Des de la PAH fa temps que ho advertim: el problema de l’habitatge no es limita només al preu del lloguer. Les dades de l’INE confirmen una nova onada d’execucions hipotecàries que, malauradament, ens dona la raó.
Les dades confirmen que milers de famílies tornen a trobar-se al límit de perdre el seu habitatge com a conseqüència d’un model hipotecari que continua traslladant tots els riscos a la ciutadania mentre protegeix els beneficis de les entitats financeres.
Estem assistint a l’inici d’una nova onada d’emergència habitacional vinculada a les hipoteques. Avui s’ha fet pública una estadística sobre execucions hipotecàries elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponent al primer trimestre de 2026, amb una sèrie de dades que haurien de fer saltar totes les alarmes i impulsar solucions si no volem continuar retrocedint cap als pitjors anys de la crisi.
- Les inscripcions totals per execucions hipotecàries van créixer un 20,1% en taxa anual, fins a les 6.602 certificacions.
- Les execucions sobre habitatges de persones físiques van augmentar un 35,8%.
- Les iniciades sobre habitatges habituals van pujar un 38,1%.
- El 44,3% d’aquestes execucions corresponen a hipoteques signades entre 2005 i 2008, en plena bombolla immobiliària, fet que revela que encara paguem les conseqüències d’aquell model insostenible que mai no es va resoldre.
Això confirma allò que fa temps que denunciem: milers de famílies tornen a trobar-se al llindar de perdre casa seva com a conseqüència d’un model hipotecari que continua traslladant tots els riscos a la ciutadania mentre protegeix els beneficis de les entitats financeres.
Aquestes dades demostren que la crisi hipotecària mai no va desaparèixer completament. Simplement va romandre latent durant anys i ara torna a emergir amb força, alimentada per l’increment dels costos financers i la pèrdua de capacitat econòmica de les famílies.
Una tempesta anunciada
Des de la PAH vam advertir reiteradament que l’escalada de l’euríbor tindria conseqüències devastadores per a centenars de milers de llars.
Lluny d’estabilitzar-se, l’euríbor ha encadenat tres mesos consecutius de pujades i va tancar el maig de 2026 en el 2,804%, el seu nivell més alt dels darrers vint mesos. L’indicador se situa més de 0,7 punts per sobre del registrat fa un any i acumula una forta tendència alcista des de principis de 2026. Aquesta evolució té un impacte directe sobre milions de famílies hipotecades.
Darrere d’aquestes xifres hi ha una realitat molt més dura: famílies que ja venien suportant anys d’inflació, augment dels subministraments, encariment dels aliments i salaris estancats. Quan les quotes hipotecàries tornen a pujar, moltes economies domèstiques simplement no tenen marge per absorbir el cop.
En definitiva, parlem de la factura d’un model injust. Les causes d’aquest increment de les execucions hipotecàries són estructurals i acumulatives.
L’Estat espanyol continua sent un dels països europeus amb un major pes de les hipoteques variables. Prop del 70% de les hipoteques vives continuen vinculades a l’euríbor, deixant milions de llars exposades a les fluctuacions dels mercats financers.
Moltes d’aquestes hipoteques es van signar durant els anys de la bombolla immobiliària, entre 2005 i 2008, quan bancs i caixes concedien préstecs sota criteris que avui resultarien impensables. Les conseqüències d’aquell model especulatiu continuen perseguint milers de famílies gairebé vint anys després.
A més, les execucions hipotecàries que avui apareixen a les estadístiques reflecteixen situacions econòmiques produïdes un o fins i tot dos anys abans. El que observem ara és el resultat dels problemes de pagament que van començar a multiplicar-se durant 2023 i 2024, quan les quotes hipotecàries van experimentar algunes de les pujades més grans de les darreres dècades. Tot això combinat amb elevats nivells de precarietat laboral, dificultats d’accés a l’habitatge i una forta pressió sobre les economies familiars.
La història sembla repetir-se: quan arriben els beneficis són privats, però quan apareixen les conseqüències socials de les polítiques hipotecàries són les famílies qui assumeixen tot el cost d’una crisi que no han provocat. Resulta inacceptable que mentre les entitats financeres continuen presentant beneficis multimilionaris, milers de famílies tornin a afrontar el risc de perdre la seva llar. L’habitatge no pot continuar tractant-se com un actiu financer més. És un dret fonamental reconegut per la Constitució i per nombrosos tractats internacionals subscrits per l’Estat espanyol.
Encara estem molt lluny del pic de la crisi. El 2012 es van registrar 75.375 execucions hipotecàries, i el 2011 van ser 64.770, davant de les aproximadament 26.000 que estem en camí de registrar el 2026. És a dir, el nivell actual representa menys d’un terç del màxim històric.
El que sí que és preocupant és la tendència: després de tocar fons el 2021 amb 16.000 habitatges, portem cinc anys consecutius d’augment, i el ritme de creixement (+38% en habitatges habituals durant el primer trimestre de 2026) s’accelera. No estem davant d’una crisi com la de 2008, però sí d’una escalada sostinguda que, si no s’atura, podria portar les xifres a escenaris molt més greus durant 2027 i 2028.
Davant d’aquesta situació, exigim al Govern i al conjunt d’administracions competents:
- La suspensió immediata dels llançaments sobre habitatges habituals quan no existeixi una alternativa habitacional digna per a la família afectada.
- L’activació urgent del fons d’habitatge social pactat amb la banca per garantir lloguers assequibles a les famílies desnonades.
- La regulació efectiva de les clàusules abusives en els contractes d’hipoteca variable i la creació de mecanismes obligatoris de renegociació amb les entitats financeres.
- L’ampliació del Codi de Bones Pràctiques Bancàries per protegir també les famílies els ingressos de les quals ja no permeten assumir l’increment de les quotes hipotecàries.
- La conversió automàtica i sense costos de les hipoteques variables en fórmules estables per a les llars vulnerables.
- Una llei estatal d’habitatge amb capacitat real per protegir les famílies davant dels interessos especulatius i garantir el dret efectiu a un habitatge digne.
- La prohibició dels desnonaments d’habitatges habitats, inclosos aquells acollits a la moratòria hipotecària vigent fins al maig de 2028.
Si estàs en risc de perdre el teu habitatge, apropa’t a la PAH més propera. Comptem amb desenes d’assemblees repartides arreu de l’Estat. Si tens dificultats per pagar la hipoteca, has rebut comunicacions de la teva entitat financera o t’enfrontes a una execució hipotecària, no esperis que la situació empitjori.
L’experiència demostra que actuar a temps és fonamental i que fer-ho col·lectivament marca la diferència.