Arxiu d'autors PAH_Bcn

PerPAH_Bcn

Aprovada l’obligació de dedicar el 30% dels nous pisos o grans rehabilitacions a habitatge social a la ciutat de Barcelona

El lideratge i la força de moviments socials i entitats aconsegueix que s’activi aquesta mesura per primer cop a Catalunya

Avui és un dia històric per a Barcelona i pel dret a l’habitatge. La moció per ampliar el parc d’habitatge assequible a la ciutat ha fet un pas important perquè s’apliqui la primera mesura contemplada i una de les més importants: que les noves construccions i grans rehabilitacions hagin de destinar un 30% a habitatge assequible.

Avui, dilluns 18 de juny la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ha votat la modificació del Pla General Metropolità que ha de fer possible que aquesta mesura s’apliqui de forma real. Sense l’aprovació inicial a la que han donat suport els grups municipals de Barcelona en Comú (BeC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i la CUP Capgirem Barcelona, la mesura hagués quedat directament descartada i no s’hagués aplicat mai. El posicionament del Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans (C’s), i del Regidor no adscrit de Demòcrates de Catalunya ha estat l’abstenció. El PP ha estat de nou l’únic que ha votat en contra.

Aquesta important fita no hauria estat possible sense la força de la societat civil barcelonina que lluita diàriament per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, en aquesta ocasió a través del Grup Promotor de la Moció “Lloguer Públic Bcn”, format per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge: la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres.

És aquesta coalició la que va posar, per primer cop a l’agenda, la necessitat d’implicar els promotors immobiliaris per augmentar el parc públic d’habitatge a Barcelona enmig d’una cruenta emergència habitacional. Ha estat aquesta coalició la que ha liderat el procés des del principi i ha fet pressió per tal que els grups municipals prenguessin consciència que és necessari endegar mesures immediates per augmentar el parc públic d’habitatge que actualment no supera l’1,5%, molt lluny de la mitjana europea (al voltant del 20%).

En aquest procés de més de 4 mesos, les entitats socials hem aportat propostes tècniques i fórmules jurídiques que hem compartit amb tots i cadascun dels grups municipals en un espai de treball conjunt, per tal d’aconseguir un ampli consens respecte el fons de la mesura i per evitar batalles entre partits. Aquest grup, on participen totes les formacions polítiques, s’ha reunit fins a tres vegades en el darrer mes i la informació ha estat sempre a l’abast de tots ells, de forma transparent. 

Tot i que no apareixia a la moció original que vam presentar i es va aprovar al Ple el passat 23 de febrer, la possibilitat d’activar una suspensió de les llicències fins l’aprovacio definitiva era un element important per evitar que alguns operadors esquivin l’obligació demanant-les abans de la mateixa. No obstant, els grups d’ERC i el PSC la rebutjaven, de manera que la majoria simple necessària per aprovar la proposta no era viable. Davant d’aquesta negativa, des del Grup Promotor hem valorat que era més important poder activar la mesura del 30% el mes de setembre amb la seva aprovació final, que no pas acabar amb un bloqueig a la seva aprovació inicial. Les entitats promotores hem entès que l’aplicació d’aquestes mesures era prioritària , i no volíem que els veïns i veïnes veiessin rebutjades les seves reclamacions.

En conseqüència, des del Grup Promotor hem exigit que l’aprovació definitiva sigui al setembre i en els termes que presentàvem a la moció (percentatge del 30% en edificacions de més de 600 m2), motiu pel qual hem demanat als partits polítics favorables que signin el compromís que ho recull. Fins ara, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya l’han signat. Exigim a la resta de partits que s’hi comprometin amb urgència.

En els darrers dies, alguns dels lobbies més poderosos del sector immobiliari -lluny d’assumir responsabilitats- han activat fortes pressions que atenien als seus interessos privats i no pas a l’interès general. Ho han fet en base a falàcies i pors infundades, sense considerar els informes que hem anat presentant. Ha estat el treball de les organitzacions ciutadanes fins al darrer minut el què ha permès obtenir una majoria absoluta, per sobre de la majoria simple necessària per aprovar la mesura.

Ara bé, a partir d’avui serà més important que mai el suport de la societat civil, associacions veïnals, entitats del tercer sector social i sindicats per aconseguir una aprovació definitiva de la mesura el més aviat possible. La modificació de planejament que avui s’ha aprovat per primer cop entra ara en el període d’al·legacions, prèvies a la seva aprovació definitiva el mes de setembre. Durant aquests mesos, promotores i immobiliàries es tornaran a mobilitzar per pressionar a tots els grups polítics. Serà absolutament imprescindible bastir una coalició veïnal i ciutadana molt robusta per fiscalitzar els partits, guanyar el pols als lobbies i assegurar que els grups polítics obeeixen al veïnat garantint el dret a l’habitatge. 

Avui donem el primer pas important en una mesura històrica, que ja existeix a altres països però que en el cas de Catalunya s’aplicarà per primer cop a Barcelona. És el principi d’un canvi que cal estendre a tots els municipis de Catalunya.

Celebrem aquesta victòria de la ciutadania organitzada. No  permetrem que, fruit de pressions dels poders econòmics i de batalles partidistes, es tiri per la borda una oportunitat històrica per fer real el dret a l’habitatge.

#VotacióHabitatgePúblic

PerPAH_Bcn

Miloon Kothari: “Si no hi ha canvis estructurals la crisi habitacional tornarà a transformar-se en una gran crisi econòmica”

Dimarts passat realitzem una trobada, entre persones afectades per la crisi habitacional i l’exrelator del dret a un habitatge digne de les Nacions Unides, Miloon Kothari. La trobada es va celebrar a la seu de la Plataforma d’Afectats de Barcelona (PAH) i va estar marcada per un diàleg proper entre Miloon i el públic. La xerrada va començar amb l’exrelator explicant la seva visita a Barcelona en 2006, en el marc d’una missió oficial a Espanya on es va entrevistar amb representants del govern central, autonòmic i local, així com jutges i representants de moviments socials. D’aquella visita va néixer un informe que va publicar en 2008, en el qual s’alertava dels greus problemes estructurals que sofria el mercat immobiliari espanyol i el risc imminent sobre els més vulnerables si no s’actuava amb rapidesa. El seu informe va ser rebutjat i les seves recomanacions menyspreades. Deu anys més tard tornava convidat per l’Ajuntament de Barcelona i agraïa la trobada com una oportunitat de proximitat i d’aprenentatge per poder conèixer la realitat i, així, afinar amb els seus diagnòstics. Per això, Miloon va donar ràpidament la paraula als afectats.

Des del públic, les primeres persones van començar a exposar els seus casos i les seves vivències, al mateix temps que preguntaven sobre el paper de les Nacions Unides, sobre la dignitat i el dret a l’habitatge. Una de les preguntes més repetides va ser: I com veu la situació després de 10 anys? Miloon va reconèixer que l’actual equip de govern a l’Ajuntament té una gran sensibilitat cap als drets humans i que estan implementant bones mesures, però va reconèixer que la situació de l’habitatge segueix igual i que la majoria de les recomanacions que va fer en 2008 segueixen vàlides a dia d’avui. Davant la qual cosa va vaticinar, una altra vegada més, que si no hi ha canvis estructurals la crisi habitacional tornarà a transformar-se en una gran crisi econòmica.

Un altre dels aspectes que Miloon va respondre va ser la diferència entre Barcelona i altres ciutats que es troben davant els mateixos desafiaments, com Londres o Nova York. Comparativament Barcelona té pocs instruments, en relació a les competències, però també a la superfície que és capaç de construir. No obstant això, hi ha una altra diferència de major importància i no és una altra que el llegat de construcció descontrolada, deute ingent i cases buides. Això és degut, en la seva opinió, al fet que Espanya mai ha estat un veritable Estat del benestar, en el sentit, que va passar de la dictadura al capitalisme sense haver aconseguit transferir part de la seva riquesa a fons socials per invertir de forma perllongada en el temps, entre altres coses, en habitatge públic.

A més, membres de la PAH van explicar que tenen desnonaments oberts properament, un fenomen cada vegada més utilitzat pels jutjats per produir llançaments sense fixar la data i hora exacta en què es produirà, impedint que la societat civil pugui mobilitzar-se per fer efectiu el dret a un habitatge digne. Davant la notícia, l’exrelator va afirmar que els desnonaments oberts no compleixen amb la normativa internacional i suposen una greu violació dels drets humans.

Una altra pregunta freqüent que van llançar els afectats va ser el paper que podia jugar les Nacions Unides en la realització del dret a l’habitatge, ja que es veuen desemparades a nivell nacional. Miloon va reconèixer que més enllà de donar principis, directrius, formació i cooperació, poc pot fa les Nacions Unides davant la crisi habitacional a Espanya, ja que les sancions es reserven per als casos més greus com els conflictes armats. Per això, va repetir que és important no esperar al Govern i mobilitzar-se malgrat els obstacles.

Finalment, Miloon va tornar a agrair l’oportunitat de tenir un diàleg franc amb la societat civil que acostuma a trobar-se més prop de la veritat i és veritat el que més necessitem per afrontar els problemes globals als quals ens enfrontem.

 

Relatoría de la trobada amb  Miloon Kothari
(documento adjunto a la noticia)

PerPAH_Bcn

Diran el que vulguin però el que ha passat a Cornellà ha estat un assassinat

El matí del 14 de juny de 2018 la premsa es feia ressò d’una nova vida arrabassada per un sistema criminal promogut per la banca

Un home de 45 anys ha mort a mans del sistema bancari i de la legislació criiminal en matèria d’habitatge en aquest país. Havia de ser desnonat perquè no podia fer front al pagament del lloguer del seu habitatge al Banc Popular. Un habitatge recentment adquirit pel fons voltor Blackstone. Precisament, aquest indignant succés ha ocorregut el mateix dia que la PAH arrencàvem una nova campanya internacional contra aquests carronyers.

La víctima s’enfrontava al seu segon desnonament, però just avui, quan una comitiva judicial acompanyada d’agents dels Mossos d’Esquadra anava a desallotjar la família de l’habitatge, situat a la desena planta del bloc, ha decidit acabar amb la seva vida fruit de la desesperació.

La família era usuària de Serveis Socials i es trobava a l’espera de rebre ajudes de l’Administració que mai van arribar, i això va trencar la seva esperança. I hi ha moltes esperances a punt de fer fallida, a la vora d’un suïcidi que en realitat és un assassinat. Els bancs que l’han matat no ho són, però la seva avarícia els priva de sentiments. I ara, tots (serveis socials, bancs, justícia …) llençaran pilotes fora.

Des de la PAH exigim mesures urgents que rescatin aquestes esperances i acabin amb tanta injustícia, amb tant de patiment, amb tanta mort.

En la seva memòria i en la de totes les persones assassinades prèviament, per impedir que torni a passar, des de la PAH fem una crida a concentrar-nos demà a les 12, davant de les portes del Banc Popular, amb unes exigències ben clares i que portem plantejant fa anys:

Moratòria indefinida dels desnonaments a famílies en situació d’exclusió i vulnerabilitat social.

Que el Govern de Pedro Sánchez retiri immediatament tots els recursos a les lleis d’habitatge autonòmiques pendents al TC.

Que es tramiti i aprovi de manera urgent la Llei d’Habitatge de la PAH, l’única que recull tots els mecanismes per acabar d’una vegada per totes amb la usura dels bancs, l’especulació dels nostres drets més fonamentals, i aconseguir que en aquest país puguem dir que tenim una llei que garanteix el dret a l’habitatge per a tots sense excepció.

No és un lema, és una realitat! Hi ha vides en joc i ha arribat el moment de posar una solució, per evitar que se segueixin segant.

#StopDesahuciosCriminales

PerPAH_Bcn

Augmentar l’habitatge social a Bcn depèn de la coherència dels grups polítics municipals

Dilluns 18 de juny, la Comissió d’ecologia i urbanisme, votarà la modificació del Pla General Metropolità que ha de permetre destinar un 30% de l’habitatge d’obra nova o gran rehabilitació a habitatge protegit

El passat 23 de febrer el Ple de Barcelona va aprovar amb una majoria quasi unànime (tots els partits excepte el PP) la moció “Lloguer públic Barcelona”, impulsada per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge de la societat civil barcelonina com són la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters.

Per a fer realitat i activar les 4 mesures aprovades el Grup Promotor de la moció i els partits polítics representats al Ple hem realitzat tres reunions de treball els dies 11, 24 i 30 de maig. Les entitats impulsores vam fer aportacions destacades elaborant una proposta avançada i tècnicament solvent d’execució i calendari d’ara fins a finals del 2018. Els grups polítics han fet aportacions i també els tècnics d’urbanisme i habitatge del propi Ajuntament, que han validat totes les propostes. El full de ruta resultant de les reunions no ha modificat les mesures aprovades al Ple sinó que ha concretat eines sòlides i calendari per fer realitat les 4 mesures.

El dilluns 18 de juny la Comissió d’ecologia i urbanisme votarà la modificació del Pla General Metropolità, que permetrà activar la primera mesura i una de les més rellevants de la moció: destinar el 30% dels habitatges dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits. Perquè aquesta primera mesura tiri endavant, de nou, es necessita una majoria qualificada de vots.

El proper dilluns arriba doncs la “prova de foc” per a la coherència de tots els grups polítics municipals que van votar “sí” al Ple del mes de febrer: Barcelona en Comú (BeC), Grup Municipal Demòcrata, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Ciutadans (C’s) i la CUP Capgirem Barcelona.

El que ens juguem és la possibilitat d’augmentar l’habitatge protegit a la ciutat construida i consolidada, ja que la Llei d’urbanisme actual només ho permet en zones de gran transformació o nou sòl urbanitzable (10 i 15% del sòl), a Barcelona una opció molt reduïda. Des de l’any 2007 la Llei del dret a l’habitatge permet fer-ho però no ha estat utilitzat encara enlloc, tot i que és perfectament aplicable a tot Catalunya. A ciutats com Nova York o París fa temps que s’aplica amb resultats molt positius, per això el parc d’habitatge social és del 20% o fins i tot més elevat.

Tot i que algunes veus del sector immobiliari ja han posat el crit al cel, aquesta és una una tècnica molt consolidada en l’urbanisme a casa nostra des de fa anys per assegurar la funció social de la propietat. A més no obligaria als privats a cedir sòl o aprofitament urbanístic com passa en nous creixements de la ciutat, sinó que permetria que part d’aquests nous habitatges de la ciutat actual no siguin a preu de mercat lliure sinó a preu d’habitatges amb protecció oficial. Per tant, els privats no deixarien de guanyar diners amb la seva activitat econòmica, simplement 1 de cada 5 habitatges el cobrarien a preu social i col·laborarien a que l’habitatge sigui un dret i no una quimera a Barcelona.

Per exemple, en una gran rehabilitació o nova construcció d’edifici de més de 5 pisos, un 30% dels habitatges, és a dir, 1 dels 5 habitatges, seria de protecció oficial. Amb aquesta mesura cada any aconseguirem 500 habitatges a un preu social a Barcelona.

Existeix un consens social molt ampli entorn la idea que augmentar el parc d’habitatge assequible és un element imprescindible per superar l’actual model d’accés a l’habitatge, cosa que no garanteix un accés assequible i estable per a àmplies capes de la població. Qui pot estar en contra de tenir més habitatge a preu assequible a Barcelona?

La ciutat i el dret a l’habitatge no poden esperar més! Barcelona té menys del 2% d’habitatge públic i 10 desnonaments al dia, un 85% n’és de lloguer, sense comptar els “desnonaments silenciosos de lloguer” i els de famílies que en veure’s al carrer han accedit precàriament a habitages buïts ocupant-los.

Per coherència i respecte al greu problema amb l’habitatge que està patint la ciutat, al que es va votar al Ple, i a les entitats que impulsem la moció, demanem un cop més la col·laboració i compromís de tots els grups municipals per assegurar que les mesures siguin implementades el més ràpid possible, començant per la primera, que cal aprovar amb urgència el proper dilluns.

Dilluns arriba l’hora de la veritat, tot depèn ara de la voluntat dels grups polítics de Barcelona d’augmentar o no l’habitatge de lloguer social a la ciutat! La població, que és qui pateix vulneracions diàries del seu dret a l’habitatge, estarà ben atenta!

 

PerPAH_Bcn

Concentracions #StopdesahuciosCriminales el 15 de Juny. No són suïcidis, són assassinats!!!

Atentes a tots els canals de les PAHs!

Demà la PAH convoca concentracions en totes les ciutats contra la banca criminal i per exigir solucions pel suïcidi d’un home a Cornellà que anava a ser desnonat.

No són suïcidis, són assassinats! De les polítiques d’habitatge que s’han portat durant aquests anys i la inacció dels Governs afavorint les pràctiques d’assetjament de les entitats financeres i ara també dels fons d’inversió.

Exigim solucions dignes!

#StopDesahuciosCriminales
#CambiemosLasLeyes

Concentració a Barcelona

PerPAH_Bcn

La PAH torna a la lluita en defensa de les famílies afectades per l’extorsió de Anticipa/Blackstone.

Des que Blackstone va posar les urpes als nostres habitatges a través d’un entramat complex de societats, s’ha convertit en la primera immobiliària privada d’Espanya, tractant de manera indigna a les seves llogateres i deixant proliferar els narcopisos als barris i contribuint a inflar l’escandalosa bombolla del lloguer.

Avui, des de la PAH emprenem una nova acció internacional amb la intenció d’augmentar la pressió contra Anticipa/Blackstone i guanyar la batalla que dura des de fa temps, en defensa dels centenars de famílies de tot l’Estat que tenen els seus casos entrebancats, i el voltor vigilant atentament quan podrà atacar.

Blackstone és el fons voltor més gran del món. Va aterrar a Espanya l’any 2013, i en aquell moment, l’alcaldessa de Madrid Ana Botella li va vendre 1.860 habitatges protegits en lloguer de l’empresa municipal d’Habitatge i sòl de Madrid (EMVS) per 128,5 milions d’euros. Aquesta operació escandalosa, va propiciar que actualment Blackstone sigui el gestor més important immobiliari i hoteler d’Espanya. Aquesta entitat patrocina una infinitat de desnonaments i contribueix de manera molt considerable a l’actual bombolla del lloguer.

L’any següent, es va dur a terme el projecte Hèrcules, amb el que la entitat va comprar 40.000 hipoteques per un valor de 4.000 milions d’euros. Aquesta operació financera comportava un gran descompte per la entitat, que en cap cas va revertir positivament sobre les persones hipotecades. Catalunya Caixa fou rescatada amb 12.000 milions de diners públics cedits sense cap contraprestació social a canvi. No van dubtar en despendre’s dels seus actius tòxics enlloc de rescatar les famílies a les quals prèviament havia estafat. Blackstone va crear Anticipa, que és la seva filial a Espanya per a gestionar aquests casos. Des de llavors, aquest fons voltor ha creat desenes de SOCIMIS, empreses que gràcies al Partit Popular i la seva creació d’un règim fiscal privilegiat, estan lliures de pagar l’impost de societats. Com a conseqüència d’aquestes operacions, moltes famílies han quedat totalment indefenses en processos hipotecaris o de lloguer.

Hi ha famílies que s’estan enfrontant a la pèrdua del seu habitatge, mitjançant desnonaments silenciosos, subhastes o dacions en pagament sense cap altra alternativa, i moltes famílies també s’enfronten a desnonaments invisibles, és a dir: la no renovació del seu contracte de lloguer social. Les famílies que l’any 2014 van quedar desemparades per part de Catalunya Caixa, reben un tracte vexatori per part de l’entitat, i Anticipa/Blackstone no té cap mena de voluntat de negociar cap tipus de tracte, el seu únic objectiu és quedar-se amb els habitatges per poder especular posteriorment. Les pràctiques de la entitat són mafioses: extorsió, xantatge, suborns, lloguers superiors a les capacitats de pagament (excusats en les ajudes de l’Administració), clàusules abusives o la venda dels habitatges abans de la finalització dels contractes de lloguer social per a provocar l’expulsió de les llogateres.

Per tot això, avui les PAHs Catalanes prenem la seu d’Anticipa/Blackstone al Prat de Llobregat, per exigir una solució digna a totes les famílies que fa anys veuen com són maltractades, en general per tot aquest entramat financer que converteix el seu dret a sostre en mera mercaderia per a l’especulació d’unes poques i en particular per Anticipa/Blackstone i les seves pràctiques més que qüestionables.

No defallirem, ni farem un pas enrere en aquest duel de titans, fins que les afectades vegin garantides les seves demandes, per poder tornar a començar dignament i refer les seves vides. Ja sigui dació a zero sense condicionants ni romanents, lloguer social sense xantatges, sense clàusules abusives i renovable, o quites de deute que permetin mantenir la llar que tant sacrifici ha comportat a les famílies. Així com exigències generals com millorar el protocol d’atenció telefònica d’Anticipa on s’acabi amb el tracte vexatori, amenaces, mentides, pressió i abús, com també la creació d’oficines físiques a cada capital de província perquè les afectades puguin anar a exposar els seus casos.

El voltor campa al seu aire gràcies a la complicitat política i no estem disposades a permetre-ho més. Seguirem colpejant des d’abaix, barallant cas a cas, fins a aconseguir que es legislin les nostres demandes recollides en la #LeyViviendaPAH, aconseguint aquests canvis estructurals que garanteixin d’una vegada per sempre en aquest país el dret a un habitatge digne, estable i assequible.

#StopBlackstone

PerPAH_Bcn

Voski s’enfronta a un desnonament obert sense reallotjament garantit

Una nova mostra de la ineficàcia de la taula d’emergència i de violència judicial

Avui estem en les oficines d’ENTO S.L., Av. Diagonal 586 de Barcelona, per exigir la paralització del desnonament obert de Voski i un lloguer social. Parlem d’una dona amb minusvalidesa i sense cap ajuda de Serveis Socials, que a partir del pròxim 15 de juny s’enfrontarà al calvari de no saber en quin dia i hora aniran a deixar-la al carrer, ja que ningú li ha ofert un reallotjament digne davant aquesta vulnerabilitat del seu dret a l’habitatge.,

Voski tenia un contracte de lloguer per 5 anys, que va estar pagant sense problemes fins que uns pocs mesos abans que aquest finalitzés, va ser operada del genoll i es va quedar sense treball i sense ajudes. Des de llavors no va poder fer front al lloguer i ENTO SL, des d’un principi, li ha negat la possibilitat d’un lloguer social i ha optat per la via del desnonament. El cas de Voski, és un exemple clar del que fa temps denunciem: la ineficàcia de la taula d’emergència i la inhumanitat dels desnonaments oberts.

Des que Voski va creuar per primera vegada la porta de la PAH, ja ha sofert dos desnonaments que gràcies a la PAH s’han pogut paralitzar. El tercer li ha arribat en obert, una ordre que la té en una constant situació d’angoixa al no saber en quin dia ni a quina hora la deixaran al carrer.

Exigim una solució digna per Voski. Des de PAH Barcelona denunciem, una vegada més, la situació d’emergència habitacional creixent que estem vivint a la nostra ciutat. Amb més de 14.000 desnonaments executats a Barcelona des del 2013, 2.519 solament en 2017 dels quals el 85% són conseqüència de no poder pagar el lloguer. Denunciem l’agressivitat dels grans tenidors d’habitatge, que desnonen sense pudor per seguir lucrant-se de la bombolla immobiliària del lloguer que ells mateixos estan inflant. Denunciem la violència institucional dels jutjats, com a mà executora dels desnonaments oberts, Denunciem a les administracions responsables que no han escoltat les propostes de la PAH per paralitzar aquesta situació i que han preferit rescatar a bancs abans que a les famílies. Necessitem mesures urgents i valentes, com la Llei Habitatge PAH, per garantir d’una vegada per sempre que el dret a l’habitatge sigui un dret efectiu.

La PAH seguirem lluitant al costat de les famílies, amb la realitat i la veritat per davant, sense mirar a un altre costat i amb la convicció que trobar solucions és solament qüestió de voluntat política.

#SoluciónParaVoski

PerPAH_Bcn

Avui arrenquem una nova campanya d’accions contra Bankia en defensa de les famílies estafades per l’entitat més rescatada per l’Estat.

Bankia va ser el banc que més diners públics va rebre en el rescat bancari i el que menys respon a garantir el dret a l’habitatge dels seus clients enganyats fa anys.

PAH Barcelona, ocupem una oficina de Bankia, situada al carrer Malloraca 162 de Barcelona, per arrencar solucions a famílies que van ser estafades per l’entitat i fa anys que intentan negociar una solució, rebent solament el silenci per resposta i cap voluntat d’oferir-los una segona oportunitat per poder refer les seves vides, deixant-les en una situació d’autèntica vulnerabilitat i indefensió.

Recordem que des dels inicis de l’estafa mal anomenada crisi, que va afectar i segueix afectant milions de persones per tot l’Estat, Bankia ha estat una de les figures més controvertides, a causa d’una infinitat de despropòsits, il·legals i antisocials. Des de corrupció dels seus alts càrrecs, tots vinculats amb diferents partits polítics, evasió fiscal, targetes black (més de 15 milions gastats per 86 dels seus directius), pensionistes estafats amb les preferents, multidivisa, clàusules abusives en les hipoteques, sobretasacions, és una de les entitats que més desnonaments ha provocat, arribant al 80% d’ells en 2012… Però així i tot, van ser rescatats amb gairebé 23 milions d’euros de diners públics, la qual cosa els va facilitar la compra del Banc Mare Nostrum, un altre banc rescatat amb gairebé 2 milions d’euros. Una transacció que ens va costar 1.100 milions de diners públics

Des de la PAH fa anys que denunciem les polítiques antisocials de Bankia i la manca de qualsevol tipus de contraprestació social que rescati les famílies amb els diners públics rebuts. Avui dia, són centenars les famílies que segueixen sent desnonades impunement, enfrontant-se, no solament a la pèrdua de la seva llar sinó també a una vulneració sistemàtica del seu dret a l’habitatge, negant-los el lloguer social, quan acumula centenars de pisos buits, gràcies a les execucions hipotecàries, que prefereix mantenir buits per poder especular amb ells, com va fer en 2013 a través del fons voltor Cerverus o recentment venent part dels seus actius tòxics al fons voltor americà GoldenTree Asset Management, per un valor proper als 300 milions d’euros.

Avui estem aquí, no solament per denunciar públicament aquesta vergonyosa situació. Estem aquí per Vicki, per Mohamed, per Cristina, per Mari Luz. Quatre casos paradigmàtics que demostren amb el seu rostre i les seves vivències el que estem denunciant.

Familias que exigen #ResultadosBankia

Vicki va patir una estafa familiar i violència de gènere. Actualment, als seus 72 anys, amb pocs recursos i una salut delicada, es troba que Bankia s’ha quedat amb el seu habitatge, la seva llar en els últims 40 anys. I al·legant que té sortida al mercat, es neguen a concedir-li un lloguer social.

Mohamed, que ja ha patit i parat algun desnonament, pateix un estat de salut molt delicat: insuficiència cardíaca, diabetis melitus i plaquetopènia. L’única cosa que vol és poder viure tranquil i dignament, sense risc per a la seva salut. Els seus ingressos econòmics són molt limitats i no pot afrontar un lloguer de mercat. Bankia li nega el lloguer social.

Tots dos són dos casos flagrants, que pel seu estat de salut i edat avançada, és de justícia que Bankia els concedeixi el lloguer social de caràcter vitalici, garantint-los viure dignament, de manera assequible i sense més disgustos.

Bankia, ha demostrat sobradament no tenir cap tipus de voluntat d’oferir solucions a les famílies a les quals va estafar sense embuts. Però, què passa amb les famílies afectades pel Banc Mare Nostrum? Més del mateix! Tenim a Cristina com a exemple. Cristina va veure com li arrabassaven i subhastaven la seva llar, condemnant-la a un deute impagable per a tota la vida, però després de més de cinc anys de lluita va aconseguir que li condonessin el deute i va signar un lloguer social per tres anys. Aquest mes de juliol li acaba el contracte i Bankia solament li vol renovar per un any més. Cristina està disposada a tot per aconseguir un lloguer de tres anys, un mínim que marca la llei d’arrendaments urbans.

En l’acció d’avui, també tenim a Luz exigint els seus drets. Luz es va hipotecar en 2009 amb Caixa Penedès, però en 2011 van començar els seus problemes econòmics i va aconseguir un refinançament amb Banc Mare Nostrum, actualment Bankia. La situació de Luz va empitjorar, no podent acabar de pagar el refinançament. El seu pis va acabar subhastat i Luz es va quedar sense casa i amb deute. Ara lluita per una condonació de deute i lloguer social.

Finalment, tenim a Ricardo que va refinanciar la seva hipoteca amb Banc Sabadell, l’operació va acabar en mans de BMN i ara és Bankia qui té la responsabilitat de donar-li solució. Ricardo està lluitant per la dació en pagament, però necessita que Bankia li condoni el préstec que va sol·licitar per poder dur a terme el refinançament. Sense aquesta condonació, el Banc Sabadell no li concedeix la dació en pagament.

Des de la PAH, seguirem protegint als nostres majors i a qui ho necessiti, per forçar-los a negociar en pro de les famílies. Famílies que han pagat amb diners de la seva butxaca el seu rescat bancari i que no permetran que els segueixin robant més. Perquè no només és qüestió econòmica, sinó d’uns Drets fonamentals que la PAH no permetrà que se segueixin calcigant. Sabem que organitzades i sense rendir-nos guanyem. Les famílies no es mereixen aquest tracte i no defallirem fins a aconseguir el que és de justícia

#ResultadosBankia

 

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona exigeix als òrgans judicials que no ordenin cap més desnonament obert

Desnonaments amb data oberta, desnonaments inhumans

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona,  volem denunciar públicament una problemàtica que fa temps que  patim en molts desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat: les ordres de desnonament amb data oberta. Aquesta  pràctica consisteix, tal i com el seu  nom indica, en emetre una ordre de llançament sense una data i  hora determinades, sinó que s’emplaça a dur-la a terme al llarg  d’una quinzena d’un mes concret. 

En primer lloc, hem detectat que aquesta decisió de l’òrgan judicial genera una gran dosi de patiment i angoixa en les persones que s’han vist forçades a arribar a aquesta situació per una manca absoluta de recursos i que no compten amb una alternativa habitacional digna. Aquestes famílies, que ja han hagut de passar per un calvari judicial, per una necessitat tan bàsica com és l’habitatge, viuen aquesta circumstància amb la incertesa de no saber  quan seran expulsades de la seva llar, tal com es demostra en l’estudi “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” patir una situació de pèrdua d’habitatge genera mala salut tant mental com física.

Es podria pensar que la decisió de l’òrgan judicial, respon a la voluntat d’evitar les accions de denúncia i suport de moviments socials com la PAH, que pretenen exposar la legislació injusta que patim a l’Estat espanyol en matèria d’habitatge, i concretament en l’àmbit de les hipoteques i els lloguers. Cal remarcar que les diferents reformes que s’han produït aquests últims any,s han tingut un caràcter regressiu i s’han dirigit en la línia d’assegurar els privilegis de les entitats financeres i els grans fons voltors.

En segon lloc, i des d’un punt de vista jurídic, les ordres de llançament amb data oberta són més que qüestionables. A la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) es fa esment clarament del següent: “en la resolución que se dicte teniendo por opuesto al demandado se fijará día y hora para que tenga lugar, en su caso, el lanzamiento” (art. 440.4), establint de forma inequívoca la necessitat de fixar dia i hora per al desnonament. Altres parts de la mateixa llei fan referència en tot moment a “la fecha fijada para el lanzamiento” (art. 703.4), fet que mostra la intenció del legislador de marcar una data i hora concreta per a l’actuació. 

Per altra banda, aquest tipus de pràctiques suposen una violació greu del dret de defensa i a la inviolabilitat de domicili, ambdós plenament reconeguts a la Constitució. En aquest sentit, ens trobem davant d’una situació paradoxal: el fet que es pugui realitzar una actuació judicial al domicili d’una persona sense que aquesta conegui quan es produirà.

Els organismes internacionals ja han denunciat en nombroses ocasions les importants mancances de les Administracions espanyoles, i de la seva legislació en aquest àmbit. …El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals  de Nacions Unides (CDESC), va reclamar a l’Estat espanyol el passat mes de juny de 2017 (Comunicació núm. 5/2015) un augment de la protecció per a les afectades per procediments de desnonament, especialment en els casos de vulnerabilitat. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s’ha pronunciat de la mateixa manera, i ha paralitzat cautelarment el desallotjament de famílies per l’absència d’una alternativa habitacional viable.

Per tot el que acabem d’exposar, des de la PAH BCN, volem denunciar un cop més la nefasta legislació en matèria d’habitatge que la ciutadania està obligada a suportar i que té en les ordres de llançament amb data oberta un dels màxims exponents de la seva crueltat. Exigim als òrgans judicials, que segueixen promovent aquesta pràctica, que respectin els drets bàsics de les afectades i que cessin amb la seva realització. Demanem al poder judicial un tracte més humà per a la població i que es basi en el compliment dels Drets Humans i no exclusivament en l’interès monetari d’unes poques.      

No podem permetre que, en una situació d’emergencia habitacional  crònica, les families més vulnerables continuïn patint la inacció  de les Administracions, tant catalanes com estatals, d’encarar de  manera valenta i estructural la garantia del dret a l’habitatge.

La Dilia, la Nadia i la Voski, tres exemples que serveixen per posar noms i cares a questa problemàtica, són victimes. Víctimes d’unes politiques d’habitatge que no funcionen i que des de la PAH hem posat solucions per revertir-les. Aturar els desnonaments oberts és una eina més. Exigim ser conseqüents a la vulneració de drets que comporta aquesta pràctica i que des dels òrgans judicials no s’apliqui.

Prou #DesnonamentsOberts!

PerPAH_Bcn

El resultat de la reunió d’avui amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge és nefast per a les famílies desnonades.

El pla de xoc proposat, per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per combatre i acabar amb la llista d’espera de la taula d’emergència, no s’ha començat a mobilitzar.

Aquest matí, ens hem reunit amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, per donar continuïtat a la trobada que vam tenir el passat 10 d’abril. En aquesta primera reunió, aconseguida gràcies a l’acció, que vam realitzar el 4 d’abril en les oficines d’habitatge del carrer Bolívia 105, per denunciar i visibilitzar que la taula d’emergència no dóna resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, es van comprometre a portar endavant una sèrie de mesures per assegurar arribar a finals d’any amb la llista d’espera buida.

La reunió d’avui era per traslladar-nos que és el que han fet en aquests 50 dies i com evoluciona aquest pla de xoc. Lamentablement, l’única cosa que hem tret en clar és la falta de comunicació entre els dos organismes institucionals i que no han avançat gens en el seu compromís, tot i saber que lluny de reduir-se la llista d’espera, en una ciutat com Barcelona amb una mitjana de 50 desnonaments diaris, l’única cosa que fa és augmentar. Seguim havent de sentir parlar de xifres, quan nosaltres parlem de famílies.

Famílies que, després de passar prèviament per un desnonament i demostrat la seva situació de vulnerabilitat, han accedit a la taula d’emergència i se’ls ha promès un pis en el qual refer dignament les seves vides després d’un mal moment.

Famílies que, a causa de la falta d’un parc públic d’habitatge social adequat, es veuen sotmeses a unes llistes d’espera que poden arribar a aconseguir els 15 mesos.

Famílies que, durant aquest temps d’espera, es veuen sotmeses a un cicle de violència institucional que les empeny a patir un desnonament rere un altre, sense tenir en compte els greus efectes en la seva salut, física i mental. Una violència que, últimament es veu agreujada amb la cada vegada més habitual pràctica de fer llançaments de desnonaments en obert, o el que és el mateix, no saps ni el dia ni l’hora que poden venir a deixar-te al carrer. Una violència que posa el seu fermall d’or, quan aquestes famílies es veuen al carrer sense més alternativa que una nit de pensió i un guardamobles.

Famílies que no poden esperar més i a les quals no els valen les excuses polítiques.

Sabem que l’emergència va en augment, no necessitem que ens ho recordin. Ens sembla inversemblant que ens reconeguin, que BBVA no complirà el seu conveni de cessió de pisos a la Generalitat i no posin remei a aquesta desfaixada, al mateix temps que es permet que els bancs, en lloc de cedir els seus pisos buits, robats a les famílies a cop de desnonament, per cobrir l’emergència que ells van generar, ara es dediquin a vendre aquests habitatges a fons voltor, per seguir amb la seva especulació, inflar una nova bombolla i seguir deixant al carrer a milers de famílies, davant la mirada passiva de l’Administració que fa anys hauria d’estar usant les eines existents perquè això no passés.

Prou d’excuses!

Ens han emplaçat a una nova reunió el 29 de juny, de la qual no esperem gens. Ens volen fer creure que en aquests dies faran el que no han sabut fer fins ara?

Acudirem a aquesta reunió, així com seguirem denunciant la situació tantes vegades com sigui necessari i pressionant des del carrer, fins a garantir el dret a l’habitatge de tantes i tantes famílies vulnerables. La taula d’emergència és l’únic mecanisme per garantir-los aquest dret i no defallirem fins a aconseguir que funcioni amb una eficàcia a l’altura de les circumstàncies.

#MesaEmergencia