Arxiu d'autors PAH_Bcn

Hem recuperat les mesures més importants de la Llei 24/2015 suspeses pel TC. Exigim la seva aplicació immediata i que s’aturin els desnonaments.

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.

Avui ens fem presents davant l’Ajuntament de Barcelona per instar-lo a què la faci efectiva i siguin garants d’aquesta llei des de ja i que:

1. Iniciïn els procediments contradictoris per a la cessió obligatòria de pisos buits als grans tenidors d’habitatges per aquells pisos del seu municipi inscrits al registre d’habitatges buits de la Generalitat de Catalunya, i en tots aquells pisos buits de grans tenidors que tinguin identificats.
2. Facin un cens exhaustiu de pisos buits de grans tenidors del municipi.
3. Identifiquin clarament totes les necessitats d’habitatge del municipi. 
4. La Mesa d’emergència ha de reduir immediatament les esperes i oferir un habitatge alternatiu abans del desnonament. 
5. Sancionin tots aquells grans tenidors que no facin l’oferta de lloguer social a les famílies i persones afectades per impagaments, execució hipotecària o ocupació en precari.
6. Facilitar l’empadronament al municipi de totes les persones que hi viuen, sigui quina sigui la seva situació de tinença regular o no de l’habitatge. 
7. Sancionar els talls il·legals de subministraments bàsics.
8. Facilitar comptadors “solidaris” dels subministraments a aquelles persones i famílies vulnerables que tenen dificultats per accedir-hi.
9. Que les oficines locals d’habitatge siguin un espai de referència proper on les persones trobin assessorament de qualitat i suport en la tramitació de gestions de tots els aspectes relacionats amb l’habitatge (accés, prevenció de la pèrdua, gestió del parc d’habitatge, ajuts…).

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sí que es pot!

Els grups impulsors de la mesura del 30% d’habitatge protegit i de la ILP Habitatge ‒Llei 24/2015‒ denuncien que aquest decret ha estat aprovat amb total secretisme, alhora que desregula i permet pujades de preu d’HPO mentre deixa problemàtiques greus en temes d’habitatge sense resoldre

Barcelona, 23 de març de 2019

El Decret 5/2019, aprovat el passat 5 de març al Consell Executiu del Govern de la Generalitat, suposa la modificació de més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme. La setmana vinent el Parlament vota si l’accepta o el rebutja. I en cas què l’accepti, posteriorment es votaria si es tramita com a projecte de llei o es queda tal com està. Des de les entitats socials considerem que cal tornar a la casella de sortida, fer-lo de nou i fer-lo bé, posant sobre la taula un nou decret participat per la ciutadania que garanteixi de forma efectiva el dret a l’habitatge a Catalunya. És per aquest motiu que els pròxims dies, ens reunirem amb els diferents grups parlamentaris per tal de conèixer la seva valoració i compartir-los la nostra oposició, per les línies vermelles que trepitja.

Catalunya té un teixit social importantíssim d’organitzacions i moviments que lluiten pel dret a l’habitatge, que ha estat pioner en la denúncia de l’emergència (desnonaments i talls), la bombolla dels lloguers o els efectes nefastos de la turistització sobre l’habitatge. A més, la societat civil organitzada ha estat capaç de canviar lleis (ILP Habitatge), aprovar mesures com el 30% d’habitatge protegit o provocar debats sobre el lloguer que han portat a aprovar 2 decrets estatals, amb la regulació de preus com a gran tema pendent. No tenir en compte les entitats i els moviments socials demostra una miopia i un menyspreu indignant.

Aquest Decret és una reforma important de les lleis actuals, normes que per aprovar-se han estat debatudes llargament i que han rebut aportacions de la societat civil, i modifica més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme, per tant, es tracta d’un treball de mesos del Govern, que caldria haver compartit. Això anterior agreuja encara més la manca de participació en el seu disseny i redacció.

A través d’aquesta valoració d’urgència, volem destacar diversos aspectes que ens alarmen i que cal fer públics:

En primer lloc, no aborda l’emergència habitacional amb valentia i retalla la protecció respecte a la Llei 24/2015. Mentre que aquesta norma, nascuda d’una ILP impulsada des del carrer, assegurava el reallotjament adequat per part de les administracions de les persones en exclusió residencial que no fossin reallotjades pels propietaris de l’habitatge -obligació que es preveia per a grans tenidors-, el decret aposta per allotjaments temporals, que avui dia no existeixen, obrint la porta a què les solucions temporals es cronifiquin. A més, incomprensiblement, també posa condicions i filtres inacceptables per a aconseguir lloguers socials per a les famílies que no han tingut més alternativa que ocupar per viure en un habitatge en desús de la banca o els fons voltor.

En segon lloc, obre la porta a una liberalització del preu de l’habitatge protegit, fent que un HPO pugui ser més car segons el barri, preu que es marcarà segons els costos d’edificació i urbanització, valor del sòl, benefici empresarial i factor de localització; eliminant les tres tipologies de preus existents avui dia, que es defineixen basant-se en els ingressos dels sol·licitants. Això qüestiona greument la funció de cohesió social de l’HPO, agreujarà la segregació per barris i reforçarà la bombolla als barris gentrificats. També representarà un encariment de l’habitatge protegit. El decret desvirtua clarament la mesura del 30%, aprovada per la pressió social que hi havia al darrere i el consens polític municipal que es va aconseguir al Ple Municipal de Barcelona, que precisament possibilitava distribuir l’habitatge protegit dins els municipis, fugint de la concentració històrica de l’habitatge assequible en determinades zones.

A més, el Decret redueix la validesa d’inscripció al registre, de tres anys a un any, i estableix que les inscripcions actuals caduquen en un any. Considerem que som davant un intent de buidar artificialment la llista de demandants d’habitatge protegit, en un dels moments on hi ha més demanda (125.426 persones) i quan sabem que moltes persones, directament ni s’hi inscriuen, perquè saben que n’hi ha poquíssims i és una “loteria”, és a dir, que en comptes de donar-hi resposta de forma decidida, es vol reduir la llista i flexibilitzar els preus.

En tercer lloc, tot i que la Generalitat s’havia mostrat públicament favorable al caràcter permanent de l’habitatge protegit, aquest decret desaprofita una oportunitat històrica per fer que tot l’habitatge protegit sigui de lloguer i indefinit. Això només es fa amb l’habitatge en sòl públic però no en els habitatges del 30%, per exemple. Legislacions com la de Balears o el País Basc ja han legislat per tal de garantir el caràcter indefinit de l’HPO. Es pot fer i cal fer-ho, ja que la pèrdua del parc d’HPO és una de les causes principals que expliquen que avui dia pràcticament no en tinguem (es calcula per exemple que, si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria avui dia un 40%).

Per altra banda, s’insisteix en un índex de preus dels lloguers que no és més que un reflex dels preus de mercat i de la bombolla, ja que no recull les condicions socioeconòmiques reals de la població, no té en compte elements claus com els ingressos familiars o la taxa d’atur, de manera que l’índex pogués garantir que els preus del lloguer s’adaptin a l’economia real de les famílies. Es posen algunes mesures de transparència, però seguim tenint un índex de preus no vinculant i la propietat no està obligada a aplicar-lo, de manera que queda en paper mullat, que ni tan sols pot servir per evitar que els preus continuïn pujant.

Des de les entitats socials tenim clar que per garantir el dret a l’habitatge és imprescindible canviar de forma ambiciosa les lleis que defensen a la ciutadania, fer polítiques valentes i dedicar pressupost per dur-les a terme. Aquest Decret Llei queda molt lluny d’assolir aquests tres objectius. És cert que inclou algunes millores, però les mesures que ens alarmen predominen i s’ha quedat molt curt en tot el que es podria i cal fer.

Des de la ciutadania creiem que tenim una oportunitat per fer les coses bé, treballant en un nou text que contempli mesures amb un ampli suport social com són: que l’habitatge protegit (tant públic com privat) sigui permanent, incidir en els preus dels lloguers regulant-los per evitar preus abusius, erradicar l’emergència habitacional obligant el sector privat a fer lloguers socials i reallotjant perquè ningú es quedi al carrer o hagi d’accedir a un habitatge de forma precària (ocupant), mobilitzant i actuant sobre l’habitatge buit de forma urgent, estenent el 30% a tot Catalunya o augmentant les cessions de sòl dels privats en nous sectors residencials per augmentar el parc d’habitatge protegit, etc. Tot això, entre moltes d’altres mesures urgents i estructurals que necessitem per portar a terme canvis significatius en la conquesta del dret a l’habitatge.

Cal fer un nou Decret Llei que estigui a l’altura de la situació que vivim i que projecti un futur amb dret a l’habitatge. Volem barris vius i amb habitatge assequible. Hem demostrat que hem pogut fer possible l’impossible i creiem fermament que així serà.

Vam recuperar la part d’habitatge de la Llei 24/2015 de les mans del PP i de la banca i vam ser capaços de tirar endavant la mesura del 30% amb el sí del Ple de Barcelona i de la Generalitat.

Exigim que, d’una vegada per totes, es posin les lleis i les polítiques, al servei de la gent i del dret a l’habitatge.