La PAH de Barcelona ocupem l’oficina de Caixabank ubicada al passeig de Sant Joan, 50 per exigir un futur digne pel Francisco i no hagi de viure amb el neguit d’un desnonament més endavant
Després de perdre el negoci i el pis durant la crisi, el Francisco va aconseguir refer la seva vida gràcies a un lloguer assequible signat amb CaixaBank. Després d’anys sense haver fallat ni un sol mes en el pagament, l’entitat va estar negant-li la renovació del contracte, que va finalitzar el 14 de maig passat, amb la intenció de poder obtenir més beneficis a través d’un nou contracte i una pujada de lloguer.
Gràcies a la pressió social i a les gairebé 600 signatures de suport recollides durant les darreres setmanes, CaixaBank ha acabat renovant el contracte per només dos anys, aplicant el decret que va ser tombat per Junts, PP i Vox. Una mesura clarament insuficient i totalment allunyada de la realitat que viu el Francisco.
Quan el Francisco va sol·licitar mitjançant burofax l’aplicació d’aquesta pròrroga -així com l’ampliació de tres anys prevista per a zones tensionades- ho va fer únicament per a evitar una situació de desnonament imminent, especialment després d’haver rebut amenaces en aquest sentit. El que estava en joc no era un tràmit administratiu: era poder continuar vivint a casa seva.
Des de la PAH Barcelona denunciem que aquesta renovació temporal no resol absolutament res. Simplement, ajorna el problema durant dos anys mentre es manté una situació econòmica insostenible i profundament injusta.
Actualment, el Francisco destina gairebé el 50% dels seus ingressos al pagament del lloguer. Una xifra inassumible per a qualsevol persona treballadora o jubilada i encara més greu en una situació de vulnerabilitat econòmica i de salut. No parlem d’un cas aïllat: parlem del model d’habitatge que els bancs i els grans propietaris volen imposar, expulsant la població dels seus barris i convertint el dret a l’habitatge en un negoci permanent.
Per això exigim una revisió integral del contracte i de les condicions econòmiques aplicades. Exigim un lloguer assequible i estable que garanteixi la permanència d’en Francisco a casa seva. Per a nosaltres la solució real passa per un lloguer vitalici.
No acceptarem contractes temporals que condemnen les persones a viure amb por i amb l’amenaça constant del desnonament. No acceptarem que una entitat rescatada amb diners públics continuï utilitzant l’habitatge per a especular mentre precaritza la vida dels que en tenen menys.
Si CaixaBank no garanteix una solució digna i definitiva, respondrem com sempre hem fet: organitzant-nos, assenyalant els responsables i defensant col·lectivament el dret a l’habitatge.
El Francisco es queda i l’habitatge es defensa.