Arxiu d'autors PAH_Bcn

Més de 7 anys porten l’Asia i la Lita Fernanda reclamant solucions per evitar així els seus desnonaments

Avui dijous 27 de maig de 2021, la PAH de Barcelona sortim de nou al carrer a exigir-li al Banc Santander solucions reals per a les nostres famílies, l’Asia i la Lita Fernanda, que porten molt de temps reclamant els seus drets sense solucions reals que tinguin en compte les seves situacions. Fa un mes ja vam anar a fer-los una visita i es van comprometre a oferir solucions. Solucions que no han arribat o són totalment insuficients. Prou de mentides, Banc Santander!

La situació de l’Asia i de la Lita Fernanda no pot esperar més. L’Asia va signar una hipoteca el 2005 amb Banc Pastor, que després va passar a Banc Popular i finalment a Banc Santander (que va comprar el Banc Popular pel mòdic preu d’1 €). A causa de la crisi que anem arrossegant des de fa anys es va quedar sense ingressos econòmics per a anar pagant les quotes habituals. És per això que necessita acabar amb aquest préstec hipotecari i lliurar el pis al banc en dació en pagament i sol·licitar un lloguer social per poder seguir vivint a casa seva amb la seva mare.

El cas de la Lita Fernanda és similar, també va aconseguir juntament amb la seva exparella una hipoteca amb Banc Pastor l’any 2004, que després va passar a Banc Popular i ara pertany a Banc Santander. Ara, després d’anys pagant la seva quota mensual, en separar-se s’ha vist que no pot fer front al pagament íntegre de la hipoteca, però sí que pot pagar concorde als seus ingressos. La Lita Fernanda està demanant una quitació del deute per poder seguir fent front als pagaments i poder viure tranquil·la a casa seva juntament amb la seva mare.

Les dues porten anys (7 i 8 anys respectivament) reclamant solucions al Banc Santander. Trucades constants, centenars d’e-mails, paperassa i burocràcia, fins i tot s’han plantat a la porta del Banc setmanalment a reclamar els seus drets, a visibilitzar la situació per la qual el Banc Santander les està fent passar. Fins quan?

Des de la PAH portem temps denunciant l’abús que pateixen les famílies per part dels grans bancs i fons voltor. Amb la nostra campanya #LaPAHacecha i la campanya #LibresDeBuitres denunciem la constant vulneració dels nostres drets per part d’aquestes grans empreses, que l’únic que pretenen és especular amb les nostres cases i per consegüent amb les nostres vides. Hem fet accions al carrer, empaperades, denúncies en xarxes socials i en mitjans de comunicació i així i tot, la total impunitat amb què actuen segueix atemorint a les famílies, que no reben cap mena de resposta.

Banco Santander, un banc responsable? Per molt que Banc Santander vulgui fer-nos creure en el seu informe anual que és, en pròpies paraules d’Ana Botín, “un banc amb la responsabilitat de donar suport a la societat” o que han d'”aprofitar l’oportunitat per abordar desafiaments mundials com la desigualtat”, els fets reals són ben diferents. Ja està bé d’aquesta rentada de cara amb campanyes i informes allunyats de la realitat que estem vivint les famílies. Si realment volen donar suport a la societat, el que han de fer és tenir en compte les dificultats de totes nosaltres i oferir solucions a l’altura. Per molt que s’entestin, la ciutadania no oblidem les pràctiques de blanqueig i evasió de capitals del Banc Santander, cosa que no només ho diem nosaltres, també ho diu el Banc d’Espany.

Des de la PAH no deixarem de denunciar aquest abús a les famílies fins que aconseguim per fi que es tingui en compte la nostra realitat. Volem pagar, però quotes justes concordes amb els nostres ingressos. Amb més de 5.000 milions d’euros de benefici en 2020 a costa de les nostres vides, el Banc Santander ha de responsabilitzar-se socialment perquè els nostres drets deixin de ser vulnerats.

Per tot això, avui la PAH BCN tornem a donar suport a l’Asia i la Lita Fernanda i estem exigint:

• Per a l’Asia: dació en pagament a 0 € i lloguer social segons la Llei 24/2015.
• Per a la Lita Fernanda: una quitació concorde als seus ingressos i poder seguir pagant la seva hipoteca, ja que la seva situació laboral li ho permet.

Sabem que és possible i no pararem fins a aconseguir-ho, perquè #SíQueEsPot!

10 anys després del 15M podem afirmar que la PAH ha seguit treballant i afermant-se, generant escola de tots els aprenentatges fets al llarg dels anys

El 15M va suposar a la PAH la seva expansió territorial de manera exponencial. Allà on hi havia assemblees de StopDesahucios, al cap dels anys es van transformar en PAH, contribuint a una maduració del col·lectiu en l’àmbit estatal.

En un moment on la PAH estava afermant el moviment pel dret a l’habitatge i tenia clares les seves demandes, el 15M va ajudar a sistematitzar les pràctiques que s’estaven fent i a catalitzar-les. Amb el lema «Gent sense casa i cases sense gent, no s’entén» s’expressava la incongruència que existia i segueix existint enfront dels desnonaments, el resultat més dramàtic de no tenir lleis ambicioses i polítiques valentes en temes d’habitatge, on no es defensa la part més vulnerable de la demanda judicial: les famílies vulnerables. La campanya de StopDesahucios va poder agafar força gràcies a les assemblees d’habitatge dels barris i ciutats que van crear els grups «StopDesahucios», on s’organitzaven per anar a parar els desnonaments de famílies vulnerables, utilitzant les pràctiques de funcionament PAH on no hi havia PAH locals. A la llarga, molts d’aquests grups StopDesahucios es van convertir en nodes de la PAH, fent créixer el moviment.

Les places i les diferents comissions, plenes de frescor i gent jove amb ganes de canalitzar la indignació en propostes clares i objectius concrets, també van ajudar a innovar en accions directes per expressar alt i clar que «no som mercaderia en mans de polítics i banquers».

La PAH va aconseguir un altaveu en el 15M amb què elevar les seves demandes i visibilitzar pràctiques concretes. Així, les ocupacions a entitats financeres per exigir solucions a casos individuals van tenir molta acceptació, igual que la campanya d’«Obra social de la PAH» on, després d’esgotar totes les vies possibles en les administracions i exigències de solucions a bancs, recuperàvem habitatge buit de les entitats financeres per reallotjar famílies que havien estat desnonades. Avui dia seguim amb la campanya, encara que per part d’alguns sectors s’hagi volgut demonitzar les famílies que han hagut d’escollir entre ocupar un habitatge buit d’un banc o dormir sota un pont. En aquest sentit, al llarg de 2019 s’ha posat molt interès a protegir els habitatges buits dels fons d’inversió, com Blackstone, en comptes d’aconseguir que posessin aquests habitatges per lloguer social, evitant així un desnonament i també una ocupació.

Avui podem dir que el moviment pel dret a l’habitatge és dels més forts de l’última dècada i el que ha connectat més directament amb el sentir social majoritari de la ciutadania, de manera que no donar respostes a l’altura seria inacceptable. No es pot parlar d’un canvi d’època –ni n’hi haurà– si no es garanteix el dret a l’habitatge a l’Estat espanyol.

És per això que des de la PAH i diferents col·lectius ens hem unit en la Iniciativa per una Llei que garanteixi el dret a l’habitatge, per exigir-li al Govern que inclogui les mesures que proposen les persones afectades, aquelles que portem anys veient com es legisla a esquena de la ciutadania, i d’una vegada per sempre acabar amb l’emergència habitacional.

La llei ha de garantir mesures de mínims i de sentit comú com:

1. El dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.
2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.
3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en 20 anys, plantant cara a l’emergència habitacional de forma prioritària.
4. Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la llei d’arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat als llogaters del conjunt del país.
5. Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions per evitar la bretxa digital, com a part d’un habitatge digne.
6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.
7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant com a mínim el 2% del pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.
8. Participació activa de la població en tota política d’habitatge i urbanisme.
9. És imprescindible que la Llei pel Dret a l’Habitatge incorpori aquestes demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i als Drets Humans, blindi les legislacions autonòmiques més progressistes i doni compliment d’una vegada per sempre al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors.

Des de la PAH veiem que aquestes mesures concretes no poden esperar i seran una de les proves del cotó del nou Govern en matèria de drets fonamentals. Prova del cotó o prova de foc: triïn la que més els agradi.
Portem molts anys exigint aquestes mesures, ara som més i més organitzades. Estem segures que aconseguirem legislar una llei que garanteixi el dret a l’habitatge! Per a això ens seguirem trobant en les assemblees, a les places, als carrers i a Internet 😉

El pròxim 14 de maig, CaixaBank celebrarà la seva primera junta d’accionistes a València, després de l’absorció de Bankia. Aquesta maniobra econòmica orquestrada amb la complicitat del Govern de l’Estat, erigeix CaixaBank en l’entitat bancària més gran de l’Estat espanyol, a costa d’un conjunt de danys col·laterals que afecten i amenacen a tota la societat de la manera més vergonyosa, mentre l’entitat no deixa de presumir dels seus beneficis anuals i anuncia una pujada de sou al seu president fins als 1.600.000 euros anuals.

No consentirem que es privatitzin beneficis i se socialitzin les pèrdues: incomptables desnonaments, amenaces actuals a milers de famílies vulnerables, poca responsabilitat social enfront dels seus inquilins, reestructuracions i desatenció a centenars de pobles en zones buides o despoblades.

Les organitzacions que estem lluitant pel dret a l’habitatge, així com moltes altres que conflueixen amb nosaltres, fem una crida a desemmascarar el muntatge que està suposant CaixaBank i exigir al Govern que es posi al costat dels interessos col·lectius i deixi de servir als del capital financer.

En aquest sentit, exigim, de manera immediata, l’adopció de mesures i l’aprovació d’una Llei d’Habitatge que entre altres coses facin realitat:

• Un parc Públic d’habitatges amb el rescat no pagat per CaixaBank: L’enorme manca de parc públic per a fer front a les necessitats d’habitatge social i assequible exigeixen de l’Estat la recuperació dels més de 60.000 milions d’euros que ens va costar ‒sense comptar l’amenaçadora vergonya de la Sareb‒ una de les partides, de la qual la més gran va ser el deute impagat de més de 24.000 milions de Bankia. Ara és necessari reconstruir el parc públic amb la responsabilitat social dels habitatges buits d’aquests bancs, entre els quals CaixaBank és l’entitat que amb més de 25.000 habitatges es constitueix com el segon propietari de l’Estat espanyol.
• Renovació immediata i obligatòria dels contractes de lloguer social i dels contractes a preus assequibles: d’habitatges de Bankia i CaixaBank, tant els inclosos entre els 3.766 habitatges de Bankia en el Fons Social d’Habitatges com els gestionats per Haya Real Estate o Buildingcenter.
• Paralització de tots els desnonaments: incloent els recents que impulsen empreses com Gramina Homes o Coral Homes, participada en un 20% per CaixaBank i un 80% per Lone Star, i oferiment de contractes de lloguer social.
• Rescat social i banca pública: Un pla de finançament que rescati persones i eviti la pèrdua de més habitatges, establint línies urgents de crèdits públics sense interessos, l’ampliació del codi de bones pràctiques, alternatives a més de 35.000 famílies davant la finalització de la moratòria del 2024, etc., fins que es constitueixi la necessària Banca Pública, oportunitat malbaratada pel Govern i que denunciem com una de les majors estafes a la ciutadania, en disposar del 61% de les accions de Bankia, que podrien haver donat lloc a aquesta.
• Compliment de les Lleis 24/2015 i 11/2020 a Catalunya.

Per tot plegat, el pròxim 14 de maig a les 10h ens mobilitzarem a diferents ciutats de l’Estat espanyol davant les principals seus de CaixaBank.