Barcelona publica avui dades que demostren la disminució de les denúncies per ocupació en un context de crisi econòmica per la pandèmia i la inflació
La moratòria estatal, les pròrrogues dels contractes de lloguer, la regulació de preus i les lleis catalanes antidesnonaments funcionen per evitar que les famílies hagin d’ocupar
Avui l’Ajuntament de Barcelona ha publicat una actualització de les dades que va publicar el passat mes de juny sobre les ocupacions a la ciutat, en resposta a una proposta del PSC d’aprovar una declaració institucional que exigeix l’agilització dels processos de desnonament, en línia amb l’anunci del PSOE de modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) i facultar als jutges per desallotjar a persones que hagin ocupat un habitatge en precari en 48 hores com a màxim. Després d’haver consultat als Mossos d’Esquadra sobre les denúncies per ocupació fins al 3r trimestre, Barcelona ha anunciat una disminució del 17% de les ocupacions a la ciutat respecte al 2019.
Sobre aquest tema, des de la PAH Barcelona volem fer una sèrie de consideracions: en primer lloc, insistir en el que el fenomen de l’ocupació, tant a la ciutat com a la resta de Catalunya, està sobredimensionat: les dades del propi Ajuntament de Barcelona i les del Consell General del Poder Judicial −qui ha admès en una resposta a declaracions similars fetes per altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, que els delictes d’usurpació d’immobles han disminuït a Catalunya un 59% del 2015 al 2020− demostren que l’ocupació evoluciona a la baixa. És incomprensible que el Partit Socialista insisteixi a legislar en un fenomen minoritari, mentre ignora la realitat més punyent: que ens trobem enmig d’una emergència habitacional greu, amb uns preus de lloguer disparats i un euríbor que amenaça d’encarir la hipoteca de milers de famílies ja prou escanyades per un augment abusiu dels preus del menjar i els subministraments, entre altres béns de primera necessitat. Els socialistes, lluny de posar fil a l’agulla per resoldre aquest greu problema i desencallar la Llei d’Habitatge al Congrés, prefereixen comprar-li el discurs a la ultradreta, a empreses privades que es lucren amb la por −com les instal·ladores d’alarmes− i també a aquelles que operen al marge de la legalitat, com Desokupa, proposant mesures que atempten contra els drets fonamentals de les famílies més vulnerables.
Tanmateix, la disminució de les ocupacions podem atribuir-la precisament a l’efecte de mesures socials que s’han impulsat en els últims anys per part de les entitats del moviment per l’habitatge, totes elles orientades a aturar els desnonaments: la Llei 24/2015 contra l’exclusió residencial i la pobresa energètica, la moratòria estatal que suspèn els desnonaments, les pròrrogues automàtiques del contracte de lloguer durant la covid, la regulació de preus de lloguer a Catalunya i la Llei 1/2022 antidesnonaments. Si bé totes aquestes mesures són −algunes− temporals i/o han estat activament boicotejades per partits que serveixen els interessos dels grans tenidors, és evident el que fa anys que repetim: si garantim l’accés a l’habitatge a la ciutadania, les famílies no tindran la necessitat d’ocupar immobles per tenir el sostre que el mercat i els poders públics els hi neguen.
Per altra banda, l’ocupació no és un fenomen que afecti, de manera habitual, a cases habitades o a propietaris particulars, ans al contrari: la gran majoria de les vegades es dona en habitatges de grans tenidors i entitats financeres, que casualment també són els actors que mantenen un volum major de pisos buits, més de 30.000 segons dades d’El Crític. El 2021 només es van detectar ocupacions en pisos buits, descartant d’entrada aquesta pretesa alarma d’ocupacions en pisos normalment habitats. A més, 3 de cada 4 pisos ocupats són de grans propietaris, la majoria d’entitats financeres. Aquests grans tenidors són, en bona part, responsables de la crisi d’habitatge actual i no víctimes de les conseqüències d’aquesta mateixa crisi, no han de ser protegits de les ocupacions a cost de l’Administració. Aquesta confusió intencionada entre tipus de propietaris per part dels socialistes i el bloqueig que mantenen de la Llei d’Habitatge al Congrés −negant-se a estendre a tot l’Estat la mesura del lloguer social de grans propietaris vigent a Catalunya −fa pensar que tant PSOE com PSC tenen interès a evitar que les lleis que intenten garantir el dret a l’habitatge no perjudiquin les inversions de fons voltor com Blackstone. Per tant, exigim que el PSC/PSOE es deixi de mesures populistes i apliqui mesures de responsabilització directa als grans operadors immobiliaris pels casos d’ocupacions de perfils vulnerables. A Catalunya ja tenen un instrument legal per fer-ho: la Llei 24/2015. D’ells depèn que es compleixi i que s’estengui a la resta de comunitats autònomes de la mà de la Llei d’Habitatge. Prou criminalitzar la pobresa, és hora de prendre mesures valentes per garantir el dret a l’habitatge!