Arxiu d'autors PAH_Bcn

PerPAH_Bcn

Ni precarització ni privatització de les ciutats. Barcelona no està en venda

Barcelona no està en venda

El gener de 2017, la coordinadora d’entitats veïnals, organitzacions sindicals i grups de lluita de barri “Barcelona no està en venda”, portava a terme la seva primera acció contra la gentrificació de la ciutat, la precarització dels col·lectius de veïnes més vulnerables, i la defensa dels drets polítics, socials, culturals i laborals, exigint la derogació de la llei mordassa.

Des d’aquell gener de 2017 ens hem continuat mobilitzant per denunciar la creixent precarització de les condicions materials de les nostres vides i l’emergència habitacional que suportem.

En aquests darrers anys, la gentrificació i la turistització s’han estès com taca d’oli per tota l’àrea metropolitana i per les zones del territori menys visibilitzades fins ara. El resultat ha estat una violació sistemàtica del dret a l’habitatge, a la vegada que es degradaven les condicions laborals de les treballadores.

Malauradament, la manca de mesures polítiques ha cronificat aquesta situació.

L’assetjament immobiliari i l’expulsió del veïnat per part dels fons d’inversió i grans tenidors s’ha disparat, i els desnonaments continuen sent un fet quotidià inclús en la seva versió més cruel, la dels desnonaments oberts. La violència policial contra les veïnes en els desnonaments s’ha convertit en una constant que no podem tolerar.

Gràcies a la pressió del moviment veïnal per l’habitatge s’ha aconseguit aturar desenes de desnonaments i impulsar mesures, com la del 30%, la recuperació de la Llei 24/2015 o l’aprovació d’algunes mesures, com el PEUAT, que podrien ajudar a reduir la segregació urbana i millorar l’accés a l’habitatge.

Malgrat tot, la xifra de pernoctacions i de desplaçaments turístics no ha parat de créixer, i els plans d’ampliació del port, de l’aeroport i la signatura del nou conveni amb la Fira de Barcelona, amenacen d’agreujar la massificació turística.

El passat 6 d’abril, més de 40 ciutats europees han reivindicat la urgència de mesures per garantir l’accés a un habitatge digne per a totes. Desenes d’entitats a Europa estan impulsant la ILP “Housing for All” per reclamar un marc jurídic i financer que faciliti aquestes mesures.

D’altra banda la xarxa SET està articulant la lluita de cada vegada més ciutats i territoris contra la turistització, i arreu del món ciutats, entitats i persones a títol individual estan donant suport al Manifest Ciutats per l’habitatge adequat, presentat a Nacions Unides el juliol de 2018.

En l’àmbit laboral, el capitalisme de plataforma, l’híper flexibilització de les condicions de treball, les successives (contra)reformes laborals, la cronificació de la taxa d’atur i de les falses autònomes, l’atac al sistema de pensions i la pèrdua dels drets de les treballadores indefinides han incrementat la precarització i l’explotació.

Tanmateix, darrerament s’ha produït la mobilització del sector del taxi contra les VTC (Uber i Cabify) i estan apareixent noves formes d’autoorganització laboral i/o sindical, com les de les cooperatives de riders i la dels col·lectius de les Kellys.

La crisi ecològica, el masclisme i el creixement de l’extrema dreta, estan topant amb el naixement i el creixement de moviments per a la transformació social que són l’expressió de la voluntat d’un món plural format per moviments socials, entitats, col·lectius i persones que volen seguir teixint espais i processos horitzontals i alliberadors.

Ens retrobem el pròxim 11 de maig, juntament amb altres ciutats de l’Estat i d’Europa, per reiterar les reivindicacions de fa tres anys, però també per entendre i per parlar sobre allò que està passant avui.

Exigim a totes les administracions responsables (Unió Europea, Estat espanyol, Generalitat de Catalunya i governs municipals):

  • La derogació de la llei mordassa, el cessament dels desnonaments oberts i la fi de la violència policial.
  • La introducció de mecanismes democratitzadors de participació política ciutadana (reforma de la llei electoral, llistes obertes, referèndums i fórmules de revocació dels càrrecs polítics).
  • L’establiment de processos participatius vinculants sobre els projectes de gran abast.
  • La derogació de la LAU i l’adopció de mesures polítiques i fiscals per tal d’adequar els preus dels lloguers a la renda disponible de la llar.
  • L’expropiació dels habitatges buits que estan en mans de la banca rescatada i dels grans tenidors.
  • La prohibició de la desqualificació de l’HPO, de la privatització del sòl públic i la destinació per lloguer de tot l’HPO que es construeixi.
  • La destinació de les herències intestades a habitatge públic de lloguer.
  • L’augment significatiu del parc públic de lloguer per acomplir amb el 15% que marca la Llei pel dret a l’habitatge.
  • L’establiment de mesures inequívoques i executives per al decreixement turístic: allotjament, desplaçaments, fiscalitat, condicions laborals, etc.
  • La restricció dels usos privats de l’espai públic i el foment dels veïnals.
  • L’aplicació de mesures per lluitar contra la bretxa salarial i per la socialització dels treballs de cures.
  • L’establiment del salari mínim de 1.200 €, i l’acompliment de la Llei de Renda Garantida.
  • La reversió de les privatitzacions dels recursos naturals i les externalitzacions dels serveis bàsics: sanitat, pensions, educació, etc.
  • L’adopció de mesures concretes per aturar el canvi climàtic i, a curt termini, d’objectius urgents com evitar la pujada de 1,5 °C el 2030.
  • L’establiment d’un pla per a la transició energètica que impliqui tots els nivells de l’Administració territorial i totes les activitats productives.
  • Assumpció de l’agenda política del moviment feminista, tant per part de les administracions com dels moviments socials.
  • La derogació de la llei d’estrangeria, el tancament dels CIE i l’establiment del ius soli (‘Dret del sòl’ o ‘dret del lloc’).

Ni precarització ni privatització de les ciutats. Barcelona no està en venda.

Adhesió al manifest.

Totes l’11 de maig, a les 18.00 hores, a la Plaça Universitat.

PerPAH_Bcn

#1aFestaHabitatge, tot un èxit!

Ahir vam omplir la Sala Apolo de Barcelona amb més de mil persones fent que la festa pel dret a l’habitatge fos tot un èxit.

Davant l’emergència habitacional que vivim i amb l’objectiu de visibilitzar i denunciar aquesta situació, ahir dimarts 23 d’abril, juntament amb el Sindicat de Llogateres, vam organitzar la primera festa pel dret a l’habitatge.

Sense totes vosaltres això no hauria estat possible. Volem agrair de tot cor a totes les persones implicades per fer que la festa d’ahir fos tot un èxit: a les més de mil persones que ahir a la nit vàreu omplir la Sala Apolo, gaudint i ballant, alhora que reivindicant que l’habitatge és un dret, que és una realitat per la qual hem de seguir treballant; a l’organització conjunta amb el Sindicat de llogateres; a la Sala Apolo; a totes les persones que vàreu estar a la porta i les altres que vàreu estar venent les samarretes per poder seguir recaptant fons per seguir amb la lluita.

I sobretot, a totes les artistes que van participar i es van implicar desinteressadament: The Sey Sisters, Maria Arnal i Marcel Bagès, Za!, Llàgrimes de Sang, i Carla Rovira, sense vosaltres aquesta festa tampoc hauria estat possible.

Nosaltres tenim clar que l’habitatge no és un article de luxe amb el qual especular, que cal legislar per garantir-la a totes i cadascuna de nosaltres. I seguirem lluitant i exigint-la allà on sigui necessari.

Esperem que aquesta festa sigui la primera de moltes. Gràcies a totes per la vostra implicació!

Mira alguns dels vídeos de les intervencions i les actuacions en el nostre fil de Twitter 👇

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1121022719724851206

PerPAH_Bcn

Per un nou decret llei valent i pel dret real a l’habitatge digne!

El passat 2 d’abril, les entitats socials impulsores del 30% d’habitatge protegit i de la ILP Habitatge – Llei 24/2015 ens vam reunir amb tots els grups del Parlament de Catalunya per traslladar-los la nostra valoració inicial del nou Decret-Llei 5/2019 d’habitatge i escoltar les seves opinions al respecte.

Com ja vam expressar dies abans en una roda de premsa just davant del Parlament, el Decret creuava vàries “línies vermelles” no acceptables i per tant vam plantejar la necessitat de tirar enrere aquest Decret, tornant a la casella de sortida a través de la redacció d’un de nou, comptant amb la participació de la ciutadania i tenint presents la realitat existent i les mancances del text que hi havia sobre de la taula.

Estem parlant d’una norma feta des del secretisme i sense la veu de les entitats que han engegat mesures que el Decret diluïa o modificava a la baixa, com és el 30% d’habitatge protegit o la mateixa Llei 24/2015, amb efectes tan greus i concrets com, entre d’altres i com a més destacats:

  1. L’encariment de l’habitatge de protecció oficial (HPO) per barris, buidatge artificial de la llista d’espera i falta de mesures inequívoques perquè tot l’HPO sigui de lloguer i indefinit.
  2. Una menor garantia de reallotjament en cas de desnonament i una reubicació en allotjaments temporals inexistents avui dia, sense dotació pressupostària perquè els ajuntaments els facin.
  3. Un índex de preus que no anava més enllà d’un simple exercici de transparència que ni tan sols limitaria els preus de lloguer, amb el problema actual d’expulsió de veïnes a les grans ciutats.

A les reunions de la setmana passada amb els grups parlamentaris hi havia un sentiment comú majoritari de refer i començar de nou, amb un Decret que aglutini les entitats socials que anem treballant i fent propostes que funcionen, tant en l’àmbit local i autonòmic, com estatal.

És per això que volem posar en valor el pas de retirar el Decret Llei fet pel Govern, alhora que l’emplacem a començar a treballar per fer-ne un de nou que inclogui les propostes i solucions de la ciutadania. Volem recordar que seguim liderant el rànquing de la vergonya de desnonaments (55 al dia a Catalunya), amb una llista d’espera de més de 1.500 persones. I més de 125.000 demandants per un habitatge protegit, mentre el parc públic no arriba al 2% del total.

Acostumem a treballar més  des de la iniciativa pròpia, tant al carrer com en iniciatives legislatives (ILP Habitatge – Llei 24/2015, el 30%…) que reaccionant a mesures institucionals, però en aquest cas no vam poder quedar-nos al marge del debat que plantejava el Decret, ja que es posava en risc el model del poc habitatge protegit que tenim i els avenços de les lleis d’impuls ciutadà en el camp de l’emergència.

A partir d’ara cal treballar en un nou Decret llei que no retalli el dret a l’habitatge, sinó que el protegeixi i que posi a cooperar les administracions per garantir-lo, amb els recursos que es mereix. Necessitem avenços reals pel dret a l’habitatge i no ens podem permetre passos en fals!

Exigim mesures urgents per acabar amb l’emergència, i estructurals per posar els fonaments d’un model amb dret a l’habitatge que deixi enrere per sempre la bombolla i ens equipari als països més avançats. Amb les entitats socials serà possible!

Confiem que els grups parlamentaris i el Govern, en els pròxims dies es posin en contacte amb nosaltres per poder treballar conjuntament en un nou Decret-Llei que atengui a les necessitats urgents i estructurals de la gent en relació a un veritable dret a l’habitatge digne i adequat.

DEFENSEM EL DRET A L’HABITATGE I A LES CIUTATS!

PerPAH_Bcn

La PAH entra en campanya

Davant la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge i l’emergència habitacional crònica que patim, mentre des dels diferents governs miren cap a un altre costat o posen les seves energies en mesures de maquillatge de cara a la galeria, obviant les solucions reals per revertir la situació, un cop més la PAH presenta un pla de xoc per canviar les regles de joc, que qualsevol candidat amb pretensions de governar aquest país hauria de portar en el seu programa electoral.

Moltes raons impulsen a La PAH

a presentar-nos els primers davant els partits polítics: els suïcidis de persones per problemes econòmics relacionats amb l’habitatge, la sagnia i el dolor dels desnonaments (més de 630.000 des de 2008, avui dia se segueixen produint 165 desnonaments diaris, sense comptabilitzar els produïts per renovacions dels contractes de lloguer amb preus inassumibles), la vergonya d’un irrisori parc públic d’habitatge (que no arriba al 2% enfront del 15% de mitjana a la UE del nostre entorn, alguns països oscil·len al voltant del 40%) i la imminent amenaça d’un augment de l’emergència habitacional provocat per la fi de la moratòria de les execucions hipotecàries i la finalització dels lloguers socials vigents (la primera, el maig del 2020 per a més de 30.000 famílies, i els segons ja estan finalitzant, afectant unes 15.000 famílies), per l’augment espectacular dels preus de lloguer, responsables d’un 62,49% dels desnonaments, i per la situació de pobresa d’amplis sectors de la ciutadania, que els aboca a l’ocupació cada vegada en major nombre com a única alternativa per accedir a un dret universal.

Demanem a tots els partits polítics que ens responguin a aquestes tres preguntes:

  • Es compromet a posar fi als desnonaments? Desnonaments sense un reallotjament assegurat de famílies amb menors, discapacitats, gent gran o en estat de vulnerabilitat. Com? Respectant i complint els acords internacionals i el dictamen DESC de Nacions Unides, això es podria evitar.
  • Es compromet a augmentar el parc públic d’habitatge perquè es pugui fer front a l’emergència habitacional?
    • a) S’atrevirà a exigir la cessió de l’ús temporal dels habitatges a la Sareb, de Bankia o de la banca rescatada en la proporció que no torna el rescat?
    • b) Mobilitzarà els habitatges buits de Socimis i Fons Voltor perquè surtin al mercat, imposant impostos de manera efectiva?
  • Es compromet a què no augmenti l’emergència habitacional? Com? Perllongarà la moratòria més enllà de 2020? Mantindran els lloguers socials a punt de finalitzar? Eliminaran requisits perquè hi hagi reestructuracions i quites perquè no es perdi més habitatge? Augmentaran la protecció jurídica davant cessions de crèdit i així eliminar el Venciment Anticipat de la LCI? Acabaran d’una vegada per totes amb el sobreendeutament de milers de famílies per deutes contrets durant la crisi? Punxaran la bombolla del lloguer regulant els preus amb índexs de referència en mans dels ajuntaments?

El Partit Popular va menysprear les més d’1.400.000 signatures en la ILP que es va presentar el 2012. El 2018, amb el suport incondicional de Ciutadans, ha aconseguit paralitzar la Llei d’Habitatge de la PAH. El 2019, amb l’ajuda del PSOE, el PNB i el PdeCat, el capital especulatiu ha imposat una nova Llei Hipotecària que segueix blanquejant clàusules abusives com el venciment anticipat, no augmenta la protecció dels deutors i és incapaç d’impulsar la responsabilitat limitada a l’habitatge per evitar, després de perdre-la, deutes de per vida. No conformes amb això, el PP ha boicotejat la major part de les lleis d’habitatge aprovades en les CCAA. També el 2019, el PSOE no ha tingut la valentia suficient per elaborar un decret que realment posés solucions a l’emergència, quedant-se curt i a mig gas.

Per tot això, la ciutadania organitzada vol saber si, d’una vegada per totes, es podrà entendre l’habitatge com un dret i no com una mercaderia, si existirà un marc normatiu estatal que garanteixi uns mínims drets en habitatge en totes les CCAA, i si assumiran amb responsabilitat, polítiques d’habitatge que condueixin al reconeixement del dret subjectiu a l’habitatge per a tota la societat.

En aquesta campanya electoral La PAH demana a cada partit, i a les persones que acudeixin als mítings que s’organitzin, que responguin d’una vegada per totes a les preguntes i demandes que els hem formulat anteriorment i que, a continuació, expliquem amb més detall.

EXIGÈNCIES URGENTS DE LA PAH – PLA DE XOC

1. NI UN DESNONAMENT MÉS SENSE ALTERNATIVA HABITACIONAL

•Això implica el compromís de traslladar des del Ministeri de l’Interior/Exteriors als jutjats les resolucions DESC i veure’s amb el CGPJ per reforçar-lo.

•També implica modificació legislativa de la vinculació en els tractats internacionals i les lleis normatives que obliguen al seu compliment, que suposarà l’obligació de grans tenidors a oferir lloguer social, i de les administracions al reallotjament de les unitats de convivència, tant per impagament d’hipoteques, com de lloguers, com d’ocupació, despenalitzant els habitatges ocupats de bona fe i per necessitat.

2. PER LA CREACIÓ D’UN PARC PÚBLIC D’HABITATGE adequat, que pugui posar fi a la situació catastròfica d’emergència habitacional, i brutal desequilibri entre la banca i amplis sectors de la societat. Per a això, exigim:

•Nacionalització de Bankia, que suposarà la disposició dels seus habitatges

•Habitatges de la Sareb al parc públic com sigui, fins i tot compra

•Devolució en habitatge de les quantitats que la banca rescatada no torna

•Creació d’un Conveni Marc amb la banca, base per al seu desenvolupament en CCAA i ajuntaments

•Impost a habitatges buits de Fons Voltor i Socimis

3. MESURES URGENTS QUE EVITIN MÉS EMERGÈNCIA HABITACIONAL, que la tallin d’arrel, el que implica:

•Manteniment de la Moratòria fins que hi hagi alternativa habitacional

•Mantenir els Lloguers Socials, en condicions de subministraments dignes, amb aplicació retroactiva del 7+3 del R. Decret i adequant la normativa sobre lloguers socials

•Eliminació dels requisits per reestructuració, i amb una quita

•Modificació LCI del Venciment Anticipat i de la Responsabilitat Limitada

•Impedir la pèrdua d’habitatge per impedir que la banca exerceixi la manca de legitimació activa davant les titulacions

•Desenvolupament del tema de tempteig i retracte

Algunes d’aquestes exigències són de competència estatal, per la qual cosa s’han de regular perquè no torni a haver-hi repercussions negatives per a les Comunitats Autònomes, ni falta de claredat en la determinació de les competències de l’Estat, CCAA i ajuntaments. PER UNA LLEI ESTATAL D’HABITATGE QUE GARANTEIXI UNS MÍNIMS.

Un element que ajudaria a posar en marxa mecanismes seriosos d’avanç seria la declaració de catastròfica de la situació actual –que pot agreujar-se amb les amenaces expressades anteriorment– que implicaria l’adopció de tres mesures:

  • la urgent modificació, flexibilitzant-la, dels procediments administratius-burocràtics que impedeixen el desenvolupament de mesures urgents a les diferents administracions,
  • que es permeti superar el sostre de despesa provisionalment, perquè puguin adoptar-se mesures valentes davant l’absència de parc públic d’habitatge, que permetin garantir un nombre suficient d’habitatges socials,
  • evidenciant i investigant amb total transparència la informació relacionada amb l’habitatge, l’ocultació de la qual ha estat utilitzada com una arma per no revelar la gravetat de l’atac a les persones i unitats familiars, així com la gravíssima vulneració del dret a l’habitatge.

A la PAH ho tenim clar, farem arribar les nostres exigències a la ciutadania, com sempre hem fet, avisant que aquells que no es comprometin a fer realitat el Dret a un habitatge digne, estable i assequible, ens tindran davant, denunciant i senyalitzant. Portem 10 anys de lluita i seguim amb la mateixa energia que quan vam començar, aconseguint milers de solucions gràcies a l’autoorganització i la desobediència pacífica, demostrant que tenim raó i que només és qüestió de voluntat i alçada política canviar les regles de joc.

Ja ho vam avisar aquí i ara.

#LaPAHentraEnCampaña

PerPAH_Bcn

Ahir es van executar dos desnonaments a Barcelona

No hi ha suficients paraules per a descriure la ràbia i la frustració viscudes quan es violen sense escrúpols els drets fonamentals de les famílies més vulnerables amb l’únic pretext d’especular amb les nostres llars.

Estem davant d’una situació d’emergència crònica des de fa una dècada i la falta de voluntat política provoca que estiguem vivint uns moments a l’altura dels pitjors anys de la crisi. Les que ho sofrim i lluitem cada dia per a revertir la situació ho sabem bé. Quan el Govern mira cap a un altre costat al mateix temps que promou i defensa als especuladors, les famílies es veuen empeses a una situació de precarietat cada vegada major, que fa inassumibles els preus de l’habitatge i són desnonades sense cap pudor perquè els voltors s’enriqueixin.

Davant això l’única cosa que ens queda és l’autoorganització ciutadana i la desobediència civil per a defensar aquests drets fonamentals que es violen cada dia. A Espanya es produeix 1 desnonament cada 5 minuts, arribem als que podem i els parem amb els nostres cossos a la porta, enfrontant-nos a bancs, grans propietaris, fons d’inversió, comitives judicials i forces de l’ordre. Lamentablement hi ha ocasions en què la usura i la falta d’humanitat són més poderoses. Ahir va ser un d’aquests dies.

Per a la PAH Barcelona el dia va començar com un altre qualsevol, havíem convocat dos “Stop Desnonaments” que havíem d’aturar. El primer el de la família de la Raquel, una parella amb 2 filles menors (una de 8 mesos i una altra de 5 anys) que davant la pèrdua de treball no van poder afrontar el lloguer i després de tenir concedit un pis de la Mesa d’emergència fa 6 mesos, en aquest temps ha estat tot un pols amb el propietari, amo de tres finques i que no necessita el pis per a viure, l’únic propòsit del qual ha estat deixar-les al carrer sense cap intenció de diàleg o cerca d’una solució –com demostren els 5 intents de desnonament, un en obert, en tan poc temps–. Una solució que simplement implica guanyar uns pocs euros menys al mes oferint un contracte de lloguer social i no un de mercat ben inflat d’acord amb l’actual bombolla. Ahir ho va aconseguir i sense importar-li els danys humans que la seva avarícia provoca, la Raquel i la seva família van ser desnonades. Vam aconseguir que fossin reallotjades en un hostal fins que els arribi el pis concedit per l’Ajuntament, que es va comprometre a reallotjar-les dignament en, màxim, un mes. Estarem vigilants al fet que això sigui així.

Paral·lelament a això, el BBVA estava deixant al carrer al Mohamed i el seu germà, que s’havien vist obligats a recuperar un pis buit de l’entitat, sense cap mena d’alternativa. Denunciem a l’Ajuntament de Badalona que davant d’aquesta situació només va ser capaç d’oferir com a solució una nit de pensió fins a aquest matí a les 8 h. Per sort tenen a la PAH del seu costat i avui no descansarem fins a aconseguir una alternativa.

El dia d’ahir va ser dur, però no ha fet més que reafirmar-nos i donar-nos forces per a continuar lluitant.

Davant la passivitat política és responsabilitat de la ciutadania revertir la situació fins a aconseguir que els bancs i els fons voltor retornin les nostres cases per a ampliar el parc públic d’habitatge, canviar les lleis criminals que protegeixen la mercantilització d’un dret universal i acabar amb els desnonaments.

Ho anunciem el dimecres, en la nova campanyes de l’Obra Social PAH: Viure no és delicte, i demà, al costat de 35 ciutats europees, sortirem al carrer. Punxem entre totes la bombolla, alcem-nos i conquistem el dret a sostre.

El que ahir els va passar a la Raquel i el Mohamed demà ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Evitem-ho!