Arxiu d'autors PAH_Bcn

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona publiquem les nostres propostes en matèria d’habitatge per a les eleccions municipals

La setmana passada vam enviar el dossier amb les 8 propostes als principals partits que opten a l’alcaldia de la ciutat

El 18 de maig diverses entitats organitzem un debat electoral sobre habitatge amb la participació confirmada de candidats de BeC, ERC, Junts i la CUP

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona publiquem avui les nostres propostes en matèria d’habitatge per a la pròxima legislatura que s’iniciarà després de les eleccions del 28 de maig. Des de l’entitat volem compartir amb els mitjans el fruit de diverses setmanes de treball que s’han condensat en un total de 8 propostes d’àmbit municipal que creiem que poden millorar sensiblement la realitat de les persones que viuen en situació d’inseguretat residencial a la ciutat, un fet que encara està pendent de solucionar per part de les diverses administracions. La setmana passada ja vam fer arribar aquest mateix dossier a les principals candidatures a l’alcaldia de la ciutat per tal que ens traslladessin els seus comentaris al respecte. Així mateix, també esperem conèixer el punt de vista dels candidats i candidates durant el debat que organitzem diverses entitats sobre polítiques d’habitatge a Barcelona el pròxim 18 de maig a les 18.30h al Centre Cívic Can Felipa (Pl. Josep Claveria, 1 – Barcelona) i el pròxim 23 de maig farem públiques les respostes dels partits sobre aquestes mesures.

8 mesures per fer bones polítiques d’habitatge

A continuació us enumerem, de forma resumida (al dossier les trobareu ampliades), les 8 propostes que creiem que són cabdals a l’hora de poder fer unes bones polítiques d’habitatge pensades per −i amb− la gent que es troba en situacions d’inseguretat residencial:

  1. Pla de xoc: posar la Mesa d’Emergència a ZERO
  2. Serveis socials més justos i de qualitat
  3. Mantenir i potenciar el SIPHO
  4. Creació d’una unitat especialitzada en casos d’ocupació
  5. Reunions d’anàlisi i avaluació en polítiques d’habitatge amb els moviments socials
  6. Augment del parc d’habitatge públic
  7. Reallotjaments dignes
  8. Pisos buits i sancions de la Llei 24/2015.

Des de la PAH de Barcelona esperem que els diferents partits adoptin aquestes mesures al seu programa de govern per la pròxima legislatura. Per la nostra part, seguirem treballant per pal·liar la crisi habitacional a la ciutat i vetllarem pel compliment d’aquelles lleis que garanteixen drets i han estat impulsades per la societat civil, que no pot esperar ni un minut més per donar resposta al dret −fonamental− a tenir un habitatge digne.

DESCARREGA’T EL DOSSIER AQUÍ

PerPAH_Bcn

Debat electoral BCN: “L’habitatge en conflicte: casa o inversió. Propostes polítiques a debat”

És necessària inscripció prèvia aquí

Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, l’Observatori DESC i el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis considerem més que necessari realitzar un debat públic sobre polítiques d’habitatge entorn les diverses propostes o solucions que plantegen els partits que es presenten als comicis municipals del mes de maig.

Al debat comptarem amb representants polítics confirmats de Barcelona En Comú, Esquerra Republicana de Catalunya, CUP i Junts per Catalunya.

DATA, HORA I LLOC:

Dijous 18 de maig a les 18.30 h

Centre Cívic Can Felipa (Pl. Josep Claveria, 1 – Barcelona)

PerPAH_Bcn

Promontoria Coliseum (Cerberus) vol fer fora de casa a una família hipotecada en comptes d’oferir-li el lloguer social que li correspon per llei

El pròxim divendres 21 d’abril està previst el 4t intent de desnonament de la Nancy en mans de Promontoria Coliseum, una immobiliària controlada al 100% pel fons voltor Cerberus. El passat dilluns la PAH de Barcelona va aconseguir aturar el desnonament in extremis, tot i la insistència de la comitiva i els Mossos d’Esquadra que “no volen discutir lleis”. La Nancy té dret a un lloguer social gràcies a la normativa antidesnonaments catalana (Lleis 24/2015 i 1/2022), que obliga als grans tenidors d’habitatge −com bancs i fons voltor− a oferir un lloguer social a les famílies que demostren situació de vulnerabilitat abans de desnonar-les, tant en casos d’impagament de lloguer com d’hipoteca o bé finalització de contracte d’arrendament.

 

Una família hipotecada víctima de la crisi

 

La Nancy fa més de 15 anys que viu en aquest pis, situat al carrer Bac de Roda, 79, al barri de Sant Martí a Barcelona. De fet, era de la seva propietat: com tantes altres famílies en aquest país, es va hipotecar per tenir un sostre, amb la CAM el 2007, que posteriorment va cedir el crèdit a Banc Sabadell. El 2013, per culpa de la crisi econòmica, va deixar de pagar, i el banc va subhastar l’habitatge i a ella li va quedar un deute de 139.000€. Durant tot aquest temps la Nancy, acompanyada per la PAH de Barcelona, va intentar negociar una dació en pagament, però l’única resposta del banc va ser proposar-li un reallotjament, tot i que l’entitat mai va arribar a ensenyar-li cap pis ni fer-li una proposta formal.

 

Amb el temps, Banc Sabadell va crear amb Cerberus la societat Promontoria Coliseum, a la qual li va transmetre la propietat de milers de pisos, entre ells el de la Nancy. Des de llavors, el fons s’ha negat a oferir-li cap alternativa més enllà del desnonament. Així mateix, l’afectada ha denunciat la situació davant l’Ajuntament de Barcelona perquè aquest sancioni a Promontoria d’acord amb la Llei 24/2015; per la seva part, el magistrat del Jutjat de Primera Instància Núm. 9, Antonio Lechón Hernández, es nega a suspendre el llançament perquè enten que “[…]el derecho a la vivienda no tiene protección constitucional directa e inmediata del artículo 53.2 CE, es decir, no es directa o inmediatamente ejercitable como verdadero derecho subjetivo o no ofrece a los ciudadanos la posibilidad de reclamar a los Tribunales su efectiva satisfacción […]”, obviant la normativa catalana i titllant-la d’”administrativa”. 

 

Un exdirectiu del Banc Popular involucrat

Segons les investigacions fetes per la PAH de Barcelona, la denunciant, Promontoria Coliseum Residential, és una Societat Limitada ubicada a Madrid −en una oficina fantasma−, creada el 2019 amb la participació inicial del fons d’inversió Cerberus en un 80% i pel Banc Sabadell en un 20%. A finals de l’any passat Banc Sabadell va anunciar que venia la seva participació i ara Cerberus posseeix el 100% de l’empresa. Forma part d’un conglomerat d’empreses creades ad hoc per conduir les inversions de Cerberus arreu d’Espanya, totes elles amb el prefix “Promontoria”- (Coliseum, Challenger, Marina, Manzana, Yosemite, Jaguar, Bahia, Poseidon, Macc, etc.) i regularment auditades per la firma PricewaterhouseCoopers (PwC).

 

Si bé en els consells administratius d’aquestes consten diversos noms de directius de Cerberus, n’hi ha dos que destaquen per ser els més concurrents: Gerardus Johannes Schipper i Francisco Juan Sancha Bermejo. Aquest últim va ser directiu del desaparegut Banco Popular, com a director general del banc i responsable de l’Área de Negocio Inmobiliario y Transformación de Activos (NITA). De fet, va ser dels directius que, tot i tenir la fallida a tocar, encara van estar cobrant beneficis de l’entitat mentre les més de 300.000 famílies afectades pel Popular s’abocaven a la ruïna econòmica

 

Aquest cas demostra que la crisi habitacional actual protagonitzada ara per la bombolla de lloguer, ha estat provocada pels mateixos que van provocar l’anterior crisi hipotecària, que segueixen sense haver pagat per la seva nefasta gestió i que ara pretenen seguir enriquint-se a costa de famílies com la de la Nancy. Per això, convoquem a totes les activistes de Barcelona i als mitjans per denunciar aquestes pràctiques especulatives, aturar el desnonament i exigir que Cerberus compleixi amb la llei!

 

Fins ara Promontoria no ha accedit a donar cap solució a les famílies de la PAH, ni a la Nancy. En la convocatòria hi haurà més famílies afectades per aquest fons  voltor.



PerPAH_Bcn

El PSC pretén retallar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona plegant-se als interessos de les promotores immobiliàries

Els socialistes pretenen aprovar una moció al Ple d’aquest divendres per modificar la mesura, afirmant que ara “no funciona”, sense aportar dades, amb presses i sense ni tan sols parlar amb les entitats impulsores

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista, ha anunciat aquesta setmana que vol derogar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona, una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per fer-ne habitatge protegit −tant de compra com de lloguer. I el primer pas dels socialistes és portar a votació aquest divendres al Ple de l’Ajuntament una moció que proposa modificar la normativa del 30% i permetre als promotors evitar reservar aquest habitatge protegit.

Segons els socialistes, aquesta mesura “no funciona”, si bé no han estat capaços d’aportar cap estudi o dades concretes que ho demostrin. Així, pretenen aprovar aquesta proposta per la porta del darrere −sense consultar-ho amb cap de les entitats impulsores− i amb presses, com a moviment clarament electoralista, i furtant-li aquest debat a la ciutadania.

Denunciem que el PSC pretén desvirtuar el contingut del 30%, permetent que les promotores immobiliàries puguin evitar fer la reserva d’habitatge de protecció oficial a canvi de “compensar econòmicament” a l’Ajuntament i que aquest adquireixi promocions pel seu compte; a més, la modificació afectaria les grans rehabilitacions d’habitatges preexistents, que quedarien excloses de la mesura. Per començar, l’eficàcia d’aquesta proposta és qüestionable, ja que si aquesta compensació és a preu d’HPO, resultaria en l’adquisició de molts menys habitatges al mercat lliure (fet que, a més, beneficiaria precisament als promotors que demanen derogar el 30%). Per altra banda, la proposta del PSC suposaria segregar encara més la ciutadania segons la seva renda, ja que els pocs sòls o edificis disponibles es troben als barris més perifèrics −i les rehabilitacions que es podrien fer als barris del centre en quedarien excloses. De fet, això equival a eliminar una de les grans transformacions que aporta el 30%: distribuir l’habitatge protegit a tota la ciutat.

No es pot avaluar i canviar una política d’habitatge innovadora i estructural sense perspectiva i basant-se en tacticismes electorals, com a picada d’ullet als poders econòmics de la ciutat. És fals que el 30% no funcioni, ja que ha aportat habitatge protegit i ho seguirà fent, essent una mesura de calat i estructural, que farà créixer el parc assequible gradualment a través d’aportacions dels privats, que s’han de sumar necessàriament a les públiques.

Resulta, a més, indignant que el PSC qüestioni l’impacte de la mesura quan, el 2018, va condicionar el seu vot favorable a no suspendre la concessió de llicències fins que no va entrar en vigor, motiu pel qual moltes promocions n’han quedat exemptes inicialment. Aquesta excepció, que responia a pressions de part del sector immobiliari, ha estat utilitzada després com argument per afirmar que “no funciona com s’esperava”, a manera de “profecia autocomplerta”, sumat a què els mateixos promotors han rebut multes per haver-se saltat directament l’obligació del 30%. Per a més falsedats, afirmen que ha aturat el sector, obviant els efectes de paràlisi durant la pandèmia i quan són els mateixos constructors qui paralitzen les promocions mentre intenten fer caure la mesura.

En definitiva, la proposta de Collboni és inacceptable, ineficaç i classista. Exigim al Partit Socialista que sigui rigorós i mantingui el seu compromís amb aquelles polítiques que ells mateixos van aprovar i, en conseqüència, que retiri la proposició de l’ordre del dia al Ple de l’Ajuntament d’aquest divendres. Així mateix, exigim als partits i als seus caps de llista que es comprometin a debatre el que proposen sobre habitatge amb les organitzacions socials que vam promoure el 30% el 2018 i amb tots els col·lectius i veïnes que defensem aquest dret dia a dia als barris de la ciutat. Per acabar, exigim al pròxim govern municipal que mantingui el 30% d’habitatge protegit, una mesura clau i de llarg recorregut: tot just ara s’està començant a implementar a altres municipis com Mataró, Montcada i Reixac i Ripollet. La mesura del 30% té com a objectiu principal que Catalunya augmenti el seu parc d’habitatge assequible fins als nivells dels països més avançats i deixi de ser la comunitat autònoma amb més desnonaments de tot l’Estat, 8.574 el 2022.

No permetrem que Barcelona retrocedeixi en polítiques d’habitatge retallant el 30% i buidant-lo de contingut, en un context en el qual els lloguers s’han incrementat tres vegades més que els ingressos de les famílies, les veïnes són expulsades dels seus barris per la turistització i després de saber que en els pròxims 7 anys perdrà un 50% del parc d’habitatge protegit. Ja tenim el 30% i volem viure en una Barcelona amb dret a l’habitatge!

PerPAH_Bcn

Així estan les coses

La PAH arrenquem a Catalunya una campanya global de denúncia, senyalització a la inacció política, la banca i els fons voltor. Així estan les coses i volem sensibilitzar la ciutadania no conscient que el problema de l’habitatge ens afecta a totes.

Avui les PAHs de Catalunya iniciem la nova campanya, Així estan les coses, per alertar sobre l’emergència habitacional a causa de la manca de voluntat política per revertir la situació i davant el desvergonyiment dels grans especuladors que trafiquen amb els nostres habitatges negant-se, amb impunitat, a aplicar les lleis catalanes que els obliguen a oferir lloguers socials per garantir el dret a l’habitatge i donar resposta a les famílies desnonades.

Així estan les coses des de l’esclat de la crisi del 2008, lluny de solucionar-se, la problemàtica amb l’habitatge ha mutat i s’ha encruat. On abans ens enfrontàvem a processos de pèrdua d’habitatge derivats de l’estafa hipotecària, d’un temps ençà el gruix de la problemàtica el vam trobar als preus desorbitats del lloguer. A on abans ens enfrontàvem a la banca, ara toca bregar amb tot un entramat format per fons voltor, socimis, immobiliàries, patronals, bancs… que han trobat a l’especulació immobiliària la gallina dels ous d’or, sense importar el cost humà que això comporta.

El que no ha canviat és la irresponsabilitat política i la defensa dels interessos capitalistes per sobre de la defensa del benestar de la ciutadania, que ha destrossat la vida de milions de persones. Bé arrabassant els seus somnis de tota la vida via execució hipotecària, bé desnonant-les per no poder assumir l’abusiu preu del lloguer, bé obligant-les a ocupar un habitatge després de quedar-se al carrer per tornar a ser desnonades, bé pagant el preu més alt en arrabassar-los la vida a causa de la desesperació. Un punt de no tornada.

Si a això els sumem que l’empobriment de les famílies és cada cop més gran i el cost de la vida més alt, la situació es torna insostenible. Lamentablement, els culpables i responsables de la situació són poderosos. Controlen el Congrés, el Parlament, massa ajuntaments, els tribunals, els mitjans de comunicació majoritari i, amb tot això, l’opinió pública. Tant repeteixen el seu discurs autoritari, ple de mentides, menyspreu i odi (sobretot cap a qui menys en té), que al final cala i ens empenyen a una guerra entre veïnes, de la qual només se’n beneficien ells. Qui més té, contra qui menys, qui menys contra qui res. I així estan les coses.

Des de la PAH, fa més d’una dècada que empenyem per aconseguir els canvis legislatius necessaris per revertir la situació i fer efectiu el dret a l’habitatge, tal com recullen els dictàmens de les Nacions Unides, la Constitució espanyola i els Estatuts d’Autonomia.

Hem viscut com el PP negava la segona oportunitat a les persones hipotecades que perdien casa seva, alhora que rescatava la banca. Hem viscut com es posava la catifa vermella als fons voltor perquè especulessin al seu gust amb el lloguer. Hem viscut com la banca acumulava milions d’habitatge buit que després va vendre als fons, mentre que l’habitatge públic es requalificava i passava a les mans del sector privat. Ens van deixar sense un parc públic d’habitatge social i assequible per donar resposta a l’emergència habitacional, les famílies desnonades i les famílies que no es poden permetre els preus de la corrupció.

Així estan les coses amb les darreres dades del Poder Judicial tancant l’any 2022: 38.266 desnonaments (177 al dia), 27.533 desnonaments derivats del lloguer, 8.509 derivats d’hipoteca i 24,935 noves execucions hipotecàries registrades.

Tot i això, el PSOE porta tots els seus anys de govern bloquejant la Llei d’habitatge, en no voler incloure les mesures socials necessàries i promovent la repressió a la reivindicació endurint la Llei Mordassa. Mesures tant de sentit comú com les que tenim a Catalunya, gràcies a l’esforç de la PAH i d’altres col·lectius. La llei catalana contra els desnonaments i la pobresa energètica, així com l’articulat per ampliar-la, efectiu des del març de l’any passat, està pensada, sobretot, per acabar amb els desnonaments obligant grans especuladors a oferir un lloguer social. Cosa que no estan fent.

No només això, també obliga a la renovació dels lloguers socials esmentats, a oferir-los en finalitzar un contracte si no es pot assumir la pujada abusiva habitual i a oferir-los a les persones vulnerables que estan ocupant, un pis buit de banc o fons d’inversió, per no acabar al carrer. Cal remarcar que aquesta última mesura és només per a ocupacions prèvies al 31 de juny 2021, no posteriors, una dada que el relat dels defensors de l’especulació omet quan carreguen contra aquesta llei afirmant, falsament i amb traïdoria, que és una llei que fomenta l’ocupació. La realitat és tot al contrari, no hi ha millor llei antiocupació que una llei que garanteixi el dret a l’habitatge a totes les butxaques.

En aquesta nova campanya que iniciem avui, amb una concentració a la seu central de Serbihabitat a Cornellà, denunciem que a Catalunya:

  • Els fons voltor i el seu entramat de socimis i intermediaris estan incomplint la llei negant-se descaradament a exercir la seva obligació d’oferir lloguers socials a les famílies que no poden pagar els preus abusius del mercat.
  • Els bancs, accionistes de les socimis, es renten les mans al·legant que ja no tenen la propietat, alhora que venen els pisos als fons amb inquilines i inquilines dins les quals se’ls nega la renovació en finalitzar ell i contracte.
  • El Govern de la Generalitat està sent participi dels desnonaments perquè no actua amb mà dura contra els grans especuladors interposant les sancions milionàries que dicta la llei.
  • La llei està sent vulnerada per les administracions que no obliguen a bancs, a fons voltor i la Sareb a mobilitzar el seu habitatge buit per fomentar el parc públic d’habitatge social o reduir urgentment la llista d’espera per accedir a un pis de la taula d’emergència.

Amb 34.856 pisos buits a Catalunya, en mans de grans tenidors i la Sareb, diem:

  • Prou viure en un estat de gent sense casa i cases sense gent!
  • Prou ser el territori líder en desnonaments!

Les lleis i els drets són per complir-los. No podem continuar vivint a l’angoixa que compartim setmana rere setmana a les nostres assemblees. No podem veure com els nostres grans perden casa seva i a la joventut se’ls nega un futur perquè no s’el poden permetre, mentre a la resta ens sobra molt mes al final del sou que gastem en pa i sostre.

Exigim que es compleixin les lleis socials que tant esforç ens ha costat aconseguir.

Continuarem mobilitzant-nos i denunciant fins a aconseguir que els fons voltor compleixin la nostra llei, fins a trencar amb la persecució política a la pobresa. Així estan les coses i no abaixarem els braços, ni a Catalunya en defensa de les nostres lleis, ni a Espanya fins assolir la llei d’habitatge que la ciutadania es mereix.