Arxiu d'autors PAH_Bcn

PerPAH_Bcn

Carta a les caps de llista de les eleccions catalanes i al nou Parlament català

Exigim un compromís inequívoc urgent amb una nova llei d’urgència que restitueixi les mesures antidesnonaments anulades pel Tribunal Constitucional.

Avui traslladem a través d’una carta pública a les caps de llista de les eleccions catalanes i al nou Parlament la nostra indignació per l’anul·lació de l’ampliació de la Llei 24/2015 aconseguida amb el Decret Llei 17/2019 degut a una sentència del Tribunal Constitucional.

Amb aquesta carta interpel·la a Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Laura Borràs (JxC), Jéssica Albiach (En Comú Podem), Dolors Sabater (CUP), Carlos Carrizosa (Ciutadans) i Alejandro Fernández (PP) per tal que adoptin un compromís públic que la primera llei d’urgència de la XIII Legislatura del Parlament de Catalunya restitueixi l’ampliació de les mesu25res antidesnonaments i de lloguer social aconseguides amb el DL 17/2019.

Descarrega la carta aquí

Fa tot just tres setmanes, milers de persones ho exigien al carrer i és reclam de la societat catalana.

Esperem una resposta pública així com una trobada urgent per traslladar la veu de les famílies en risc de desnonament i per aconseguir compromisos inequívocs en favor del dret a l’habitatge.

PerPAH_Bcn

12 Aniversari de la PAH 💚

💚 Hoy es el #cumplePAH. 12 años de desobediencia pacífica, de movilizaciones, de parar miles de #desahucios, de hacer lo que debería hacer el gobierno, realojar a miles de familias con la
Obra Social de la PAH, de conseguir daciones en pago, quitas de deuda, de conseguir cambiar leyes… 12 años de #LogrosPAH
 
La asamblea fundacional se celebró el 22 de febrero de 2009 en la Casa de la Solidaritat del Raval (Barcelona) y reunió a más de 70 personas afectadas. En Afectados Por la Hipoteca nos gustaría no llegar a cumplir un año más, esperamos que se logre una #LeyViviendaParaTodas y que este #cumplePAH sea el último.
 
Pero mientras tanto, seguiremos luchando y celebrando, faltaría más 🥳
 
Compartimos las fotos de nuestros 10 últimos #LogrosPAH 💚

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

PerPAH_Bcn

Manifest de la Iniciativa per una Llei que garanteixi el Dret a l’Habitatge

Moviments d’habitatge, sindicats laborals, Marees, Pensionistes, Sanitat, ONG i desenes d’organitzacions fem front comú de pressió davant la imminent Llei d’Habitatge anunciada pel PSOE

El Govern està preparant l’anomenada Llei pel Dret a l’Habitatge; de fet, sembla que l’esborrany de la llei entrarà en el Consell de Ministres de manera imminent i es remetrà immediatament al Congrés per al seu debat i aprovació.

Després de 42 anys d’absoluta vulneració d’aquest dret humà, hem de remarcar que la nova Llei serà paper mullat si no protegeix i garanteix de manera efectiva el Dret en tot el territori. No deixarem escapar l’oportunitat que brinda l’elaboració de la primera llei estatal en la matèria per a aconseguir un avanç històric en la cobertura d’aquest dret fonamental.

La crisi habitacional és innegable: més de 32.000 persones patint sensellarisme; 12 milions de persones en risc d’exclusió social; més d’1 milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre del 2020, molts agreujats amb clàusules abusives i executats amb una legislació contrària als estàndards europeus, sense importar que hi hagués menors o persones grans dependents. Per això, les sota signants no estem disposades a permetre que siguin el sector financer, les grans immobiliàries i els fons voltor qui dictin el text d’aquesta Llei. Contra les pressions dels especuladors, cridem a la gent del carrer a sumar-se a la mobilització necessària per a assegurar la protecció d’aquest Dret humà al nostre país.

A Espanya, el 36,1% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament d’habitatge i subministraments bàsics; i altres milers de llars joves ni tan sols poden constituir-se. De fet, únicament el 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s’ha emancipat per les enormes dificultats per accedir i mantenir un habitatge estable.

Mentre -segons l’INE (2011)- hi ha 3,4 milions d’habitatges buits (molts d’ells en mans de grans tenidors), el Parc d’Habitatge Públic i Social és entre 7 i 10 vegades menor que el d’altres països desenvolupats d’Europa.

A l’Estat espanyol els habitatges socials representen un 2,5% del parc d’habitatges principals, res a veure amb els percentatges d’alguns països europeus del nostre entorn (Països Baixos 30%, Àustria 24%, Regne Unit 17,6%, França 16,8%).

Després d’haver lliurat més de 60.000 milions de diners públics per al rescat bancari que no han estat retornat, és de justícia que la nova Llei faci front a l’emergència habitacional que patim. Garantint així un habitatge per a qui ho necessiti, mitjançant un pressupost suficient en polítiques d’habitatge públic i establint mecanismes legals que obliguin els responsables financers de la crisi immobiliària i als grans tenidors d’habitatge a assumir responsabilitat social i evitar noves bombolles especulatives.

Portem massa anys patint als que posen els seus beneficis privats per sobre de la vida i la salut de milions de persones. És el moment que les administracions públiques assumeixin la seva responsabilitat i compleixin amb el seu deure de protegir i garantir un dret humà que és bàsic per assegurar la integritat física, la dignitat, l’accés a altres drets fonamentals i el desenvolupament personal que totes ens mereixem.

Les organitzacions signants d’aquest manifest unim forces per a llançar una campanya estatal de mobilització ciutadana i aconseguir que la Llei pel Dret a l’Habitatge inclogui, com a mínim, aquestes 8 mesures d’aplicació directa en tot el territori:

  1. La llei ha de garantir el dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.
  2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativd’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.
  3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en vint anys, fent front a l’emergència habitacional de forma prioritària.
  4. Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la llei d’arrendaments urbans per a donar protecció i estabilitat als llogaters del conjunt del país.
  5. Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions, per a evitar la bretxa digital com a part d’un habitatge digne.
  6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.
  7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant, com a mínim, el 2% del pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.
  8. Participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.

És imprescindible que la Llei pel Dret a l’Habitatge incorpori aquestes demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i els Drets Humans, blindi les legislacions autonòmiques més progressistes i doni compliment, d’una vegada al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors.

Per imperatiu constitucional i estatutari correspon a les comunitats autònomes definir i desenvolupar les polítiques d’habitatge, però l’establiment de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de la ciutadania en l’exercici del dret constitucional a l’habitatge és competència irrenunciable de l’Estat, havent de ser comuns les bases d’aquest dret essencial, d’acord amb el que disposa l’article 149.1.1a de la Constitució.

Existeix una majoria social i també parlamentària que dona suport a aquestes mesures, però tenim clar que només amb la mobilització de tota la població aconseguirem que aquesta Llei sigui la garantia del Dret a l’Habitatge.

Suma’t! No et quedis SENSE casa!

Signa el manifest aquí

Només entitats i col·lectius, no signatures individuals

Organitzacions impulsores del manifest

  • La PAH
  • Movimiento Nadie sin hogar
  • Sindicato de Inquilinas e Inquilinos
  • Entrebarris
  • JOC
  • Alianza de Mareas y Movimientos Sociales de Cataluña
  • Comisión Promotora de la Renta Garantizada de Ciudadanía
  • Coordinadora Estatal en defensa del Sistema Público de Pensiones (COESPE)
  • Coordinadora de Asambleas de trabajadores en paro de Cataluña
  • Taula d’Entitats del Tercer Sector Social
  • Confederación Intersindical – CI
  • Confederación General del Trabajo – CGT
  • Comisiones Obreras – CCOO
  • Unión General de Trabajadores -UGT
  • Observatori DESC.
  • Alianza contra la Pobreza Energética
  • Alianza por el Derecho a la Vivienda de Madrid
  • Grupo Monitoreo DESC
  • Plataforma Contra los Fondos Buitre
  • Plataforma DESC España

Organitzacions que donen el seu suport al manifest

  • Intersindical Valenciana
  • Marea Blanca Catalunya
  • CNT València
  • Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
  • Sillas contra el Hambre
  • Marea Básica
  • ATTAC España
  • Marea Blanca Catalunya
  • Coordinadora Residencias 5+1
  • Red Agua Pública
  • IAC
  • Abrir Brecha
  • COBAS
  • Afectados BB Serveis
  • CAES
  • EL ROGLE
  • Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud
  • Audita Ciudadana de la deuda en Sanidad (Audita Sanidad)
  • FAVB, Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona
  • ATTAC acordem
  • Marea Colomense
  • Marea Pensionista de Catalunya
  • Abrir Fenda
  • Oficina popular de vivienda – Valladolid
  • Intersindical Salut
  • Rebeldía
  • COS de l’Horta
  • Obrir Escletxa
PerPAH_Bcn

Debat electoral: Els partits presentats a la pròxima legislatura parlen de les polítiques d’habitatge que promouran

El Sindicat de Llogateres i les PAH Catalanes organitzen un debat online amb representants dels diferents partits per conèixer i analitzar les seves propostes en matèria d’habitatge

Candidats i candidates dels 8 partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya han explicat en un debat electoral quins són els seus compromisos envers la defensa del dret a l’habitatge durant la pròxima legislatura. L’acte polític, moderat per l’Andreu Merino, s’ha desenvolupat aquest matí entre les 11 i les 13.30h a través de la plataforma Zoom i s’ha retransmès en directe a través de YouTube.

Al debat han assistit les següents candidates: Rosa Maria Iborra (PSC), José Rodríguez (ERC), Helena Fort (JuntsXCat), Susanna Segovia (CatComú-Podem), Maria Sirvent (CUP), Marc Rodés (PDeCat), Sonia Rodríguez (Cs) i Àlvaro Benejam (PP).

Al bloc inicial hem parlat de la recent sentència del Tribunal Constitucional que anul·la el Decret Llei 17/2019 per motius de forma. La resposta de la ciutadania ha estat contundent; aquest darrer cap de setmana més de 3.500 persones han sortit al carrer a rebutjar la sentència i a exigir que la primera Llei que s’aprovi a la nova legislatura recuperi i blindi les ampliacions aconseguides de la Llei 24/2015 i ara anul·lades per la sentència.
Seguint en el marc de la Llei 24/2015 hem preguntat també sobre pobresa energètica. Des de 2015 estan pendents de firmar els convenis entre el Govern de la Generalitat i les companyies subministradores que eixugaran el deute acumulat de les famílies vulnerables. Quins compromisos adquireixen per a firmar d’una vegada per sempre aquests convenis?

En el segon bloc hem tractat la Llei de Regulació de preus de Lloguer. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit recentment un recurs del PP contra la llei de regulació dels lloguers. A més, la Generalitat encara no ha actuat d’ofici per sancionar incompliments de la normativa, que són visibles donant un cop d’ull a qualsevol portal immobiliari. Tenint en compte aquestes dues premisses i el consens de país que ha permès impulsar la llei amb el suport de més de 4.000 organitzacions, hem tractat la posició dels partits per conèixer la seva posició.

Al tercer bloc hem parlat de la desviació de pisos al mercat turístic. En els darrers 10 anys, a Catalunya s’han desviat més de 80.000 pisos al mercat turístic. A banda d’aquests que tenen llicència, també s’hi han desviat una quantitat indeterminada d’immobles de manera il·legal. Diversos estudis demostren que això fa baixar l’oferta de lloguer residencial i incrementa el preu de l’habitatge, contribuint a l’especulació. L’arribada de la pandèmia ha generat un nou fenomen, els lloguers de temporada falsos, que no s’ajusten a la llei. A més, la Generalitat ha regularitzat el lloguer turístic d’habitacions. Compliran els partits el mandat del Parlament Europeu per frenar l’auge de pisos turístics?

Al quart bloc hem tractat l’insuficient parc públic d’habitatge. El percentatge del parc públic d’habitatge a Catalunya no arriba al 2% i la llei preveu arribar a un 15% el 2027. D’altra banda, les Meses d’emergència que han d’oferir habitatges a persones en situació d’exclusió residencial estan col·lapsades. La situació és insostenible. Quines mesures prendran els partits per fer-hi front?

Al cinquè i últim bloc hem parlat de repressió policial i Llei Mordassa. Els Mossos d’Esquadra han estat sota el focus els darrers mesos per les seves actuacions en desnonaments i fins i tot el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha admès que alguns dispositius eren qüestionables i probablement desmesurats. A més, el Sindicat de Llogateres i la PAH denuncien que acumulen més de 100.000 euros en multes per exercir el dret a protesta i intentar frenar desnonaments. Continuarà el nou Govern recorrent a la llei mordassa per sancionar veïnes i activistes?

El debat organitzat avui se celebra en el marc d’una crisi econòmica i social agreujada per la pandèmia per la covid-19, la qual ha provocat una gran davallada dels ingressos de les famílies treballadores. L’objectiu ha estat conèixer les respostes dels diferents partits a la situació d’emergència habitacional, el parc públic d’habitatge i la regulació de preus de lloguer, entre d’altres.

El moviment pel dret a l’habitatge tenim clar que calen mesures estructurals per a posar fi a la situació que estem patint. I per aconseguir-ho cal, sobretot, voluntat política. Sabem que en període electoral moltes de les promeses després queden en paper mullar.

Estarem atentes a la pròxima legislatura. I recordem, o hi ha solucions o ens hi trobaran de front. Hi ha vides en joc.

PerPAH_Bcn

Exigim al futur Parlament de Catalunya una nova Llei d’habitatge que recuperi les mesures antidesnonaments anul·lades!

Avui sortim al carrer per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’ampliació de la Llei 24/2015 aconseguida amb el Decret Llei 17/2019

El Tribunal Constitucional ha anul·lat l’ampliació de la Llei 24/2015,  aconseguida el desembre de 2019 a través de l’aprovació del Decret Llei 17/2019. Com a primera reacció d’urgència, avui sortim al carrer per rebutjar-ho, denunciar els responsables i exigir solucions.

Un cop més, el Partit Popular, obeint la banca, ataca a través dels seus diputats al Congrés qualsevol conquesta social en matèria de drets. Mentrestant, el PSOE no ha mogut un dit per defensar davant del Tribunal la constitucionalitat de les mesures, a través d’un acord amb la Generalitat, ignorant la veu de les principals entitats socials catalanes que defensen el dret a l’habitatge.

La sentència definitiva, publicada aquest dijous, comporta una retallada gravíssima de l’ampliació de les mesures antidesnonaments. En un acte d’irresponsabilitat i insensibilitat extrema i en plena tercera onada de la pandèmia, han anul·lat: els lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en extincions de contractes de lloguer, els lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en alguns casos d’ocupació i les renovacions obligatòries un cop els lloguers socials arriben a la seva fi. Si no ho evitem, les conseqüències poden ser gravíssimes: la sentència deixa al carrer o en risc de desnonament un mínim de 3.500 persones sense oferir cap alternativa.

El 2015 vam impulsar una ILP i aprovar per unanimitat la Llei 24/2015 al Parlament. Amb aquesta conquesta, nascuda del carrer, hem aconseguit aturar milers de desnonaments i talls de subministrament indiscriminats arreu de Catalunya, demostrant que és una llei imprescindible per a la garantia del dret a l’habitatge.

Però els poderosos mai es queden de braços plegats quan es posa en risc el seu negoci i beneficis. El Partit Popular i la banca ja van intentar enterrar la 24/2015 fa cinc anys, però la vam recuperar abans que es dictés sentència. I després vam aconseguir ampliar-la, guanyant noves mesures antidesnonaments, que ara han retallat.

Això no obstant, des de baix i com hem fet sempre, no ens quedarem quietes i continuarem lluitant des de tots els fronts per fer efectiu aquest dret bàsic. Denunciem la passivitat amb què els poders de l’Estat negligeixen en la protecció del dret a l’habitatge en contra d’allò que diu la pròpia Constitució, mentre la banca i els voltors contraataquen.

La sentència anul·la l’ampliació de la Llei 24/2015 per un defecte de forma, és a dir, que caldria utilitzar una Llei i no Decret-llei. Aquí s’obre una oportunitat que no desaprofitarem per recuperar les mesures anul·lades!

Exigim doncs als caps de llista que es presenten a les eleccions catalanes del 14F, al futur Govern de la Generalitat i a tots els partits polítics que constitueixin el Parlament a la nova legislatura, que:

  1. La primera Llei que s’aprovi a la nova legislatura recuperi i blindi les ampliacions aconseguides de la Llei 24/2015 i ara anul·lades per la sentència. També que s’apliqui la normativa amb contundència, de manera que no hi hagi cap desnonament sense reallotjament. No acceptarem menys!
  2. Apostin per polítiques d’habitatge ambicioses i estructurals que aturin definitivament els desnonaments, ampliïn el parc públic i social d’habitatge com a mínim fins al 15% del parc, i que sancionin l’especulació immobiliària i l’incompliment de la funció social de l’habitatge.

La Llei catalana contra els desnonaments i els talls de subministraments molesta als poderosos perquè amenaça els seus beneficis i els obliga a complir les reivindicacions de les qui defensem el dret a l’habitatge.

Exigim que l’ampliació de la llei sigui restituïda, article per article, al primer ple del Parlament després de les eleccions i interpel·lem a totes les candidates que es posicionin.

Mentrestant, seguirem aturant desnonaments cada dia, reallotjant i lluitant perquè no quedi ni una ombra de dubte que les qui defensem el dret a l’habitatge digne som moltes més!

#Defensemla24 #CapMésDesnonament #DefensemHabitatgeDigne