El Papa Lleó XIV visita Espanya. Es parla de fe, de caritat, de justícia social. Però hi ha una pregunta que ningú als actes oficials vol fer-se en veu alta: què fa l’Església Catòlica amb el seu poder immobiliari?
La resposta no és als sermons. És als registres de la propietat.
Durant dècades, l’Església va gaudir d’un privilegi que cap ciutadà tenia: inmatricular béns immobles —inscriure’ls al seu nom— sense necessitat de presentar un títol de propietat. N’hi havia prou amb una certificació eclesiàstica. Una firma, un segell, un immoble.
34.961
Béns inmatriculats entre1998 i 2015
20.014
Temples i dependències religioses
14.947
Habitatges, terrenys, locals, finques i altres
+100.000
Béns totals registrats, segons la Coordinadora Recuperando
El 2015, el privilegi es va eliminar. Però eliminar el privilegi no significa reparar el dany. Desenes de milers de béns inscrits sense títol suficient continuen en mans de l’Església. Encara falta transparència, revisió real i mecanismes per recuperar allò que pugui ser públic, comunal o inscrit de forma il·legítima.
“Temples, habitatges, locals, finques, vinyes, places i patrimoni cultural: l’Església no només predica, també acumula com un gegant immobiliari.”
A Catalunya, el debat continua obert. L’Església catalana i la Generalitat han signat convenis per cedir immobles eclesiàstics a habitatge social, però l’Església en manté la titularitat. El que cal preguntar-se és si estem davant d’una cessió social real o davant d’un rentat d’imatge patrimonial.
Perquè en zones tensionades com Barcelona, l’habitatge no pot dependre de la bona voluntat de qui acumula. Qui té prou patrimoni per influir en el mercat també té responsabilitat directa en la crisi habitacional.
El problema no és quantes propietats té l’Església, és què en fa
Mentre algunes propietats es cedeixen per a habitatge social, en altres casos apareixen vendes a fons d’inversió, operacions patrimonials opaques, no renovacions de contractes i expulsió d’inquilines històriques. Quan el propietari porta sotana, el desnonament continua sent un desnonament.
El Sindicat de Llogateres ha lliurat una carta al Papa Lleó XIV denunciant desnonaments practicats per entitats vinculades a l’Església. El seu missatge va ser directe: l’especulació es basa en l’avarícia. I l’avarícia també és pecat.
- No es pot parlar dels pobres i actuar com a gran tenidor.
- No es pot beneir llars mentre es nega un lloguer social.
- La veritable església no acumula patrimoni. Obre portes, no canvia panys.
- No es pot predicar caritat i practicar expulsions
La PAH portem 17 anys fent miracles reals: aturar desnonaments, assolint dacions en pagament i lloguers socials, assenyalar abusos, recuperar habitatge per a lloguer social i defensar el més bàsic, el més humà, el més sagrat: un sostre sobre el cap.
L’habitatge no es resa, es defensa.