquesta reforma. Ara es torna a intentar, inclosa dins d’un decret d’emergència habitacional, amb l’esperança que ningú no s’atreveixi a votar en contra de les mesures d’habitatge per frenar el regal al sector del totxo.
Des del 2009 veiem com es legisla en matèria d’habitatge a Espanya: cada vegada que s’obre una finestra d’urgència social, algú aprofita per colar d’amagat allò que no s’atreviria a defensar a cara descoberta. La diferència, aquesta vegada, és que és el mateix Govern qui ho fa amb el seu propi decret d’habitatge, arriscant-se que les mesures que les famílies necessiten avui mateix naufraguin al Congrés per defensar, en el mateix text, els interessos dels fons d’inversió i les constructores.
Ja n’hi ha prou d’utilitzar les necessitats de la gent com a escut per a operacions que no la beneficien. Si el Govern vol reformar la Llei del sòl, que ho faci amb un projecte de llei propi, amb debat públic i amb la participació de les persones que vivim i patim l’urbanisme que es fa d’esquena als barris. No dins d’un decret que es presenta com una resposta a l’emergència habitacional.
No podem permetre que s’utilitzi l’habitatge de la gent com a moneda de canvi per blindar l’urbanisme irregular i facilitar que el sòl públic acabi en mans dels qui ja tenen massa. L’emergència habitacional és real i exigeix mesures reals.