Arxiu d'autors PAH_Bcn

Acabar amb els desnonaments ha de ser una prioritat en aquesta legislatura: la futura “Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional” serà clau per aconseguir-ho.

Les entitats socials ja tenim el suport d’una majoria parlamentària suficient per aprovar-la a la tardor a través d’una tramitació d’urgència.

Avui 8 de juny de 2021, gràcies a la força i pressió del Grup Promotor de la Llei 24/2015, hem aconseguit registrar la nova proposició de Llei dirigida a recuperar les mesures antidesnonaments del DL 17/2019 anul·lades pel Tribunal Constitucional. Mesures d’urgència per acabar amb la lacra dels desnonaments que compten amb una majoría al Parlament català amb el suport de ERC, Junts, En Comú Podem i CUP.

Després d’haver exigit el passat mes de febrer un compromís ferm als caps de llista amb una nova Llei, durant els darrers dies ens hem reunit amb els diferents Grups Parlamentaris de les diferents formacions per tal de tancar la proposició de Llei que el Grup Promotor de la Llei 24/2015 hem treballat i on hem inclòs mesures significatives que milloren el darrer DL17/2019 i que obligaràn als grans tenidors el seu íntegre compliment sense possibilitat de saltar-se’l. Mesures novedoses tan importants com:

• Renovacions obligatòries un cop els lloguers socials arriben a la seva fi.
• Lloguers socials obligatoris per llars vulnerables en extincions de contractes de lloguer.
• Lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en alguns casos d’ocupació.
• Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones jurídiques de més de 10 habitatges i per tant protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament.
• Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix i un límit d’un mes per part del gran tenidor a fer l’oferta
• Ampliació a 7 anys la cessió obligatòria d’habitatges buits dels bancs i voltors
• Elaboració d’un registre de grans tenidors de persones jurídiques de més de 10 habitatges

L’allau de desnonaments previstos a partir del 9 d’agost quan finalitzi la moratòria de desnonaments estatals no farà més que agreujar la crítica situació que estem patint. Més de 3000 famílies es van quedar desemparades quan va decaure la norma segons dades de l’agència d’habitatge de Catalunya (AHC). La pandèmia ha aguditzat i agravarà la situació d’emergència habitacional que va començar el 2008 i que fa més de 12 anys que dura. No ens podem quedar de braços creuats. Arran de la COVID-19 hem vist com moltes famílies han perdut les feines o han vist minvar els seus ingresos. Situacions límit que suposaràn en molts casos una pèrdua de l’habitatge si no apliquem polítiques valentes per fer-hi front i que se sumaràn al rànquing de la vergonya que lidera Catalunya en el nombre de desnonaments diaris, 38 famílies desnonades diarament en el 1r trimestre del 2021 segons dades del CGPJ. Recordem que a més, les meses d’emergència estan saturades amb més de 1.800 sol·licituds pendents (amb més de 2 anys d’espera) i el parc públic d’habitatge no arriba al 2% mentre hi ha 3,5 milions d’habitatges buits a tot l’estat.

La nova Llei per l’habitatge és la primera Llei que promourà el nou Parlament, havent passat menys de dues setmanes des de la Investidura del nou President i Govern català. Una clara voluntat política i compromís amb la ciutadania, en especial amb les famílies que s’enfronten a un desnonament amb la voluntat de que sigui tramitada d’urgència i aprovada al Parlament a la tardor d’aquest mateix any.

Ara tenim l’oportunitat de que Catalunya sigui exemple de respecte absolut als drets socials per a tots i totes, com manen els pactes internacionals en matèria de Drets Humans ratificats, la Constitució, l’Estatut i el marc legal propi, els Tribunals Europeus i l’ONU. El Grup Promotor i la ciutadania organitzada estarem vigilants d’aquesta urgent aprovació. No podem permetre cap més vulneració del dret a l’habitatge.

Quan s’aprovi, recuperarem els lloguers socials obligatoris per a grans tenidors en casos d’extincions de contracte i accés precari a l’habitatge, així com la renovació dels milers de lloguers socials que han vençut. La Proposició de Llei, no només recupera les mesures anulades, sinó que les millora, evitant que els grans tenidors se la saltin. Sinó actuem, a partir de la tardor i durant el 2022 vindrà un tsunami de quasi 26.000 desnonaments, xifra mai vista i superior al pic de desnonaments del 2013, de 16.000 llançaments.

La XIII Legislatura del Govern de Catalunya, ha d’ésser la del dret a l’habitatge digne i adequat, no la dels desnonaments. Ara l’habitatge!

Un cop publicats les últimes dades del CGPJ, en el primer trimestre del 2021 augmenten els desnonaments, tant hipotecaris com per impagament de lloguer, amb un total de 10.961

Les dades ens tornen a donar la raó: 10.961 desnonaments en el primer trimestre de 2021, és una xifra esfereïdora. En un moment de nova crisi econòmica, derivada de la COVID-19, l’esbombat escut social és insuficient. En un context on augmenten exponencialment les cues de l’atur i les de la fam, el dret a l’habitatge segueix sent un dels més perjudicats.

Tot i els gairebé quatre mesos d’inactivitat judicial per l’estat d’alarma i el decret que va obrir les portes al Govern a atrevir-se a afirmar que «no hi ha desnonaments a pandèmia», l’any 2020 es va tancar amb 29.406 desnonaments (que incloïen una alarmant pujada de les execucions hipotecàries) https://afectadosporlahipoteca.com/2021/03/04/29406-desahucios-en-plena-pandemia/

Tot i els gairebé quatre mesos d’inactivitat judicial per l’estat d’alarma i el decret que va obrir les portes al Govern a atrevir-se a afirmar que «no hi ha desnonaments a pandèmia», l’any 2020 es va tancar amb 29.406 desnonaments (que incloïen una alarmant pujada de les execucions hipotecàries).

Desnonaments primer trimestre 2021:

• 2.548 (el 23,2 %) per hipoteca, que augmenten un 6,5%
• 7.862 (el 71,7 %) per lloguers, que augmenten un 14%
• 551 per altres causes.

Una mostra de la ineficàcia del decret actual, és l’augment del 13,4% respecte al primer trimestre de 2020. https://afectadosporlahipoteca.com/2020/07/04/casi-10-000-desahucios-en-2-meses/. Trimestre en què recordem no hi havia absolutament cap mesura de protecció per evitar aquesta sagnia, cosa que el dia d’avui se suposa que sí i que les dades corroboren que és insuficient.

Preocupant és el continu augment de les execucions hipotecàries, després d’anys de suposat descens. I parlem de suposat, ja que -com hem denunciat moltes vegades- la realitat és una altra. Això ve produït per la moratòria hipotecària i la manca de resolució davant el Venciment anticipat, que manté en suspens les execucions a l’espera que la situació esclati fins a ser insostenible.

També tenim, com a mostra del fracàs polític de tots els Governs en temes d’habitatge: el parc públic de lloguer. Els 791 judicis verbals per denúncia per ocupació són el resultat de la manca d’aquest parc. Cal recordar quel’ocupació d’habitatge buit, lluny de ser el problema social que ens pretenen vendre alguns mitjans sensacionalistes, de la mà d’alguns sectors polítics al servei del capital, és la pitjor de les conseqüències davant la falta de polítiques reals d’habitatge. Polítiques que tractin l’habitatge com el dret humà que és, i no com una mercaderia al servei dels especuladors. La millor manera d’acabar amb l’ocupació en precari de pisos de la banca i fons voltor, és obligant aquests a oferir lloguers socials a les famílies en comptes de desnonar-les, i regular els preus del lloguer perquè els desnonaments disminueixin de manera exponencial

En aquest gràfic podem veure l’evolució dels desnonaments des de 2013 i constatar que el problema està molt lluny de resoldre’s i mai ha desaparegut. No hem de confondre intentar silenciar un problema amb una solució. Per sort, encara que no per això lamentable, aquest drama social torna a ser focus d’atenció gràcies a la tasca de la societat civil organitzada, que cada dia denuncia la situació i evita que un gran nombre de famílies perdin la seva llar, posant els seus cossos en les portes com a mur de contenció davant de tanta violació de drets bàsics i proposant canvis legislatius que garanteixin l’accés a l’habitatge.

Des de la PAH, portem anys posant sobre les taules les mesures necessàries per a revertir aquesta situació i seguirem davant de qui faci falta fins a aconseguir fer-les efectives.

Perquè fins que no s’aconsegueixi:

• La suspensió temporal de tots els desnonaments fins que les administracions públiques puguin garantir l’accés a un habitatge adequat, i s’obligui la banca al lloguer social.
• El compliment de tractats internacionals en matèria de Drets Humans i la seva prevalença sobre la legislació nacional, perquè no hi hagi ni un desnonament més sense alternativa habitacional.
• Una llei del dret a l’habitatge que ens protegeixi a totes.
• Ampliació pressupostària per a habitatge públic i social.
• La renovació obligatòria dels contractes de lloguer social si la família continua estant en situació de vulnerabilitat.
• Regulació i limitació del preu del lloguer en tot l’Estat, adequat als salaris.
• Una resolució a les execucions hipotecàries que garanteixi una segona oportunitat, sense que ningú hagi de perdre la seva casa i quedar-se amb el deute.

El drama dels desnonaments seguirà i no ho podem permetre. Per tot el que s’ha exposat, des de la PAH exigim al Govern que aprovi urgentment un nou decret que cobreixi les situacions actualment desprotegides i que prorrogui amb caràcter indefinit aquesta protecció, així com que remeti d’una vegada al Congrés el projecte de llei reguladora del Dret a l’Habitatge, mesura imprescindible perquè aquest Dret Fonamental pugui ser exercit per cada persona.

La ciutadania ho tenim clar, i ara més que mai és el moment de forçar al Govern perquè deixi de mirar a un altre costat i tingui l’altura política necessària per a legislar en la primera Llei d’Habitatge que està elaborant mesures que deixin els desnonaments enrere i posin en el centre a les famílies vulnerables i estar a l’altura del que necessitem les famílies, després de més d’una dècada com a víctimes del seu sistema.

Avui divendres 28 de maig, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona aprova una Moció en favor de la Iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge, davant la imminent Llei pel Dret a l’Habitatge que està preparant el Govern de l’Estat, considerant que la nova Llei ha de protegir i garantir de manera efectiva el dret a l’habitatge a tot el territori.

Després d’una ronda de trobades amb els grups municipals, la moció presentada té el suport d’ERC, Barcelona en Comú, PSC i Junts. Per la seva banda, Barcelona pel canvi, Ciutadans i PP no la recolzaran.

Des de les entitats portem anys exigint canvis legislatius que garanteixin el dret a l’habitatge a la ciutadania. Durant aquest temps, les entitats socials hem demostrat que les demandes del carrer poden ser portades a les institucions i aprovar-se canvis legals importants, que serien impensables sense els moviments socials que hem impulsat les mesures.

És palès que la nostra ciutat té mancances en polítiques d’habitatge. Des de la ciutadania veiem com tenim una oportunitat de legislar en l’àmbit estatal, posant per davant la cura de les veïnes i veïns de les ciutats d’arreu del territori espanyol i legislar per deixar enrere la corba dels desnonaments que fa tants anys que ens acompanyen.

Des de les entitats tenim clar que cal la implicació de totes i anar a una per poder fer arribar la nostra veu al Govern de l’Estat. I que en la Llei pel Dret a l’Habitatge que s’està elaborant incorpori les demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i als Drets Humans.

Avui volem fer arribar al Govern de l’Estat que escolti a la ciutadania i incorpori les mesures que poden deixar enrere els desnonaments.

A continuació compartim el text íntegre de la moció:

Proposta de moció municipal de suport a la Iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Govern està preparant l’anomenada Llei pel Dret a l’Habitatge. L’esborrany entrarà en el Consell de Ministres de manera imminent i es remetrà immediatament al Congrés per al seu debat i aprovació. Després de 42 anys d’absoluta vulneració d’aquest dret humà, considerem que la nova Llei ha de protegir i garantir de manera efectiva el dret a l’habitatge a tot el territori. I en aquest sentit ha de suposar un avenç històric en la cobertura d’aquest dret fonamental.

La crisi habitacional és innegable: més de 32.000 persones patint sense llar; 12 milions de persones en risc d’exclusió social; més d’1 milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre del 2020, molts d’ells agreujats amb clàusules abusives i executats amb una legislació contrària als estàndards europeus, sense importar que hi hagués menors o persones grans dependents.

A l’Estat espanyol, el 36,1% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament d’habitatge i subministraments bàsics; i altres milers de llars joves ni tan sols poden constituir-se. De fet, únicament el 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s’ha emancipat per les enormes dificultats per accedir i mantenir un habitatge estable.

En Espanya els habitatges socials representen un 2,5% del parc d’habitatges principals, res a veure amb els percentatges d’alguns països europeus del nostre entorn (Països Baixos 30%, Àustria 24%, Regne Unit 17,6%, França 16,8%).

La majoria social porta massa anys suportant als que posen els seus beneficis privats per sobre de la vida i la salut de milions de persones. És el moment que les administracions públiques assumeixin la seva responsabilitat i compleixin amb el seu deure de protegir i garantir un dret humà que és bàsic per assegurar la integritat física, la dignitat, l’accés a altres drets fonamentals i el desenvolupament personal que totes ens mereixem.

Per tot l’anteriorment exposat, proposem que s’acordi en el ple municipal l’adopció del següent ACORD:

Donar suport a la Iniciativa ciutadana per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge, incloent-hi, com a mínim, les següents 8 mesures d’aplicació directa a tot el territori:

1. La llei ha de garantir el dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.
2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.
3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en vint anys, plantant cara a l’emergència habitacional de forma prioritària.
4. Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la Llei d’arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat a les llogateres del conjunt del país.
5. Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions per evitar la bretxa digital, com a part d’un habitatge digne.
6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.
7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant, com a mínim, el 2% del pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.
8. Participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.

És imprescindible que la Llei pel Dret a l’Habitatge incorpori aquestes demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i els Drets Humans, blindi les legislacions autonòmiques més progressistes i doni compliment d’una vegada al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors.

Finalment, com el pròxim dia 9 d’agost finalitza l’actual decret de desnonaments que protegeix casos de famílies vulnerables, gràcies al qual s’han pogut paralitzar el 80% dels desnonaments a Barcelona durant aquest estat de pandèmia, considerant que a partir d’aquesta data s’iniciaran procediments que implicaran una explosió de desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, exigim l’ampliació de l’actual moratòria dels desnonaments fins a l’aprovació de la Llei d’Habitatge que els eviti definitivament.