Arxiu d'autors PAH_Bcn

[Comunicat] Volem una Barcelona que faci efectiva la Llei 24/2015 i que la llista de la Mesa d’emergència estigui a zero

Volem compromisos d’Ada Colau per fer efectiu el dret a l’habitatge a la nostra ciutat i una aposta clara per fer efectiva la Llei 24/2015

Barcelona, 7 de març de 2019

El passat divendres ens vam reunir amb el President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra, juntament amb el Grup Promotor de la ILP Habitatge, format per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, on vam traslladar una sèrie de demandes per fer efectiva la Llei 24/2015 i fer front al col·lapse de les Meses d’emergència. A les 13 h ens vam reunir amb l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau, per tal d’exigir mesures que aportin solucions a les més de 562 famílies que ja tenen reconegut el dret a un pis de la Mesa d’emergència, però que en molts casos fa més d’un any i mig que estan a la llista d’espera, per tal que es faci efectiva l’entrega. L’actual Mesa d’emergència, gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, no funciona.

La PAH de Barcelona vam començar a denunciar la situació el 4 d’abril de 2018 ocupant l’oficina d’Habitatge del carrer Bolívia. Una acció de la qual vam sortir amb un compromís de reunió amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge. L’objectiu era clar, aconseguir que la llista d’espera de 360 famílies arribés a 0 a finals d’any, una llista que a hores d’ara, lluny de reduir-se, quasi s’ha duplicat.

Des de llavors hi ha hagut diverses reunions i accions, aconseguint que el 21 de setembre, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona arribessin a acords per ampliar el parc d’habitatge públic. Uns acords que haurien d’haver estat efectius amb caràcter d’urgència, però que encara no s’han dut a terme, com ja vam denunciar el novembre passat. 

Gràcies a la pressió del Grup promotor de la ILP Habitatge, començada el mes de juny, hem aconseguit recuperar els articles suspesos de la Llei 24/2015: l’obligació dels grans tenidors d’habitatge a oferir lloguers socials a les famílies en exclusió residencial i l’obligació de cedir els seus habitatges buits a l’Administració. Dues mesures fonamentals per combatre l’emergència habitacional i acabar amb els desnonaments sense alternativa. Tota una victòria ciutadana que torna a demostrar que és possible fer allò que ens diuen que és impossible. 

Recordem que la ciutat de Barcelona pateix una mitjana de 12 desnonaments diaris, unes dades que parlen per si soles i que demostren la urgència en el fet que cal fer efectius els acords per agilitzar la llista d’espera de la Mesa d’emergència, com la contundència amb què s’ha d’aplicar la Llei 24/2015 per poder exigir a la banca i grans tenidors que mobilitzin els seus habitatges per donar-los l’ús social que la ciutat reclama.

Per això, dimarts passat vam entregar una carta a l’Alcaldessa Ada Colau i al President Quim Torra, per  recordar-los els compromisos acordats. Arran d’aquesta carta, avui ens hem reunit amb la Sra. Colau i hem exigit a l’Ajuntament de Barcelona, i a la seva Alcaldessa:
  • Enviament urgent d’una carta de l’Ajuntament als grans tenidors per fer explícit formalment que s’ha recuperat la vigència de la norma i que cal fer ofertes de lloguer social obligatòries en casos de dació en pagament i desnonaments per impagament d’hipoteca i de lloguer. Cal advertir que l’incompliment porta associat sancions greus de fins a 90.000 € i l’obligació de reallotjar les persones en Mesa d’emergència protegides per la norma. També comunicació oficial a les oficines d’Habitatge que han de traslladar el mateix formalment, per tal que realitzin el control del compliment de la norma i que l’Ajuntament apliqui les sancions derivades si no es fan les ofertes o no es fan en els termes que marca la Llei.
  • Difusió entre la ciutadania a través d’una campanya pública intensiva per tots els mitjans ‒inclosa TV i presència en espai públic‒ dels drets que la Llei proveeix a la població en situació d’exclusió residencial, de la responsabilitat de les administracions en la seva protecció, dels recursos i els canals existents a tal efecte, i de les obligacions que determina pels bancs i fons voltor.
  • Facilitació immediata dels protocols d’aplicació de la Llei i realització de formacions a professionals públics i altres implicats de forma conjunta amb el Grup Promotor i respecte de l’articulat de pobresa energètica i el d’habitatge.
  • Endegar amb celeritat i urgència actuacions decidides de mobilització de l’habitatge buit per a garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges de lloguer assequible, amb priorització del mecanisme de cessió obligatòria d’habitatges de grans propietaris als preus de lloguer que marca la norma i garantint un traspàs mínim de recursos públics als privats. Utilitzar tots els recursos que proporciona la normativa d’habitatge, com són les sancions i d’altres mesures efectives.
  • Facilitar dades dels habitatges buits en mans de grans tenidors i aplicar les sancions corresponents i l’obligatorietat a la cessió dels habitatges.

A més a més, hem exigit que es duguin a terme els acords assolits a la reunió de maig de 2018 juntament amb la Generalitat de Catalunya, per tal d’acabar amb la llista d’espera de la Mesa d’emergència, i que contemplen:

  1. La signatura del conveni amb Habitat 3 que permetrà la cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona de 4 milions d’euros en els pròxims 3 anys per a mobilitzar 100 habitatges per a lloguer social.
  2. L’acord de l’Ajuntament i la Generalitat per tal de comprar habitatge a Barcelona via tanteig i retracte de pisos de la banca. Aquesta operació seria finançada per 40 milions d’euros (20 M € del pressupost de la Generalitat i els altres 20 M € que l’Ajuntament podria finançar-ne a través d’un crèdit de l’ICF).
  3. L’allotjament de famílies que estan a la Mesa d’emergència o ateses a les oficines d’Habitatge de Barcelona en els 300 pisos que Bankia està cedint a la Generalitat.
  4. L’expropiació d’ús de 50 pisos buits a Barcelona amb pressupost de la Generalitat per a famílies de la Mesa d’emergència.
  5. Forçar CaixaBank a complir l’acord de cessió de 50 pisos a famílies de la Mesa d’emergència al que van arribar conjuntament el febrer de 2016.

En aquest sentit, els compromisos establerts han estat:

  1. La signatura del conveni amb Habitat 3 que permetrà la cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona de 4 milions d’euros els pròxims 3 anys per a mobilitzar 100 habitatges per a lloguer social. La signatura d’aquest conveni s’ha fet avui mateix, entre la reunió que hem mantingut al matí amb el President de la Generalitat Quim Torra i la posterior reunió amb l’Ajuntament, clarament gràcies a la nostra pressió i la del grup Promotor de la Llei 24/2015.
  2. Destinar 156 pisos més a habitatge social a Barcelona via tanteig i retracte de pisos del BBVA, gràcies a l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat.
  3. Signatura d’un conveni amb CaixaBank per tal de concretar la cessió de 50 pisos. 30 d’aquests ja estaven concedits i avui ens han confirmat que ja disposen de 16 més, actualment en tràmits per a famílies de la Mesa d’emergència.
  4. Abaixar la llista d’espera de la Mesa d’emergència de Barcelona en 30 famílies, donat que viuen en habitatges de gran propietari i, tal com marca la Llei 24/2015, aquests els han d’oferir un lloguer social.
  5. Donar a conèixer en una campanya comunicativa la Llei 24/2015 per tal que la ciutadania conegui els seus drets en matèria d’habitatge.
  6. Donar a conèixer a totes aquelles funcionàries, que treballen amb temes d’habitatge per a la ciutadania, el contingut de la Llei 24/2015, així com la realització de tallers per aprendre la seva correcta aplicació.
  7. L’enviament, a tots els grans tenidors de Barcelona, d’una carta informant de la Llei 24/2015 i l’obligació d’oferir un lloguer social a totes aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, i de la sanció corresponent de 90.000 euros en cas de no complir la llei.

Des de la PAH de Barcelona volem una Barcelona amb una llista d’emergència a zero i on es posin tots els recursos i actuacions necessaris per a fer efectiva la Llei 24/2015. La PAH ha demostrat que és capaç de fer possible l’impossible, i la ciutat on va néixer aquest moviment fa 10 anys volem veure-la lliure de desnonaments.

Només cal voluntat i valentia política perquè això sigui així.

Sí que es pot!

[Comunicat] Presentem al President Quim Torra mesures per acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya

El Grup Promotor de la Llei 24/2015 ens reunim amb el President de la Generalitat per tal d’exigir la seva completa aplicació. La ciutadania ja hem fet la nostra part, ara toca voluntat política

El 2008 va esclatar la crisi i Catalunya ha estat castigada pels desnonaments fins al dia d’avui. L’acció de les elèctriques va posar de manifest després el greu problema dels talls de subministrament i la pobresa energètica.

L’aprovació per unanimitat de la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica va ser un punt d’inflexió i la demostració de l’anhel majoritari de la nostra societat de garantir el dret a l’habitatge digne.

El PP, la banca i les elèctriques van intentar enterrar la Llei però vam salvar la part de pobresa energètica, i aquest any hem recuperat el lloguer social obligatori per aturar desnonaments de grans tenidors, i la cessió obligatòria d’habitatge buit d’aquests per garantir el dret a l’habitatge.

Els quasi 3 anys de suspensió de la norma i el manteniment de la situació d’emergència, agreujada per la bombolla dels lloguers i l’expulsió de veïnes, requereixen ara amb més força que mai un Govern que prioritzi de forma inequívoca i contundent l’erradicació de l’emergència.

La denúncia del col·lapse de les Meses d’emergència catalanes, 2.000 persones en llista d’espera, la manca d’aplicació de les mesures de pobresa energètica i l’acció de denúncia de la PAH de Barcelona, denunciant una llista d’espera de la Mesa de 562 famílies, han provocat que el mateix President Quim Torra demanés una reunió amb les entitats socials.

Avui, el Grup Promotor de la ILP Habitatge, format per les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, junt amb representants de la PAH de Barcelona hem mantingut una reunió amb el President Quim Torra, el Conseller de Territori i els seus equips, al Palau de la Generalitat on li hem traslladat una quinzena de demandes concretes (consulta aquí).

Els compromisos adquirits pel President Torra i els propers passos són:

  • Compromís d’efectuar les reunions amb tots els departaments implicats, juntament amb el Grup Promotor i amb la presència del President per tal de concretar resultats i fer-ne seguiment en una pròxima reunió al maig amb el President.
  • Compromís de fer una campanya comunicativa per part de la Generalitat per tal de donar a conèixer a tota la ciutadania els drets que recull la Llei 24/2015 i com exigir-los, tant en la part d’habitatge com en la de pobresa energètica.
  • Compromís d’informar per carta als grans tenidors d’habitatge sobre l’obligatorietat d’aturar els desnonaments i oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat. Així com a informar els municipis dels recursos i protocols per tal de fer-ho efectiu.
  • Compromís de traslladar personalment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la necessitat de coordinació entre jutjats i ajuntaments per tal de garantir el compliment de la Llei 24/2015, i les sancions corresponents en el cas del seu incompliment.
  • Compromís de convocar una reunió amb la Conselleria d’Afers Socials, d’Empresa i d’Interior amb el President i Grup Promotor per tal de desencallar la signatura de convenis amb les subministradores i resoldre la qüestió del deute de les famílies vulnerables, així com posar en marxa el protocol de detecció de casos de pobresa energètica a través de Bombers de la Generalitat.

Pel que respecta a les Meses d’Emergència de Barcelona i de Catalunya no hi ha hagut cap compromís clar ni un calendari per tal de posar la llista d’espera a zero.

Catalunya no vol ser líder en desnonaments, talls de subministraments, llistes d’espera de Meses d’emergència o deutes de les famílies amb bancs i elèctriques, sinó que ha de liderar el rànquing de la conquesta dels drets socials per a tothom. Catalunya ha estat pionera en la legislació contra l’emergència habitacional, la Llei 24/2015 n’és el principal exponent. Ara cal fer-la complir de forma plena i activar de forma immediata totes les actuacions necessàries per garantir el dret a l’habitatge digne, acabant amb la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya.

Grup Promotor de la Llei 24/2015.

ROUND 2: Hem fet possible l’impossible! Ara toca vetllar la seva aplicació per part dels grans tenidors

Avui ens fem presents en les entitats financeres de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona per exigir-li al BBVA, Bankia, Santander, La Caixa, Banc Sabadell que han de complir amb la Llei 24/2015 que donaven per sentenciada i que:

  1. Facin els lloguers socials i dacions en pagament a les famílies vulnerables que no han pogut continuar pagant la seva hipoteca per motius econòmics, ja que l’article 5 els obliga.
  2. Facin els lloguers socials a les famílies vulnerables que no han pogut continuar pagant el seu lloguer per motius econòmics, ja que l’article 5 els obliga.
  3. Cedeixin l’habitatge buit als ajuntaments, tal com l’article 7 els obliga.
  4. Facin lloguers socials a les famílies que s’han vist obligades a ocupar per culpa de la usura bancària.
  5. Paralitzin tots els desnonaments.

Aquesta setmana, a més a més, ens reunirem el dijous que ve amb el President Quim Torra i l’Alcaldessa Ada Colau, per tal de tenir el seu compromís en el desplegament i compliment, per part de la Generalitat de Catalunya  i l’Ajuntament de Barcelona, de la Llei 24/2015 i per exigir voluntat política per fer front a la Mesa d’emergència, tal com els vam fer arribar mitjançant una carta la setmana passada. Necessitem un Govern i ajuntaments valents que facin front de manera efectiva a l’emergència habitacional i que apliquin íntegra la Llei 24/2015 que tots els partits van aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya.

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques, entre elles l’Administració de justícia, protegeixin efectivament les persones.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda d’una iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sí que es pot!

El Govern de l’Estat aprova un Decret de Lloguers necessari però insuficient: t’expliquem com ens afectarà

  • Després d’anys de mobilització, hem aconseguit que es reformi la llei d’arrendaments urbans, revertint part de les nefastes polítiques que el PP va impulsar entre 2012 i 2013.

  • La falta de valentia política de PSOE, PDeCAT i PNB (per no mencionar el bloqueig de Cs i PP a la Ley Vivienda PAH) ha evitat que es prenguin mesures secundades per una àmplia majoria social i que haguessin contribuït a punxar la bombolla, com la regulació de preus o la prohibició dels desnonaments sense reallotjament.

Ja és oficial. El Govern de l’Estat, reunit en Consell de Ministres, ha aprovat un nou Reial Decret Llei que incorpora mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Es tracta d’un pas necessari, que incorpora importants avenços respecte al decret que va intentar impulsar el mateix Govern fa dos mesos, i que seria totalment impensable sense la mobilització popular dels darrers temps. Ara bé, aquesta reforma legal segueix sent insuficient, pels motius que detallem més avall.

Fa més d’un any que, junt amb altres organitzacions com els Sindicats de Llogateres i Llogaters, anem reunint-nos amb els grups parlamentaris i posant sobre la taula mesures de sentit comú, recolzades per una majoria social. Propostes rigoroses que contribuirien a garantir el dret a l’habitatge, i que una àmplia varietat de grups han assumit i defensat al Congrés dels Diputats: En Comú-Podem, Bildu, Compromís i ERC. Que aquestes mesures no hagin estat plenament incorporades al decret té a veure amb la poca valentia del govern i dels grups parlamentaris de PSOE, PDeCAT i PNB: tots ells han bloquejat la regulació de preus que la ciutadania reclama des de fa temps. Menció a part mereix l’intolerable boicot de PP i Ciudadanos, contraris al dret a l’habitatge i a qualsevol política que no passi pel dogma de “donar més incentius fiscals i augmentar l’oferta”.

A continuació mostrem una taula amb els principals canvis que s’han introduït en el nou Reial Decret i us expliquem els aspectes més rellevants. També indiquem tot allò que ha quedat fora.

1. Durada

POSITIU. Els contractes seran de 5 anys quan el propietari sigui persona física, i de 7 anys en el cas de persones jurídiques. Si la casa és venuda a un nou propietari, el contracte seguirà vigent encara que no estigui inscrit al Registre de la Propietat.

NEGATIU. El Decret segueix permetent les expulsions unilaterals i arbitràries al final del contracte del lloguer. No incorpora allò que és comú en altres països: que el contracte de lloguer es renovi automàticament sempre que la llogatera hi hagi complert amb les seves obligacions, i a no ser que hi hagi necessitat familiar per part de la propietat, o una altra causa de força major.

2. Preavís per finalitzar contracte

POSITIU. Fins ara, en cas de no voler renovar el contracte, el propietari podia avisar amb només 30 dies d’antelació. Ara el temps de preavís s’augmenta a 4 mesos. La part llogatera haurà d’avisar 2 mesos abans de la finalització de contracte.

POSITIU. En la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim (5 o 7 anys), les causes de necessitat urgent hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.

3. Preu

POSITIU. Es prohibeixen les pujades abusives dins del contracte. Quan es va aprovar l’anterior decret, vam denunciar que els grans propietaris com Blackstone estaven imposant contractes de 7 anys que incloïen pujades graduals i inassumibles. Ara això s’evita, vinculant les pujades interanuals a l’IPC.

MOLT NEGATIU. El Decret deixa fora la possibilitat de poder regular els preus. Una de les millors eines per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació mitjançant índexs socials, que incorporin variables socioeconòmiques (els ingressos de la ciutadania), i siguin d’obligat compliment. En comptes d’això, es proposa construir índexs de mercat (mitjanes de preus d’acord amb les fiances dipositades en plena bombolla) i que siguin de caràcter informatiu, no vinculants. Portals com el que ja té la Generalitat de Catalunya, que ha demostrat una ineficàcia absoluta.

4. Desnonaments

POSITIU. Hem aconseguit que es reformi la Llei d’Enjudiciament Civil per prohibir els desnonaments amb data oberta: experiment que cada cop més jutjats estan practicant a Catalunya i que permet que la policia pugui desnonar en qualsevol moment, per sorpresa. Aquesta era la principal exigència de la campanya Prou Desnonaments Oberts: obligar els jutjats a posar dia i hora pel desnonament, evitant així el patiment afegit de les llars, i permetent que la ciutadania practiqui l’autotutela de drets i la desobediència civil davant lleis injustes.

MOLT NEGATIU. El govern del PSOE s’ha negat a incloure mesures que evitin els desnonaments sense alternativa habitacional. Això seria factible estenent la Llei 24/2015, vigent a Catalunya, que actualment obliga els grans propietaris a garantir una alternativa habitacional a totes les persones sota amenaça de desnonament per motiu d’impagament de lloguer o d’hipoteca. Una solució efectiva per evitar aquesta vulneració de drets humans seria, per una banda, exportar la Llei 24/2015 a tot l’Estat, i per altra banda, ampliant-la també a casos de finalització de contracte i ocupació.

La resposta del Govern davant dels 60.000 desnonaments anuals (aproximadament, segons dades del CGPJ) és introduir la possibilitat d’ajornaments curts. El decret obliga els jutges a ajornar el desnonament un mes quan el propietari sigui una persona física, i 3 mesos en el cas de persones jurídiques. També els obliga a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials. Però exclou la possibilitat de paralitzar el desnonament i garantir el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans.

5. Honoraris

POSITIU. El nou decret assegura que els honoraris per la formalització i la gestió del contracte vagin a càrrec dels propietaris quan siguin persones jurídiques. L’anterior decret deixava la porta oberta a què les empreses poguessin obligar la part llogatera a pagar aquestes despeses.

NEGATIU. Tot i ser un canvi en la bona direcció, és molt insuficient, perquè qui vivim de lloguer seguirem pagant tots (o quasi tots) els honoraris quan el propietari sigui persona física. Els honoraris sempre haurien d’anar a càrrec de la propietat, que és qui demana i rep els serveis dels intermediaris per comercialitzar l’habitatge i treure’n benefici. Les llars llogateres, en canvi, constitueixen un mercat captiu pels agents immobiliaris: es veuen forçades a pagar els seus honoraris a canvi d’un servei no sol·licitat, generalment deficient, i que sovint atempta contra els seus drets i interessos.

6. Impostos

NEGATIU. Es mantenen els privilegis fiscals dels fons voltor, que a través de les SOCIMI poden destinar milers d’habitatges al lloguer sense pagar impost de societats i gaudint d’importants deduccions. També es perpetuen els privilegis fiscals dels propietaris, que seguiran tributant (IRPF) només pel 40% dels diners que reben dels llogaters.

7. Habitatge buit

NEGATIU. El Decret no obliga ni dóna eines a les administracions per poder mobilitzar els habitatges buits.

Tot i ser un pas necessari, el Reial Decret és del tot insuficient per aturar l’especulació immobiliària, i per això seguirem organitzant-nos. En aquest, sentit, ja podem anunciar que el 6 d’abril sortirem als carrers en una manifestació per punxar la bombolla dels lloguers.

La lluita de la PAH, dels Sindicats de Llogateres i Llogaters i dels moviments de barri continua. No pararem fins a treure l’habitatge del mercat, per posar-lo a l’altura de l’educació i la sanitat. Pas a pas, perquè volem arribar lluny.

[Comunicat] Els desnonaments oberts arriben al TC per la vulneració de DDHH

Els desnonaments en obert, desnonaments amb data oberta o desnonaments sorpresa, són desnonaments en què no s’especifica el dia i l’hora en què s’han de produir, sinó que estableixen el període per executar el llançament durant tota una quinzena, un mes o fins i tot un trimestre

Aquest tipus de desnonaments han sorgit recentment com a reacció dels jutjats a la incapacitat d’executar desnonaments quan moviments veïnals o entitats, com la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques (PAH), aconsegueixen aturar-los “a la porta” mitjançant concentracions de desenes de persones. En les mateixes paraules d’un jutge de la Sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), “la Llei s’ha quedat curta” i per això no dubten a dictar desnonaments en obert en contra de l’establert a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), que en tots els seus articles que regulen la forma en què s’han d’executar els desnonaments (arts. 21, 437, 440, 447, 549 i 704). Però els desnonaments oberts no només són contraris a la Llei processal espanyola, sinó que violen diferents drets humans continguts a la Constitució, entre d’altres, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la intimitat personal i familiar i el dret a la inviolabilitat del domicili.

Des de l’any passat s’ha anat denunciant la fixació per part dels jutjats de primera instància de Barcelona de desnonaments amb data oberta. Així, abans de l’estiu ja vàrem tenir una primera reunió amb la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, on es va arribar a un acord de mínims pel qual es comprometia a portar a la junta de jutges degans de Barcelona la limitació dels desnonaments oberts només a aquells casos que afectessin petits propietaris. Malauradament, fins al moment no s’ha produït. Lluny d’això, el 15 de gener, després d’una roda de premsa davant de la Ciutat de la Justícia amb totes les entitats de la Plataforma Prou Desnonaments Oberts, vam rebre la negativa de la jutgessa a rebre’ns i posteriorment la validació dels desnonaments en obert per part de l’acord de la Sala de Govern del TSJC. Així, aquesta pràctica nascuda a Barcelona s’ha estès a altres municipis de Catalunya en pocs mesos, essent l’únic lloc de l’Estat espanyol on es produeixen.

Per aquesta raó, des de l’Observatori DESC i la PAH s’ha treballat jurídicament per tal de no solament recórrer en reposició casos de desnonaments en obert, sinó també per tal d’anar un pas més enllà. En aquest sentit, el cas de la Raquel, que va tenir un desnonament obert durant quinze dies, arribarà via recurs d’empara  al Tribunal Constitucional per les vulneracions que ha sofert.

Aquesta experiència també ens permet presentar el “Kit contra els desnonaments oberts”, tres models de documents jurídics per lluitar contra els desnonaments oberts perquè tothom els pugui omplir i presentar (protocol d’actuació, recurs de reposició i escrit d’incident de nul·litat).

A més, valorem molt positivament la nova modificació de la LEC introduïda pel Reial Decret que es va anunciar divendres. Per una banda, perquè prohibeix de forma encara més evident la possibilitat que cap jutge o lletrat de l’Administració dicti un desnonament en obert. En aquest sentit, estem a l’espera de poder llegir el BOE. Per una altra, perquè aquesta modificació és el fruit d’una lluita als jutjats i als carrers que demostra que el treball en xarxa entre els diferents col·lectius d’habitatge i altres actors polítics i jurídics és fonamental per tal d’aconseguir els canvis necessaris per fer efectiu el dret a un habitatge digne i assequible.

Aquí podeu descarregar i consultar el #KitDesnonamentsOberts

1- Protocol desnonaments oberts

2- model recurs nul·litat quan no s’ha presentat recurs de reposició

3- model recurs de reposició