Presentem una anàlisi de 1.303 casos de desnonament registrats entre 2016 i 2025, als quals se sumen prop d’un centenar més durant el 2026.
Un estudi que permet veure com ha evolucionat la crisi de l’habitatge, quins barris pateixen més les seves conseqüències i quin paper ha tingut l’organització veïnal a l’hora d’aturar desnonaments.
La crisi de l’habitatge no s’ha acabat, s’ha transformat. Hem passat d’una primera etapa marcada per les execucions hipotecàries a una situació en què el lloguer i l’exclusió residencial concentren bona part dels desnonaments. Les dades que hem recollit entre 2016 i 2025 reflecteixen aquesta evolució: el 47% dels casos analitzats corresponen al lloguer, el 38,6% a situacions d’ocupació i el 14,5% a execucions hipotecàries.
L’estudi també situa aquests casos sobre el mapa i mostra com la crisi colpeja especialment els barris treballadors. Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc concentren una part important dels desnonaments registrats, mentre que als districtes de rendes més altes la presència és molt menor. El lloguer afecta bona part de la ciutat, però les situacions d’ocupació per necessitat es concentren especialment a Nou Barris i al sud de Barcelona.
Una de les dades més interessants és la relació entre la proximitat a l’assemblea i la capacitat d’aturar desnonaments. És el que hem anomenat «l’efecte Leiva», en referència al local de la PAH Barcelona al carrer Leiva, 44 on vam aterrar en 2014 desprès d’una etapa al Clot. La concentració de casos a Sants-Montjuïc i els barris propers mostra la importància de tenir una assemblea a prop, de poder participar-hi i de disposar d’una xarxa veïnal capaç de mobilitzar-se ràpidament, així com tenir una gran presència a L’Hospitalet per la seva proximitat atenent i acompanyant famílies de la ciutat veïna.
Els resultats de les mobilitzacions també formen part de l’anàlisi. El 42,6% dels desnonaments per lloguer es van aconseguir aturar a la porta, una proporció que arriba al 29,9% en els casos d’ocupació i al 23% en les execucions hipotecàries. Són dades que permeten valorar el paper de la pressió col·lectiva davant les comitives judicials.
Amb aquesta presentació volem compartir una part de la informació que hem anat recollint durant aquests anys de lluita, posar-la a disposició de les veïnes, els moviments socials i les persones interessades en el dret a l’habitatge, i contribuir a entendre millor què està passant als nostres barris.
Us convidem a consultar la presentació «10 anys aturant desnonaments», on trobareu els gràfics, els mapes i les principals dades de l’anàlisi.
