Arxiu d'autors PAH_Bcn

S’ha de rebutjar la regulació i prohibir una pràctica que precaritzaria encara més l’accés a l’habitatge i faria fora de casa seva famílies vulnerables

L’ABDT, la PAH, Resistim al Gòtic, la Barceloneta Diu Prou, la FAVB, Gràcia On Vas, el Sindicat de Llogateres, Ciutat Vella No Està En Venda, el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic, l’Observatori DESC, l’Assemblea Social del Guinardó, l’AVV de Sagrada Família i cada cop més col·lectius i entitats instem a la ciutadania i a organitzacions socials a adherir-se al manifest per exigir al consistori de Barcelona que prohibeixi la regulació de lloguer turístic d’habitacions.

L’agost del 2020 la Generalitat de Catalunya va publicar, dins d’un decret sobre turisme, la primera regulació del lloguer turístic d’habitacions, deixant als ajuntaments un temps per adaptar-la a les seves realitats. En el cas de Barcelona, s’ha decidit contemplar aquest nou model d’especulació turística de l’habitatge en el marc del segon PEUAT, actualment en preparació. Dins l’Ajuntament, i fins i tot dins el govern municipal, hi ha dos corrents: la prohibició d’aquesta pràctica i la seva regulació amb més o menys limitacions.

Advoquem per la seva prohibició pels següents motius:

1. Rebutgem el terme ‘llars compartides’ per parlar del lloguer d’habitacions per dies. L’ús d’aquest terme és ja una presa de posició assumint el llenguatge d’Airbnb i la mal anomenada sharing economy, que consisteix a especular amb un dret bàsic com l’habitatge. En aquest cas, amb una de les seves versions més precàries.
2. Les veus que defensen el lloguer turístic ho fan en nom del dret al negoci, i utilitzen com a excusa la necessitat d’aquesta pràctica per arribar a final de mes, dificultats que –diuen– podrien superar amb el lloguer turístic de part de casa seva.
   La gran precarietat en què massa gent viu a Catalunya i a Barcelona és un problema greu que cal tractar amb urgència, mitjançant polítiques públiques reals, i no amb una nova liberalització; no dient a la gent que llogui part de casa seva per arribar a final de mes.
3. Com ja ve passant amb els pisos sencers, els veritables beneficiats del lloguer turístic són professionals i agències, no pas arrendadors amateurs. El lloguer turístic d’habitacions (alegal fins ara) ja fa temps que s’utilitza com a tapadora pel lloguer de pisos sencers sense llicència (il·legal). El que abans es feia en un buit legal, ara passaria a fer-se amb garanties de legalitat, i amb un control públic pràcticament nul.
4. La capacitat d’inspecció respecte a l’eventual regulació per part de l’Ajuntament és molt reduïda, com ja s’ha demostrat amb els pisos sencers, de manera que, a la pràctica, una regulació equival a obrir la porta al lloguer turístic de forma massiva, sense gaire possibilitat de control, tal com han mostrat regulacions similars a altres ciutats europees.
5. El lloguer d’habitacions ja és possible en l’àmbit residencial: només cal que es faci per més de 31 dies, respectant la Llei d’arrendaments urbans (LAU). Les famílies i persones que ho necessiten ja fa temps que ho fan. Però qui especula no en té prou amb això, perquè persegueix el màxim benefici possible. Poc importa que això impliqui fer fora les persones que ara mateix estan vivint en habitacions llogades; i aquí arribem a l’altra amenaça de tot plegat, la més greu de totes.
6. Permetre el lloguer turístic d’habitacions significa avui sotmetre la gran quantitat de persones i famílies que viuen en habitacions llogades, a una pressió immobiliària encara més gran i a una competició mai coneguda abans. Comportaria una pujada de preus inassumible i, a la pràctica, una precarització addicional de la situació habitacional i l’expulsió de moltíssimes persones que ja han quedat fora del dret a un habitatge digne, i que podrien ser expulsades d’allà on viuen.

En resum, la solució als problemes econòmics de la població no pot passar per una liberalització del lloguer d’habitacions. Això suposaria posar encara més en risc la situació habitacional de les persones i famílies que ja estan més precaritzades i, alhora, continuar enriquint qui es lucra amb l’especulació turística de l’habitatge: agències i professionals rendistes o plataformes com Airbnb.

Pel dret a l’habitatge de totes les persones, perquè no siguin expulsades dels seus llocs de vida, l’Ajuntament de Barcelona no pot legalitzar el lloguer turístic d’habitacions.

Adhereix-te al manifest omplint el següent formulari.

Gràcies a la Revista Masala i a Pau Badia i Roca (Nomdenoia) per la il·lustració.

Les organitzacions que integrem la plataforma Iniciativa Llei Habitatge, hem presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei pel Dret a l’Habitatge pactat pels socis de govern i aprovat pel Consell de Ministres

Aquestes al·legacions es basen en:

• L’avantprojecte continua vulnerant el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i No reconeix com a dret subjectiu el Dret a l’Habitatge.
• No prohibeix els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional, ni “en obert”, ni obliga grans tenidors a oferir lloguer social previ a un desnonament.
• Estableix el límit de “gran tenidor” en propietaris de 10 o més habitatges, cosa que impedirà a la majoria d’inquilins veure rebaixades les seves rendes.
• Lliura els propietaris que siguin persones físiques, de les obligacions de rebaixar, encara que siguin grans tenidors.
• El Govern renuncia a la seva obligació d’establir uns mínims comuns al conjunt de l’Estat, traslladant al criteri de les CCAA, tant la declaració de zones tensionades com la possibilitat de recàrrecs a l’IBI (càrrega insignificant i discriminatòria) on, a més, hauran de decidir els ajuntaments. Ja les CCAA autònomes governades pel PP: Galícia, Castella i Lleó, Madrid, Andalusia i Múrcia s’han declarat insubmises a aquesta llei, de manera que al voltant de 20 persones es veuran privades dels escassos avantatges d’aquesta llei, augmentant la discriminació pel que fa al territori de residència.
• No estableix cap règim sancionador específic per a incompliments.
• Renuncia a la utilització com a Parc Públic Temporal dels 3,4 milions de cases desocupades (dades INE). Tampoc de la Sareb.
• Renuncia igualment a iniciar la recuperació del voltant de 65.000 milions d’euros públics gastats en la recuperació de la banca en la crisi anterior, que podria dotar d’un important nombre d’habitatges a l’inexistent parc actual.
• No garanteix l’accés als subministraments bàsics en situacions de vulnerabilitat.
• No adopta mesures de xoc per combatre el sensellarisme.

En definitiva: NO GARANTEIX L’ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE I ADEQUAT.

Les organitzacions que integrem la Iniciativa Llei Habitatge, volem recordar que el passat dia 30 de setembre, i avalats per 9 formacions parlamentàries, entre elles Unidas Podemos, vam registrar la proposició de Llei pel Dret a un Habitatge Digne i Adequat, que sí que garanteix l’exercici d’aquest Dret Fonamental, i reclamem de totes aquestes formacions que utilitzin aquest text que van avalar amb les seves signatures per a esmenar l’insuficient text del Govern en el pròxim tràmit parlamentari.

Des de la PAH, ho tenim clar: necessitem una Llei que garanteixi el dret a l’habitatge que deixi enrere els desnonaments i que posi els fonaments perquè no sigui vulnerat aquest dret.

Sí que es pot!

#AlegamosPorDerecho #LeyDerechoVivienda

Aquí podeu consultar les al·legacions presentades.

Ni la moratòria antidesnonaments del govern de l’Estat ni el programa Reallotgem de la Generalitat han aturat de moment el desnonament

Demà dijous 18 de novembre es durà a terme el tercer intent de desnonament a la Maribel. Recordem el seu cas: després de perdre el seu pis en una dació en pagament amb el Banc, va aconseguir un lloguer social. Des d’aleshores no ha deixat de pagar els 262 euros d’aquest lloguer social. Tot i això, la propietat Placerville Invest ha intentat desnonar-la en dues ocasions, aquest dijous 18 de novembre serà el tercer intent.

El primer desnonament de la Maribel el vam aconseguir aturar a l’abril d’aquest mateix any, gràcies a la moratòria de desnonaments del govern de l’Estat. El segon intent, però, vam haver d’aturar-lo a la porta fa dos mesos, al mes de setembre, ja que en aquesta ocasió el jutge va desestimar el recurs de la moratòria al·legant que ja havia parat un cop el desnonament. Aquest, segons el magistrat, havia de tirar endavant. Una vegada més, la PAH i altres col·lectius d’habitatge, no ho vam permetre, i aquell mateix matí vam aconseguir aturar el desnonament impedint l’entrada de la comitiva judicial i dels mossos d’esquadra a la casa de la Maribel.

En tot aquest temps la Maribel no ha desestimat el seu intent de negociar amb la propietat per continuar amb el seu lloguer social. Inclús ha intentat que el seu pis entrés dins el programa Reallotgem de la Generalitat. Un programa, en principi, destinat a què els propietaris puguin oferir habitatges a ús social fent-se càrrec la Generalitat de la diferència de preu entre el lloguer social i el lloguer de mercat i així evitar el desnonament. Tot i les bones condicions que aconseguiria Placerville Invest acollint-se a aquest programa, no ha volgut fer-ho i segueix endavant amb la seva intenció de desnonar la Maribel.

La moratòria antidesnonaments no funciona i el programa Reallotgem tampoc

Tot i la moratòria de desnonaments, durant el primer trimestre de 2021 hem patit, només a Catalunya, 2.437 desnonaments, el 22,2% del total nacional: 10.961 desnonaments. Una xifra esfereïdora tenint en compte l’augment del 13,4% respecte al primer trimestre de 2020, en el qual no hi havia absolutament cap mesura de protecció per a evitar aquesta sagnia.

Casos com el de la Maribel, que tot i estar en situació de vulnerabilitat i que la propietat és un gran propietari, en no tenir fills o persones dependents a càrrec no queda coberta per la moratòria, i els 10.961 desnonaments arreu de l’Estat el primer trimestre de 2021, són un clar exemple de què la moratòria antidesnonaments no funciona.

El programa Reallotgem, per la seva banda, també és insuficient i parteix d’una base ineficaç, donat que depèn de la voluntat del propietari adherir-se al programa o no, tot i ser compensat amb diners públics fins al preu de mercat. De moment, Placerville Invest es nega a acollir-se al programa i segueix endavant amb el seu intent de desnonar la Maribel.

Està clar que les mesures actuals són insuficients. Calen mesures estructurals, com una moratòria real de tots els desnonaments sense alternativa habitacional i calen també Lleis que obliguin els grans propietaris a oferir lloguers socials abans de desnonar, com la que actualment estem tramitant al Parlament i que suposarà la recuperació de les mesures antidesnonaments que amplien la Llei 24/2015.

Actualització a 15.30 h del dimecres 17 de novembre de 2021

Tot i no haver aconseguit un lloguer social per part de la propietat PlacerVille Invest S.L. i que aquests tampoc han volgut acollir-se al programa Reallotgem de la Generalitat, la Maribel ha decidit pactar una entrega de claus i marxar del pis.

El patiment i la incertesa que suposa passar per un desnonament ha fet que la Maribel hagi decidit marxar pel seu compte. És un moment difícil i dur, i per això demà la PAH l’acompanyarem en tot el procés que vingui a partir d’ara.

Per això, demà desconvoquem la convocatòria prevista.

La PAH no defallirem en posar fi a aquestes situacions i ho aconseguirem!

Fotografia de Cristina Calderer pel Diari Ara.

Assenyalem l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per exigir al secretari d’habitatge Carles Sala i a Violant Cervera, consellera de Drets Socials, que JuntsxCat retiri les esmenes presentades

La llista d’espera de la mesa d’emergència ha augmentat en 1.136 famílies des del 2019 i avui és de 2.422 unitats familiars que necessiten ja un habitatge. Cal la Llei sencera!

Aquest matí les PAHs Catalanes amb el moviment per l’habitatge hem anat a la seu de l’Agència Catalana de l’Habitatge per a exigir al seu director Jaume Fornt, el secretari d’habitatge Carles Sala i a Violant Cervera, consellera de Drets Socials una reunió urgent. No podem permetre les retallades de JuntsxCat a la nova Llei, que agreujaran encara més les llistes d’espera de la Mesa d’Emergència.

Les famílies no poden esperar més. La llista d’espera de la mesa d’emergència ha augmentat en 1.136 famílies des del 2019 i avui és de 2.422 unitats familiars que necessiten ja un habitatge. Recordem que el temps d’espera d’aquesta llista és de dos anys aproximadament. Calen mesures estructurals per fer front a aquestes greus xifres. Mesures com les que es proposen en la nova proposició de Llei que s’està tramitant al Parlament, que obligaran els grans tenidors a oferir lloguers socials abans de desnonar.

A més, no podem permetre compensar i transferir diners públics als grans propietaris que pretenen desnonar. Aquests diners han d’anar destinats a reallotjar famílies, evitar desnonaments de petits tenidors o construir habitatge protegit. Ja es va fer amb els bancs i ara no pot tornar a passar amb el sector immobiliari.

Recordem que quan vam presentar i registrar la nova Llei comptàvem amb una majoria parlamentària amb el suport de JuntsxCat, ERC, CUP i Comuns. Ara, però, Junts es desdiu del seu compromís i presenta 11 esmenes, 7 de les quals retallen aquesta proposició de Llei. Un cop més, com ja va passar amb la llei catalana de regulació dels lloguers ‒i gràcies a la pressió social es va aturar‒, JuntsxCat es posiciona al costat dels lobbies immobiliaris i els desnonadors.

Després de la manifestació del passat 14 d’octubre i de la carta entregada als regidors i regidores als ajuntaments el passat divendres 5 de novembre, ara fem una passa més. No podem permetre aquesta retallada de drets per part de cap partit membre del Govern!

Volem la Llei sencera, sense cap tipus d’esmena, i l’aconseguirem!

La PAH de Barcelona estem molt contentes d’anunciar que reprenem les assemblees presencials de benvinguda: el nostre espai d’assessorament col·lectiu

Atès que les mesures del Govern ja permeten les trobades de més de 10 persones sense límit d’aforament, decidim tornar a trobar-nos presencialment i crear un únic espai d’assessorament col·lectiu on, entre totes, podem aportar i empoderar-nos per a defensar el nostre dret a l’habitatge.

Ens trobem tots els dilluns a les 17.30 a c/ Leiva 44 de Barcelona <M> L1 Hostafrancs

Preguem a totes les que vingueu que porteu la mascareta i mantingueu les distàncies de seguretat. Cuidem-nos!

En aquest apartat trobaràs tota la informació sobre les nostres assemblees de #BienvenidaPAH: https://pahbarcelona.org/ca/assemblees/

Us hi esperem!