Arxiu d'autors PAH_Bcn

Les PAHs Catalanes fem arribar una carta a Junts x Cat davant la retallada que vol fer a la nova llei antidesnonaments, per demanar una reunió amb elles i exigir la retirada d’aquestes esmenes

Avui fem una passa més i exigim als regidors municipals dels ajuntaments d’arreu de Catalunya que es posicionin al costat de les famílies i retirin les esmenes presentades a la nova Llei antidesnonaments que s’està tramitant al Parlament.

El passat dijous 14 d’octubre les PAHs Catalanes i el moviment per l’habitatge ens vam manifestar per a denunciar i advertir a Junts x Catalunya que no permetrem cap retallada a aquesta Llei antidesnonaments que restituirà els articles suspesos pel Tribunal Constitucional, uns articles que ampliaven la cobertura de la Llei 24/2015. Una Llei que, recordem, comptava amb el suport d’una àmplia majoria parlamentària (ERC, Junts, En Comú Podem i CUP).

Inicialment, Junts x Catalunya es va comprometre a tirar endavant la Llei, ara, però, durant la darrera fase parlamentària i després de les diferents ponències, el partit ha presentat greus esmenes com compensar econòmicament als desnonadors o canviar de nou la definició de gran tenidor a 15 habitatges en comptes de 10, com està registrat, fent d’aquesta manera un pas enrere posicionant-se al costat dels qui desnonen, en comptes del de les famílies vulnerables i pretenent deixar fora alguns casos de famílies vulnerables que van haver d’ocupar.

És per això que avui entreguem la següent carta als regidors i regidores de Junts x Catalunya:

Benvolgut/da Sr./Sra. ____________, Cap de Llista de les darreres eleccions municipals i/o regidora local de Junts per Catalunya,

Ens dirigim a vostès per demanar-vos que, com a regidors de l’Ajuntament de ______________ i com a membres del partit Junts per Catalunya, insteu al vostre partit a retirar les autoesmenes presentades a la futura Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional. Com sabeu, el passat mes de juny el Grup Promotor de la Llei 24/2015 vam presentar i registrar la futura llei antidesnonaments catalana. Ho vam fer amb un suport majoritari i suficient per tirar endavant la llei amb tramitació d’urgència i amb el compromís dels Grups Parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, En Comú Podem i CUP de tenir-la aprovada a finals d’octubre, data que ja hem superat.

La nova llei antidesnonaments, acordada amb les entitats socials, vol recuperar urgentment els lloguers socials antidesnonaments anul·lats pel Constitucional degut al nou recurs del PP contra el Decret Llei 17/2019, que va ampliar la Llei 24/2015 contra els desnonaments i els talls de subministraments.

Com a resultat de molta negociació i d’un esforç de consens important, la futura “Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional” va néixer incorporant millores per protegir més gent i per evitar que els grans tenidors se la saltin.
Passat l’estiu, quan cada cop és més a prop la votació final al Parlament, prevista al novembre, Junts s’ha desdit sorprenentment i ha presentat 11 esmenes, 7 de les quals retallen la proposició de llei. Una part de Junts canvia les prioritats i vol protegir als lobbies, cosa que ja va passar amb la llei catalana de regulació dels lloguers i gràcies a la pressió social, es va evitar.

Les 7 “esmenes retalladores” de Junts, es poden resumir en els següents punts:

• • Compensació a grans tenidors: volen compensar als grans tenidors de més de 15 habitatges, siguin persones físiques o grans empreses, la diferència entre el preu del lloguer social i el de mercat. Aquesta esmena impugna l’esperit de la Llei 24/2015: lloguer social obligatori pels grans propietaris que pretenen desnonar famílies i reallotjament públic o ajudes per evitar els desnonaments de petits tenidors.
  • Rebaixa de la definició de gran tenidor: es neguen a homologar-la a la definició estatal de 10 habitatges, pujant-la a 15 pisos, tant per persones físiques com empreses, que tan sols comptaran si són a Catalunya i no a la resta de l’Estat. També rebutgen la millora de la definició en les parts per les quals s’escapen, trossejant, per exemple, el patrimoni.
  • Debilitació de la definició d’habitatge buit: volen que la compra d’un habitatge buit posi a zero el comptador dels dos anys per poder penalitzar-lo o mobilitzar-los. Això posaria més difícil multar els pisos buits de bancs i voltors, obligar a cedir-los o expropiar-los.
  • Menys famílies que ocupen pisos de bancs, protegides: exclouen del lloguer social les famílies que ocupen pisos de bancs des de l’octubre del 2020, quan la llei registrada incloïa fins al juny de 2021. Aquesta esmena deixa fora les famílies sense alternativa que han entrat a viure en pisos buits de bancs o voltors arran de les dificultats del darrer any, i en comptes de donar seguretat habitacional, pot provocar milers de desnonaments.
  • Retallen el lloguer social per a llogateres: la nova llei augmentava el temps durant el qual s’apliquen els lloguers socials obligatoris quan s’acaben els contractes o no es renoven per apujar el preu i desnonar, a 6 i 12 anys, segons si el gran propietari era persona física o jurídica. Junts vol reduir-ho a 5 o 7, segons el tipus de gran tenidor.

Aquestes esmenes retallen o impugnen directament la Llei i podrien haver estat redactades o obtenir el suport pel PP i altres grups prodesnonaments. No podem rebaixar la protecció a les famílies que han estat o poden ser desnonades. La llista d’espera de la mesa d’emergència ha augmentat en 1.136 famílies des del 2019 i avui és de 2.422 unitats familiars que necessiten ja un habitatge.

Tampoc podem transferir diners públics als grans propietaris que pretenen desnonar: que són per reallotjar famílies, evitar desnonaments de petits tenidors o construir habitatge protegit. Ja es va fer amb els bancs i ara no pot tornar a passar amb el sector immobiliari.
Sabem que habitualment, com més lluny del territori es decideix quelcom, més allunyat de la realitat i de les necessitats de la població és la decisió que s’adopta. Com a regidors/es locals i coneixedores de la realitat de les famílies vulnerables del municipi que pateixen desnonaments, així com de la necessitat de recuperar una eina que soluciona un problema principal als municipis, us demanem que traslladeu aquesta petició al vostre partit ‒en concret al secretari general i a l’Executiva‒ i us emplacem a una reunió amb la PAH per explicar-vos de primera mà el que suposa no tenir aquesta llei sencera i per tal que ens compartiu com ha estat atesa la nostra petició dins el partit de Junts per Catalunya.

Gràcies per la vostra atenció. Esperem resposta urgent.

Volem la llei sencera i l’aconseguirem.

Plataformes d’Afectades per la Hipoteca de Catalunya
#JuntesContraElsDesnonaments

Et necessitem per a dur a terme el nou estudi sobre l’estat d’exclusió social a Catalunya per a visibilitzar la vulneració del dret a l’habitatge i l’energia i els seus efectes en la salut

👉 Tens problemes per a pagar el teu habitatge?
👉 Tens ordre de desnonament o n’has patit algun?
👉 Estàs ocupant un habitatge perquè no has pogut accedir a un lloguer?
👉 Heu tingut algun tall d’aigua, llum o gas o teniu deutes amb les subministradores?
👉 Tota aquesta situació està afectant la teva salut?

Si és així, et demanem que emplenis la següent #EncuestaViviendaYSalud: www.bit.ly/EncuestaViviendaYSalud

La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut pública de Barcelona estem elaborant un nou informe sobre l’estat d’exclusió social a Catalunya i l’impacte que té sobre les persones vulnerables la Llei 24/2015 contra els desnonaments i els talls. Si és coneguda o no, i el més important: quins efectes té en les famílies que estan en risc de perdre el seu habitatge.

Amb les dades de l’enquesta, tractades de manera anònima, avaluarem i posarem llum a allò que els bancs, els fons d’inversió i subministradores volen invisibilitzar: la vulneració del dret a l’habitatge i a l’energia i els seus efectes en la salut.

🚀 Gràcies per endavant per respondre l’enquesta, no t’ocuparà més de 10 minuts. I si coneixes algú que es trobi en aquesta situació, comparteix-la. La informació és poder, distribuïm-la!
www.bit.ly/EncuestaViviendaYSalud

Al llarg dels darrers anys hem realitzat diferents informes aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut, amb l’objectiu de visibilitzar els efectes de la greu situació habitacional existent i aportant tot un seguit de recomanacions per als diferents nivells de l’administració pública, orientades a abordar la problemàtica:

2020 – Emergencia habitacional, pobreza energética y salud: Inseguridad residencial en Barcelona 2017 – 2020
2018 – Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona
2018 – L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere
2018 – Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica
2016 – Exclusión residencial en el mundo local: crisis hipotecaria en Barcelona (2013-2016)
2015 – Emergencia habitacional y el derecho a la vivienda en Catalunya. Impacto en el derecho a la salud y en los derechos de la infancia en la crisis hipotecaria
2013 – Emergencia habitacional en el Estado español: La crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desalojos desde una perspectiva de Derechos Humanos.

Gràcies per la teva implicació!

Exigim al Govern que recapacitin i retardin el pas del Projecte de Llei pel Consell de Ministres fins a haver incorporat garanties reals que assegurin el Dret a l’habitatge

Pel que fa al recent acord fet públic pel Govern d’Espanya sobre la Llei pel Dret a l’Habitatge, des de la Iniciativa Llei Habitatge, plataforma integrada per més de 120 organitzacions, i una vegada conegut i avaluat el contingut de la Llei, només podem expressar la nostra profunda indignació pel molt curt abast de la mateixa i la seva evident manca d’ambició per a solucionar la dramàtica situació d’emergència habitacional que patim a l’Estat espanyol.

Lluny d’elaborar una llei que, respectant les competències autonòmiques, estableixi una protecció comuna del Dret a l’Habitatge per al conjunt de l’Estat, les mesures altament insuficients que es recullen queden majoritàriament en mans de la voluntat política de les CCAA, renunciant a establir-ne cap garantia davant de la insubmissió ja anunciada per algunes d’elles i augmentant el risc de discriminació en funció del lloc de residència.

La Llei elaborada pel Govern no impedeix que hi continuï havent desnonaments sense alternativa habitacional de persones i famílies vulnerables si se superen els terminis, ni compleix amb les obligacions internacionals d’Espanya en matèria de Drets Humans, en ignorar les obligacions derivades dels successius dictàmens del Comitè DESC de les Nacions Unides i del Tribunal Europeu de Justícia. Tampoc no s’hi inclou cap garantia per als subministraments bàsics, els quals considerem imprescindibles a l’hora de parlar d’habitatge digne i adequat.

La influència de la banca i dels fons voltor es fa notar especialment en l’apartat de Parc públic d’Habitatge Protegit, en renunciar a mobilitzar les desenes de milers de cases buides en mans de les entitats financeres rescatades amb diners públics, i ni tan sols aquelles sota control de l’empresa de capital públic Sareb, de la qual s’ha sabut recentment que es preveu que deixi a l’Estat un deute de 8.000 milions d’euros. En definitiva, no es preveu ni s’atalla l’emergència habitacional actual, sent tothom conscient de l’enorme manca de disponibilitat d’habitatges en les administracions públiques.

Però, a més, davant les comunicacions i amenaces de desnonaments de fons voltor de no renovar contractes de lloguer i de la banca de seguir espoliant habitatge dels impagaments hipotecaris, tampoc contempla l’obligació a grans tenidors d’oferir lloguer social a famílies vulnerables com a alternativa real al desnonament, com ja regula la normativa a Catalunya. És inconcebible: un govern progressista ha d’exigir corresponsabilitat perquè els esforços siguin compartits ‒no només de la ciutadania o de l’Estat‒ i no es converteixi el sistema en un aliat de l’especulació.

Ens sembla vergonyós i inacceptable que el Govern pretengui aprovar una llei pel Dret a l’Habitatge que no garanteixi la protecció d’un sostre per a les persones sense llar. La proposta de Llei del Govern no estableix i ni tan sols impulsa cap mesura addicional ni diferent de les que ja es van aplicant, amb els resultats coneguts de cronificació del sensellarisme per a les més de 32.000 persones que ara es troben en aquesta situació.

Fins i tot la mesura estrella del Govern per a aquesta Llei neix estrellada. La regulació de lloguers que es proposa és totalment improductiva: deixa fora la majoria d’inquilins en deixar a voluntat dels governants autonòmics la seva aplicació en lloc de fixar condicions objectives i, en els casos en què la Comunitat Autònoma demanés a l’Estat aplicar la regulació, els municipis ho tindrien molt difícil per a obtenir el permís, donada la dificultat per a demostrar que es compleixen els requisits que s’estableixen i a causa de la inexistència de dades en l’àmbit municipal.

La Llei del Govern no contraresta les brutals pujades del lloguer dels darrers anys, i se centra en la possibilitat d’acollir-se a pròrrogues anuals mantenint el mateix preu i condicions, condemnant els llogaters a una situació incerta i asfixiant.

A sobre, el Govern pretén regalar una espectacular reducció d’impostos als especuladors de l’habitatge, ampliant la deducció als arrendadors del 60% al 90% si apliquen una ridícula reducció del lloguer del 5%, contra el criteri de l’autoritat fiscal (AIReF), que ja ha dit que aquest tipus de mesura beneficia les rendes altes i perjudica les baixes. És més, Hisenda no està preparada per comprovar que qui declara haver abaixat el preu per a tenir més beneficis fiscals ho hagi fet de debò.

D’altra banda, si volem aprendre alguna cosa de les crisis sofertes i mirar esperançades al futur, cal incorporar mecanismes que evitin el sobreendeutament de les famílies, incorporant-hi la responsabilitat limitada al bé i una regulació justa i gratuïta de la segona oportunitat.

La participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques d’habitatge i urbanisme, que ha estat absent al llarg del procés d’elaboració de la Llei, ignorant absolutament les reivindicacions i propostes dels col·lectius d’afectades, continua absent també en la Llei, quan seria una eina eficaç per frenar l’especulació i la cultura de la corrupció urbanística i el ladrillazo que tant agrada a alguns dirigents.

És difícil d’entendre que la ministra Ione Belarra i la vicepresidenta Yolanda Díaz reconeguin que la llei és “poc ambiciosa i no els agrada”, però hagin renunciat a tramitar la nostra Llei de garantia del Dret a l’habitatge digne i adequat que van registrar al Congrés només 5 dies abans juntament amb altres 8 partits polítics més, per a signar de pressa i corrent un acord que ni garanteix el Dret a l’Habitatge ni pot albirar-se ni tan sols com a solució del drama d’habitatge que pateix el nostre país.

Des de la Iniciativa Llei Habitatge exigim al Govern que recapacitin i retardin el pas del Projecte de Llei pel Consell de Ministres fins a haver incorporat garanties reals que assegurin el Dret a l’Habitatge, i demanem a tots els partits que van avalar amb la seva signatura el registre de la nostra llei, que segueixin donant-li suport, tant impulsant i recolzant el seu pas al Ple del Congrés, com confrontant amb el Govern i esmenant el text insuficient del Govern.

No ens aturarem fins a conquerir el dret a l’habitatge.