Acabar amb el negoci de l’habitatge és defensar el 30%: aquest dissabte 5 d’abril sortim al carrer per aconseguir-ho!
El 30% és una conquesta col·lectiva clau per garantir habitatge assequible en una Barcelona cada cop més afectada per l’especulació. La seva implementació ha permès que més de 60.000 llars de lloguer en edificis de propietat vertical quedin protegides; i ha permès guanyar 144 habitatges protegits entre 2021 i 2023, trencant amb dècades d’inacció en districtes com l’Eixample, on el sector privat no havia generat ni un sol habitatge assequible des del 1970.
Si la mesura es consolida, podria arribar a sumar 18.827 nous habitatges protegits en zones cèntriques com l’Eixample o Gràcia, revertint l’error històric de relegar l’habitatge de protecció oficial a la perifèria. Malgrat això, el govern de Jaume Collboni la desqualifica constantment i pretén desmantellar-la amb l’excusa d’una “reforma tècnica” i amb el suport de la patronal immobiliària. Es tracta d’un intent clar de retallada que cal aturar!
Denunciem que el mateix govern municipal és responsable d’una deixadesa flagrant de funcions en l’aplicació del 30%. No és una casualitat que els qui diuen que no funciona, no persegueixin el seu incompliment. Les sancions per incompliment de la mesura s’han aturat, deixant escapar més de 50 habitatges protegits i paralitzant multes per valor de més de 3 milions d’euros. Els expedients que s’han deixat caducar i que corren el risc de quedar enterrats, haurien detectat frau en l’ús de permisos d’obra menor per esquivar el 30% en almenys 17 edificis… tot i que sospitem que això està passant en centenars de finques.
Queda clar, doncs, que el problema no és la mesura, sinó la manca de voluntat política per fer-la complir. La complicitat amb els interessos immobiliaris queda en evidència quan, en lloc d’enfortir la inspecció i sancionar els incompliments, l’Ajuntament permet que la norma es desvirtuï, preparant el terreny per a la seva reducció.
Per a més indignació, el govern actual del PSC, amb la complicitat del sector immobiliari i usant com a aval a Carme Trilla, ha plantejat dues “reformes” -retallades- que, lluny de reforçar la mesura, la desnaturalitzen completament:
- La primera és excloure les grans rehabilitacions de l’aplicació del 30%, tot i que aquestes operacions sovint impliquen l’expulsió de veïns i veïnes i la conversió d’edificis sencers en habitatge de luxe. Això reduiria dràsticament l’efecte de la mesura, passant d’afectar 3.900 edificis a només 95 i per aquest motiu és inacceptable.
- La segona “flexibilització” (o regal al sector) és permetre traslladar l’obligació de construir habitatge protegit dels sòls privats cap als públics, cosa que equival a “expulsar” l’habitatge protegit del centre i que ratlla l’estafa. Això disminueix el volum total d’habitatge assequible a canvi de compensacions amb les quals l’Ajuntament mai podrà comprar sòl en barris cèntrics per fer-hi habitatge protegit.
Exigim un “gir copernicà” a l’Ajuntament, que implica aparcar la “retallada” i blindar la mesura. Entre febrer i març ens hem reunit amb el Comissionat d’Habitatge, Joan Ramon Riera i el Gerent d’Urbanisme, David Martínez García, amb els grups municipals d’ERC i de Barcelona en Comú, i amb Carme Trilla, a qui hem traslladat aquesta valoració.
Per evitar que Barcelona esdevingui una ciutat de dues velocitats, és imprescindible afermar i ampliar el 30%! Cal garantir que la mesura es mantingui durant prou anys per mostrar els seus efectes reals, que s’apliqui de manera estricta amb un reforç de la inspecció i sancions exemplars, que es posi un pressupost important per adquirir amb tanteig i retracte els habitatges obtinguts perquè siguin públics, i obligar que l’habitatge resultant sigui de lloguer, incrementant-ne a més el percentatge al 50% en zones de més pressió immobiliària, tal com han fet ciutats com París.
El dret a l’habitatge no pot estar subjecte als interessos especulatius. Reduir el 30% suposaria consolidar un model de ciutat segregador, que és caldo de cultiu per a la desigualtat i l’extrema dreta. Per això, aquest dissabte 5 d’abril, les entitats socials criden a la mobilització: defensar el 30% és defensar el dret a viure a Barcelona.
El 30% és una de les poques eines que tenim per aconseguir que tres de cada deu nous habitatges siguin protegits i el 75% de la població compleix els requisits per accedir-hi: l’alcalde Collboni ha de decidir si defensa el negoci de l’especulació o el dret a l’habitatge!
L’habitatge és el primer problema de la societat i no permetrem que la irresponsabilitat dels governants posi en risc de desnonament a “4.000 cases Orsola” més. És per això que les entitats socials defensarem el 30% al carrer, començant aquest dissabte 5 d’abril en el marc de les mobilitzacions estatals per acabar amb el negoci de l’habitatge!
Grup Promotor de la Mesura del 30% d’Habitatge Protegit a Barcelona
Sindicat de Llogateres, PAH de Barcelona, Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, Resistim al Gòtic, Observatori DESCA.