L’article 26 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya determina que les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.
A criteri d’aquesta institució, les principals causes que condicionen actualment el dret de totes les persones a accedir a un habitatge digne i assequible són les següents:
- La manca d’un parc d’habitatges suficients destinat a lloguer social.
- L’escassa oferta d’habitatges de lloguer privat a un preu assequible i el creixent increment de les rendes de lloguer.
- La manca d’una actuació pública suficient pel que fa al gran nombre d’habitatges de titularitat privada que estan desocupades de manera permanent i injustificada i que, per tant, incompleixen la funció social del dret de propietat.- (p.8).
Formalitzem una queixa principal:
Des que es va publicar l’informe i basant-nos en la cita de la pàgina 19 del mateix informe [… és necessari reiterar que la valoració d’una situació d’emergència residencial i el reallotjament de les persones afectades no hauria de superar el termini màxim d’un mes …], ens consta que, actualment, les anomenades llistes d’espera s’han anat prolongant fins a arribar a un temps d’espera d’entre 1 any fins a més de 2 anys, i que aquestes llistes (que segons el mateix Síndic de Greuges, no haurien d’existir) s’han duplicat al llarg del 2018.
Només a Barcelona hi ha més de 500 famílies en la llista d’espera (el doble que fa un any), famílies que acabaran amb problemes de salut totalment prevenibles, sent desnonades, sense possibilitat de poder accedir a un habitatge, de mantenir una vida estable i en el pitjor dels casos llevant-se la vida davant la pressió de no veure solució a la seva emergència habitacional.
L’accés a la llista d’espera és una altra queixa relacionada, ja que ens consta que moltes famílies no reben el tracte processal degut, ni una correcta atenció per part de Serveis Socials o les Oficines d’Habitatge, davant la gravetat del problema de perdre el seu habitatge, de no poder accedir a una altra o en el cas d’haver aconseguit un reallotjament i un lloguer social, es veuen sotmeses a uns contractes públics amb falta de transparència i sense complir els barems estipulats per la Llei 24/2015.
La situació és dramàtica i requereix canvis dràstics, contundents i urgents.
Per això demanem amb urgència que des del Síndic de Greuges es torni a investigar i a publicar la manca de resposta continuada de les administracions a solucionar la problemàtica que no para d’afectar cada vegada a més persones.