Arxiu d'autors PAH_Bcn

PerPAH_Bcn

Stop Desnonaments Octubre 2021

Comptador desnonaments mes: 15

Comptador total 2021: 132

Aturats 4
Suspesos 9
Entrega claus
Reallotjament Executats

Desnonaments per hipoteca

Dijous 28
Demandant: Banco Sabadell
Adreça: C/Sant Bertran, 10, Barcelona

Desnonaments per lloguer

Dijous 7
Demandant: ALISEDA SUSPÈS
Adreça: C/Font, 27, Hospitalet de Ll.

Dimecres 13
Demandant: Rimp SA SUSPÈS
Adreça: Av. Meridiana, 131, Barcelona

Divendres 15
Demandant: Sanchez Calzada Patrimonial SL SUSPÈS
Adreça: C/Fenals, 20, Barcelona

Dilluns 18
Demandant: ATURAT
Adreça: C/Obradors, 5, Barcelona

Dijous 21
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Mare de Déu del Carme, 78, Sant Adrià B.

Dijous 21
Demandant: SAREB ATURAT
Adreça: C/Palamós, 13, Barcelona

Dimecres 27
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Jota, 81, Barcelona

Desnonaments per ocupació

Divendres 1
Demandant: Divarian ATURAT
Adreça: C/Sèrbia, 17, Barcelona

Dimarts 5
Demandant: Credifimo SUSPÈS
Adreça: Passatge de Ca n’Oliva, 5, Barcelona

Divendres 8
Demandant: SAREB SUSPÈS
Adreça: C/Llançà, 29, Barcelona

Divendres 15
Demandant: Coronas Real Estate ATURAT
Adreça: C/Plutó, 37, Barcelona

Divendres 22
Demandant: UCI SUSPÈS
Adreça: Plaça del Mig de Can Clos, 9, Barcelona

Dimecres 27
Demandant: SAREB
Adreça: C/Trevol, 4, Barcelona

Dimecres 27
Demandant: SAREB SUSPÈS
Adreça: C/Foc Follet, 68, Barcelona

PerPAH_Bcn

Presentem i registrem la proposta alternativa al Govern en matèria de dret a l’habitatge

Més de 150 entitats i 9 grups parlamentaris exigeixen la Llei de garantia del dret a l’habitatge digne i adequat

En el matí d’avui, hem registrat al Congrés la proposició de llei de Garantia del Dret a l’Habitatge Digne i Adequat, una llei elaborada per la ciutadania en un exercici de defensa pròpia davant la sistemàtica vulneració d’aquest Dret per part dels poders públics al nostre país.

Aquesta Proposta de Llei ha estat elaborada per organitzacions de la societat civil que porten molts anys treballant sobre el terreny la problemàtica de l’habitatge davant la falta de solucions i l’escassetat de recursos per part de l’administració pública, i compta amb el suport de més de 120 organitzacions de tots els àmbits: socials, sindicals, juvenils, de pensionistes, de consumidors…

La nostra Llei de Garantia del Dret a l’Habitatge Digne i Adequat afronta els diferents aspectes que s’han d’abordar si es vol garantir el Dret a l’Habitatge i resoldre la crisi habitacional que arrossega el nostre país.

Per al seu registre, hem comptat amb el suport dels partits polítics Unidas Podemos, ERC, EH-Bildu, JuntsxCat, Más País, CUP, Compromís, Nueva Canarias i BNG, que han compromès amb les seves signatures el suport, tant a aquesta llei com a les mesures que conté.

Un pas endavant enfront del bloqueig del PSOE

L’elaboració i el registre de la Llei de Garantia del Dret a l’Habitatge es dona davant de l’immobilisme d’un PSOE que va prometre l’aprovació de la Llei pel Dret a l’Habitatge per al passat mes de febrer passat i que també ha incomplert el seu compromís amb la societat i amb els seus socis de Govern de regular el lloguer i impedir els desnonaments. Un compromís que li va permetre aprovar els pressupostos 2021.

Però aquesta llei no sorgeix d’un conflicte entre socis, sinó d’un conflicte social que enfronta poderosos lobbies financers i immobiliaris ‒que veuen en l’habitatge una forma d’especulació i enriquiment‒, amb la resta de la societat: en els primers sis mesos de 2021 portem acumulats 22.532 desnonaments malgrat les mesures especials de protecció per la pandèmia, confirmant el caràcter sistèmic de l’emergència habitacional que patim a Espanya. I precisament, Espanya és un dels països del món en què les famílies destinen una major proporció més dels seus ingressos a pagar el lloguer a causa de les desproporcionades pujades durant els últims sis anys, fet que ha generat un empobriment total a les llars inquilines.

Per tot això, les organitzacions que defensem l’habitatge fem un pas endavant i registrem aquesta llei per garantir la protecció del Dret a l’Habitatge. Aquest gest ho fem acompanyades d’una gran majoria social representada a través de més de 120 organitzacions socials, sindicals, juvenils, de pensionistes, de consumidors… En definitiva, amb una transversalitat tan àmplia com ho és aquest Dret.

El contingut de la llei

Aquesta llei es desenvolupa en compliment dels compromisos internacionals d’Espanya en matèria de Drets Humans, així com del propi mandat constitucional, per garantir el Dret a l’Habitatge i eliminar les traves que impedeixen a centenars de milers de ciutadanes l’accés a un habitatge adequat i digne.

La Llei que hem registrat avui s’estructura en nou títols, amb un total de 94 articles, en els quals s’estableixen les bases per fer efectiu el dret a l’habitatge.
Com a aspectes fonamentals:

  • S’estableix el Dret a l’Habitatge com a dret subjectiu exigible per assegurar la seva protecció, i s’estableixen noves garanties judicials molt definides per evitar l’abús de Dret contra els habitants susceptibles de desnonament, el que ha estat condemnat reiteradament pels Tribunals de Justícia Europeus i el Comitè DESC de Nacions Unides.
  • En matèria de desnonaments, la llei prohibeix els desnonaments a persones o famílies vulnerables mentre no hi hagi garantia d’un reallotjament digne i adequat, i obliga els grans propietaris a fer lloguers socials com a opció prioritària davant el desnonament. Es prohibeixen expressament els desnonaments amb data oberta i es legislen diferents mesures per evitar el sobreendeutament, com són la dació en pagament i es limita la responsabilitat al ben hipotecat incloent major efectivitat a una segona oportunitat i aconseguir deixar enrere la llei hipotecària injusta que ha arrasat els somnis de milers de famílies i dels seus avaladors.
  • En matèria de lloguers, la llei presentada implementa una regulació dels lloguers flexible sobre la base d’un índex de mercat, amb l’objectiu de limitar i abaixar el preu de les rendes perquè suposin un cost assumible per a la majoria de la població. Així mateix, la renovació automàtica i obligatòria dels contractes d’arrendament, sempre que el llogater hagi complert amb les seves obligacions i l’arrendador no necessiti l’habitatge per a gaudi propi o d’un familiar. Els honoraris seran sempre a càrrec de la part arrendatària.
  • En l’àmbit del sensellarisme, la Llei estableix el Dret a l’Habitatge com a Dret subjectiu i garanteix la protecció immediata en allotjaments adequats per a tota persona que caigui o es trobi en situació de sensellarisme.
  • Pel que fa a parc d’habitatge públic, amb l’objectiu de protegir-lo i ampliar-lo es prohibeix la seva venda i es fixa un objectiu de solidaritat urbana del 20% abans de l’any 2050 per a mobilitzar habitatge mitjançant diferents eines, com són la cessió obligatòria, el tempteig i retracte de grans tenidors com pot ser la Sareb i entitats financeres rescatades amb diners públics en 2009.
  • Així mateix es garanteix l’accés a subministraments bàsics, creant una tarifa social i prohibint els talls d’aigua, llum o gas a persones en exclusió residencial.
  • Per finalitzar, la Llei desenvolupa la participació ciutadana en polítiques d’habitatge i s’aborda el règim de control i sancionador per desenvolupar les diferents mesures explicades.

Aquest conjunt de mesures estructurals són necessàries per a revertir un model antisocial d’habitatge basat en el transvasament sistemàtic de diners públics a butxaques privades, sense generar cap valor al patrimoni públic (la lliure especulació), que ha portat a desenes de milers de persones a perdre-ho tot davant la inacció dels diferents governs.

En aquest moment i amb els suports parlamentaris que ja s’han compromès a recolzar-la, només la negativa del PSOE impedeix que el Dret a l’Habitatge passi a estar protegit amb totes les garanties.

Agraïm als partits signants el seu compromís per a defensar dins del Congrés l’aprovació d’aquesta Llei de Garantia del Dret a l’Habitatge, i exigim al PSOE que es posi també de la banda de la ciutadania i aplani el camí per a l’aprovació d’aquesta Llei, començant per agilitzar el seu pas per la Mesa de Congrés i per donar llum verda votant Sí a la seva presa en consideració.

Per la nostra part, des d’avui mateix comencem a organitzar-nos per redoblar la pressió i mobilitzar la població general per a aconseguir aquest objectiu i garantir l’accés a un habitatge digne, adequat, assequible i accessible.

Sí que es pot!

Consulta la Llei i la campanya en: www.iniciativaLeyVivienda.com

Llei completa

PerPAH_Bcn

Malgrat la moratòria els desnonaments continuen pujant

Durant el segon trimestre d’enguany s’han produït 11.571 desnonaments

Acabats de publicar les dades del Poder Judicial sobre els desnonaments durant el segon trimestre del 2021, es continua constatant la ineficàcia de la moratòria decretada arran de la COVID-19. Lluny de reduir-se el problema, els desnonaments segueixen en augment, com portem avisant que passaria des de març de 2020. Si comparem aquest trimestre amb el primer de 2020 –pre COVID-19 i sense cap mena d’escut social–, l’augment en plena pandèmia ha estat d’un 736,7%.

Desnonaments segon trimestre 2021:

  • Derivats d’execució hipotecària 2.849: increment del 849,7% respecte al mateix trimestre de 2020
  • Derivats de la LAU (lloguers) 8.028: increment del 692,5% respecte al mateix trimestre de 2020
  • Altres causes 684: increment del 891,4% respecte al mateix trimestre de 2020
  • Total desnonaments 11.571: increment del 736,7% respecte al mateix trimestre de 2020.

A aquestes xifres cal afegir els 2.732 procediments verbals per ocupació que estan en tràmit a l’espera de resolució. Una dada que pot resultar alarmant i utilitzable per a aquells que volen criminalitzar les famílies que es veuen empeses a això davant la manca de solució política i administrativa, però que continua sent anecdòtic si comparem amb la resta de xifres i el problema real.

Les mesures de protecció, segons el Govern les “més ambicioses” que s’han desenvolupat, caduquen el pròxim 31 de octubre. Quanta gent ha de quedar-se al carrer perquè reconeguin que no han protegit les famílies vulnerables totalment? Si la moratòria no es prorroga i millora perquè aculli a més perfils (l’hipotecari, per exemple, està en total indefensió i ja està generant estralls) i no doni peu a la reinterpretació d’alguns jutges, que prefereixen optar per desnonar que per defensar drets i famílies vulnerables, el tsunami de desnonaments que s’està generant serà una catàstrofe.

Una vegada més, els moviments socials som els únics actors que treballem per a revertir la situació. No només parant desnonaments en porta, assessorant o aconseguint solucions a força de negociació directa, també elaborant l’única Llei pensada per a garantir realment el dret a l’habitatge i no aquest pegat, que porta mesos omplint titulars, sense avançar i que de legislar-se segons els termes que ens arriben, no valdrà més que per a protegir i enriquir als de sempre.

Més que mai hi ha vides en joc i falta altura política per a revertir la situació. El cost humà per beneficiar els voltors és massa alt i no el podem seguir pagant.

PerPAH_Bcn

Tingueu present que quan parleu dels ocupes o d’aquesta Llei parleu de persones com jo

Ahir van finalitzar les rondes de compareixences d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer defensar o fer aportacions a la nova Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional que acabarà amb milers de desnonaments. Ara sí que entrem en la recta final per aprovar-la al Parlament.

A continuació compartim la compareixença de la Jéssica Casals, família afectada per l’anul·lació del Decret Llei 17/2019:

En primer lloc vull donar les gràcies per poder estar avui aquí. Per a mi és un orgull i a la vegada una gran responsabilitat estar aquí present per parlar en nom de les afectades amb problemes d’habitatge, sigui d’hipoteca, de lloguer o per ocupació. Us explicaré el meu cas que de fet és un exemple del que cada dia he vist en les assemblees de la PAH i us demano que us poseu al meu lloc, i al de milers de famílies i persones amenaçades per desnonaments. No parlaré molt perquè no hi estic acostumada i perquè amb poc es pot dir molt.

Em dic Jéssica Casals, tinc 34 anys i tinc 3 fills, Dylan, Derek i Gala, de 7, 4 i 1 any. Des de l’endemà de complir els 16 anys vaig començar a treballar a l’empresa on avui dia ja fa 16 anys que hi treballo com a comercial de vendes, i sóc “ocupa”.

L’any 2015 em vaig separar de la meva parella, amb la que portava 13 anys i 10 vivint junts, fins aquell moment tot va anar bé, però em vaig trobar que amb els meus ingressos, m’era impossible llogar un pis a preu de mercat i poder donar una vida digna i tranquil·litat als meus fills. Ningú em volia llogar un pis a mi sola amb el meu contracte i el meu sou.

Una amiga em va parlar d’un pis que estava buit des de feia anys. D’aquelles promocions que van quedar penjades i vaig decidir entrar-hi a viure ara fa 4 anys.

A mi, el fet de viure d’ocupa, sempre m’ha fet molt de respecte. Pensava que jo mai arribaria a aquesta situació, però, al final, em vaig veure obligada, quan vaig veure que no arribava a final de mes, i no m’ajudaven de cap manera. Sempre em tancaven les portes.

Recordo que em deien: “Amb 1.110 euros ja en tens prou”. Però és que no. Són com a mínim 700 euros per al pis, l’aigua, la llum, el gas, i no em quedava per pagar res més. Anava a comprar i havia d’estar mirant-ho tot molt. I quan vaig veure que als meus nens els començaven a faltar les coses més bàsiques, vaig adonar-me que no podia seguir d’aquella manera i és quan vaig decidir ocupar un pis d’un banc.

Algunes persones em diuen: “És que no pagues lloguer”. No pago lloguer, ja m’agradaria pagar un lloguer social, però el que sí pago és amb la meva salut. De veritat que el neguit d’estar amb els teus fills, de no saber quin dia serà l’últim que passes en aquesta casa, no té preu. La situació que estic vivint no és gens fàcil. Cada dia quan torno a casa després de deixar als fills a l’escola o després d’anar a comprar… penso que pot ser l’últim, que potser em trobaré la porta tapiada i ho hauré perdut tot, tot el que és a dins i que tants anys m’ha costat d’aconseguir i amb la por i el neguit de com continuar endavant, on anirem si em fan fora?

Des del primer dia que vaig entrar, vaig intentar sol·licitar un lloguer social a la propietat, en aquest cas CaixaBank. Jo volia pagar, però volia pagar un lloguer d’acord amb els meus ingressos, a un preu social. Vaig trucar al banc i els ho vaig dir. Vaig presentar documentació, però l’única resposta per part d’ells ha estat intentar desnonar-me fins en tres ocasions! Afortunadament i gràcies a l’ajuda de la PAH els hem aconseguit aturar.

El desembre del 2019, quan es va aconseguir aprovar el Decret Llei 17/2019, vaig pensar que per fi se solucionaria el meu cas i aconseguiria finalment el lloguer social. Però és en aquest moment quan vaig rebre una carta com que havien venut el meu pis i que ara la propietat era Sky Investment, un fons o una empresa tapadora, tot per intentar saltar-se la llei. No em vaig donar per vençuda i vaig també demanar el lloguer social.

Durant el temps que el Decret i les mesures d’ampliació de la Llei 24/2015 van estar en vigor, recordo que vam ser moltíssimes famílies que vam moure papers per demanar el lloguer social. Pensàvem que per fi aconseguiríem la tranquil·litat que tant de temps estàvem esperant i per la que tant havíem lluitat. Ens van demanar molts papers, molta documentació i moltes gestions. Estava en joc molt de neguit, patiment i il·lusions. Ens deien que ho estaven estudiant, però com vam poder comprovar, només estaven guanyant temps per veure si el PP ho impugnava de nou obeint els bancs, i el Tribunal Constitucional ho suspenia.

Com jo, som milers. Milers de vides. Ara m’aturaré uns segons, deixaré de parlar i us vull demanar que penseu i reflexioneu com passaríeu vosaltres la meva situació. Què diríeu als diputats i diputades del Parlament. Tingueu present que quan parleu dels ocupes o d’aquesta llei parleu de persones com jo.

Durant tot aquest procés he patit ansietat i depressió. La situació en què ens trobem les famílies és límit. Moltes nits sense dormir. Molts dies intentant que els meus fills no s’adonessin del meu patiment, mentre jo els veia patir a ells.

L’aprovació d’aquesta Llei de la qual estem parlant avui serà un pas important, no només per a mi, sinó pels milers de famílies que es troben en la mateixa situació. I això ja ho vam comprovar perquè, tot i les reticències dels fons voltor i dels bancs, amb la Llei 24/2015 i amb l’any que va durar l’ampliació del Decret Llei 17/2019, es van signar contractes de lloguer social que han donat una tranquil·litat a moltes famílies. Viure en una situació d’ocupació no és fàcil ni agradable, és com tenir una espasa a punt de caure’t a sobre i deixar-te un altre cop sense saber com afrontar el dia a dia.

Avui sóc jo aquí al Parlament, però podrien ser-hi moltes d’altres companyes, com la Maria, l’Ana, la Fàtima i moltes d’altres. Famílies que hem hagut d’ocupar un pis, ja que no hem trobat cap altra alternativa de vida digna, tant per nosaltres com pels nostres fills. Les administracions ens han abandonat.

Per acabar m’agradaria deixar clar aquí, ara que estem en la recta final per aconseguir aquesta llei, i aprofitant que estan presents els diferents grups parlamentaris i que està a les seves mans que aquest canvi sigui una realitat, que vostès pensin que darrere de tota aquesta burocràcia i tràmits de les lleis, del Parlament i les institucions, hi ha persones que ens juguem molt.

Moltes mares, pares, gent gran, nens, nenes, persones que ja hem patit prou i que mereixem una vida millor, una tranquil·litat i estabilitat. I ara tenim l’oportunitat d’aconseguir-ho.

PerPAH_Bcn

Diguem no als desnonaments. Diguem sí als lloguers socials obligatoris

Avui han finalitzat les rondes de compareixences d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer defensar o fer aportacions a la nova Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional que acabarà amb milers de desnonaments. Ara sí que entrem en la recta final per aprovar-la al Parlament.

A continuació compartim la compareixença de la Lucía Delgado, portaveu de la PAH i del Grup Promotor de la Llei 24/2015:

Quan algú presencia un accident de trànsit té l’obligació de socórrer a la víctima. Davant una emergència, cal actuar.

La PAH porta socorrent i actuant des de la seva creació, fa 12 anys. Mentre els bancs i els voltors destrossaven vides (sí, desnonar és degradar la vida de persones), deixant milers de famílies a la cuneta, que necessitaven socors per una emergència, massa vegades, les administracions competents han fet deixadesa de funcions. Tornant al símil de l’accident de trànsit, milers de famílies han estat abandonades a la seva sort, quan necessitaven ajuda urgent, acció de socors, però qui n’hi havia de socórrer-les ha passat de llarg.

Encara que el Govern estatal no faci el que cal, és la nostra obligació fer-ho. Per això celebrem que avui sigui l’últim dia de compareixences per tramitar una Proposició de Llei amb una majoria parlamentària que farà possible posar fi al tsunami de desnonaments que irromprà aquesta tardor a Catalunya.

El que esperem amb la nostra intervenció és que més grups parlamentaris se sumin a tirar endavant aquesta llei i sobretot, a desplegar-la després, des de la Generalitat i des de tots els municipis, sigui quin sigui el seu color polític. Perquè el que estem discutint avui ha de traspassar les lògiques partidistes, les pressions dels poderosos, perquè d’allò que estem parlant és de socorrer a la víctima, de protegir els drets humans més bàsics.

Cal aturar el cop d’una vegada i assentar alhora les bases per un model que no deixi ningú més sense dret a l’habitatge.

I recordem que les institucions teniu l’obligació de fer-ho.

El 2015 vam comparèixer en aquest Parlament defensant la Iniciativa legislativa Popular (ILP habitatge). Una ILP que arribà amb la força i l’esperança de milers de famílies que es van veure abocades a perdre les seves cases per no poder pagar la seva hipoteca o el seu lloguer mentre els bancs eren rescatats amb diners públics, sense demanar res a canvi. Vam sortir al carrer i a totes les places dels pobles i ciutats de Catalunya i vam aconseguir 3 vegades més de les signatures necessàries per tramitar-la (150.000, que es diu ràpidament, però que són moltes) i el 29 de juliol del mateix any vam aconseguir aprovar per unanimitat la Llei 24/2015.

Aquesta llei, coneguda popularment com la “Llei catalana contra els desnonaments i els talls” ha tingut una vida complicada. El 2016, el govern del PP de Mariano Rajoy va suspendre totes les mesures d’habitatge que afectaven els privilegis de la banca, i la van portar al Tribunal Constitucional. Però de nou, les PAHs de Catalunya van tornar a demostrar l’amplíssim suport social que tenia la llei i la necessitat (i el desig) imperiosa de deixar enrere els desnonaments. El 2018 vam aconseguir recuperar el que alguns grans lobbies econòmics pensaven que tenien sentenciat i enterrat: obligar els grans tenidors a fer lloguers socials en desnonaments d’habitatge habitual d’impagament de lloguer i hipoteca de famílies vulnerables.

Com sabeu, el 2019 vam aconseguir incloure en un decret llei d’habitatge impulsat pel Govern de la Generalitat, una ampliació de la norma per adaptar-la a les noves cares de l’emergència habitacional. Per donar resposta als 45 desnonaments diaris que es produïen a Catalunya. L’actualització de la llei fou acceptada pel Govern i tingué de nou majoria per ser aprovada, perquè la situació d’emergència requereix actuar. Ara es tracta de recuperar l’ampliació de mesures contra l’emergència habitacional del Decret Llei 17/2019.

Vull recordar 2 punts claus del que està en joc amb l’aprovació de la llei que ara es tramita al Parlament.

El primer: aquesta proposició de llei és una proposta de mínims o d’urgència i que, les PAHs de Catalunya, junt amb la resta d’organitzacions que la impulsen i li donen suport, creiem que s’ha d’anar encara més enllà en futures lleis i polítiques que apostin per mesures més estructurals. Com incrementar els pressupostos destinats a l’habitatge i entomar d’una vegada l’obligació legal (incomplerta fins avui) d’arribar al 15% d’habitatge social el 2025, tal com marca la llei catalana del dret a l’habitatge de 2007. Per tant, una vegada aprovada aquesta norma, treballarem per proposar noves mesures a tots nivells per ampliar el parc inexistent de les nostres ciutats.

I en segon lloc: la idea és que no hem de caure en “falsos debats” sobre si unes o altres mesures. O les urgents per aturar els desnonaments o les estructurals per augmentar el parc d’habitatge públic o social. Les necessitem ambdues. Però és urgent i necessari fer front primer a l’emergència perquè realment hi ha vides en joc que no poden esperar ni un minut més. No es pot seguir desviant la mirada i cal actuar amb valentia.

A continuació defensaré cada punt d’aquesta Proposició de Llei i explicaré per què des del Grup Promotor pensem que s’ha d’aprovar sense retallar cap article a la baixa, ja que som en una situació d’urgència fa 12 anys i cal sortir d’aquesta per seguir avançant. Cal posar a més en valor l’esforç d’acord compartit de 4 grups parlamentaris amb les organitzacions socials que representem les afectades pels desnonaments i que vam impulsar aquesta iniciativa legislativa.

Esperem que més grups donin el seu suport a mesures de xoc per a una situació crítica: fem una crida solemne a legislar per acabar amb els desnonaments, ja que una societat no pot, ni ha de suportar, tant patiment social.

La proposició de llei compta amb les següents mesures:

Renovacions obligatòries un cop els lloguers socials arriben a la seva fi

Aquest és un punt de consens. Cal que els bancs retornin el rescat assumint responsabilitats en forma d’habitatge per a les famílies vulnerables. És de sentit comú que aquelles famílies que van entregar en dació en pagament la seva casa al banc per no poder pagar la seva hipoteca i que van signar un lloguer social gràcies a la Llei 24/2015, puguin seguir als habitatges si no han millorat la seva situació. Per tant, cal renovar els lloguers socials per protegir les famílies vulnerables i corresponsabilitzar mínimament als qui van provocar part de la situació que estem vivint avui dia. El mateix ha de passar amb la resta de lloguers socials que se signin, un cop passin 7 anys i si segueix la crisi habitacional actual.

A Catalunya, les unitats familiars que ingressen quantitats menors al 2,5 IRSC (1.747,4 euros), definit com el topall legal per sota del qual es troben en exclusió residencial, han de destinar un 42 per cent dels ingressos a pagar el lloguer mitjà del 2020.

Lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en finalitzacions de contractes de lloguer

Aquesta mesura s’ha d’explicar bé per entendre la seva lògica. Molts grans propietaris van demandar el 2018 les famílies per finalització de contractes de lloguer, en comptes de per impagament, que era la situació de moltes d’aquestes, ja que la Llei 24/2015 els obligava a fer un lloguer social. És per això que hem buscat la manera que els grans tenidors no se saltin la norma de cap de les maneres. A més a més, milers de famílies estaven fent un sobreesforç per pagar el seu lloguer i les expulsaven de les seves llars no renovant contractes, per sumar-se al carro de «todo vale» apujant els preus de lloguer de forma exagerada, provocant desnonaments invisibles o el que es coneix com a “desnonaments silenciosos” (la família abandona l’habitatge perquè apuja desorbitadament el preu del nou contracte). Forces grans propietaris, que són persones físiques, han emprat les mateixes tàctiques que la Sareb o que Blackstone. Màxim benefici i desnonaments de lloguer (quasi un 80% dels desnonaments a Catalunya) sense importar res més.

És evident que, si un gran tenidor no actua agressivament com un fons voltor, sense apujar preus de forma salvatge i parlant amb les llogateres o amb l’Administració si hi ha impossibilitat de pagar les rendes, s’arribarà a solucions i en allunyar-se el desnonament, no entraria en joc la llei. Ara bé, com va dir el compareixent que representava a Sogeviso, empresa que gestiona els habitatges de lloguer social del Banc Sabadell, el primer dia d’aquestes sessions: si no s’obliga els privats a fer lloguer social, no el faran. És a dir, si no posem límits a aquests grans tenidors que volen utilitzar l’habitatge com un actiu borsari, ho faran i crec que estarem d’acord en això: sí a poder fer cert negoci, però no a la usura.

Lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en alguns casos d’ocupació

Aquest és un dels punts on hem notat més reticències, però poc realistes i sense aportar solucions reals. Enfonsar o assenyalar les famílies que han d’ocupar per tenir un sostre no les farà desaparèixer. Des de la PAH i les entitats socials ho tenim clar. Prou hipocresia, prou criminalització a les famílies que ocupen habitatges buits de la banca o dels voltors, on abans hi vivien famílies que foren desnonades i ara estan buits a l’espera de la propera venda en un paquet d’actius. La Jéssica ha explicat clarament quina és la realitat de l’ocupació que tenim al dia d’avui a Catalunya i a la que clarament s’han d’aportar solucions, igual que en el seu dia amb el barraquisme: dignificar l’habitatge precari i que les famílies paguin un lloguer social i les seves factures d’aigua o llum (si les elèctriques deixen d’escanyar-nos, clar). Al final estem parlant de l’accés precari a l’habitatge i creiem que aquesta fórmula soluciona gran part de la situació, no tota, perquè s’ha deixat passar massa temps sense actuar. Però servirà per desencallar les meses d’emergència junt amb la resta de la bateria de mesures que avui estem presentant, però sobretot amb aquesta.

Si us plau. No falsegem la realitat, no estem parlant de casos anecdòtics minoritaris o de falses històries que alimenten algunes cadenes de televisió. Estem parlant de casos com el de la Jéssica; la Mariana que està ocupant un pis de CaixaBank buit fa 5 anys, per cert, veïna de la Jéssica; la Bibiana, el Wilson i la Joana, o la Sandra, quasi totes dones amb filles i fills, on la feminització de la pobresa es fa més que evident i s’ha d’actuar ja. Famílies que han hagut d’ocupar estant en la mesa d’emergència de la Generalitat amb 2 anys d’espera a l’adjudicació d’un habitatge. On representa que han d’estar durant aquests temps les famílies? Prou demagògia i més solucions: aquesta llei aportarà lloguers socials a les famílies desnonades a les quals no s’ha protegit i habiten en pisos buits de bancs i voltors.

Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones jurídiques de més de 10 habitatges, i per tant, protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament. Manteniment del topall de 15 per les persones físiques grans propietàries

Aquesta millora ha estat qüestionada per alguns i en volem parlar sense embuts. Per a nosaltres és un article vital perquè la norma funcioni a la seva totalitat i eficàcia. Hem vist com bancs i fons voltor trossejaven els seus actius per saltar-se la llei i per tant, cal reaccionar amb totes les eines possibles, acotant bé el nombre d’habitatges. Creiem que disposar de més de 10 habitatges per empreses i 15 per persones físiques, per a llogar, és una quantitat prou àmplia per distingir aquells que complementen «la seva paga» amb el lloguer de l’habitatge que han heretat o han pogut comprar amb l’esforç de la feina, d’aquells que clarament tenen un negoci entorn del lloguer d’habitatge, legítim, però negoci. I no genera problemes legals o jurídics, tal com va afirmar el jutge que va comparèixer el divendres passat. La nostra posició inicial era equiparar a persones físiques i jurídiques als 10 habitatges igual que la definició estatal, però no ha sigut així finalment, perquè vam voler aconseguir un consens més ampli. Amb tot i això, com en el cas de les finalitzacions de contractes, volem explicar de forma ben clara i senzilla el que grans propietaris persones físiques ens han comentat en alguna ocasió, i és que, elles no tenen por d’aquesta llei, ja que no s’han comportat mai com Blackstone, la Caixa o la Sareb. És a dir, viuen de llogar habitatges, però no es van sumar a apujar preus quan tothom ho feia sense importar si estaven deixant al carrer, amb desnonaments silenciosos, famílies que portaven més de 10 anys llogant aquell pis. Al contrari, van mantenir el preu i al dia d’avui continuen cobrant el seu lloguer cada mes.

Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix i un límit d’un mes per al gran tenidor, per a fer l’oferta

Diuen que l’experiència és la mare de la ciència, i en aquest cas, nosaltres en tenim molts exemples que calia donar més força al control de les ofertes de lloguer social. La Dolores, en Paulino i l’Atiqur dels últims desnonaments d’aquesta setmana tan sols a Barcelona, on Divarian, Blackstone i CaixaBank havien d’haver fet amb el Decret llei 17/2019 vigent l’oferta de lloguer social i així evitar el desnonament; no ho van fer i s’ha assenyalat de nou el dia on poden fer-les fora de casa. Estem pendents de què, gràcies a la solidaritat de les persones, es puguin aturar.

Necessitem aquesta millora per fer efectiva i desplegar la llei un cop estigui aprovada aquest mes d’octubre. L’Agència d’Habitatge de Catalunya va comptabilitzar que hi havien unes 3.200 famílies pendents de signar un lloguer social quan les mesures que ara volem recuperar van ser anul·lades el febrer del 2021, a les que cal sumar les 800 famílies que la regidora d’Habitatge de Barcelona va sumar fa uns dies en aquesta mateixa sala. Avui hem d’assolir el compromís, plegades, que al novembre, quan recuperem aquestes mesures d’urgència, aquestes famílies han d’aconseguir peti qui peti el lloguer social.

La responsabilitat de la Generalitat ha de ser tenir preparades ja les 4.000 possibles sancions si no es fan les ofertes. Com deia a l’inici, és una obligació, hem d’actuar i no podem mirar pel retrovisor o fer veure que no veiem el que passa. Ens hi juguem massa.

Ampliació a 7 anys la cessió obligatòria d’habitatges buits dels bancs i fons voltor

Sobre l’ampliació a 7 anys de cessió obligatòria, és una millora significativa. Som moltes les qui pensem que la Sareb hauria de cedir els seus habitatges buits 30 anys o per sempre; i és que a ningú se li escapa que portem 15 anys, 15 anys… des que va esclatar la bombolla immobiliària i que sense mesures contundents, valentes i ambicioses, no és que no canviï res, és que podem anar a pitjor. A més, no és una cosa estranya, bé que hi ha concessions per anys d’un bé públic als privats, com l’aigua, autopistes, sòl… Per què no pot ser també a la inversa? A més a més, la sola inclusió de la mesura el 2015 va provocar que molts bancs i fons d’inversió possessin a disposició de les administracions paquets d’habitatge a preus molt més baixos del preu de mercat, per ampliar els parcs assequibles, pràcticament inexistents. Ara per exemple, Blackstone, que té milers de famílies en lloguers socials que estan finalitzats, vol que li paguin quasi a preu de mercat el lloguer dels habitatges a canvi de mantenir els llogaters, que són famílies vulnerables amb ordre de desnonament. Una pràctica de xantatge extrem i inacceptable que, si recuperem l’ampliació de la Llei 24/2015, no podran seguir fent, perquè els poders públics tindran força per negociar l’ús de l’habitatge a preu per sota de mercat, al 40% del HPO, durant 7 anys, per reallotjar famílies i posar les meses d’emergència a zero, aturant milers de desnonaments en habitatges de petits tenidors que l’Administració ha de cobrir.

Segons el Ministeri de Foment, a 31 de desembre del 2019 hi havia 75.685 pisos nous per estrenar buits a Catalunya, quantitat només superada per la Comunitat Valenciana i que representa un 16,56 per cent de l’estoc total d’habitatges nous sense vendre a tot l’Estat. 17% estoc habitatge nou buit! El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va quantificar l’any 2020 el nombre d’habitatges de Catalunya que fa més de dos anys que estan desocupats i que provenen d’execucions hipotecàries o dacions en pagament en 27.558 immobles. Cal mobilitzar-los per a lloguer social.

Elaboració d’un registre de grans tenidors de persones jurídiques de més de 10 habitatges

I per últim, i no menys important. S’ha parlat per activa i per passiva durant les compareixences, de la importància de tenir dades, informes i estudis per poder analitzar i fer una radiografia de la situació en temps real sobre la problemàtica. Nosaltres ho compartim totalment i per això vam proposar l’elaboració d’aquest registre. Perquè les institucions, Generalitat i ajuntaments, tinguin a l’abast una eina àgil i consultable per saber, si quan una persona arriba a serveis socials o a l’oficina d’habitatge amb data de desnonament, està emparada per la llei i requerir a la propietat àgilment que faci el lloguer social, ja que en té obligació, o si no, s’obrirà l’expedient sancionador corresponent.

Això ara no passa; i no tan sols no passa, sinó que es genera tal coll d’ampolla, que és la mateixa família la que molts cops ha d’anar al registre de la propietat a extreure l’índex de propietat de l’empresa, amb un cost per la seva butxaca, per tal de demostrar davant el jutjat i/o serveis socials que és un gran tenidor i que no ha fet l’oferta de lloguer social.

Aquestes són les mesures i les millores principals que conformen la proposició de llei que avui estem defensant, com hem afirmat en diverses ocasions, mesures de mínims o bàsiques per fer front a l’emergència, però de vital urgència en ser aprovades.

Vostès poden evidentment debatre-les o qüestionar-les, però de nou, hem estat les organitzacions socials, les mateixes afectades, les qui portem propostes basades en l’experiència de respondre a qui s’enfronta a perdre el seu habitatge, el recer o sostre que tota persona necessita per tenir una vida digna i poder construir un projecte vital estable, la llar que tothom desitja. Necessitem fer un pas endavant i deixar enrere els desnonaments.

Amb molta humilitat i responsabilitat i per què no amb orgull, volia recordar que avui he comparegut en nom de totes les famílies que han perdut la seva llar per motius econòmics, que estan a punt de perdre-la o que la poden perdre en un futur. Com diem a la PAH, totes estem afectades per l’habitatge. Per totes elles, creiem que la tramitació d’aquesta proposició de llei s’ha de fer per via d’urgència i deixant de banda interessos partidistes, lògiques econòmiques especulatives, pensant en els consensos socials amplis i en el que estem d’acord en el carrer i en aquesta cambra, que és una Catalunya i un món on no es desnoni a famílies vulnerables. No ens podem permetre cap més mort o patiment per aquest motiu.

Tenim clar que aquesta llei s’aprovarà abans que acabi la moratòria actual de desnonaments. Per evitar el tsunami de 26.000 famílies que estan en risc d’anar al carrer. Si no, no tindrem mesures per aturar-ho.

Tenim el compromís de 4 grups parlamentaris: ERC, Junts, En Comú Podem i CUP. Però volem que s’aprovi amb una majoria encara més amplia, en aquest cas amb el PSC i Ciutadans, que quan vam presentar la proposta no van expressar clarament si la recolzarien. O per unanimitat, com el 2015! Esperem que amb aquesta intervenció us decanteu per secundar-la.

Diguem no als desnonaments. Diguem sí als lloguers socials obligatoris.

Per finalitzar, us emplacem des de ja a treballar per esprémer la llei i les seves mesures antidesnonaments des del minut 0. No tenim temps a perdre i cal tenir preparat ja un pla de xoc per aconseguir signar els 4.000 lloguers socials comptabilitzats per l’Agència i l’Ajuntament de Barcelona, que seran més i hi sumem la resta de municipis, que van quedar pendents quan van anul·lar la darrera ampliació.

Des de les PAHs de Catalunya i en nom del Grup Promotor de la Llei 24/2015 i d’aquesta proposició de llei, us demanem que esteu a l’altura de les circumstàncies.

És el nostre deure fer-ho. Ens van fer creure que érem les culpables per perdre l’habitatge i quedar-nos al carrer, per no arribar a fi de mes, deixant de menjar per pagar el lloguer o la hipoteca, o fins i tot, deixar que els teus fills no vagin d’excursió o facin alguna activitat extraescolar perquè semblava que era un capritx.

La PAH i la lluita contra els desnonaments ha retornat la dignitat a les persones, empoderant-les, demostrant que la seva situació no és aïllada i que són víctimes de lleis injustes i les polítiques poc valentes o que senzillament defensen a qui més té i no a qui més ho necessita. Amb aquesta llei revertirem aquesta situació; i quan ho aconseguim, estigueu segures que estarem donant al Parlament de Catalunya la funció que ha de tenir: legislar per protegir els drets fonamentals, perquè la ciutadania tingui accés a un habitatge digne i adequat.

Quan arribi l’hora de votar sí o no a l’aprovació d’aquesta llei, poseu-vos en el lloc de qui té un desnonament demà i no sap on dormirà en 24 h, amb els seus fills o avis. Quan fixeu la posició definitiva del vostre grup, recordeu que Catalunya té 537.900 persones desocupades i més de 152.400 llars amb tots els membres a l’atur, 97.100 sense cap ingrés. Penseu en els 45 desnonaments diaris que hi havia el 2019 i en 88 que vindran quan comencem a superar la pandèmia. Mirem a la cara de les persones i diguem-los que actuarem, que no les deixarem soles.

Com diem a la PAH: és l’hora de fer possible el que ens deien que era impossible.

Sí que es pot! Gràcies!