Alerten de la cessió de sòl públic a operadors privats amb lucre amb beneficis milionaris en detriment d’entitats socials

Un ampli front d’organitzacions socials, cooperatives i sindicals ha presentat un manifest conjunt per denunciar l’orientació de les polítiques municipals d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona cap a la gestió privada amb ànim de lucre, i reclamem un gir estratègic perquè reforci l’habitatge públic, social i cooperatiu.

El manifest està impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, el Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona, l’Observatori DESCA, així com les organitzacions juvenils sindicals Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO).

El manifest se centra en l’adjudicació d’un concurs públic, el mes de novembre passat, a una societat mercantil per construir més de 400 habitatges de lloguer sobre sòl públic a tres solars municipals al districte de Sants i Sant Martí (carrers Acer, Ascó i Llull). Aquesta licitació va estar adjudicada majoritàriament a una societat mercantil vinculada a la gran promotora immobiliària Corp.

Les entitats alerten que aquest model implica cedir sòl públic durant dècades a operadors privats, els quals obtindran importants beneficis durant molts anys, ja que podran accedir a subvencions públiques i a finançament públic de l’ICF per cobrir el 100% del cost dels edificis.

De fet, segons els mateixos estudis de viabilitat econòmica que formen part del plec del primer concurs de l’Ajuntament, aquestes promocions no només són viables sinó molt rendibles per a operadors privats, amb taxes de rendibilitat entre el 9 i el 10%. Els mateixos estudis projecten fluxos de capital acumulats molt elevats al llarg del període de concessió que, en un dels solars al carrer Llull, poden superar els 600 milions d’euros, evidenciant una capacitat de captació de valor molt significativa sobre sòl públic, fins i tot superior respecte quan operen en mercat lliure.

Nous concursos per a operadors privats

Les organitzacions signants denuncien que aquest dimecres 18 de març, a la Comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, el govern municipal ha presentat dos nous concursos oberts a operadors privats que amplien aquesta deriva privatitzadora:

• Dos sòls destinats a allotjament dotacional, a l’avinguda Diagonal, 59-63, i al carrer Veneçuela, 30-50.
• Tres solars per a habitatge convencional, als carrers Motors, 111-113; Motors, 115-117, i Torras i Bages, 129-133.

Tots aquests projectes es plantegen en règim d’habitatge de protecció oficial (HPO) de lloguer.

En conjunt, aquests concursos sumen aproximadament 625 habitatges, que s’afegeixen als més de 400 habitatges del concurs anterior per a operadors privats, la qual cosa fa un total de més de 1.000 habitatges adjudicats, o en procés d’adjudicació, sota aquest model.

Aquesta xifra contrasta amb les polítiques de cessió de sòl per entitats sense ànim de lucre, mitjançant el Conveni ESAL, durant aquest mandat: de moment, el govern municipal ha anunciat la previsió de promoure només 200 habitatges en règim cooperatiu en cessió d’ús, sense que fins ara s’hagi formalitzat la cessió de cap solar. Els operadors sense lucre van rebre en total, mitjançant el conveni ESAL (cooperatives, però també fundacions de lloguer social), durant 2021-2023 un total de 616 habitatges en 16 solars, lluny dels 1.000 habitatges promesos quan el conveni es va signar.

Un model privatitzador que desplaça la funció social de l’habitatge

Segons les entitats signants, aquest model:

• Prioritza criteris econòmics per sobre de l’impacte social i la qualitat dels projectes.
• No incorpora mecanismes efectius per garantir la funció social de l’habitatge.
• Exclou models no especulatius com el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús.
• Suposa una transferència de valor públic cap a actors privats durant períodes de fins a 99 anys.

També alerten que aquesta estratègia s’està desplegant sense diàleg amb l’economia social i solidària, malgrat l’existència d’instruments com el conveni ESAL, que permeten la col·laboració de l’Ajuntament amb entitats sense ànim de lucre que, aquestes sí, garanteixen un retorn social.

Reivindicacions clau

El manifest reclama:

• Incrementar el parc d’habitatge públic i reforçar la col·laboració publico-comunitària amb entitats sense ànim de lucre per davant d’altres models.
• Aturar els nous concursos oberts a empreses privades i destinar aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL.
• No excloure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de polítiques d’habitatge social de l’Ajuntament, sinó potenciar-lo i posar en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari.

Les entitats recorden que el model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús i de les fundacions de lloguer social garanteix la reinversió dels excedents, la no especulació i la generació de valor social i comunitari. Així mateix, aquest model cooperatiu actualment disposa de capacitat operativa i financera per escalar el parc d’habitatges assequibles a la ciutat.

En aquest context, les organitzacions signants fan un crit d’alerta: “Barcelona no es pot permetre consolidar un model d’habitatge basat a transferir sòl públic a operadors privats i amb ànim de lucre. Cal prioritzar decididament un parc d’habitatge fora del mercat, sota control públic i comunitari, que garanteixi el dret a l’habitatge a llarg termini i no la rendibilitat privada”. També assenyalen que les decisions actuals comprometen la capacitat futura de la ciutat per desplegar polítiques estructurals que facin efectiu el dret a l’habitatge i reclamen un canvi immediat de rumb en la política municipal sobre aquest tema que tant preocupa la ciutadania i el diàleg permanent amb totes les entitats socials.

Organitzacions signants

Xarxa d’Economia Solidària (XES), Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, Sindicat de Llogateres, PAH Barcelona, Observatori DESCA, Avalot – UGT, Acció Jove – CCOO, FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), CJB – Consell de la Joventut de Barcelona

Ser dona també significa tenir més dificultats per accedir a un habitatge digne, i això no és casualitat

Parlar d’habitatge no és parlar només de metres quadrats, hipoteques o contractes de lloguer. Parlar d’habitatge és parlar de drets, de seguretat, d’autonomia i, sobretot, de possibilitats. I quan posem les ulleres feministes, la realitat és clara: ser dona també significa tenir més dificultats per accedir a un habitatge digne, i això no és casualitat.

La bretxa salarial continua marcant les nostres vides. Les dones cobrem gairebé un 20% menys que els homes, i aquesta diferència no és una xifra abstracta: es tradueix en menys capacitat d’estalvi, més precarietat i més dependència econòmica. Mentrestant, el preu del lloguer és exactament el mateix. El mercat no té en compte la desigualtat estructural. Les despeses no baixen perquè els nostres ingressos siguin més baixos. I així, el que aparentment és una qüestió econòmica es converteix en una barrera d’entrada i en una forma de violència estructural que limita la nostra llibertat.

Quan parlem de violència masclista, sovint pensem en l’agressió física. Però hi ha una altra violència, més silenciosa i menys visible, que travessa moltes vides: no poder marxar. No poder deixar una relació violenta perquè no tens recursos propis. No poder trencar amb l’agressor perquè no tens on anar. Sense una alternativa habitacional real, la llibertat és teòrica. I la independència, impossible.

Aquesta realitat s’agreuja encara més en el cas de les dones migrades. Aproximadament la meitat de les persones migrades són dones, i moltes d’elles pateixen discriminació a l’hora d’accedir a un lloguer. Se’ls exigeixen més garanties, se les descarta pel seu origen o pel seu cognom, se’ls tanquen portes sense explicacions. Això també és violència. Això també és racisme. Un racisme que opera des del mercat immobiliari i que expulsa, discrimina i precaritza.

La precarietat habitacional també té rostre de dona en les famílies monoparentals. Vuit de cada deu estan encapçalades per dones. Moltes vegades soles, amb criatures a càrrec, amb jornades parcials o salaris insuficients. La dificultat per accedir a un habitatge assequible no és només un problema individual: és una càrrega que recau sobre projectes de vida sencers i que condiciona el futur de moltes criatures.

A tot això s’hi suma una realitat persistent: les dones continuem assumint la major part de les cures. Cuidem el doble. Sostenim la vida quotidiana, les criatures, les persones grans, les dependents, la logística invisible que fa que tot funcioni. Però el sistema no ens sosté a nosaltres. La sobrecàrrega física i mental redueix oportunitats laborals, limita ingressos i incrementa la vulnerabilitat davant qualsevol crisi. Quan el sistema falla, som nosaltres qui absorbim l’impacte.

La violència adopta també noves formes com la violència digital. L’assetjament a les xarxes, la difusió d’imatges personals, les falses identitats, són pràctiques amb les que convivim diàriament. Despullar una dona amb intel·ligència artificial sense el seu consentiment és violència sexual digital. Una de cada cinc dones joves ja ho ha patit. No és futur, és present. És una agressió que genera por, ansietat i exposició pública, i que afecta també la nostra autonomia i la nostra seguretat. La tecnologia no és neutral quan reprodueix les desigualtats de sempre.

Per això és important entendre que la violència no és només un cop. És no poder marxar. És no tenir casa. És no poder començar de zero. Sense habitatge digne no hi ha autonomia real. I sense autonomia, la igualtat és només un discurs buit.

Defensar el dret a l’habitatge és defensar la possibilitat de triar, de protegir-se, de reconstruir-se. És defensar la vida. Per això, la lluita per l’habitatge és també una lluita feminista.

Davant d’aquesta realitat, però, no estem soles. Ens organitzem, ens donem suport, ens acompanyem i ens defensem col·lectivament. Quan la vulnerabilitat és estructural, la resposta també ha de ser-ho. La força compartida transforma la por en acció i la precarietat en resistència.

L’habitatge no és només un sostre. És seguretat. És autonomia. És futur.

L’habitatge també és feminisme, i defensar-lo és defensar-nos!

La PAH de Barcelona i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) han interpel·lat públicament representants de Junts per Catalunya durant un acte organitzat pel Consell General del Notariat, en el qual es presentava el Portal de l’Habitatge amb dades de preus reals del mercat immobiliari.

L’acció s’emmarca en un moment clau. El passat 27 de gener, PP, Vox i Junts van votar en contra de prorrogar la moratòria antidesnonaments i les mesures contra la pobresa energètica, deixant més de 70.000 famílies vulnerables al llindar del desnonament i centenars de milers sense el descompte ampliat del bo social ni la protecció davant els talls de llum, aigua i gas.

El 3 de febrer, el Govern va presentar un nou Reial decret amb modificacions i la nova votació tindrà lloc aquest dijous 26 de febrer. El que està en joc no és només una votació parlamentària: és la tranquil·litat i l’estabilitat de milers de famílies. Junts hi juga un paper determinant i s’ha mostrat reiteradament en contra de donar continuïtat a aquestes mesures.

A l’acte hi eren presents Judith Toronjo, secretària d’organització de Junts i diputada al Parlament de Catalunya, amb capacitat d’influència directa en l’orientació estratègica del partit, i Isaac Padrós, diputat amb responsabilitats en l’àmbit legislatiu, especialment en polítiques socials i drets de les persones amb discapacitat.

Les entitats denuncien que la caiguda de l’escut social deixa milers de famílies exposades a desnonaments i talls de subministrament en un context de fort encariment del mercat de l’habitatge i d’augment de la vulnerabilitat social. Per això exigeixen que es mantingui la moratòria antidesnonaments i el bo social, que cap família vulnerable quedi desprotegida i que els drets socials siguin estables i permanents.

L’habitatge no pot dependre d’equilibris parlamentaris conjunturals i els drets més fonamentals s’han de protegir i garantir de manera estructural i permanent.

Les entitats anuncien noves mobilitzacions i fan una crida a la ciutadania a organitzar-se i participar en la convocatòria prevista per al 28 de febrer a Barcelona.

No acceptarem ni un pas enrere. No permetrem que milers de famílies siguin moneda de canvi en negociacions parlamentàries ni que els drets més bàsics depenguin de càlculs partidistes.

Si les institucions no garanteixen el dret a l’habitatge i als subministraments bàsics, ho tornarem a fer als carrers, als barris i davant de cada desnonament. Ho hem fet abans i ho tornarem a fer.

Declaracions de Juanjo Ramón, portaveu de la PAH

“La caiguda de l’escut social que protegeix prop de 14.000 famílies vulnerables a Catalunya seria una irresponsabilitat i votar en contra és no defensar els drets humans de tantes persones.”

“Fins i tot amb moratòria es produeixen una mitjana de 24 desnonaments diaris a Catalunya; sense aquesta protecció ens trobem davant d’un col·lapse inassumible, també per als ajuntaments on governa Junts, que no tindran capacitat de resposta davant una situació que ells mateixos provocarien.”

“Junts té a les seves mans decidir si protegeix les famílies o si permet que es desmantelli definitivament l’escut social; el vot del dia 26 marcarà si s’està al costat dels drets o de les dretes més extremes.”

Declaracions de Mònica Guiteras, portaveu de l’APE

“La caiguda del decret que prohibeix els talls de subministrament deixaria sense protecció centenars de milers de llars vulnerables i podria provocar una onada de talls sense precedents.”

“Més d’1,8 milions de consumidors vulnerables queden en els llimbs després de la derogació d’aquestes mesures. No només es perdria la protecció davant els talls a tot l’Estat espanyol —excepte a Catalunya, on ens protegeix la Llei 24/2015—, sinó que també veurien reduït el ja insuficient descompte del bo social.”

“Sense subministraments bàsics no hi ha vida digna. Exigim que es recuperi la prohibició temporal dels talls i que aquesta mesura es consolidi d’una vegada per totes.”

View this post on Instagram