Català

Zonas tensionadas, grandes y pequeños propietarios contado en 1 minuto

Seguro que Paula te ha encantado por su claridad y sencillez

SI quieres informarte más te compartimos la parte tocha, aburrida y legal. Al menos para que no creas que nos invetamos la información como hacen por ahó los que nos quierens sumisas, calladas y sin techo.

Zonas tensionadas: Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda (no está literalmente escrita palabra por palabra en un único artículo de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda; pero la Ley sí lo regula y asigna el procedimiento a un artículo concreto).

El artículo 18 de la Ley 12/2023 establece el procedimiento para que una comunidad autónoma o autoridad competente pueda declarar una zona como “zona de mercado residencial tensionado”:

Gran tenedor: Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda, publicada en el Boletín Oficial del Estado (BOE), en el artículo 3, letra k)

El artículo 18.3 de la Ley 12/2023 dice que la declaración de la zona tensionada se sujeta a criterios definidos por las comunidades autónomas y a la concurrencia de circunstancias como las mencionadas.

Pequeño tenedor o propietario: es el término opuesto a la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda, publicada en el Boletín Oficial del Estado (BOE), en el artículo 3, letra k)

Obligatoriedad de los grandes tenedores a ofrecer alquiler social antes de abrir proceso de desahucio: Ley 24/2015: Artículo 5

Aquí la lectura ligera a descargar 🙂

Ley 12/2023

Ley estatal conocida popularmente como Ley Vivienda

Ley 24/2015

Ley catalana conocida como la Ley antidesahucios

La proxima vez que tu cuñado te discuta sobre zonas tensionadas y pequeños propietarios presentale a Pahula

Que hagi caigut la moratòria de desnonaments que protegia 70.000 famílies a tot l’Estat i gairebé 14.000 a Catalunya, no és un accident: és el resultat directe del càlcul polític de Junts, que han decidit que la vida de milers de famílies val menys que les seves negociacions i estratègies parlamentàries.

A partir d’avui, milers de famílies vulnerables tornen a estar exposades a desnonaments, talls de subministraments i situacions d’exclusió severa. A Catalunya, on l’emergència habitacional és estructural, s’estaven produint de mitjana 24 desnonaments al dia, tot i amb moratòria, aquesta decisió és especialment greu i irresponsable.

Encara que sigui des de l’oposició, permetre i ser responsables directes que es reprenguin milers de desnonaments sense alternativa habitacional, que es reactivin talls de llum, aigua i gas, i que quedin desemparades famílies amb menors, persones grans i persones amb malalties o dependències, no és governar: és abandonar la població més vulnerable mentre es continuen protegint els interessos de bancs, fons d’inversió, rendistes especuladors i els privilegis d’uns pocs. Això no és governar: això és abandonar la població més vulnerable mentre es continua protegint bancs, fons d’inversió i grans tenidors a cop de bonificacions fiscals.

Aquesta situació no s’entén sense assenyalar també la responsabilitat de Junts per Catalunya, que ha decidit utilitzar mesures de protecció social bàsiques com a eina de pressió política en el seu joc amb el Govern de l’Estat. L’habitatge no pot ser moneda de canvi i sobretot no es pot representar Catalunya a cop d’unicorns i fake news interessades per protegir als rics i donar l’esquena a qui menys té. Relats rotundament falsos com el de la porta oberta a les okupacions. La moratòria era clara en aquest sentit: només protegia ocupacions prèvies a 2020, en el cas que la propietat tingues més de 10 habitatges, i la família fos vulnerable, amb menors a càrrec o amb dependències severes. Quants catalans o catalanes tenen 10 habitatges o més aviat quins catalans o catalanes tenen 10 habitatges. El relat de Junts, com el de Vox o PP, no té cap base real, però serveix per alimentar la por, justificar la inacció política, protegir els interessos dels grans tenidors, desviar l’atenció del veritable problema, que és l’especulació i la manca d’habitatge assequible, i criminalitzar famílies que només volen un sostre on viure.

Les conseqüències seran immediates i greus. La fi de l’escut social arriba en un context en què el preu de l’habitatge no és per quasi ningú, el parc públic d’habitatge és clarament insuficient i les administracions estan desbordades i sense recursos per donar mínima resposta.

Sense moratòria, els jutjats tornaran a executar desnonaments de manera massiva. Sense escut social, la pobresa energètica tornarà a colpejar amb força. Les persones que sobrevivim necessitem i exigim solucions immediates, no més excuses ni pedaços. Estarem mobilitzades fins a garantir que no hi hagi cap desnonament sense alternativa habitacional, polítiques valentes contra l’especulació i els fons d’extracció i un compromís real amb l’ampliació del parc públic d’habitatge.

Davant la seva irresponsabilitat, respondrem amb organització i lluita. Si les institucions fallen, la societat civil tornarà a respondre. Continuarem aturant desnonaments, continuarem assenyalant responsables i continuarem cridant que sense habitatge no hi ha drets, i sense drets no hi ha vida.

L’especulació i el racisme institucional de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i els seus serveis socials està empenyent, a cop de desnonament, cap al sensellarisme una família de set membres, quatre dels quals són menors.

Des de la PAH de Barcelona denunciem la situació d’extrema vulnerabilitat que viuen la Laura i la seva família, veïnes de l’Hospitalet de Llobregat, i exigim la suspensió immediata del desnonament previst per al pròxim 22 de gener.

La Laura va arribar a l’Estat espanyol des del Perú l’any 2021, després de la fallida del seu negoci durant la pandèmia, amb l’esperança de reconstruir la seva vida i la de la seva família. Avui viu juntament amb la seva parella, dos fills menors, una filla adulta i dos nets menors d’edat. Ho fa en una situació d’ocupació residencial forçada, sense alternativa habitacional i marcada per la inseguretat, la por i la violència institucional, malgrat els seus esforços per tenir sempre feina, per precària que sigui.

La impossibilitat de regularitzar la seva situació administrativa ha estat utilitzada de manera sistemàtica per negar-li drets bàsics: l’accés a un lloguer digne, a una feina estable i a ajudes socials. Lluny de rebre acompanyament, la Laura ha patit tractes discriminatoris, amenaces i missatges culpabilitzadors per part dels serveis socials, arribant fins i tot a dir-li que “torni al seu país”, vulnerant greument els seus drets i els dels seus fills. Com gairebé totes les persones que viuen en precarietat, pateixen una violència institucionalitzada constant i silenciosa. No hi ha cops, però hi ha discriminació sistemàtica, amenaces, obstacles legals i administratius que limiten l’accés a drets bàsics. És una violència que la societat ha normalitzat, que no deixa marques físiques però que destrossa vides, i que reforça la injustícia i la marginalitat de manera estructural.

Des de la seva arribada a Barcelona, la Laura i la seva família han viscut situacions límit: dormir a terra, pagar preus abusius per habitacions, patir una detenció policial per viure en un pis ocupat sense saber-ho, després d’un contracte fals, convivències forçades marcades per conflictes, agressions verbals i un clima constant de por. La precarietat residencial no és una elecció, sinó l’única sortida davant l’absència total d’alternatives habitacionals.

Denunciem també que la Laura i dos dels seus fills han estat desempadronats, una pràctica irregular i profundament violenta que agreuja la seva exclusió social i els nega l’accés a drets fonamentals com l’educació, la sanitat i l’atenció social.

Actualment, la propietat pretén vendre l’habitatge per 88.000 euros, mentre la família s’enfronta a un desnonament sense que se’ls hagi ofert cap alternativa real de reallotjament, incomplint la normativa vigent i les obligacions de les administracions públiques.

La situació és encara més greu si tenim en compte que el mateix dia del desnonament, el 22 de gener, la Laura té programada una operació mèdica que fa més d’un any que espera. Executar el llançament en aquestes condicions és un acte de crueltat institucional intolerable.

Des de la PAH fa anys que denunciem el racisme institucional i la deixadesa de funcions de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que en aquesta ocasió està empenyent deliberadament vuit persones, entre elles menors i un nadó, a una situació de sensellarisme. Negar l’accés a l’habitatge, al padró i als recursos bàsics per raó d’origen i situació administrativa no és una casualitat ni un error tècnic: és una decisió política que condemna famílies senceres a l’exclusió extrema. Cada dia veiem als mitjans notícies de persones sense llar que moren de fred, i decisions com aquestes converteixen aquestes morts en responsabilitat directa de les administracions que miren cap a una altra banda.

Amb actuacions com aquesta, el PSC de l’Hospitalet no es distingeix en absolut de les polítiques de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ni del seu discurs i pràctica de criminalització de la pobresa i de les persones immigrades. Recordem el mega desallotjament de l’Institut B9, un precedent clar d’una política que prioritza l’expulsió i el càstig per sobre dels drets humans.

No és un cas aïllat: és un model de ciutat que expulsa aquelles persones que no encaixen en el relat oficial, utilitzant el racisme, la burocràcia i la violència institucional com a eines de govern.

Exigim:

La suspensió immediata del desnonament.
Garantir una solució habitacional digna i estable per a tota la unitat familiar.
L’activació del dret de tanteig i retracte per part de la Generalitat de Catalunya, perquè l’habitatge passi a formar part del parc públic.
Aturar les pràctiques racistes, discriminatòries i amenaçadores per part dels serveis socials.
Reempadronar immediatament a la Laura i els seus fills.

Recordem que cap família és il·legal, que l’habitatge és un dret i no un privilegi, i que les administracions públiques, davant l’especulació i la manca d’humanitat de fons voltor com Coral Homes, han de ser part de la solució i no del problema. La Laura i els seus fills mereixen una vida digna, amb llar segura i drets garantits.

L’agressió militar de l’imperialisme nord-americà a la República Bolivariana de Veneçuela el passat 3 de gener de 2026, amb l’objectiu declarat públicament per Donald Trump d’apoderar-se dels seus recursos petrolífers, energètics, i altres riqueses, és d’enorme gravetat, vulnera la legalitat internacional i la Carta de les Nacions Unides.

Després de bloquejar les aigües de Veneçuela amb el desplegament de la força naval dels Estats Units al Carib, bombardejar llanxes i vaixells de pesca ocasionant més de cent assassinats amb la falsa excusa de narcotràfic, segrestar vaixells que transportaven petroli des de Veneçuela a altres països del món, Estats Units va fer un pas més en l’escalada bèl·lica amb el recent bombardeig de Caracas i altres territoris de Veneçuela, que ha ocasionat desenes de morts i ferits, amb l’objectiu de facilitar l’operació de segrest del president de Veneçuela Nicolás Maduro i de la seva esposa i diputada Cilia Flores.

Aquest segrest criminal crea un precedent molt perillós per a la pau, els drets i la convivència al món: Cal exigir la seva llibertat immediata, i portar als tribunals internacionals el principal responsable del segrest, el president dels Estats Units Donald Trump i els seus còmplices.

Prèviament a l’agressió de l’imperialisme dels Estats Units contra Veneçuela, Donald Trump va anunciar els objectius d’annexionar-se Canadà i Groenlàndia, va amenaçar la sobirania de Mèxic, Panamà, Colòmbia, Cuba, Nicaragua, Perú, Nigèria i tants altres; va donar suport al genocidi de Palestina sostenint amb recursos militars i suport polític al govern de Netanyahu, i organitzant un fals alto el foc que permet a Israel continuar ocupant gran part de Palestina i assassinar centenars de persones; va bombardejar instal·lacions nuclears a l’Iran; les deportacions massives de migrants llatinoamericans als Estats Units, va iniciar una guerra econòmica contra la resta del món a través d’incrementar els aranzels, etc.

El desembre de 2025 el govern dels EUA, va aprovar una nova “Estratègia de Seguretat Nacional” que recupera l’antiga Doctrina Monroe que considera la resta dels països del continent americà, com el seu “pati del darrere”, i, per tant, objecte de dominació i saqueig dels seus recursos i riqueses en benefici de les elits, la gran banca i finances, i la gran indústria dels Estats Units.

En aquest context, d’amenaces, operacions econòmiques i militars, emmarcades en els objectius del document d’Estratègia de Seguretat Nacional, l’agressió imperialista dels Estats Units a Veneçuela, forma part d’un projecte de dominació a escala continental i internacional contra l’avenç global de la Xina, que cal aturar i revertir, en defensa de la sobirania dels pobles del món, de la cooperació solidària internacional, dels drets humans i de la pau mundial.

Una vegada més, la classe treballadora, el poble conscient dels seus drets i necessitats, les nacions sobiranes del món s’han d’unir en un ampli front per aturar l’espiral bel·licista de l’imperialisme dels Estats Units i derrotar-lo.

Les organitzacions socials, cíviques, sindicals i polítiques que subscrivim aquest Manifest, cridem la ciutadania a mobilitzar-se contra l’agressió dels Estats Units a Veneçuela, i les seves amenaces de dominació d’Amèrica Llatina, que s’estenen a la resta de món, i a exigir la llibertat immediata del president Nicolás maduro i la diputada Cilia Flores.

També apel·lem a la ciutadania a exigir al govern de l’Estat espanyol l’adopció de mesures efectives de solidaritat amb la República Bolivariana de Veneçuela, i de dissuasió al govern dels Estats Units tancant immediatament l’ús de les bases de Rota i Morón de la Frontera; com també la sortida de l’OTAN.

Alhora, instem a la Unió Europea i als seus estats membres a una desescalada bèl·lica, tant en la seva retòrica com en l’augment de la despesa pública militar, i a prioritzar la resolució diplomàtica i pacífica dels conflictes, trencant amb el vassallatge i la dependència dels EUA.

Cridem les institucions parlamentàries i municipals a condemnar l’agressió dels Estats Units a la República Bolivariana de Veneçuela, exigir l’alliberament immediat del president Nicolás Maduro i de la diputada Cilia Flores, així com emprendre les iniciatives polítiques i jurídiques per portar als tribunals internacionals els responsables de l’agressió militar.

Finalment, cridem al poble solidari i antiimperialista, a mobilitzar-se per aquests objectius i participar en les diverses accions de protesta, i en la convocatòria de la manifestació el dissabte 17 de gener, a les 17 hores, a Jardinets de Gràcia.